Quan em va arribar el correu de la convocatòria d’una Cash Mob i vaig saber que es tractava d’una botiga entranyable per a mi i, suposo, per a molts i moltes viladecanenques, no vaig dubtar que era molt important anar-hi. En principi, tenia programada una sortida per aquell cap de setmana, però, bé merexia la pena asistir a aquest acte.
Si es tractava de defensar la que és i ha estat una de les llibreries més insignes de la nostra vila. Me’n recordo de fa molt de temps, quan esperava per entrar a alguna reunió al sindicat, que donava un cop d’ull per aquella interessant llibreria que hi havia al carrer del Sol. A poc a poc, aquella tenda s’ha fet un racó en cadascun dels veïns i veïnes del nostre poble. Sempre ens ha acompanyat en la difusió de la cultura i ha estat present de forma molt activa als Sant Jordis i a la vida cultural de la nostra ciutat. S’havia de fer alguna cosa i jo estava disposat a participar-hi.
I va arribar aquell matí, i la meva companya i jo ens vàrem encaminar vers la botiga en qüestió , Els Nou Rals. Quan vàrem arribar sobre les 11 del matí, hora de la convocatòria, vaig veure com hi havia unes taules i ja un bon grapat de persones entorn dels Nou Rals i la tenda plena. Però això, només era el començar doncs a partir d’aquell moment va començar a arribar més i més gent al que es va convertir en un dels actes més importants dels darrers temps, en defensa d’un element significatiu en la cultura de Viladecans però també com un acte de solidaritat amb el Jordi Vicente, el llibreter que tant ha aportat a la nostra ciutat durant tants i tants anys. Molts amics i amigues havien dedicat un dels seus matins de dissabte a col·laborar en un acte com aquest.
Per moments, em va fer tenir esperança que la gent pot començar a pensar una mica més en el col·lectiu i en el veí, més que en la individualitat i en el jo.
És una altra manera de veure la sortida a la crisi i que consisteix en la col·laboració i el suport als que l’estan patint de diverses maneres. Però és important asenyalar que es pot fer tant des del àmbit de l’ajuda com el de la mobilització.
Què dir de la bona organització d’aquest acte pel grup promotor? Doncs res, que molt bé. I què dir-li al Jordi? Doncs que endavant i que som al seu costat.
Miguel de la Rubia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada