dimecres, 15 de maig del 2013

Protestes

Ja se n’ha parlat molt, però ens sembla que no està de més tornar-hi. Responent a les protestes que s’han organitzat davant els domicilis d’alguns diputats del PP, la secretària general d’aquest partit, María Dolores de Cospedal, va dir que aquest tipus d’accions eren pròpies del nazisme. I quan després es van alçar tota mena de veus recriminant-li aquesta comparança tan frívola i tan poc respectuosa amb els que van patir el que el nazisme va significar realment, no se’n va desdir ni va intentar reconduir la seva afirmació.
A Espanya, segons les dades aparegudes aquest passat mes d’abril, hi ha 6.200.000 aturats, i a Catalunya 900.000. I aquest sol fet, malgrat totes les matisacions que s’hi puguin fer, mostra prou clarament la dramàtica situació en què es troben tantes i tantes persones, i tantes i tantes famílies, en el nostre país. I mentrestant, veiem amb tot l’estupor com els que han generat aquesta situació viuen tan tranquils i molts d’ells cobren altíssims sous, i veiem també com el partit del govern d’Espanya no està disposat a fer res per alleujar una de les conseqüències més sagnants de la situació, que són els desnonaments. I llavors, quan es produeix una mobilització contra aquests desnonaments que crea incomoditats als qui governen, la reacció és desacreditar-los comparant-los amb aquell règim que va assassinar milions de persones.
Certament que són perfectament discutibles aquest tipus de mobilitzacions. Com qualsevol altre tipus d’actuació pública. Però les desqualificacions de María Dolores de Cospedal no són un qüestionament més o menys ben raonat d’aquesta forma de protesta. Són l’intent de convèncer la ciutadania que protestar és dolent, propi de persones malvades i menyspreables. Que els bons ciutadans són aquells que van a votar quan toca i la resta del temps s’estan a casa acceptant les decisions dels governants. Però no ho aconseguirà. La protesta, sigui com aquesta que estem comentant o sigui qualsevol altra, més suau o més dura, és totalment legítima, i necessària, i no deixarà d’existir. I més davant una situació tan immoral com la que ara estem vivint.