dissabte, 15 d’octubre del 2016

Congrés de Cultura Catalana



La iniciativa de celebrar públicament el Congrés de Cultura Catalana no va ser aprovada fins al gener del 1975, per la junta de govern del col·legi d’advocats de Barcelona. La clausura definitiva es va fer el 8 de desembre de 1977 al Palau de Congressos i Exposicions de Barcelona.

Dins dels diferents actes efectuats al llarg del territori del Congrés de Cultura Catalana, el 30 d’octubre de 1977 es va fer al Parc de can Mercader de Cornellà de Llobregat l’acte final de la Campanya per les Institucions. Entre altres varen prendre la paraula, Ignasi Riera, Miquel Roca i Junyent, Narcís Serra, Josep Espar i Ticó, Jaume Codina Vilà i Juan Ramos Camarero.



Jaume Muns

Àguila calçada (Aquila pennata) Remolar-Filipines 02/11/2014

En aquest principi de mes és habitual veure-les passar en migració pel Delta del Llobregat. Cap al setembre o octubre, abandonen el seu territori de cria i van a passar l’hivern a les zones tropicals. S’alimenten sobretot d’aus mitjanes, conills i llangardaixos. Poden presentar dues fases de coloració molt diferents, fosca i clara.

Migrador regular, però escàs. Estival nidificant escàs, especialment al Prepirineu occidental. Hivernant regular però localitzat a les zones humides litorals. Al contrari que altres rapinyaires, sembla mantenir poblacions estables o en lleuger augment. 

Eio Ramon

Per terra, mar i aire

 

Des del camí de Sant Ramon es veuen les teulades i les terrasses de Viladecans. Des d’on s’estén la vista es veu l’empremta humana. Fins i tot el mar, aquest mar enmig de terres, d’aquí el seu nom Medi Terraneum, tot i que els àrabs –tan veïns d’Espanya  com Viladecans de Barcelona– li diuen el mar Intermedi. En aquest mar, el més contaminat del món –al qual els turcs li diuen mar Blanc per distingir-lo del altre mar que els llepa, el mar Negre–, més de 3.600 persones en el que va d’any han sortit a buscar-se la vida i només han trobat la mort, com si aquest mar de butxaca fos un abisme insondable d’egoisme i insolidaritat. A la foto observem un vaixell de càrrega, les mercaderies i els creuers de plaer  circulen amb tota llibertat. 

També veiem cel, antiga llar destinada a déus i sants, a àngels i difunts, avui propietat, no tant de la humanitat com de les companyies aèries i dels avions de guerra. Els núvols amenacen pluja, però això d’amenaçar és un parlar. En temps de sequera la pluja és un regal del cel, encara que els terrícoles descreguts ens queixem pels embussos i perquè ens oblidem el paraigua a casa.

Nosaltres tenim els peus a terra. És sota aquests sostres terrenals on s’amaga la vida de la gent. No se’ns veu. Els enormes paral·lelepípedes blancs amb balcons verdinegres sempre estan al mig, com els dijous. A la seva dreta, els sostres veïns que fan angles obtusos, baixets però pujats a un  tamboret de tones de terra, són els que volen ser d’aquí a res botigues de rebaixes. El verd escàs que es barreja amb els sostres de plàstic dels hivernacles, amb els marrons de les terres ermes o acabades de llaurar, s’alegra amb el verd fosc de les pinedes. En el fons de tot, enmig de la foto, enmig de les pinedes, apareix un edifici que és una acumulació d’errors. Un edifici equivocat en un lloc equivocat.

José Luís Atienza

Jaume Muns


Mares i pares per una educació de qualitat


El passat dijous 22 de setembre es va realitzar la primera assemblea oberta per explicar a la ciutadania de Viladecans el projecte de pares i mares d’alumnes de diversos centres de la ciutat.

Aquest projecte es basa en conscienciar els ciutadans de  la situació de les escoles i instituts a la ciutat: el tancament de P3 a les escoles, la massificació d’alumnes a les aules de secundària, la manca d’infraestructures a diversos instituts i la col·locació de “barracons” com a solució.

El que demanem/exigim des d’aquest grup de pares i mares, és la necessitat de baixar les ràtios, per tal que no es tanqui cap línia més de P3 i es mantinguin així totes les aules, blindar les escoles públiques a la ciutat, la construcció d’un institut-escola i la construcció d’un aulari de batxillerat per als alumnes de l’institut Viladecans.

Per aconseguir que, tant el departament d’ensenyament com l’Ajuntament de Viladecans, atenguin aquestes necessitats, estem decidits a fer manifestacions lúdico-festives per mobilitzar tota la població, així com a redactar notes de premsa amb els avanços que es vagin produint i presentar mocions tant a nivell municipal com parlamentari.

El grup de pares va deixar molt clar per altra banda que fugiran de debats polítics i atacs “Nosaltres demanarem i exigirem atendre les necessitats educatives dels nostres fills, però no entrarem en atacs als partits polítics o a les institucions, ja que creiem que això no ens toca a nosaltres”, aclaria Nuria Tenías presidenta de la Coordinadora d’Ampas a Viladecans.

L’assemblea va ser una trobada interessant on els diferents sectors vàrem compartir les nostres inquietuds per un tema que interessa a tothom: l’educació dels nostres fills i filles. Vam comptar amb la presència de la regidora d’educació de Viladecans Gisela Navarro, amb la marea de pensionistes, la FAVV de Viladecans i diversos sindicats entre altres entitats que van mostrar total suport a la iniciativa.

Xavier Flores

La Trobada de l’Eramprunyà, a Viladecans

El proper dissabte 12 de novembre tindrà lloc la trobada anual dels interessats en l’estudi del nostre patrimoni històric i cultural de l’antiga baronia de l’Eramprunyà, és a dir, de les poblacions de Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent i Viladecans, a més de Sant Boi que, tot i no pertànyer a l’antiga baronia, també s’hi afegeix. La trobada es fa cada any a un lloc diferent, i aquest cop toca a Viladecans. 

La trobada, que arriba ja a la seva novena edició, es farà a Ca n’Amat des de les 9 del matí fins a la tarda, i és oberta a tothom qui vulgui assistir-hi. Aquest any, el tema que hem triat es resumeix en aquest títol: “Capelles, ermites, esglésies”. De manera que, al llarg del dia, tindrem ocasió d’escoltar variades intervencions per part dels representants de cada una de les poblacions sobre tot tipus de temes relacionats amb l’ampli patrimoni cultural que ens ha deixat la nostra història religiosa: des dels edificis valuosos o més senzills, fins a les històries locals vinculades amb aquesta realitat, passant pels fets històrics concrets que ens han anat marcant al llarg dels segles.

La trobada, com hem dit, començarà a les 9 del matí amb la inauguració i presentació del que es farà durant el dia, i a continuació tindrà lloc la primera ponència, que anirà a càrrec de Josep Lligadas Vendrell, del Grup Tres Torres de Viladecans, que tindrà com a títol “L’ermita de la Mare de Déu de Sales, un espai de confluències”. Per part del Grup Tres Torres hi haurà també una altra intervenció, que aquest cop serà a primera hora de la tarda, a càrrec de Mireia Comas, i que portarà per títol “Els espais de culte a Viladecans durant l’Edat Mitjana”.

Cal assenyalar també que, abans de dinar, s’interromprà la sessió per fer una visita conjunta a l’ermita de Sales.

Sens dubte que és aquesta una bona oportunitat per conèixer millor el nostre patrimoni, i adonar-nos de les riqueses que tenim i que formen part de les nostres arrels. Val la pena aprofitar-la. Si voleu més informació, podeu escriure a l’adreça electrònica eramprunya2016@gmail.com 

Grup Tres Torres

Càritas acull: el bon veïnatge

 Ja fa molts anys que Càritas de Viladecans, amb diversos projectes que sumen esforços de professionals i de voluntaris, ha anat treballant per a l’acollida, formació i inserció laboral de les persones que, per diferents motius, corren el risc de quedar al marge de la nostra societat.

Un dels col·lectius més afectats és el dels ciutadans nouvinguts i estrangers, amb o sense papers, perquè a banda de millorar la seva formació i empleabilitat, els cal fer un bon aprenentatge del català i del castellà, conèixer els nostres costums i hàbits i sentir-se escoltats i benvinguts. I a nosaltres, d’altra banda, ens correspon deixar de veure’ls com a estrangers, entendre el seu itinerari personal i facilitar-los el coneixement i acollida a la nostra ciutat. Això només s’obté a partir d’una relació que desprengui mútua confiança, tenint en compte també que moltes de les persones nouvingudes tampoc no es plantegen obtenir d’entrada una feina dins del mercat laboral: per la seva edat, per la seva cultura o perquè tenen fills petits al seu càrrec.

Per això, Càritas ha posat en marxa un nou projecte: Càritas acull. És un projecte portat per persones voluntàries, que es planteja aquest acompanyament dels nouvinguts en petits grups, per millorar el coneixement de la llengua, del municipi, de les institucions i de la nostra cultura. Una feina lenta però imprescindible.  Una tasca de bons veïns.

Montserrat Pastor

X Concurso de Pintura Rápida

 Los premios del X Concurso de Pintura Rápida “Luis Fernández Vergara – Ciutat de Viladecans” fueron entregados el día 20 de septiembre por Diego Fernández Pérez (Presidente de Fundación Espejo) y otras personalidades entre las que figuran: José Jurado Vicente (Presidente de Associació d’Arts i Oficis de Viladecans), Pura Navarro (pintora y restauradora de Arte), Nuria Parra Cátedra (pintora y profesora de Artes Plásticas), José Luis Bravo Ayuso (Secretario de Fundación Espejo y Director Comercial de “El Delta”), y José Luis Atienza (Concejal de Cultura del  Ayuntamiento de Viladecans), junto a un nutrido grupo de pintores y amantes de las Artes Plásticas.

El número de participantes ha sido de 28. Los galardonados fueron los siguientes:

1er premio, PLAYA:  Declarado desierto por el jurado.

2º premio , PLAYA: 250 € y diploma para la obra nº 18. Autor: Robert Martí Ripoll. Localidad: Lleida.

1er premio, VILADECANS: 600 € y diploma para la obra nº 4. Autora:  Aida Mauri Crusat. Localidad: Moià.

2º premio, VILADECANS: 400 € y diploma para la obra nº 25. Autora: Núria Riba Bosch. Localidad: Igualada.

3er premio, VILADECANS: 300 €  y diploma para la obra nº 11. Autor: Antonio Amador Sáez. Localidad: Barcelona.             

Premio Pintor Local: 150 € y diploma para la obra nº 15. Autor: Juan Manuel Bonachera Gómez. Localidad: Viladecans.

Las obras participantes serán expuestas en Taller d’Arts El Mirall del 20 de septiembre al 23 de octubre, situado en Carretera de Sant Climent, 64. Horario de visita: Martes y Viernes, de 17 a 20 h.

Fundación Espejo

fundacionespejo@fundacionespejo.com

www.fundacionespejo.entitatsviladecans.org








Espai veïnal de treball col·laboratiu

 El passat 10 d’octubre es va fer una reunió de diferents entitats de Viladecans convocades per la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC) i la Federació d’Associacions de Veïns de Viladecans (FAV) amb la idea de convidar-les a participar en la creació de un “Espaï veïnal de treball col·laboratiu”. Era la segona que es feia.

Introducció

El perquè d’aquest espai. Aquest Espaï que es vol crear es una proposta de CONFAVC dins els seu pla estratègic i la prova pilot es a Viladecans a petició de la FAV Viladecans.

A la FAV Viladecans teníem fa temps un projecte d’obertura a la resta d’entitats per tal de crear espais de participació ciutadana; i la proposta de CONFAVC i el seu ajut ens ha marcat el camí.

A qui s’ha convidat? Hem convidat a entitats de tots els àmbits, a més de les Associacions de Veïns de Viladecans, entitats dels àmbits de la Cultura, l’Esport, Educació, Salut, Veïnals, Medi ambient, Urbanisme, Habitatge, Tercer Sector, Economia solidària i col·laboratives, etc.

No hi són tots, volem treballar perquè s’hi incorpori més gent.

Què volem? Volem crear taules de treball de tots i cadascun dels àmbits com a mecanisme de participació de la ciutadania i tenim la intenció d’aconseguir que siguin vinculants. També voldríem integrar-les a taules ja existents a àmbits territorials superiors.

Com ho volem fer? Potser, com a inici d’aquesta reunió, podríem explicar-nos una llista de projectes que les diferents entitats tinguem i vulguem compartir amb la resta, així com intentar fer una diagnosi de la ciutat que ens serveixi de punt de partida.

Debat

Les diferents entitats assistents han fet una ronda d’intervencions explicant els seus projectes i el que esperen de l’obertura d’aquest espai. No és el lloc per a explicar totes i cadascuna de les intervencions, però si destacar l’aportació del representant de la FAPA i de l’escola Mediterrània, que ha aportat la seva visió de l’estat de l’educació a la ciutat. Ells ja han fet el treball de diagnosi i han encetat un camí de col·laboració entre ampes i altres entitats, mares i veïns, tot cercant complicitats i posant-hi molta imaginació, com demanava el representant del Punt de Trobada, que destacava que la denúncia i la queixa no són suficients, que cal imaginació en la cerca de solucions i també la suma de complicitats.

Una altra entitat ha demanat quin era el paper de l’Ajuntament, se li ha contestat que l’Ajuntament ja en té coneixement per una carta de CONFAVC, però que hem volgut començar sense ells, volem remarcar la paternitat del projecte, l’Ajuntament serà un actor més, ja els incorporarem més endavant, a més d’un actor important, perquè si volem aconseguir que els mecanismes de participació que creem siguin vinculants, ells són imprescindibles.

Uns altres han preguntat sobre la presència dels partits; tothom ha coincidit que aquest espaï ha d’esser apartidista, el control d’una entitat per algun partit destrueix l’essència de l’associacionisme, i molt probablement l’entitat. Han posat com a exemple l’experiència del nostre moviment veïnal.

Per acabar destacar la voluntat manifestada de continuïtat per part de tots, que fixem reunions mensuals, que es faci un calendari de treball i que ens posem a treballar.

Francesc Arnau 

Emocions esteses al terrat

 



El divendres 30 de setembre Delit Teatre va regalar a la sala petita de l’Atrium una nit de teatre, protagonitzada per quatre noies estudiants de l’Institut Torre Roja, d’una intensitat que poques vegades se sentia en sales petites o en sales grans, en companyies amateurs o en companyies professionals. Sense exagerar, la representació de “Samarretes esteses al terrat” va ser memorable. A partir d’una excel·lent i gens fàcil selecció de textos fet per la seva directora Montserrat Tomeu funciona com una obra unitària, ja que incorpora els pics i valls dramàtics que donen coherència argumental.

Un text final sobre la condició de ser dona, d’una qualitat aclaparadora que justificava la nòmina d’autors que van prestar les paraules, des de Ramon Llull a Joan Margarit passant per Shakespeare, Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Angel Guimerà o la pròpia Alba Herrojo, la jove actriu de Delit, entre d’altres.

L’obra s’havia estrenat el maig a la mateixa sala però han aprofitat el temps per quallar-la i millorar-la. La intensitat en el text necessita una pausa en la dicció, en el crit, una combinació d’entrega i control molt complicats d’assolir. Les joves actrius han donat un salt endavant des de la primavera. Enmig hi ha hagut feina –molta feina–, d’assajar i un dur treball de direcció, de corregir, d’ajustar, de polir, fins fer-les brillar com a pedres precioses. Perquè això van ser les actrius l’últim divendres de setembre, pedres precioses de l’escena de la sala petita de l’Atrium. 

L’obra partia d’una excel·lent idea teatral, la roba estesa com a senyera simbòlica de la dona, el terrat com a territori de llibertat de la feminitat, on les peces de roba marcaven els girs de l’argument com petits actes, els moviments dramàtics amb cadència gairebé musical que marcava el tempo d’una simfonia de textos, de sensacions. Les peces abandonaven el fil d’estendre com grans de sorra d’un rellotge que marca el temps de l’obra.

Feia també de vestidor i cada peça era un canvi mínim, però el suficient per ser un canvi de vestuari que alhora era un canvi de paisatge escènic. Sense gairebé elements escènics podien passar de la blancor de l’alegria de la infantesa inicial a la foscor de la soledat i la pluja amb tres elements, la llum, un impermeable i una regadora. 

Obria l’obra una primera escena d’una netedat blanca amb ressonàncies pictòriques com una aparició de la innocència, de la joventut i de la puresa. La dansa, lleugera i alegre, natural com els rostres dels nens en les fotografies transmetia l’alegria perduda de la pre-adolescència. 

L’obra estava plena de detalls, duos inesperats, el cor final de a l’atzar agraeixo…, troballes com transformar Romeu en un saxo i fer creïble la metàfora, perquè Irene Salmerón acaronava el saxo amb tendresa d’amant, amb tendresa de Julieta, dibuixar amb una escena l’erotisme, la gelosia i la violència de Terra Baixa amb una Nekane Jaca que transmetia el dolor destructor de la culpa de la Marta, amb una Eva Pacheco que ens traspassa amb els ulls i la veu la fragilitat innocent d’Ofèlia, i una Alba Herrojo que ha creat una Colometa desgarradora que deixava el públic sense alè. Tota una força dramàtica difícil de veure en un escenari, petit o gran, amateur o professional.

José Luis Atienza

MUDANCES

 

Fa més d’un mes que tan sols penso en mudances. No només de les que tothom coneix. No només les físiques, com canviar els teus objectes d’una casa a una altra, d’una estança a una altra. També les mentals; les que et transformen; les que aconsegueixen que gairebé siguis una altra persona, que coneguis emocions en tu que no havies experimentat abans; les que et fan canviar d’opinió o de perspectiva. 

El meu fill, que no fa gaire temps va marxar amb la noia que estima, es muda al costat de casa meva, aquesta que abans compartíem ell i jo. La meva vida ara és arrencar paper pintat de les parets, arreglar cisternes de lavabos, reparar esvorancs, donar d’alta el gas, substituir vidres trencats, llençar andròmines i pintar de colors el nou món que habitarà el meu fill. 

En el seu futur inverteixo des d’aquest present, i la inversió en ple és a fons perdut. O, millor dit, a sac esquerdat o sense cul. Ara no veig res amb claredat, perquè ho estic vivint, perquè hauria d’allunyar-me’n en el temps per comprendre tot el que està passant. Totes aquestes mudances que han posat distància entre el meu descendent i jo. Ja les pensaré en un altre moment, quan les obres i els canvis hagin acabat. I pugui sospirar alleujada perquè una altra etapa comença. Una nova època en què espero que el meu fill i jo esborrem distàncies, recuperem el temps que s’ha perdut entre els dos.

Per als moments de transició.

Patrícia Aliu

patri.aliu@gmail.com

Nassos i pallassos

 

Se celebra, a Cornellà de Llobregat, la dissetena edició del Festival Internacional de Pallassos, Memorial ‘Charlie Rivel’. La primera va tenir lloc el març de 1984. I és que el juliol de 1993 havia mort, a Sant Pere de Ribes, Charlie Rivel, de la lleva de 1896. 

Aquell juliol --sempre he fet vacances el mes de juliol-- jo era a Formentera. En aquells temps els diaris barcelonins arribaven amb un dia de retard. Un amic, però, que acabava d’arribar de la Península em va passar un diari, on se suposava que jo, aleshores president del patronat municipal de cultura, esports i joventut, havia comentat la mort de Rivel i que havia dit que Cornellà li dedicaria un homenatge. Sense saber re de re del món dels pallassos, i sense haver decidit la destitució fulminant de la gent que treballava al tal Patronat, ens hi vam posar. Amb el vist-i-plau, bé que en lletra petita i dosis nul·les d’entusiasme per al projecte, del meu alcalde, i, a més, sense saber com aconseguiríem el suport econòmic per a tot plegat. Tot amb tot, aviat celebràvem la primera reunió ‘fundacional’ al menjador-taller de Can Pitarra, a favor del projecte: a més de Laureà Pàlmer, que va ser un dels motors més clars (i el que sabia de què anava això dels pallassos), Joan Brossa, Xavier Fàbregas, el Tortell Poltrona, Francesc Castellanos, el gerent del tal Patronat, i jo. Guardo la foto com a un petit tresor, en contra de les manipulacions dels que diuen ‘jo, jo, jo’ i no sé què feien, si és que feien alguna cosa, aquells dies. Ho dic perquè ben aviat, i després de l’èxit del I Festival, naixien com bolets els presumptes protagonistes d’aquella pàgina d’història local. Sort que, al cap d’uns quants anys, el professor Joan Minguet i Batllori, que va quedar integrat en l’equip municipal ‘pro Charlie Rivel’, com també l’amiga Claustre Rafart, va publicar un llibre monogràfic que desmunta el seguit de mentides institucionals que volien atribuir a d’altres sigles (polítiques) i a d’altres persones, canonitzades més tard pels alcaldes posteriors, la difícil gestió d’aquell esdeveniment.

En general, dormo bé. No ho vaig fer un grapat de setmanes d’abans d’aquell març de 1984. Si l’aspecte tècnic i de contingut va ser excel.lent --amb el suport dels savis del ram--, ¿com podíem resoldre la qüestió econòmica, tenint en compte que els pallassos que actuaven havien de cobrar cash-cash el dia de la seva actuació, per posar un exemple? En aquells moments, i en una de les pàgines més surrealistes de la meva vida, jo era del Consell d’Administració de la Caixa de Catalunya. Ho vaig ser sota la presidència dels professors Sureda i Serra i Ramoneda... i vaig plegar abans que arribessin els que s’havien de carregar l’entitat. Doncs bé: el meu primer director era Joan Bilbao, personatge polèmic, que al cap de poc temps va ser substituït. Em va veure un dia, després d’una reunió del Consell, amb cara de dubtes agònics. Li vaig explicar el perquè... i als dos dies obria un compte, amb una quantitat suficient de diners, per poder finançar aquell festival. La resta va lliscar, no sense entrebancs i entre crítiques, fins i tot de gent amiga, que em maleïa: “Amb les urgències que té una ciutat com Cornellà, ara es dediquen a perdre el temps i a fer el pallasso” (amb un ús pejoratiu del terme). Ens va ajudar, i molt, el cornellanenc de Camporells, Manuel Campo, que aleshores conduïa l’informatiu de les nits de TVE. Li havia demanat ajut... a Madrid, i, la nit abans que tot comencés, va tancar el programa amb unes paraules i unes imatges sobre el festival. (Ep! Aleshores hi havia, pràcticament, monopoli televisiu: em consta que molta gent de Cornellà va poder inclinar-se cap al sí al Festival, gràcies a allò).

Vaig posar lletra a l’himne del Festival que va musicar Roser Cabanes i que va cantar la majoria de l’alumnat de les escoles cornellanenques. Començava així:

Per capgirar-ho tot

fa falta tenir nassos...

Arreu, a la ciutat, l’element anunciador del I Festival de Pallassos era un nas de pallasso, aquell d’un Charlie Rivel –que sí, que ‘també’ havia estat amb Hitler i amb Goebbels, però a qui teníem dret a atorgar el dret a rectificar–, i fins i tot la Direcció General de Política Lingüística va editar un vocabulari en català del món dels pallassos. A vegades penso en aquell crit, que Rivel va aprendre d’una criatura que plorava, i que potser serviria per encapçalar la crònica de tot allò que esta passant al nostre país: Uuuuuuuuuuuuuuuuhhhhhh!

 Ignasi Riera (Madrid)

Outlet’s city

 

Viladecans era un modest poble que per causa dels moviments migratoris produïts a partir dels anys seixanta ha anat creixent per la seva proximitat a la ciutat de Barcelona. Però el seu creixement no ha estat sinònim de fama i/o reconeixement. No hem sabut rendibilitzar el nostre patrimoni natural, ni la nostra riquesa arquitectònica, ni els nostres productes agrícoles d’alta qualitat, ni cites culturals com el festival Al carrer. Fa anys, però, semblava que per fi ens donaríem a conèixer i això arrossegaria l’interès cap al nostre petit racó de món. Havíem d’acollir un parc aeroespacial, sinònim de llocs de treball de qualitat, de sinèrgies per a les pimes de l’entorn, d’economia puntera i de segle XXI.

Però aquell projecte va anar-se quedant a la calaixera. A poc a poc va començar a córrer la brama que en els terrenys triats per a aquell projecte tan innovador, que ens havia de posar al mapa econòmic del país, finalment s’hi alçaria un outlet. Inquiets per aquest radical canvi vàrem demanar una reunió amb l’alcalde, el qual ens va dir que ja sabíem com eren els rumors, però que no s’hi faria cap outlet. Des d’ERC ens vàrem quedar tranquils, fins que un dia ens vàrem despertar amb la notícia que s’obriria un outlet a Viladecans ocupant totes les portades. No va passar ni una setmana entre la reunió i la difusió d’aquesta notícia. Visca la paraula donada!

I pocs anys després, aquesta notícia ja és un fet i passarem a ser coneguts per acollir un outlet a la nostra ciutat. En pocs dies Viladecans haurà donat un pas de gegant com a ‘ciutat de saldo’ gràcies a l’esforç i dedicació de l’equip de govern (PSC+ICV), que ha posat totes les facilitats a Neinver pel desembarcament del Viladecans The Style Outlets. 

Ja ho diu l’interventor expert en lluita contra la corrupció municipal Fernando Urruticoechea: molts ajuntaments estan al servei de les grans companyies i no dels ciutadans. L’outlet ja és aquí i ha vingut per quedar-se. Malgrat l’oposició de bona part dels municipis veïns, malgrat les crítiques i el malestar lògic entre els comerciants de Viladecans i malgrat el rebuig d’Esquerra Republicana que sempre hem defensat un model més proper i arrelat al municipi. 

En 10 anys hem passat de la planificació que va fer la Generalitat de Catalunya d’un clúster aeroespacial al polígon de Ca n’Alemany, a la posada en marxa d’un outlet. Aquell projecte engrescador és avui paper mullat i a l’Andalusia de Susana Díaz s’hi deuen fer un fart de riure: en el mateix període el municipi sevillà de La Rinconada ha consolidat l’Aerópolis, un parc tecnològic i empresarial d’alt valor afegit finançat amb fons europeus amb el beneplàcit de l’Estat. 

Mentrestant, Viladecans estrena l’enèsim centre comercial al Baix Llobregat i ens hem de sentir dir per l’Ajuntament que s’estan creant llocs de treball, però ningú parla de la seva qualitat ni de la seva temporalitat. I tampoc es parla de la destrucció de negocis que pot comportar, ni dels perjudicis pel petit comerç o per a la restauració. Impacte que es podria veure encara més agreujat si la ciutat de Viladecans esdevingués ciutat turística, fet que comportaria la liberalització dels horaris comercials. És per això que presentarem una moció per demanar que Viladecans no sol·liciti ser ciutat turística, perquè això només tindria un beneficiari, Neinver.

Bàrbara Lligadas

Fins l’Outlets

 

El proper 27 d’octubre obre les portes Viladecans Styles Outlets, un altre centre comercial més a l’eix de centres comercials que va des del Gran Via 2, Splau, Alcampo, Vilamarina, Barnasud i Ànec Blau i que a més no és un outlet, és una gran superfície amb grans descomptes segons les ultimes declaracions de l’empresa Neinver.

El Baix Llobregat és la zona de Catalunya amb més metres quadrats de grans superfícies per habitant. El comerç no estem en contra d’aquest enèsim centre comercial, estem en contra d’aquest model francès de comerç, i reivindiquem el model català com a línia a seguir en la propera llei de comerç que esta a punt d’arribar al parlament (l’actual esta suspesa pel constitucional). Necessitem una llei que per exemple reguli els outlets i la seva definició legal que és que només poden vendre roba o productes d’una temporada anterior amb un descompte destacat. Qui vigila que això es compleixi? Un outlet no és dolent, és necessari en el mercat actual. Però de veritat ens creiem que la botiga del Barça vendrà la samarreta de la temporada passada? La bomboneria Lindt vendrà bombons caducats?

L’arribada d’una gran empresa com Neinver i un centenar d’empreses que conté no és dolent per a l’economia de la ciutat, fins i tot és una oportunitat per a les persones aturades i empreses de servei de la ciutat. Això es una realitat, però l’obertura de 13 botigues d’esport a l’outlet, per posar un exemple, pot fer molt de mal al comerç del mateix sector de la ciutat. Això és el que ens preocupa i també ho és que l’outlet no s’implanta en una zona de la ciutat ja existent, es posa en una zona totalment equipada, neta i maca. Això ho tenim a la nostra zona comercial? La resposta és no. Tenim carrers peatonals amb més sots que un camp de golf, plena de pixats de gossos, parterres d’arbres mal cuidats i en general amb una sensació de brutícia alarmant.

La Xarxa va proposar fa dos anys la creació de la mesa de comerç, un òrgan per millorar la comunicació i posar-nos a treballar per l’arribada d’aquesta gran superfície. La conclusió és que totes les reivindicacions que van sortir d’allà no han arribat enlloc. Eren bàsicament tres: millorar la zona comercial actual amb obres per a millorar el paviment i la lluminositat del carrer, millorar la senyalística de la ciutat per a indicar on són els principals eixos comercials i les coses importants de la ciutat, i per últim millorar la inversió en comerç en el pressupost de la ciutat. Què han fet en dos anys? Tenim una llum millor en uns trams, la senyalística fa dos dies que s’ha començat a pensar i amb un impacte insuficient, i del pressupost seguim igual o anem a pitjor (un exemple és que el pressupost de comerç i turisme és inferior al de la jardineria del Business Park) i les altres administracions han quasi doblat la seva aportació.

En resum, nosaltres continuem treballant, incloent converses amb Neinver i amb altres associacions de la zona delta per treballar en pro del petit comerç i animem tot el comerç de la ciutat a associar-se i treballar per intentar canviar les coses! Els petits canvis son poderosos!

Esteve Blanch 

L’obertura de l’Outlet ofereix oportunitats a la ciutat

A finals d’octubre s’inaugurarà The Viladecans Styles Outlets. Des que l’Ajuntament va conèixer la seva implantació, es va posar a treballar per ajudar els agents de Viladecans a optimitzar al màxim totes les sinergies que es poguessin generar. Aviat veurem com l’outlet, en la seva posada en marxa en diferents fases, serà un bon generador d’ocupació directa i indirecta i esdevindrà un element d’atracció de nous visitants al municipi. Hi haurà, doncs, noves oportunitats per als nostres treballadors i treballadores, per a les nostres empreses de productes i serveis i per al nostre comerç i restauració.

Oportunitats per als treballadors

La nova activitat, i altres que han arribat i arribaran a la ciutat, representa una oportunitat per a la nostra ciutadania en situació d’atur. I l’Ajuntament s’ha pres com a repte facilitar l’accés als nous llocs de feina, sobretot oferint formació específica des de Can Calderon. A més de formació ocupacional (certificacions professionals) en activitats comercials, i a través del Pla de Xoc municipal contra l’atur, s’ha format de manera personalitzada els aturats i aturades del sector, gràcies al programa ‘Prepara’t per al teu futur’ en activitats comercials. 

Aquest programa té l’objectiu que les persones que han desenvolupat la seva vida laboral en el sector comercial puguin acreditar experiència i coneixements. Donats els bons resultats d’inserció laboral dels i les participants de les seves dues edicions, un 46 %, s’està estudiant realitzar-ne una tercera. El dia de l’obertura de l’outlet, uns quants veïns i veïnes ja hi estaran treballant i, per experiència d’altres centres, amb el pas del temps aquest percentatge s’ampliarà.

Oportunitats per a les pimes viladecanenques

El nou centre també ha de suposar una oportunitat per a les nostres petites i mitjanes empreses. L’Ajuntament ha treballat per apropar aquest nou operador a l’economia local. S’ha promogut que empreses locals proveïdores de béns i serveis hagin optat a participar en les licitacions de l’operador. I cal destacar que l’operador ha potenciat que, en les condicions per a la licitació, es valori de forma especial les empreses que manifesten la voluntat de contractar pimes locals i ciutadans de Viladecans. Durant les obres d’urbanització de Ca n’Alemany, les empreses guanyadores de les licitacions han contractat persones de la ciutat, i s’han concretat col·laboracions i contractes amb empreses locals. 

També a través dels serveis municipals de Can Calderon s’ha transmès el missatge a les marques que moltes i diverses empreses locals poden establir relacions contractuals amb elles.

Oportunitats per al nostre comerç de proximitat 

L’oferta de l’outlet ha de complementar i ampliar la del nostre comerç local. En les primeres jornades ‘Converses amb Gel i Llimona’ es va posar en contacte comerciants de Viladecans i d’altres ciutats on hi ha outlets de Neinver. Aquests van explicar que, als seus municipis, el nou centre havia generat dinàmiques positives per al comerç tradicional, i van destacar també la bona relació amb l’empresa operadora. A Viladecans, les previsions permetran ampliar entre un 20 i un 30 % el mercat comercial potencial de la nostra zona. 

Al govern municipal estem al costat del nostre comerç i estem acompanyant els comerços a través del mentoring, la formació en màrqueting i en idiomes, atorgant ajuts a la fiscalitat i a  la contractació amb el programa ‘Fem Feina’ i col·laborant amb recursos amb els seus plans de dinamització per adaptar-se i optimitzar al màxim la nova situació.

Concloent, continuarem treballant per identificar les oportunitats perquè aquesta nova activitat econòmica repercuteixi positivament i de manera creixent en els negocis que hi ha a la ciutat, en l’aparició de nous projectes empresarials i, en definitiva, en l’augment dels llocs de treball. 

Elena Alarcón

Un acte rodó

Doncs sí. El divendres 14 d’octubre ens trobàrem al Museu de Ca n’Amat una setantena de persones per celebrar els 100 primers números de la nostra revista i per presentar el llibre que recull els 100 editorials i aplega tots els números del Punt de Trobada (els que no vau podeu venir, el trobareu a la llibreria Els Nou Rals per 8,- €). Hi va haver parlaments de José Luis Atienza, regidor de cultura, Josep Lligadas, coordinador de la revista, Maria Comas, presidenta de l’associació Viladecans Punt de Trobada i Carles Ruiz, alcalde de Viladecans.


Segurament tothom estarà d’acord amb el fet que l’actuació de Les Fusa va ser espectacular: bona música d’un ampli repertori, excel·lentment interpretada, que va captivar propis i estranys. Set dones que canten música de dones, “a capella” i imitant instruments quan convé: brillant.



Vam acabar amb coca i cava, en una nit serena i càlida (això sí que va costar, després del temps que va fer els dos dies anteriors!) en un entorn molt, molt agradable.

L’Outlet

A finals d’aquest mes d’octubre és prevista la inauguració de l’Outlet de Viladecans. Es tracta d’un equipament comercial que ha suscitat fortes discrepàncies entre els diversos grups socials i polítics viladecanencs, a partir de la pregunta de si aquest equipament portarà beneficis a la ciutat o bé, al contrari, farà mal al nostre comerç local sense que això es compensi amb avantatges realment rellevants.

Per això, hem volgut demanar que ens expliquin què significarà, segons ells, l’obertura d’aquest ampli centre comercial tant a l’Ajuntament com a la Xarxa Comercial. Per l’Ajuntament ens ha contestat Elena Alarcón, tinenta d’alcalde d’Empreses, Innovació i Ocupació, i per la Xarxa Comercial el seu president, Esteve Blanch. I també hem rebut, a més, un article sobre el mateix tema per part de la portaveu d’ERC al consistori, Bàrbara Lligadas.

Certament que, com prodreu comprovar, les visions no són gaire coincidents. Però en tot cas, els arguments aportats pels diferents articles podran servir perquè cadascú es pugui formar la pròpia opinió. 

Des d’aquesta revista, com ja hem dit prou vegades, volem un Viladecans cohesionat i en el qual el comerç local tingui el pes que ha de tenir en aquesta cohesió, i volem, també, que Viladecans tingui entitat ciutadana pròpia i pugui esdevenir pol d’atracció amb les riqueses econòmiques, culturals i patrimonials que tenim. Per això, més enllà de debatre la conveniència o no de la instal·lació de l’Outlet, ara, un cop ja el tenim instal·lat, demanem un treball molt seriós i sincer de l’Ajuntament juntament amb els representants del comerç local, i amb els altres estaments ciutadans, per tal que, efectivament, l’Outlet pugui servir per potenciar un Viladecans millor. Nosaltres no som experts, però, per exemple, ens sembla obvi que cal un treball a fons i urgent perquè els nostres eixos comercials i les nostres zones peatonals siguin molt més endreçades, il·luminades i visibles del que ara són. Hi ha, sens dubte, molta feina a fer.