dilluns, 18 de març del 2013

Les dones soles a la Baixa Edat Mitjana. Una lectura sobre la viduïtat


Amb només una lleugera mirada a la documentació medieval, descobrim l’abundància de textos on apareixen viudes de totes les condicions socials. Les viudes són del tot identificables en la documentació. I això és perquè al costat del seu nom s’especifica clarament el seu estatus de viuda o bé, en molts casos, el de muller d’un marit difunt. El principal objectiu del treball guardonat ha estat analitzar el paper que les viudes jugaren en el si de la societat dels segles XIV i XV, especialment pel que fa a la ciutat de Barcelona i la seva àrea d’influència. 
Hem volgut fixar-nos en les conseqüències que comportava el fet de perdre la condició de dona casada, tant a nivell econòmic, com social i personal, tenint en compte que la viduïtat suposa un canvi profund que implica una alteració, en alguns casos dramàtica, de les circumstàncies vitals, especialment de les dones: la seva posició, així com també les seves obligacions i responsabilitats, es podien veure àmpliament afectades, a causa de la seva dependència social i econòmica del marit durant els anys de casada. Aquesta nova situació feia que, en molts casos, s’haguessin d’enfrontar a vivències i problemes per als quals no havien rebut cap preparació, ja que la seva educació, generalment, es limitava al rol tradicional d’esposes i mares. I, a més, havien estat sempre sota la tutela d’un home, primer del pare i després del marit. Tanmateix, la superació d’aquestes dificultats era possible gràcies al desenvolupament d’estratègies per adaptar-se a les circumstàncies canviants de la seva vida. D’aquesta manera, podem dir que la viduïtat pot comprendre dues parts: en primer lloc, el fet d’esdevenir vídua, és a dir, la pèrdua del marit i, per tant, el canvi d’estatus; i, en segon lloc, la construcció d’un nou rol social i l’adaptació a les noves circumstàncies de la seva vida.
A partir de la lectura dels testaments d’homes casats, es pot establir la situació en què quedaven les dones un cop enviudaven. En general, els marits tendien a deixar les seves mullers en millor posició d’allò que dictava la llei, que bàsicament només reconeixia la restitució del dot que la dona havia aportat al matrimoni. Això ens porta a pensar que la majoria de marits intentaven evitar els possibles entrebancs amb què es podia trobar la dona en enviudar, no només de caràcter econòmic, sinó també causats pels enfrontaments amb els hereus i els parents del difunt. 
Pel que fa a les qüestions econòmiques, cal dir que aquesta era una de les principals dificultats a què havien de fer front les vídues. L’ombra de la pobresa amenaçava en molts casos el seu dia a dia i, fins i tot, algunes d’elles acabaven patint l’exclusió social. Tanmateix, no podem obviar que moltes vídues tenien al seu abast una sèrie de recursos que els permetia fer front a les dificultats o almenys trampejar-les. Un dels mitjans per mantenir-se era tenir un negoci propi o bé una ocupació laboral, tot i que cal tenir present que aquesta circumstància no sempre garantia l’entrada suficient de diners a la llar per poder subsistir d’una manera digna. És per això que convenia trobar altres fonts d’ingressos per cobrir les necessitats, que es podien trobar tant en la caritat institucionalitzada com en la que podien exercir familiars i amics, per tal de contribuir favorablement en millorar les condicions de vida d’aquestes dones.
En definitiva, amb aquesta recerca preteníem establir uns elements comuns que permetessin definir, de la millor manera possible, la condició de la vídua barcelonina de finals de l’Edat Mitjana. Però, com sempre, la casuística és molt variada i podríem trobar tantes històries possibles com vídues van existir a la Barcelona baixmedieval.
Mireia Comas Via