Es pot dir que des de l’any 86 s’està fent teatre a l’Institut Torre Roja (quan es deia IFP Viladecans). Hem passat per diverses etapes, l’última s’inicià amb “Terra Baixa” al curs 2006-2007, que va ser quan ens vam batejar amb el nom de Delit Teatre. D’aleshores ençà hem fet diverses obres, entre les quals n’hi ha algunes de creació pròpia: L’alegria que passa ( Santiago Rusiñol), Si m’abandones, puc venir amb tu? (Delit Teatre sobre una selecció de textos de la literatura universal), Hamlet (William Shakespeare), La importància de ser Frank (Oscar Wilde), La Plaça del Diamant (adaptació de Delit Teatre de la novel·la homònima de Mercè Rodoreda).
A l’actualitat el grup està preparant una obra que l’està escrivint (work in progress) un dels membres de Delit Teatre, ex-alumne del centre i actual estudiant de primer curs a l’Institut del Teatre. L’obra té per títol L’habitació de l’escriptor i serà estrenada a l’Atrium Viladecans els propers dies 30 i 31 de maig. Us animem a tots a venir a veure’ns i a gaudir amb nosaltres d’aquesta experiència compartida que és el teatre.
El teatre apassiona tots aquells que tenen el privilegi d’haver-lo viscut de prop perquè és un devessall d’emocions, d’art, de literatura... És una manera de comprendre el món, de continuar exercitant la imaginació i continuar “jugant”, com quan érem nens. El teatre és també, i sobretot, esforç i dedicació: ens ensenya a aprendre dels errors i a treballar en equip. El teatre és la vida.
Els alumnes que participen en el grup s’apropen d’aquesta manera a un gran bé cultural i es familiaritzen amb el fet teatral com a font intel·lectual i d’oci, cosa que els fa créixer no només com a persones sinó també com a ciutadans.
Aquest projecte neix amb la voluntat de completar la formació dels alumnes del centre des d’un punt de vista pedagògic (el valor del teatre com a eina pedagògica és cosa ja àmpliament demostrada), cultural (donar a conèixer als alumnes els grans autors teatrals), personal (fomentant els valors de la responsabilitat i l’autoconeixement) i humana (oferint un entorn de grup on tothom rep el suport dels altres). I la seva experiència és profundament positiva, ja que molts d’ells continuen en el grup any rere any, tot i haver deixat l’institut, fins i tot alguns d’ells descobreixen gràcies a Delit Teatre la seva vocació. No tots aprenem de la mateixa manera ni ens importen les mateixes coses... En un sistema educatiu “encotillat”, alguns alumnes aprenen i desenvolupen les seves habilitats, un cop que s’aixequen de la cadira i reciten un text, que no necessàriament ha d’haver estat manipulat o alterat per tal de fer-los-el “accessible”... Els alumnes s’esforcen a entendre aquell text perquè se l’han de fer “seu”: això sí que és necessari, que els alumnes, convertits en actors, se sentin a la pell d’aquell personatge. I malgrat la seva joventut i inexperiència de la vida, molt sovint troben els mecanismes per comprendre conflictes que són universals i inherents a la condició humana. D’aquí que representar els grans autors teatrals no hagi estat un problema insalvable per a nosaltres.
L’any passat vam assumir un altre gran repte: l’adaptació al teatre d’una grandíssima novel·la catalana. No en teníem experiència però el resultat final, conseqüència d’un gran esforç portat a terme per tot el grup, va ser lloat per tots aquells que el va veure. Any rere any ens anem superant. Enguany l’obra es va construint sobre si mateixa: l’autor escriu i els actors “retoquen” amb les seves interpretacions als assajos. El feedback constant fa que l’obra estigui contínuament en canvi i transformació, i va creixent amb nosaltres. I és que ja ho va dir Meredith: These things are life.
Silvia Sacristán i Montse Tomeu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada