dijous, 15 d’abril del 2021

Passem a la història: el Punt de Trobada al COFRE

I això què és? És que el Punt de Trobada es dedicarà a la pirateria? Nooooo!

COFRE és un recurs de la Biblioteca de Catalunya i és un acrònim de “Conservem per al Futur Recursos Electrònics” destinat a conservar els documents digitals que formen part del patrimoni bibliogràfic nacional. 

Dit d’una altra manera, correspon al “dipòsit legal” de tota la vida. És a dir, de qualsevol publicació, llibre o revista, és obligatori deixar-ne alguns exemplars a la Biblioteca de Catalunya. Quan aquesta publicació ja no es fa en paper, s’ha previst aquest altre sistema de conservació perquè sigui accessible a qualsevol persona. Hi anirem posant tots els números de la nostra publicació. Per fer història, sí senyora!

Depuradora Viladecans-Gavà


L’any 1982 es construïa la depuradora al costat de la Murtra que tractaria les aigües residuals dels municipis de Castelldefels, Gavà, Sant Climent de Llobregat, el sector sud de Sant Boi de Llobregat, les Botigues de Sitges i Viladecans.


La depuradora entrava en funcionament l’any 1986 i des de llavors ha contribuït a la millora de la qualitat de l’aigua i de l’entorn de les platges de Viladecans. L’aigua tractada a la planta s’aboca al mar, a un quilòmetre i mig de la costa, a través d’un emissari submarí. Una part però, rep un tractament afegit que permet reutilitzar-la per a reg agrícola. 

Jaume Muns

Arpella vulgar (Circus aeruginosus) Espai Natural Remolar-Filipines, 24 de novembre de 2012.

                                         

Migrador regular i hivernant comú a les zones humides. Fins a l'any 2005 hi havia una parella nidificant al Delta del Llobregat. L'ampliació de l'aeroport (T1) va destruir el canyissar on criava. Estat de conservació a Catalunya: Vulnerable. 

Rapinyaire de mida mitjana i aspecte bastant estilitzat. L'espècie presenta un acusat dimorfisme sexual. La femella és de color de xocolata i te les espatlles i el capell pàl·lids. El mascle és de tons variats castanys i gris platejat. S'alimenta de petits mamífers, aus, rèptils i, en menor mesura, amfibis, peixos, grans insectes i ous. La destrucció o alteració de l'hàbitat (dessecacions, contaminació, etc.) representa la principal amenaça per a aquesta rapinyaire.

Eio Ramon

Viladecans contra la crisi climàtica

 Segur que tots i totes tenim grans desitjos d’acabar amb l’emergència climàtica. Segur que sense prendre mesures des de la política no serà possible. Però segur, també, que nosaltres podem contribuir-hi amb les petites (o no tan petites) coses que tenim a l’abast. Us en proposem unes quantes a cada número.

Ecosolidaritat: unes quantes propostes

-Preservar la biodiversitat.

-Ornamentar amb plantes naturals.

-Plantar/cultivar vegetació mediterrània autòctona i evitar plantes exòtiques invasores.

-Evitar utilitzar fertilitzants i biocides/insecticides químics tòxics.

-Posar nius, casetes, menjadores d’ocells, hotels d’insectes...

-Informar-se sobre l’impacte ambiental quan es fan obres o rehabilitacions.

-Participar en horts i jardins ecològics compartits.

-Reduir, reutilitzar i reciclar els residus.

-Evitar productes d’un sol ús i embalatges innecessaris (especialment els plàstics).

-Optar per reparar els aparells, reutilitzar els objectes i el mercat de segona mà.

-Fer una selecció responsable dels residus i/o fer compost amb els residus orgànics. 

-Reduir la utilització de paper on sigui possible (correus per mail, impressions doble cara).

-Fer servir paper reciclat, cartutxos de tinta reutilitzables...

-Optar per una alimentació ecosostenible.

-Reduir el consum de productes càrnics i optar per alternatives vegetarianes i/o veganes.

-Optar per productes locals frescos i ecològics.

-Optar per plats d’elaboració pròpia i cuina casolana i evitar els productes precuinats. 

-Evitar malbaratar aliments: no cuinar en excés i reaprofitar.

Aquest text és l’inici d’un interessant i colpidor informe que podeu llegir sencer aquí; aquest “aquí” no és una radical plana d’uns ecologistes volats, sinó de la Generalitat de Catalunya. Fa pensar, i molt, en la veritable urgència d’un canvi de rumb en la nostra economia i el nostre estil de vida. Us animem a llegir-lo.

El canvi climàtic a la conca mediterrània

Pràcticament totes les subregions continentals i marines de la conca mediterrània es veuen afectades pels recents canvis antròpics del medi ambient. Els principals motors de canvi són el clima (la temperatura, les precipitacions, la circulació atmosfèrica, els episodis extrems, l’augment del nivell del mar, i la temperatura, la salinitat i l’acidificació de l’aigua del mar), el creixement demogràfic, la contaminació, les pràctiques no sostenibles en l’ús del sòl i del mar, i les espècies no autòctones. 

A la majoria de les regions, tant els ecosistemes naturals com els mitjans de subsistència humans es veuen afectats. A causa de les tendències globals i regionals d’aquests motors de canvis, els impactes empitjoraran en les properes dècades, especialment si l’escalfament global supera entre 1,5 i 2 °C les temperatures del nivell preindustrial. És necessari incrementar significativament els esforços per adaptar-nos als canvis inevitables, mitigar els motors de canvi i augmentar la resiliència.

A causa de les emissions antropogèniques de gasos amb efecte d’hivernacle, a la conca mediterrània el clima està canviant, històricament i segons les projeccions dels models climàtics, més ràpidament que les tendències mundials. Les temperatures mitjanes anuals a la terra i al mar a la conca mediterrània són 1,5°C més altes que en èpoques preindustrials i es preveu que augmentaran entre 3,8 i 6,5°C addicionals fins al 2100 en un escenari d’alta concentració de gasos amb efecte d’hivernacle(RCP 8.5) i entre 0,5 i 2,0 °C en un escenari compatible amb l’objectiu a llarg termini de l’Acord de París de la CMNUCC de mantenir la temperatura global molt per sota dels +2 °C per sobre del nivell preindustrial (RCP 2.6). A la terra i al mar, les onades de calor s’intensificaran en durada i temperatures màximes. Tot i les fortes variacions regionals, la precipitació estival probablement es reduirà entre un 10 i un 30% en algunes regions, la qual cosa intensificarà l’escassetat d’aigua i la desertificació i disminuirà productivitat agrícola.

És pràcticament segur que la superfície del mar continuarà escalfant-se durant el segle XXI, entre 1 i 4°C segons l’escenari (emissió baixa o alta de gasos amb efecte d’hivernacle), i és probable que les aigües profundes s’escalfin més a la Mediterrània que en altres oceans del món. L’augment de les concentracions de diòxid de carboni (CO2) provoca l’acidificació de l’aigua del mar i aquesta tendència continuarà. El nivell mitjà de la mar Mediterrània ha augmentat 6 cm en els darrers 20 anys. És probable que aquesta tendència s’acceleri (amb diferències regionals) amb una taxa global d’entre 43 i 84 cm fins al 2100, però possiblement superi el metre si la capa de gel de l’Antàrtida es desestabilitza encara més.

La majoria dels efectes del canvi climàtic són agreujats per altres reptes ambientals, com ara el canvi d’ús del sòl, l’augment de la urbanització i el turisme, la intensificació agrícola, la sobrepesca, la degradació del sòl, la desertificació i la contaminació (aire, sòl, rius i oceà). El diòxid de sofre (SO2) i l’òxid de nitrogen (NOx) han augmentat recentment de manera considerable, principalment a causa del transport marítim. Les concentracions d’ozó troposfèric (O3) augmenten a causa de la contaminació i l’escalfament, i els episodis de nivells alts seran més freqüents en el futur. És probable que també augmenti el transport de pols sahariana. La mar Mediterrània està molt contaminada per múltiples substàncies, incloent-hi els plàstics, els contaminants emergents, els metalls pesants i els bacteris fecals i els virus; es preveu que tot això augmenti en el futur.

La mar Mediterrània està envaïda per moltes espècies no autòctones, provinents especialment del mar Roig, però també arriben per l’estret de Gibraltar, el transport marítim i l’aqüicultura. A la terra, 

les espècies no autòctones són particularment presents a les regions amb un elevat desenvolupament infraestructural i comercial, incloent-hi les plagues d’espècies fitòfagues introduïdes accidentalment que causen danys als cultius i als boscos. Es preveu que aquestes tendències segueixin en el futur.

L’agricultura és el principal usuari d’aigua de la regió mediterrània. El canvi climàtic afecta els recursos hídrics en combinació amb els factors demogràfics i socioeconòmics, reduint l’escorrentiu i la recàrrega d’aigües subterrànies, la qualitat de l’aigua, l’augment dels conflictes entre els usuaris, la degradació dels ecosistemes i la salinització de les aigües subterrànies en els aqüífers costaners. Es preveu que la demanda de reg augmentarà entre un 4 i un 18% d’aquí al 2100. El canvi demogràfic, especialment el creixement dels grans centres urbans, podria fer augmentar aquesta demanda entre un 22 i un 74%. Hi ha un potencial adaptatiu en la millora de l’eficiència de l’ús de l’aigua i la seva reutilització. Altres adaptacions importants són el canvi de les pràctiques agrícoles i la promoció de la dieta mediterrània tradicional, la producció local i la reducció del malbaratament alimentari.

El canvi climàtic, els fenòmens extrems més freqüents i intensos, així com l’augment de la salinització de terra, l’acidificació dels oceans i la degradació de la terra estan impactant de forma intensa en les activitats productives a la terra i a la mar. S’espera que els rendiments de les collites disminueixin durant les pròximes dècades en la majoria de les àrees de producció actuals i pel que fa a la majoria dels cultius. Aquesta situació pot ser agreujada per les plagues i patògens emergents. Hi ha un gran potencial d’adaptació en el canvi de les pràctiques i la gestió agrícoles cap a mètodes agroecològics, oferint també un important potencial per a la mitigació del canvi climàtic per l’increment de l’emmagatzematge de carboni als sòls. Les pràctiques pesqueres no sostenibles, les espècies no autòctones, l’escalfament, l’acidificació i la contaminació de l’aigua amenacen la producció d’aliments marins i poden afectar la distribució de les espècies i provocar l’extinció local, d’aquí al 2050, de més del 20% dels peixos i invertebrats marins explotats. L’adaptació requerirà una gestió més rigorosa de la pesca a la Mediterrània. La sostenibilitat del sector alimentari mediterrani (terrestre i marí) també depèn del creixement demogràfic, del comportament dels consumidors de la regió (dieta) i dels mercats mundials d’aliments (que poden veure’s afectats per crisis ambientals en altres llocs).

T’agrada Bach?

 Si t’agrada la música de Johann Sebastian Bach (1685-1750) i vols conèixer-lo millor i escoltar qualsevol de les seves obres, et recomano aquestes tres planes web:

Web de la Societat Bach dels Països baixos (Netherlands Bach Society, Naarden)

El projecte All of Bach (Tot de Bach) és l’aportació de la Netherlands Bach Society per a commemorar el centenari de la Societat fundada per interpretar la Passió segons Sant Mateu el Divendres Sant de 1921. Va posant a l’abast dels amants de la música gravacions de concerts de gran format, concerts íntims de casa i virtuoses interpretacions en solitari, a través d’unes filmacions molt acurades, amb una fotografia magnífica i una presa de so excel·lent.

Hi podrem trobar tota l’obra de Bach (música vocal religiosa i profana, concerts, música de cambra i d’orgue, etc.), enregistrada en vídeo. De cada obra hi ha una explicació, el text que es canta i els crèdits amb els intèrprets, sempre de primer nivell.

Director artístic: Shunske Sato, violinista japonès. El web és en neerlandès, anglès i japonès.

Web de la Fundació Johann Sebastian Bach (J. S. Bach Stiftung, Sankt Gallen, Suïssa)

Inusual imatge de Bach a Arnstadt, on va
obtenir la seva primera plaça com a organista.

La Fundació J. S. Bach va interpretant l’obra vocal completa de Johann Sebastian Bach (1685-1750) en un termini de vint-i-cinc anys a partir del 2006. Tots els concerts i les reflexions s’enregistren en so i imatge, enregistraments que conformen un gran fons de material cinematogràfic, sonor i de continguts complementaris a les obres vocals. Un dels objectius de la fundació és difondre les obres vocals de Bach, sobretot als joves, a través de la Bachipedia.

Hi podrem trobar tota l’obra vocal religiosa i profana de Bach, enregistrada en vídeo, amb els intèrprets del cor i l’orquestra, de primer nivell, i una filmació i presa de so excel·lents. De cada obra hi ha dos vídeos més: un amb una explicació del text i de la música, i un altre amb una reflexió sobre l’obra. La llengua dels vídeos és l’alemany.

Director artístic: Rudolf Lutz, organista, clavicembalista, compositor, director d’orquestra i improvisador suís. El web és en castellà, anglès i alemany.

Catabach, pàgina en català de Johann Sebastian Bach

Un web dedicat a Johann Sebastian Bach amb molta informació sobre aquest compositor i la seva obra.

Hi podem trobar, entre altres continguts, la biografia, el catàleg de l’obra de Bach (Compendi de les obres de Bach: Bach-Werke-Verzeichnis, BWV), els textos traduïts al català de tota l’obra vocal —de les Passions i l’Oratori de Nadal hi ha el text català i alemany—, comentaris extensos i documentats sobre les diferents obres, el calendari litúrgic amb les cantates, i els podcasts del programa La cantata del diumenge que s’emet per Ràdio Estel. A més hi ha un blog (http://catabach.blogspot.com) amb moltes cantates amb un comentari extens, el text en català i el corresponent arxiu d’àudio o vídeo.

Pàgina creada per Josep-Miquel Serra. El web és en català.

Josep Nuet

A quin poble i a quina comarca?

Ja feia uns quants dies que la gent del poble estava força esverada, sabia de presència a la comarca dels soldats que lluitaven al costat de la república però va ser aquell matí quan havien arribat al poble.

Famolencs i assedegats.

Un petit destacament va entrar al bar central del poble. Un local no pas massa gran però bonic, construït aprofitant els murs d´un antic castell templer.

Els habitants d’aquell poble tan petit era gent inquieta, això era normal.

Xiuxiuejaven constantment entre ells:

 -Han baixat els soldats de les muntanyes, han baixat! Guaita’ls!

Mentrestant els soldats seien a les taules de fusta rústica bevent a galet.

De les taules estant, devia de ser molt agradable contemplar com entraven els primers raigs de sol i poder fer un bon mos, cosa que ja tocava, tot i que l’excés d’expectació generada els incomodava una mica.

 -Molt bon dia, camarades, visca la llibertat!!!!!, digué el propietari. Desitgeu fer un mos?

-Sí, company... estem molt cansats i tenim gana. Hem sentit molt a parlar de la clotxa, en teniu?

 -Oi tant que sí, companys. Ara mateix us en fem set, de clotxes!!

Només van passar uns instants de les primeres mossegades que els ànims dels soldats van fer un gir inesperat, aquell deliciós menjar els proporcionava aquell estat.

Però, ¿podríeu dir a quin poble i a quina comarca estaven?

Solució: Horta de Sant Joan, a la Terra Alta


Antoni Garcia Iranzo

antonigarcia69@yahoo.com

Presentació del llibre “Memorial de Viladecans als morts de la Guerra Civil i la repressió franquista”

El proper diumenge 18 d’abril, a les 12,30 h., a la sala d’exposición de la Torre del Baró, tindrà lloc la presentació del llibre de Manuel Luengo sobre el Memorial de Viladecans als morts de la Guerra Civil i la repressió franquista.

L'aforament és reduït i l'assignació de cadires es fa mitjançant cita prèvia als telèfon 936 352 985 / 937 077 290 o a/e arxiumunicipal@viladecans.cat.

El Memorial de Viladecans als morts de la Guerra Civil i la repressió franquista que va ser inaugurat el 7 d’abril del 2019 al Cementiri Municipal de Viladecans recollia un total de 70 noms de veïns de la població. Aplega els noms dels que van ser víctimes de la violència revolucionària en els primers mesos de la Revolució o víctimes dels aparells de l’Estat republicà en guerra; relaciona el noms de tots aquells soldats –que s’han esbrinat– que van morir o van desaparèixer als fronts de guerra; recull les víctimes mortals dels bombardejos de l’aviació feixista italiana sobre la nostra població, al llarg de l’any 1938, i, finalment, també esmenta els assassinats pel règim del colpista general Franco pocs mesos després d’haver acabat la guerra. Des de la inauguració del Memorial fins a la data d’avui hem pogut recuperar de l’oblit dos noms més. Per tant estem parlant d’un total de 72 veïns morts a conseqüència de la Guerra Civil i la repressió del Franquisme. Aquest llibre parla d’aquest setanta dos veïns morts. El llibre recull les seves biografies i emmarca i contextualitza la seva mort en els diversos espais de la guerra i la repressió.

Aquest és una part del cost humà de la Guerra Civil a Viladecans, sense comptar tots aquells soldats ferits o mutilats; tots els soldats, població civil o càrrecs polítics que es van haver d’exiliar o tots aquells altres que es van quedar o van retornar a la nostra localitat i que van patir les depuracions, els batallons disciplinaris, els sumaríssims militars i les presons del franquisme, en els anys més durs de la repressió.

Dolor, memòria i dignitat. Aquest és un estudi fet des del rigor i la disciplina històrica però empàtic amb el dolor per les víctimes de la guerra i les seves famílies. Fet des de la cultura de la Memòria Democràtica que cerca estudiar, comprendre i posar en valor el passat republicà i els seus protagonistes que ens van ser negats pel franquisme.

Manuel Luengo Carrasco

Dia de canvi

Mujeres Sant Jordi (Pablo González)

S’ha fet el silenci. El dia tenia color d’oliva negra i ara acaba de sortir el sol. La torre que grata el cel des d’antic mostra arreu i avui una novetat que sembla sacrilegi. A molta gent li costa canviar, i més si és a la força.

El que es veu des de la torre acabarà veient-se per tots els cantons, fins i tot al Japó, i serà el remei dels mals que assetgen les dones d’aquestes contrades des del principi del món. Tots els dits assenyalen a crits cap amunt, cap a la dona alta, esvelta i forta que s’està dreta com un ciri amb l’espasa i els peus sobre la bèstia, ja morta, que no els deixava viure. Al seu costat, el fill del senyor del castell la mira amb delit i agraïment. També amb preocupació, perquè no entén com una dona l’ha pogut salvar. Après generació rere generació, imprès a les seves venes, el seu instint masculí és a punt de trair-lo i explicar alguna mentida al poble. Voldria tapar que no ha estat capaç d’acabar amb el drac sense l’ajut d’una dona.

Però no bada boca. I sort que calla! Perquè en aquell mateix moment la bella amazona armada i perillosa agafa una de les roses roges nascudes de la sang que regalima del cos de la bèstia i li ofereix al noi, que li somriu. N’hi ha tantes, de roses. que quan la dama valenta llença la resta del roser als vilatans tot el terra esdevé una catifa vermella immensa.

Des d’aquell dia, els homes i les dones del poble i els voltants són de veritat iguals i sense prejudicis de les capacitats mútues, i tenen les mateixes oportunitats. Mai no havia d’haver estat d’una altra manera, no penseu?

Patricia Aliu

patri.aliu@gmail.com

El Mamut de Viladecans, recull de premis.

Fa unes setmanes, en una xarxa social, la Coordinadora d’Entitats del Mamut de Viladecans feia una publicació sobre els premis obtinguts al llarg del seu recorregut. No gaire gent tenia present que la Coordinadora havia estat mereixedora d’alguns reconeixements. És per això que vull fer un petit recull del que han estat el guardons obtinguts en aquests poc més de deu anys de vida del Mamut de Viladecans.

El primer reconeixement va ser al 2010, un any després de començar el projecte del Mamut de Viladecans, i va ser un dels premis de Cohesió Social i Compromís Cívic en la seva IV edició. Són uns premis que concedeix l’Aula de Formació Joan N. García-Nieto, una figura prou coneguda en la lluita obrera del Baix Llobregat.

I va obtenir un accèssit.

Al desembre del 2011, tornava a tenir un nou premi. Aquesta vegada es tractava del premi Pau Bertran i Ros, VII Premis de reconeixement cultural del Baix Llobregat. Un premi de cultura popular al projecte del Mamut de Viladecans, atorgat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Al novembre del 2015 tornava a estar premiat al reconèixer, als Premis BEST del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Mamullada com el millor projecte estratègic portat a terme per una entitat de cultura popular.

I per últim, a l’any 2019 el Mamut de Viladecans va tenir una Menció Especial als III Premis Antoni Carné a l’Associacionisme Cultural Català.

Després del 2019, tothom sap com han estat els esdeveniments. Concretament, per la cultura popular, ha estat un parèntesi que encara dura. De tota manera, esperem sortir com abans millor d’aquest atzucac i que aviat es torni a recuperar l’activitat festiva i cultural del Mamut de Viladecans i que siguin molts més els reconeixements que aquest projecte pugui assolir.

Miguel de la Rubia

El Museu d’Eines del Pagès de Sant Climent de Llobregat

Al costat del nou Parc de la Font del Torrent del Rector i situat en les sales gòtiques del conjunt monumental de la rectoria, el campanar i l’església de Sant Climent, el Museu d’Eines del Pagès vol ser un reflex de la memòria i una mostra de l’estil de vida dels nostres avantpassats. 

Sense subvenció inicial, la inauguració del Museu l’any 1984 va ser el fruit de la voluntat d’un grup de climentons que portaven la pagesia a la sang i que van tenir molt clara, des del primer moment en què va sorgir la idea, la seva intenció de preservar el patrimoni material del poble, per deixar llegat a les noves generacions del conjunt d’eines i utillatge que s’emprava en el treball que compartia tota la família en les cases de pagès. Gràcies a la seva feina es manté viva la memòria de tot un poble que durant més de 1000 anys ha fonamentat la seva història en les feines del camp i tot el que representaven per a les famílies. És en aquest sentit que el Museu és un homenatge a les dones i homes que van dibuixar el paisatge de les nostres muntanyes treballant la terra “a l’estil de bon pagès” amb les eines que ara hi podeu trobar. 


L’entrada del Museu es troba sota l’arcada del jardí de la rectoria de Sant Climent i fent els primers passos en les seves sales us trobareu immergits en una col·lecció d’eines relacionades amb el treball al camp: magalls i pics per arrabassar els boscos, dotzenes d’arpiots, memòria viva de la duresa de la feina a les vinyes de cirerers, aixades de totes mides recordant els camps de marina, planets, rascles, arades, estripadores, cistells, coves, balances, motors de pou... de tot! Al seu costat també hi podeu veure els estris utilitzats pels oficis complementaris de l’agricultura com les eines del baster, les sàrries i guarniments per als animals. No us perdeu les explicacions del conservador del Museu que us regalarà mil noms i històries del que veieu i dels pagesos que ho van regalar per a fer possible aquesta col·lecció.

Per acabar la visita a l’interior del Museu podreu gaudir de la recreació d’una cuina de casa de pagès. Plena de tots els utensilis necessaris compta amb la reproducció del forn de pa i els fogons de llenya i és la sala ideal per a recordar els contes a la vora del foc, amb la taula parada i les farinetes calentes a punt, al costat de les botes de mistela i el vi del tros, la fresquera plena de formatge i les gerres amb oli i sal conservant la carn de l’última matança. 

No us perdeu l’exposició exterior amb les premses de vi i oli que encara quedaven en algunes masies de Sant Climent, que s’exhibeixen entre els contraforts de l’església. A més, al final del passeig podreu gaudir de la darrera sínia que funcionava en un hort de l’Angla i que manté tots els catúfols i engranatge en funcionament com el primer dia. Baixant les escales que porten al costat del Torrent, al costat d’una petita reproducció d’una era, podeu descobrir una col·lecció dels carros que han transitat per aquestes valls des de fa molts anys: carros petits adequats per anar pels camins i rieres de muntanya fins a les vinyes, carros de trabuc o de la bota o els carros grans que tornaven en corrua des dels camps de Marina cada tarda, mentre s’anava fent fosc. 

Per complementar la visita al museu podeu fer un recorregut per la trentena de barraques de pedra seca que s’han restaurat i reconstruït en el terme. Aquestes barraques són un exemple més de la feina de voluntaris que estimen la seva terra i que sens dubte engrandeixen la col·lecció del museu, en un poble com Sant Climent, amb un patrimoni natural envejable, però amb una patrimoni arquitectònic mesurat, tot i que veritablement important per als climentons. 

I per comprovar-ho, no deixeu de visitar l’exterior de l’església i deixeu-vos portar per la bellesa discreta i elegant del seu campanar romànic i els seus detalls que el fan singular.

Adreça del Museu: Carrer de l’Església, 20 (baixos de la rectoria), Sant Climent de Llobregat.

Horari: Diumenges, d’11 a 1. També es pot visitar de dilluns a divendres, 

Jaume Vendrell Condeminas


Llegir: nostàlgia? llibertat!

Sembla que de mica en mica la potència de la imatge va desplaçant la solidesa de la lletra. Potser hem substituït els decimonònics fulletons en paper per les sèries, ja no de televisió, sinó d’internet. Potser ens resulta més fàcil i atractiu comunicar-nos amb familiars i amics amb emoticones i imatges que no pas amb paraules. Potser el plaer d’embrutar-nos les mans amb la tinta dels diaris se substitueix per aquest anar saltant, en el mòbil, d’un article a un altre, a cop de dit, aprofitant sobretot la gratuïtat del moment (una gratuïtat en vies d’acabar-se, per cert)

Però és una magnífica notícia constatar que, durant el confinament, s’han venut molts llibres. I potser a més a més de ser comprats han estat llegits. Llegits sense pressa, deixant anar la imaginació per situar-nos en les escenes descrites, prenent-ne nota, contrastant continguts, comentant-ne passatges amb els amics, o, guglejant per acabar d’entendre aquell concepte o aquella paraula, o per recordar qui és aquell personatge públic o aquell esdeveniment que ens sona però que no acabem de situar. I tot això sense subscripcions. Sense electricitat. Sense avaries. Portant a passejar els llibres dins la bossa o dins el tren. O traient-los la pols i ordenant-los quan, tossuts, sobreïxen l’espai que els tenim reservat.

Potser el de menys és el format dels llibres, al cap i a la fi tant el paper com el lector electrònic no són més que mitjans per transmetre paraules. Però des d’aquí reivindiquem la lentitud que generen, l’esforç de visualització interna, el plaer de triar i de fullejar, d’anotar, de compartir i de fer recordar... Perquè són el substrat del pensament savi i contrastat, de la consciència, de la llibertat i de la creativitat... Per fer-nos lliures i millors.

Bona diada de Sant Jordi!