Cada cop és més clar que per als qui tenen el poder les persones no tenim valor, ni la vida concreta i propera, ni les il·lusions i els dolors que vivim. De fet, quan sentim parlar els governants sobre les mesures per afrontar la crisi, queda ben clar que les persones no compten. Només compten les xifres, i si per aconseguir fer quadrar les xifres cada cop més gent ha de patir, això no té cap importància. Mai no surt de la seva boca cap paraula que mostri que realment són conscients del dolor que estan provocant.
Aquesta concepció és el que hi ha, en definitiva, al darrere de les reformes que es volen fer en la gestió municipal. Volen reduir ajuntaments, volen reduir les competències dels ajuntaments, i volen reduir la pluralitat de la representació en els ajuntaments. Diu que és per racionalitzar les despeses i abaratir costos. Potser sí, tot i que a l’hora de fer càlculs econòmics, els que en saben sempre acaben demostrant allò que els interessa demostrar. Però en tot cas, l’àmbit municipal és l’àmbit més proper a la ciutadania, un lloc des del qual es pot conèixer la realitat millor que des de cap altre, un punt de referència sobre el qual és més possible incidir i intervenir. I això permet, entre altres coses, que qui hi tingui interès pugui descobrir que l’actuació en la vida col·lectiva –o sigui, la política– no és només una cosa de les altures, sinó que és també el treball i la lluita perquè el lloc on visc i els carrers que trepitjo siguin un espai on valgui la pena viure. Amb la reforma que volen fer, aquest àmbit proper tindrà menys camps d’actuació i menys possibilitats de representar els ciutadans, i les decisions es prendran en llocs cada cop més llunyans, per fer que tots ens anem sentint cada cop més simples números en les estadístiques i cada cop menys persones amb qui cal i val la pena de comptar. I no, no ho hem de permetre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada