La proximitat de Sant Jordi
m’ha fet pensar en algunes curiositats de la indústria editorial que em semblen
fascinants i que voldria compartir amb vosaltres. Són aquestes:
L’objectiu del sector no és
vendre llibres
És vendre experiències. Ja
fa anys que els grans grups editors treballen per convertir el llibre en una
experiència col·leccionable i, si pot ser, col·lectiva: llibres pensats per
transmutar-se en sèries de televisió, llibres de lectura lleugera (també els de
500 pàgines ho poden ser), llibres escrits per guionistes (penseu en el fenomen
Carmen Mola), bestsellers i megasellers, sagues, ‘Què has de
llegir aquest estiu’, ‘Les millors deu novel·les històriques’, ‘Les cinc
lectures imprescindibles per a ser una bona feminista’. El que cerca la
indústria és vendre’ns experiències de consum ràpid i nosaltres, que tenim fam
d’acumular vivències i no perdre’ns res, ens deixem convèncer fàcilment.
La gran indústria del
llibre atempta deliberadament contra el medi ambient
El mercat editorial es
fonamenta sobre un model de gestió únic: el de les devolucions. Els grans grups
publiquen a l’engròs i inunden les taules de les llibreries de títols variats
tot i saber que no es vendran. Però tant se val, es tracta d’ocupar l’espai i
esperar que soni la flauta amb un parell de títols que els facin recuperar la
inversió. El problema és que tot el que no es ven, es retorna i es destrueix.
No importa el cost mediambiental de la producció de milions d’exemplars de
llibres, ni el de la seva distribució per carretera. Val a dir, però, que cada
vegada són més les petites editorials que aposten per l’ecoedició.
La indústria del llibre s’assembla a l’agroalimentària.
Sense entrar en les
peculiaritats dels contractes d’autors i autores, els beneficis del món
editorial es reparteixen més o menys així: per cada exemplar venut d’una
novel·la que costa 20 €, l’autor en rep 2 €, l’agent 1 €, l’editorial 4 €, la
distribuïdora 8 €, i la llibreria 5 €. De la mateixa manera que passa amb el
sector agroalimentari, el distribuïdor és qui més hi guanya.
La mala salut del sector, no
és tan dolenta
L’últim informe complet
publicat per la FGEE és de 2021 i diu que la facturació d’aquell any va
augmentar un 5,6% respecte a l’any anterior. El del llibre és, per tant, un
sector econòmic amb salut de ferro i molt estable, atractiu per a la inversió
estrangera.
El segon gènere editorial
més venut és el del llibre infantil i juvenil. És un mercat en expansió i
representa el coixí econòmic per a més d’una editorial. La literatura infantil
i juvenil apel·la directament a dos perfils de compradors compulsius: els pares
i mares que volen que els seus fills llegeixin, i els joves adolescents que
converteixen la lectura en una experiència grupal.
(Molt) grans, mitjanes i
petites editorials
Agafa una novel·la
qualsevol i mira el segell editorial. Alfaguara, Tusquets, Seix Barral. Busca
entre les dades de la primera pàgina a quin gran grup pertany. Ja t’ho avanço:
segurament el Grupo Planeta o Penguin Random House. Aquests dos gegants han fagocitat
la competència i han concentrat pràcticament tota la cadena de valor del
llibre: edició, impressió, distribució i, en el cas de Penguin, venda. Sabíeu
que la Casa del Llibre és seva?
Amb això, les editorials
mitjanes han perdut capacitat de maniobra, però per sort algunes com Siruela,
Salamandra o Acantilado continuen sent independents. Les petites, en canvi,
gràcies a la poca estructura que necessiten i a la gran passió dels qui s’hi
dediquen, han aconseguit fidelitzar autors i lectors i tirar endavant els seus
catàlegs.
L’”oasi” català
El sector del llibre a casa
nostra també gaudeix d’una salut excel·lent. Normal, si tenim en compte que
editorials com La Campana, Rosa dels Vents o La Magrana pertanyen a Penguin, i
el totpoderós grup Edicions 62 a Planeta. Però el que potser no sabíeu és que
quasi el 50% del sector del llibre en català es dedica al llibre de text.
Tot i els clarobscurs del
sector de l’edició, no tot és tan pervers com sembla. És cert que els gegants
empobreixen el mercat del llibre saturant-lo de propostes amb un enfocament
clarament comercial. Però també és cert que, tant Planeta com Penguin, han
respectat la identitat i la qualitat literària d’alguns dels segells que han
comprat, com ara Tusquets, Alfaguara o Lumen. I també Anagrama, que fa uns anys
va ser adquirida pel grup italià Feltrinelli.
Afortunadament, hi ha grans
espais de resistència ben organitzats enfront dels mandats del capitalisme
literari. Són més de set-centes les petites editorials, i algunes de mitjanes,
que s’han mantingut fermes i valentes en atrevir-se a publicar obres complexes
i de gran qualitat, noves veus i nous temes literaris. També són moltes les
llibreries que han obert (o reobert) en els últims anys, decidides a crear
espais amb identitat pròpia i a convertir-se en centres de cultura on han de
passar coses, al marge dels grans segells. I les biblioteques, és clar!, que ja
fa anys que van deixar de veure’s a si mateixes com a santuaris de la cultura,
per saber-se espais de vida comunitària entorn dels llibres i, per tant, una
font d’experiències.
Així, doncs, llarga vida a
la resistència i, sobretot, llarga vida per a nosaltres que tenim tantes
lectures pendents. Feliç Sant Jordi.
Vanessa Rodríguez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada