Comencen les Aules d’Estudi d’Estiu

Amb l’objectiu de facilitar als i les estudiants la preparació dels exàmens habituals per aquestes dates, la Biblioteca de Viladecans va iniciar el dilluns 5 de maig les Aules d’Estudi d’Estiu. Un servei que s’allargarà fins al diumenge 22 de juny. 

Durant aquests dos mesos, el servei que ofereix la Biblioteca (préstec, retorn i consulta) mantindrà el seu horari habitual, és a dir, de dilluns a divendres de 15.30 a 20 hores i de dimarts a dissabte de 10 a 14 hores; mentre que el servei d’Aules d’Estudi començarà des de les 20 fins a les 23 hores i, per tant, durant aquestes dues hores no hi haurà servei de biblioteca. Malgrat això, durant les hores d’obertura habitual de la Biblioteca, les i els estudiants també poden treballar a qualsevol de les dues plantes de l’edifici i, fins i tot, al pati del Magraner. 

Com a novetat enguany, el dia 9 de juny, festiu a Viladecans per la celebració de la segona Pasqua, les Aules d’Estudi estaran obertes de 10 a 14 i de 15.30 a 23 hores, mentre que el servei bibliotecari romandrà tancat. 

Aquest servei és una iniciativa municipal del Centre de Recursos per a Joves de Can Xic amb la col·laboració de la Biblioteca de Viladecans, des del qual es vol oferir un espai tranquil i acollidor per poder preparar les proves de la PAU, exàmens de final de curs o recuperacions a un lloc on trobar una climatització adequada i el silenci necessari per poder-se concentrar. Durant les hores de les Aules d’Estudi estarà disponible el servei de wifi de la Biblioteca, però no estaran disponibles ni els ordinadors ni les impressores. A més, s’ha ampliat l’espai amb més taules i cadires a la planta baixa per evitar que cap estudiant es quedi sense lloc per treballar.

Les Aules d’Estudi estan obertes a tothom i no cal tenir el carnet de la Biblioteca ni s’ha de presentar cap document, però si s’han de respectar unes normes bàsiques per facilitar el bon funcionament, com mantenir el silenci i l’espai net, no menjar, fumar o beure (excepte aigua) i omplir l’enquesta que facilitarà la persona responsable de la sala, que també són els encarregats de resoldre dubtes, recollir suggeriments i garantir el servei.

La Gran Substitució

Albert Pijuan

Barcelona: Angle Editorial, 2024

En una exclusiva clínica croata, Dino s’espera per sotmetre’s a una operació de cirurgia plàstica, tot i que no té gaire clar en què consistirà. Mentrestant, per matar el temps, el jove explica al pacient del costat la increïble successió d’esdeveniments que l’han portat fins allà: paternitats no reconegudes, articles plagiats i usurpacions d’identitat. Hi intervenen individus tan inversemblants com un conegut productor de Hollywood, alguns artistes de l’italo disco o els membres d’una secta que vol predir el futur a través dels pentinats de Nicolas Cage, a qui Dino idolatra. Un relat en aparença delirant però que avança —de Sabadell a Los Angeles, passant per Croàcia i Nàpols— amb una lògica aclaparadora.

Som un grup i ens cuidem

Lina Casanovas Abancó

Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2025

El Max, el Pol, la Jana, el Brian, l’Oliver, l’Ayoub, la Chaima, la Maia, l’Olívia, l’Aran… Tots van plegats a la mateixa classe a l’escola. En el dia a dia, mentre juguen, apareixen conflictes i dinàmiques grupals que, de vegades, porten moments de malestar. Aquest grup haurà d’aprendre a expressar-se, a comunicar-se i a modelar relacions sanes; en definitiva, haurà d’aprendre a cuidar-se. Som un grup i ens cuidem, de Lídia Casanovas Abancó amb la col·laboració de la cooperativa Fil a l’agulla, és un recurs essencial per a docents, educadors i famílies que volen fomentar la intel·ligència emocional, , el respecte mutu i la convivència positiva tant a l’aula com en altres entorns col·lectius.

HISTORIA NATURAL DE LA ARQUITECTURA: 

CÓMO EL CLIMA, LAS EPIDEMIAS Y LA ENERGÍA 

DIERON FORMA A LA CIUDAD Y LOS EDIFICIOS

Philippe Rahm

Barcelona: GG, [2024]

En aquesta brillant història de l’arquitectura, Philippe Rahm analitza les causes naturals de l’evolució arquitectònica, és a dir, els factors físics, biològics i climàtics que, al llarg de la història, i en estreta relació amb els avanços científics i tecnològics, han influït en el seu desenvolupament i conformat els seus fonaments, des de la prehistòria fins a l’actualitat.

De la mà de l’arquitecte suís, rellegir l’evolució de l’arquitectura i l’urbanisme des de les seves causes materials ens permet no només comprendre de quina manera s’han anat adaptant a les necessitats i esdeveniments de cada moment, i també afrontar els reptes mediambientals presents i futurs.