dilluns, 25 de març de 2013

Independents o no, un sol poble!


Fa uns dies vàrem gaudir d’un bon debat entorn a la independència de Catalunya promogut per la ANC de Viladecans, on es van poder sentir diversos plantejaments sobre com exercir el “dret a decidir”. 
Crec que hi va haver una exposició en la qual es plantejaven els resultats de les darreres eleccions com a un plebiscit entorn de la independència de Catalunya. Això que podia ser un element important no era l’únic que es posava en qüestió, ja que les polítiques exercides pels diferents partits també eren un element a tenir en compte. També, es volia presentar la nostra ciutat i a la nostra comarca com una illa on en el futur procés serien “territoris unionistes” com si algunes decisions no fossin tan legítimes com les altres. Per mi, Viladecans no ha estat, ni és, ni serà una illa. Senzillament, és Viladecans amb la seva composició social i el reflex electoral d’aquesta composició. I és que els de Viladecans, encertadament o no, som així.
En altres moments es van arribar els raonaments dels ponents, uns varen plantejar que el vot a favor “d’un estat propi” era d’aquells que se senten catalans o que volen viure millor i que creuen que amb un estat propi això serà una realitat. Però també van plantejar que un vot en contra d’aquest estat propi seria d’aquells que no es senten catalans o creuen que viuran millor a l’Estat Espanyol. Tant CiU com ERC van plantejar l’espoli de l’Estat Espanyol a Catalunya com el principal motiu de que els catalans tinguem debilitat el nostre benestar i serveis públics. Per altra part, ICV-EUiA i la gent de suport de les CUP, i el militant del PSC, van plantejar que aquest procés nacional havia d’estar acompanyat per un canvi social i que el model actual, exercit des del Govern actual de Catalunya, tenia molt a veure amb la situació dels i de les catalanes. Des d’alguns ponents es va ressaltar que a més del dèficit fiscal amb l’Estat Espanyol teníem a Catalunya un important frau fiscal que impossibilitava el finançament de les polítiques de la Generalitat.
Sota un punt d’acord, “el dret a decidir”, va sorgir un interessant debat de models d’esquerres o de dretes per a una futura Catalunya, encara que per a alguns en aquest moment només era important l’anar vers un nou Estat Català, independentment del model social, econòmic o polític del nou Estat.
Des del meu punt de vista, som davant d’un important repte com a Nació, i que indubtablement és possiblement més important que el resultat, ja que hem d’exercir un dels drets reconeguts a la Carta de Drets Humans de les Nacions Unides, “el dret a l’autodeterminació dels pobles”. El resultat final, sigui favorable a uns o altres haurà d’anar acompanyat amb el fet que l’endemà de la consulta, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, el Baix Llobregat i Viladecans siguin un sol poble.
Miguel de la Rubia