Els homes de la República i la Revolució, 1931-1939 (I)

Segell del Centre Català Republicà de Viladecans, octubre de 1936. Font: Arxiu del Tribunal Militar Territorial 3 de Barcelona. Consell de Guerra de Jaume Pugés Masellach

Amb aquest article el que pretenem és donar a conèixer els noms dels càrrecs públics municipals que van representar la República a Viladecans i que després del cop d’estat militar facciós la van defensar fins a patir la presó i l’exili, en molts dels casos. Serveixi aquest article com un petit homenatge a aquella generació que va lluitar perquè la societat del moment fos més justa, més igualitària, més democràtica i socialment més avançada.

A Viladecans, el dimecres, 15 d’abril de 1931, la nova corporació municipal, de majoria republicana i sota la presidència de Joaquim Plans Font (ERC), resultant de les eleccions del 12 d’abril, no només proclama la República sinó que s’adhereix “incondicionalmente al Estado de la República Catalana y a su Presidente Sr. Macià”. Com la República Catalana aquest primer consistori no duraria gaire perquè el 17 d’abril es creà un Comitè Revolucionari presidit per Josep Carreras Reguan (CNT) i del qual formen part ciutadans de Viladecans i alguns dels regidors electes. Aquest Comitè Revolucionari es convertirà en corporació municipal interina a partir del 28 d’abril i estarà en el govern municipal fins al 25 de juliol, data en  la qual Josep Carreras es destituït per ordre governativa i es nomena una Comissió Gestora, presidida per Joaquim Plans i integrada pels regidors escollits el 12 d’abril. Aquesta corporació també serà interina perquè s’han de tornar a repetir les eleccions municipals als dos districtes en els quals estava dividit Viladecans. El 19 de setembre de 1931 es constitueix definitivament la corporació municipal, conseqüència de les eleccions parcials realitzades el 31 de maig per al districte segon. i el 9 d’agost per al districte primer. En funció de la població, a Viladecans li corresponia escollir 10 regidors en un règim majoritari: el partit guanyador obtenia 7 regidors i la minoria 3. Com en les eleccions del 12 d’abril, el partit majoritari va ser ERC i la minoria la Lliga Regionalista de Catalunya. 

D’entre els acords que en aquests primers mesos prendrien aquestes diverses corporacions, comitès i comissions provisionals cal destacar l’adhesió a l’expulsió dels jesuïtes d’Espanya i al projecte d’Estatut d’Autonomia per a Catalunya. També en aquests mesos a Viladecans se li concedirà la creació de les escoles graduades de tres graus, per a nois i noies. 

La nova corporació municipal del 19 de setembre de 1931 estarà presidida per Joaquim Plans malgrat “(...) que el regidor de major nombre de vots en ambdós col·legis [electorals] fou en Llorenç Puig Tomàs”, també d’ERC.  Aquesta corporació es mantindrà fins al 20 de setembre de 1933 en què Joaquim Plans presentarà la seva renúncia al·legant problemes de salut i d’edat. Ara sí, Llorenç Puig Tomàs serà proclamat alcalde de Viladecans. 

Serà en aquests anys que van des del setembre de 1931 fins a l’octubre de 1934 quan s’inicia i es materialitza l’obra social republicana a Viladecans. Al llarg d’aquest tres anys es projecten assumptes de gran envergadura que podien haver canviat la fesomia de la ciutat i que ens haurien pogut endinsar en el camí de la modernitat i el progrés. Quines empreses són aquestes? Els projectes per a gaudir de l’estany del Remolar com a espai públic; de construcció d’un mercat municipal; de construcció d’un passeig marítim; de desguàs de les principals rieres i torrents que recullen l’aigua del nucli urbà; de construcció d’una escola bressol; i, finalment, el projecte de construcció d’un Grup Escolar i bloc d’habitatges per a mestres.

El 14 de gener de 1934 se celebren unes noves eleccions municipals en les quals la candidatura del Centre Català Republicà (ERC) guanya ajustadament (622 vots) davant la de la Lliga Catalana (585 vots). No obstant, tant l’alcalde Llorenç Puig, com el primer i segon tinent d’alcalde, Josep Solina Bosch i Joaquim Marieges Bassolas, respectivament, tots tres d’ERC, seran escollits per unanimitat dels 10 regidors de la corporació. Aquest mandat municipal es veurà truncat pels fets del 6 d’octubre de 1934, quan Llorenç Puig s’adherirà a la proclama de la República Catalana realitzada pel president Companys. Per aital fet, Llorenç Puig serà detingut i destituït d’alcalde, malgrat que conservarà la seva acta de regidor. La corporació municipal quedarà en mans de Miquel Bernal Deixens (ERC) fins al 20 de maig de 1935 quan el Governador General Interí de Catalunya, Joan Pich i Pon, designa nous regidors, majoritàriament conservadors: d’Acció Popular Catalana (APC) i de la Lliga de Catalunya. És escollit alcalde Bernat Miernau Deu (ACP). En protesta per la suspensió dels ajuntaments escollits al gener del 1934, la minoria d’esquerres no assisteix a la constitució d’aquest nou consistori marcadament dretà.

Aquesta nova corporació intentarà desmuntar l’obra realitzada pels anteriors governs municipals i així el primer que farà serà censurar i revisar la gestió administrativa dels governs municipals que l’han precedit. No tindran gaire temps. La victòria del Front d’Esquerres en les eleccions generals del 16 de febrer de 1936 possibilitarà la tornada del Govern de la Generalitat, empresonat des de l’octubre de 1934, i la reintegració als seus càrrecs de tots els regidors escollits en les eleccions municipals de gener de 1934. Així el 18 de febrer de 1936, Llorenç Puig torna a l’alcaldia de Viladecans, on s’hi estarà fins a finals de gener de 1939, quan l’exèrcit franquista ocupa Viladecans .

Aquesta corporació municipal serà la que haurà d’encarar l’aixecament militar i feixista del 18 de juliol de 1936 i la seva conseqüència: la revolució social, política i econòmica que es va desencadenar en resposta al cop d’estat militar.

Viladecans no es va sortir de la pauta electoral general catalana i el partit majoritari va ser l’ERC. Per les dades electorals publicades podem conèixer el percentatge de vots obtinguts pels partits polítics en les eleccions generals que es van desenvolupar en el període republicà. Així en les eleccions legislatives a Corts constituents del 28 de juny de 1931, ERC a Viladecans va obtenir el 96,2 % dels vots davant del 2,5 % de la Lliga Regionalista; en les legislatives al Parlament de Catalunya, del 20 de novembre de 1932, ERC va obtenir el 61 % dels vots davant del 38,9 % de Concòrdia Catalana (Lliga Regionalista) i, finalment a les legislatives del 16 de febrer de 1936, el Front d’Esquerres va obtenir a Viladecans el 59,7 % dels sufragis.  

Manuel Luengo Carrasco