Junts, juntes, podem canviar-ho tot. Aquest era l’ambiciós lema projectat a la pantalla que ocupava tot el front del Cubic a l’Assemblea d’ICV a Viladecans durant el tercer cap de setmana del passat mes d’abril. Junts, juntes, el protagonisme d’homes i dones estava representat per la copresidència: Joan Herrera i Dolors Camats. Per a nosaltres, per a la gent d’ICV de Viladecans, va ser un regal tenir aquí l’acte polític nacional més important del nostre partit que es fa cada quatre anys. Tothom va quedar encantat amb l’espai i el temps primaveral, i van quedar agradablement sorpresos amb la nostra ciutat. Vaig tenir la sort d’obrir l’Assemblea com a amfitrió i vaig entendre que fer-la a Viladecans era un gest polític per recordar que entre moltes batalles momentàniament perdudes n’hi ha una de clarament guanyada: la d’Eurovegas. També estava bé per recordar que el sud també existeix. Un sud que més que geogràfic és polític en el mapa convergent dels prejudicis. Dels prejudicis de classe. Vaig recordar que tenim molta sort de viure en una ciutat que conserva una important franja de camps, amb gent que viu de l’agricultura. Una ciutat en què es pot passejar a peu des de la muntanya a una platja d’una salvatge bellesa inesperada. El Remolar. Forma part d’un delta amenaçat per l’especulació amb crisi i sense crisi.
Vaig dir que estem obligats a parlar, a més dels problemes de la gent, de la gent amb problemes. Aquí –vaig dir–, la nostra gent ho està passant malament. Aquí, on abans n’hi treballaven dos ara n’hi treballa un, o zero, aquí, s’han desfet parelles de fet, en plan tú a tu casa y yo a la mía, perquè no arriba per al lloguer, aquí, la gent madura comença a compartir pis per necessitat. Aquí, els avis són les columnes que suporten la cohesió social, que suporten els fills i néts que depenen de la seva pensió. Tan important com sentir-nos al costat de la gent que pateix és que la gent que pateix senti que estem al seu costat. Per últim vaig dir que està molt bé fer política als parlaments i als ajuntaments, però que caldrà que millorem tots com a direcció de la majoria de la gent del partit que no és ni pretén ser regidora ni regidor, que no és ni pretén ser parlamentari ni parlamentària.
Ens va agradar l’ambient i el bon rotllo, el debat nacional no va aparèixer com a tema central, perquè l’important és treballar per canviar la política que beneficia l’1% de la gent i perjudica el 99% de la gent. ICV amb la seva Assemblea aspira a impulsar una manera de crear una nova majoria política. Sumar amb la gent que vol canviar-ho tot per construir majories per guanyar. Guanyar no vol dir guanyar diputats, guanyar vol dir canviar realment les condicions de vida de la gent.
José Luis Atienza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada