Les reformes de la Torre Roja

La Torre Roja a la segona meitat del segle XIX

La Torre Roja després de la primera reforma.

La Torre Roja després de la segona reforma.

Tal i com vam fer el mes passat, en aquesta ocasió també recuperem un article que ja vam publicar en el Butlletí del Grup Tres Torres Canis Vallis del mes de setembre de 2008, tot i que significativament ampliat.

Ara fa cinc anys, vam trobar en un llibreter de vell de Barcelona unes fotografies antigues de Viladecans, entre les quals n’hi havia una de la Torre Roja, aquesta que reproduïm en aquesta mateixa plana. Abans de descobrir aquesta imatge, desconeixiem quin era l’aspecte que tenia la Torre Roja abans de les dues reformes de finals del segle XIX i començaments del XX, que li han acabat conferint l’aspecte actual i que podeu veure en les dues fotografies de la plana següent.

La torre central és l’element més destacable i més antic de tot l’edifici. Es tracta d’una torre de defensa d’origen medieval construida amb pedra vermella de marès provinent de les pedreres de Gavà.

Si voleu conèixer la història de la Torre Roja i de la Quadra Burgesa, jurisdicció de la qual en va ser l’edifici central, us recomanem la lectura del capítol tercer del llibre de Josep Eixarch Frasno Les arrels històriques de Viladecans. També us recomanem el capítol cinquè del llibre de Josep Lligadas Vendrell, editat pel Grup Tres Torres, titulat Viladecans, els llocs i les històries, si el que preferiu és fer-hi una visita des de casa estant.

Si donem un cop d’ull a la fotografia més antiga, podem veure la casa del masovers a la dreta de la torre central. Pel que fa a la resta de l’edifici, a l’esquerra de la imatge, no sembla pas que estigui en condicions de ser habitat i menys encara pels marquesos de Puertonuevo propietaris que n’eren de la Torre Roja des del segle XVIII. Segurament que és per això, per fer-la habitable, que a finals del segle XIX els marquesos encarreguen una reforma del bloc de ponent i de la torre central convertint l’edifici en un palau d’estil neogòtic. La construcció de llevant queda sense reformar, i per tant es manté la casa dels masovers adossada a la torre central. En aquest cas, desconeixem el nom de l’autor de la reforma, ni disposem de cap altra dada que vagi més enllà de les que ens ofereixen les pròpies imatges que publiquem.

El 13 de juliol de 1907, el marquès de Puertonuevo, Baltasar Ferrer i Pujol de Senillosa, ven a Mercè Pratmarsó i Soler, esposa d’Àngel Arañó i Arañó, la propietat de la Torre Roja. A mitjans dels anys vint, Mercè Pratmarsó, ja vídua, decideix enderrocar la masoveria de la banda de llevant per completar la reforma de l’edifici, donant-li l’aspecte que avui coneixem.

Aquesta segona reforma, que s’havia atribuït erròniament al mateix arquitecte de la Torre Modolell Josep Azemar, de fet va ser obra de l’arquitecte noucentista Francesc de Paula Nebot. Francesc de Paula Nebot i Torrens (Barcelona 1883-1965), és autor, entre d’altres obres, de la plaça de Catalunya de Barcelona, del palau Reial de Pedralbes i del cinema Coliseum també de la mateixa ciutat. El seu fons documental es troba a l’arxiu del Col.legi d’Arquitectes, i és en una carpeta titulada “Reformes a la Torre Roja propietat de Mercedes Pratmarsó Vda. de Arañó”, on es troben els plànols, croquis, fotografies, factures i documentació escrita diversa corresponent a la reforma de llevant de la Torre Roja. 

En la documentació hi trobem una carta d’Enric Barbat, del despatx de l’arquitecte Nebot, datada el 29 de setembre de 1922 i adreçada a Eusèbio Monmany en què li demana les mides de les bigues per encarregarles. La carta la respon el seu fill Pere Monmany el dia 3 d’octubre en la qual li dóna les mides de les bigues de “una habitación que sirve para el vino”, i de “una habitación que sirve para las almendras”. A més a més li fa saber que les obres “comenzarán del diez al doce del corriente”.

Eusèbio Monmany era un constructor de Viladecans, que en aquesta época ja deuria ser gran (va morir el 1927), i per això la resposta la dóna el seu fill Pere Monmany conegut al poble com a Peret del Sèbio i continuador del negoci familiar, el més important del ram en el Viladecans de l’època.

Una factura ens indica que també va treballar en les obres de la reforma de la Torre Roja el fuster de la carretera Amadeu Durso i la pintura va anar a càrrec del també viladecanenc Anton Piqué. L’Isidre Dolz, en el seu llibre Un tomb pel Viladecans del 1930 al 1940, parla del pintor Anton Piqué en aquests termes: “El senyor Antoni Piqué, l’Antonet pintor, com se’l coneixia, era un home ja gran quan el vaig conèixer. Molt trempat i simpàtic, lluïa un “moustache” molt a l’estil de l’època de la seva joventut i maduresa, que tot sovint recargolava mentre sostenia una agradable conversa, on sempre en tenia una per dir, recull dels anys i una bona memòria. Era mestre pintor d’ofici i el recordo de molt petit, que mentre ell amb el seu fill Baldiri, treballaven, no paraven de cantar. (…) Sempre cobert amb gorra, corbata i bastó, el veia jo als meus ulls joves, a l’Antonet pintor, tot un senyor”.  

Aquests tres industrials que hem esmentat van ser els únics viladecanencs, que nosaltres hàgim pogut reconèixer, de tots els que van participar en les obres.

En la documentació de l’arquitecte Francesc de Paula Nebot, també hi trobem una carta  amb identificació comercial de l’empresa tèxtil de la família Arañó, adreçada a Enric Barbat i datada el 21 de març de 1924, en la qual l’autor expressa el malestar de la senyora Pratmarsó perquè les obres no avancen tal com ella desitja demanant que pregui al Sr. Arpa, l’industrial encarregat de la decoració de “les parets de la sala del billar” i d’altres treballs de guix, que posi tota l’activitat possible en el treball.

El cost total de les obres van pujar a un total de 145.232 pessetes amb 61 cèntims i els honoraris de Francesc de Paula Nebot 8.000 pessetes, en factura de 21 de gener de 1928. Amb la data d’aquesta factura, podem deduir que les obres de reforma de la Torre Roja de Viladecans, van durar uns cinc anys aproximadament.

Jaume Lligadas Vendrell