Coeducar és educar per a la igualtat i la integració real de nens i nenes, evitant rols sexistes. Afrontar el desequilibri que tradicionalment s`ha implantat amb els rols assignats a homes i dones fa plantejar el treball de la coeducació d`una forma específica. És per això que tota la comunitat educativa ha de comprometre el seu esforç amb la tasca educativa perquè entre tots fem una societat més igualitària i justa oferint les mateixes oportunitats independentment dels rols i dels prejudicis sexistes.
Ens calen polítiques de gènere per a tothom. Cal que la societat entengui que és un problema de tots.
Les discriminacions contra les dones se sustenten sobre una estructura social basada en una identitat masculina discriminadora.
Vivim en una societat que divideix les persones, homes i dones. S’han de promoure actuacions concretes per tal de canviar la situació i dirigir-nos cap a una societat més lliure, menys misògina i més igualitària.Al llarg de la història les dones han anat construint espais de relació i coneixement, uns sabers diversos i diferents que ens han ajudat a resoldre conflictes i a fer-nos cada vegada més grans tot i que encara queda camí per fer.
Actualment en molts centres educatius la coeducació es troba en una situació ambigua, alguns consideren que coeduquen però tenen encara llibres on no es recull el saber de les dones, a part que hi ha situacions abusives en l`ocupació dels espais. Els suposats sabers científics amb els quals s’ensenya són a vegades masclistes o racistes.
En els darrers cinquanta anys l`estructura familiar ha canviat, s`ha vist alterat el seu entorn afectiu, l’escola, doncs, en el seu àmbit d’actuació ha de continuar el debat entorn de la coeducació, identificant clarament els reptes que això suposa. S’han d’intentar crear noves habilitats i destreses que no estiguin marcades pel fet de ser nen o nena.
Les feminitats i les masculinitats, amb totes les seves variants, tenen diversos components entre els quals hi ha el biològic, però també i amb molta força la construcció que les societats i les cultures han fet al llarg dels segles.
Des de l’educació no només ens cal treballar a favor de les nenes sinó també a favor dels nens, és a dir, a favor d’altres maneres d’entendre les identitats femenines i masculines que afavoreixin l`equitat entre els sexes al mateix temps que el reconeixement de les diferències com un valor i una elecció de llibertat.
Si treballem enfront de la competitivitat i l’egoisme, es coincideix en la necessitat d’una nova cultura per a l’educació d’una manera de viure que es pugui ensenyar. Actualment la cultura predominant a la nostra societat i als mitjans de comunicació no ens val per educar.
La influència d`aquests mitjans de comunicació en la transmissió de models, les pautes familiars tradicionals, el tipus de relacions interpersonals, afavoreixen representacions femenines i masculines construïdes sobre la base de la desigualtat i sovint potencien fortes resistències al canvi.
Podria semblar que la joventut actual no manté els estereotips i els esquemes tradicionals de gènere, però la majoria de revistes, pel·lícules i música juvenils s`obstinen a mantenir discursos de feminitat i masculinitat molt similars als d’èpoques anteriors. Sota l`aparença de desimboltura i llibertats individuals es prioritzen els trets d’agressivitat i força en els nois i la subordinació als cànons de la bellesa en les noies.
Però malgrat l’herència cultural i les múltiples contradiccions de la situació actual els esforços de superació no s’aturen i es pot afirmar que la transformació social ja ha començat i feliçment no es pot capgirar.
(Bibliografia: Curs de coeducació per a les persones de referència dels consells escolars).
Montserrat Pastor Pujadó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada