Fa tres mesos que m’he incorporat a la carteria de Viladecans. He retornat a fer de carter després de 9 anys com a diputat al Parlament de Catalunya per ICV-EUiA.
El fet de repartir cartes pels carrers Antoni Gaudí, Salvador Baroné, General Prim, Escultor Llimona, Ballester (entre d’altres) de Viladecans, s’ha convertit en “noticia”. Diverses televisions, ràdios, premsa escrita i digital, s’han fet ressò d’una notícia, que no hauria de ser-ho pas.
La política no és una professió i, per tant, aquells que assumeixen responsabilitats institucionals, un cop acabats els mandats, és normal que retornin a l’activitat laboral, una cosa que fan la majoria de les persones que passen pels ajuntaments i el Parlament. El que no és normal –ni ètic– és el perpetuar-se en els càrrecs i pensar que la política és una professió. El que no és normal –i condemnable– és aprofitar-se de l’exercici del servei públic i caure en la corrupció, un fet que està esquitxat les màximes direccions del PP, CiU, certs dirigents socialistes i la Casa reial, que està generant gran desconfiança per part de la ciutadania cap a la política i les institucions.
Personalment estic en una nova realitat personal i laboral, però una cosa que tinc molt clara és que continuo i continuaré fent política. En aquests dies també m’han preguntat: “Has deixat de ser polític; i ara què?” La resposta és clara: jo continuo fent política. No comparteixo una idea molt estesa, a l’opinió publicada, de reduir la política –de manera interessada– a la representació institucional i tampoc comparteixo l’existència de la classe política, ja que defensem interessos ben diferents.
Ara continuo fent política amb els companys i companyes de Correus, a la comunitat de veïns i a Castelldefels (on visc), a la família i amb amics, a EUiA, a ICV-EUiA... És a dir, jo reivindico la política, la bona política. La manera de fer política que defensa els drets de les persones i que la gent visqui millor. Reivindico la política pensant en les persones, no la política imposada impunement pels mercats. La política que es fa a la societat i a les institucions. La política útil per a respondre a les necessitats de la gent.
Sóc conscient que les injustes retallades i el nivell d’atur allunyen la gent de la política, perquè no la veuen útil. És evident, també, que la corrupció d’uns quants –que és una de les cares del sistema– fa prendre confiança en la política. Vivim un moment molt delicat ja que la suma de crisi més corrupció, és letal per a la democràcia i brou pel populisme fatxa.
Quina política, doncs? Aquella que prioritzi la creació d’ocupació de qualitat i reforci l’Estat del benestar. La política que contribueix a reconstruir de nou comunitat, que és fonamental per a la participació de la ciutadania. La política que fomenti la participació popular, per a no reduir-la a la delegació del vot cada 4 anys. La política més transparent i que aparti aquells que han posat la mà al calaix. La política que diu el que pensa i fa el que diu. La política que uneixi més la realitat social i la pràctica institucional.
I l’esquerra? L’esquerra ha d’apostar decididament per la unitat i obrir-se més, treballar per fronts amplis d’esquerres que vagin més enllà de les sigles. Són moments d’unitat de les esquerres per a mobilitzar-se, donar alternatives creïbles i oferir horitzons d’esperança amb majories electorals progressistes.
Jordi Miralles i Conte
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada