Doncs sí. Ja m’ho va dir en Tomàs Molina el dia anterior: demà, mamut, no sortiràs. Plourà molt, farà vent. Jo no me’l vaig creure i vaig demanar a la meva colla que em preparessin igualment el vi calent i la xocolata per a la Cercavila. Però a l’hora de la veritat vaig decidir no sortir del cau. Els gegants tampoc no tenien ganes de remullar-se i els músics estaven tremolant de fred. Ens vam quedar sense cercavila.
Això sí, l’endemà al matí vaig anar a visitar els meus amics sardanistes (que m’estimen molt i sempre em tenen present). Allà vaig repartir vi i xocolata. I vaig ballar sardanes i vaig mirar els castellers. M’agradaria molt fer d’enxaneta. Una ruixadeta des de dalt de tot faria uns castells únics. O no?
El Mamut de Viladecans
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada