Aquest cop aquesta secció no és només un recull de fotografies, sinó que ve acompanyada d’una explicació més àmplia, obra del doctor Josep Maria Solias, director del Museu de l’Hospitalet. Moltes gràcies!
Corria l’any 1981 i jo acabava de finalitzar els meus estudis d’arqueologia a la Universitat de Barcelona. En el darrer any a la facultat havia estudiat un conjunt d’àmfores que es trobaven al Museu de Gavà sense estudiar i de les quals tan sols se sabia que havien aparegut a les sorreres del delta del Llobregat, és a dir, les explotacions d’àrids que hi havia a la carretera de València entre Viladecans i Castelldefels.
Animat pels descobriments que havia fet amb les àmfores vaig pensar que em podria dedicar a investigar (gratis, és clar) com i on s’havien assentat els pobladors ibèrics i romans a la comarca del Baix Llobregat. En aquella època tot es centrava en les restes dels escassos jaciments que s’excavaven. Jo el que volia era saber què passava si els consideràvem com una unitat que explotava un territori.
Amb això estava quan un dia, em va trucar el cap del meu departament, Dr. Miquel Tarradell, premi d’honor de les Lletres Catalanes, i em va dir que a Viladecans hi havia un jaciment romà que estaven excavant i que calia que hi anés algú amb estudis d’arqueologia ja que la intervenció l’estaven dirigint el rector de la parròquia (Mn. Jaume Bogunyà) i d’un afeccionat que es deia Llibert Piera, amb l’ajut de nois i noies de la parròquia. Jo vaig dir que d’acord, que em serviria per a completar la visió general sobre el Baix Llobregat d’aquell moment que estava tractant de reconstruir.
Així que, ja em tens cap a Viladecans. Jo hi havia passat força cops però sempre dalt de l’autobús o el tren i mai hi havia baixat. Vaig arribar a la plaça de l’Ajuntament i allà m’esperava el Sr. Piera i vam començar a caminar cap el jaciment romà. I caminant per la carretera hi vam arribar. I, oh sorpresa: ningú s’havia recordat de dir-me que l’excavació era dins del cementiri municipal.
Passada la sorpresa inicial ens vam posar a treballar. Les excavacions es van centrar darrere l’absis de l’ermita de Sales i es van netejar les parets i paviments del que va resultar ser el celler d’una gran casa de pagès romana: una vil·la que es dedicava al conreu de la vinya i a fer vi per a l’exportació. El que havíem trobat era l’habitació on es trobaven les bases de les premses i els dipòsits on es transvasava el most i començava la fermentació. Encara que les restes es trobaven força arrasades, des d’un punt de vista històric constituïa una troballa de primera magnitud, ja que era el primer cop que es trobava un centre productor al Baix Llobregat, just al costat del port que permetia la seva exportació a tot l’Imperi. Però és que, a més, el lloc havia continuat habitat al llarg dels segles i vam poder localitzar les restes d’un assentament medieval. En aquell moment encara no es coneixia gaire bé com era la ceràmica de l’Alta Edat Mitjana a Catalunya i el fet de poder estudiar la seva aparició en un context arqueològic com aquest va fer que els estudis poguessin avançar. També ens va sorprendre molt la troballa d’un difunt del segle X o XI amb un aixovar format per una gerra de ceràmica. Va ser molt interessant perquè significava que alguns ritus anteriors al Cristianisme havien perviscut, com a mínim fins aquell moment.
Des del punt de vista personal, aquella excavació va significar per mi un canvi molt important ja que va ser la primera vegada que m’enfrontava al fet d’organitzar un treball complex i una experiència fascinant que em va permetre conèixer Viladecans i el tracte amb la seva gent: una experiència tremendament positiva de la qual encara avui disfruto.
Josep Maria Solias i Arís
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada