De petit, a casa dels avis, sempre m’havia fixat en un dels pocs llibres que decoraven els prestatges del moble gran del menjador. Dic “decoraven” perquè era estrictament així. Tots dos venien de pagès i amb prou feines havien anat a estudi. El temps lliure el dedicaven a cuidar l’hort i les gallines, a caçar espàrrecs, bolets, llenya... o a descansar, que prou s’ho mereixien després de tants anys d’ajupir l’esquena.
Aquell llibre-objecte em resultava especial, per exclusiu, però fa poc que vaig atansar-m’hi quan va caure de nou a les meves mans. La meva sorpresa va ser descobrir que es tractava d’una “Guia de Catalunya” de Josep Pla amb fotografies de Francesc Català-Roca. La crème de la crème, vaja. Als crèdits s’explica que és una edició especial per a “la Caixa” de 1978 amb el copyright d’Edicions Destino, l’editorial que va publicar l’obra completa de l’escriptor empordanès.
Amb tota probabilitat el llibre va ser un obsequi de l’entitat financera, un regal d’empresa, de manera que la mateixa guia deu adornar encara milers de prestatgeries arreu del país. Sigui com sigui, un petit tresor que val el seu pes en or. Primer, perquè recull la peculiar forma de veure i entendre el món de l’autor, una mescla de detallisme, paisatgisme, realisme màgic i predilecció pels plaers de la vida. Segon, perquè esdevé una radiografia molt interessant del país a les darreries del franquisme, amb una societat en plena efervescència. I tercer, perquè està magníficament il·lustrat amb fotografies en blanc i negre de Francesc Català-Roca, un dels millors fotògrafs que ha parit mai Catalunya.
La “Guia de Catalunya” també passa per les nostres contrades. Viladecans hi apareix un parell de cops. Pla escrivia que “el curs baix del Llobregat constitueix el rebost de Barcelona (...) L’expansió de la ciutat l’ha convertida (la comarca) en un suburbi industrial, cosa que ha permès d’intensificar els conreus. Les seves condicions agràries són excel·lents: terrenys d’al·luvió, fèrtils, molt ben regats per aigües subterrànies i pels dos canals que s’escolen paral·lelament al riu, un clima benigne, assolellat i amb un grau d’humitat molt alt”.
Continuava així: “A la comarca, hi hem de distingir la vall del Llobregat i el sistema deltoïdal. La vall constitueix un vastíssim fruiterar, importantíssim a Catalunya. S’inicia a ponent del Prat i puja fins a Martorell; forma el jardí més prodigiós d’arbres fruiters que el país pot presentar. (...) Si el visiteu per la primavera, és un paradís terrenal. (...) Ací hi trobareu les més altes qualitats de la fruita a Catalunya. (...) En un mot, la vall del Llobregat constitueix una de les comarques més admirablement aprofitades i cultivades amb una tenacitat digna d’ésser subratllada”.
A aquestes lloances, que ens haurien de fer pujar l’autoestima i revalorar el nostre patrimoni natural i agrícola, afegia: “El delta del Llobregat és la més gran concentració hortícola del país. (...) En aquest hort immens, la carxofa hi és un dels cultius més importants. (...) Aquest delta és una benedicció, providencialment posat a les portes de Barcelona, i demostra que els qui fundaren la ciutat, entre el Besòs i el Llobregat, tingueren molt bon cop d’ull per a l’assentament del nucli habitat”. Tot plegat per concloure: “La seva considerable importància agrícola l’agermana amb els tentacles industrials de Barcelona que es projecten sobre la comarca, i tot plegat forma un complex d’un volum absolutament respectable”.
Han passat més de trenta anys des de la impressió d’aquest llibre. Un temps en què s’ha aprimat massa el terreny agrícola, tot i que s’han materialitzat avenços proteccionistes com el Parc Agrari del Baix Llobregat. Per desgràcia massa sovint veiem amenaces que posen en perill la integritat de l’espai. L’especulació i la ceguesa davant el diner ràpid són les principals enemigues. Confiem que entre tots siguem capaços d’evitar que les paraules de Pla s’enfonsin en el curs de la història.
Josep Ginjaume
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada