Viladecans contra la crisi climàtica

 Segur que tots i totes tenim grans desitjos d’acabar amb l’emergència climàtica. Segur que sense prendre mesures des de la política no serà possible. Però segur, també, que nosaltres podem contribuir-hi amb les petites (o no tan petites) coses que tenim a l’abast. Us en proposem unes quantes a cada número.

Ecosolidaritat: unes quantes propostes

-Preservar la biodiversitat.

-Ornamentar amb plantes naturals.

-Plantar/cultivar vegetació mediterrània autòctona i evitar plantes exòtiques invasores.

-Evitar utilitzar fertilitzants i biocides/insecticides químics tòxics.

-Posar nius, casetes, menjadores d’ocells, hotels d’insectes...

-Informar-se sobre l’impacte ambiental quan es fan obres o rehabilitacions.

-Participar en horts i jardins ecològics compartits.

-Reduir, reutilitzar i reciclar els residus.

-Evitar productes d’un sol ús i embalatges innecessaris (especialment els plàstics).

-Optar per reparar els aparells, reutilitzar els objectes i el mercat de segona mà.

-Fer una selecció responsable dels residus i/o fer compost amb els residus orgànics. 

-Reduir la utilització de paper on sigui possible (correus per mail, impressions doble cara).

-Fer servir paper reciclat, cartutxos de tinta reutilitzables...

-Optar per una alimentació ecosostenible.

-Reduir el consum de productes càrnics i optar per alternatives vegetarianes i/o veganes.

-Optar per productes locals frescos i ecològics.

-Optar per plats d’elaboració pròpia i cuina casolana i evitar els productes precuinats. 

-Evitar malbaratar aliments: no cuinar en excés i reaprofitar.

Aquest text és l’inici d’un interessant i colpidor informe que podeu llegir sencer aquí; aquest “aquí” no és una radical plana d’uns ecologistes volats, sinó de la Generalitat de Catalunya. Fa pensar, i molt, en la veritable urgència d’un canvi de rumb en la nostra economia i el nostre estil de vida. Us animem a llegir-lo.

El canvi climàtic a la conca mediterrània

Pràcticament totes les subregions continentals i marines de la conca mediterrània es veuen afectades pels recents canvis antròpics del medi ambient. Els principals motors de canvi són el clima (la temperatura, les precipitacions, la circulació atmosfèrica, els episodis extrems, l’augment del nivell del mar, i la temperatura, la salinitat i l’acidificació de l’aigua del mar), el creixement demogràfic, la contaminació, les pràctiques no sostenibles en l’ús del sòl i del mar, i les espècies no autòctones. 

A la majoria de les regions, tant els ecosistemes naturals com els mitjans de subsistència humans es veuen afectats. A causa de les tendències globals i regionals d’aquests motors de canvis, els impactes empitjoraran en les properes dècades, especialment si l’escalfament global supera entre 1,5 i 2 °C les temperatures del nivell preindustrial. És necessari incrementar significativament els esforços per adaptar-nos als canvis inevitables, mitigar els motors de canvi i augmentar la resiliència.

A causa de les emissions antropogèniques de gasos amb efecte d’hivernacle, a la conca mediterrània el clima està canviant, històricament i segons les projeccions dels models climàtics, més ràpidament que les tendències mundials. Les temperatures mitjanes anuals a la terra i al mar a la conca mediterrània són 1,5°C més altes que en èpoques preindustrials i es preveu que augmentaran entre 3,8 i 6,5°C addicionals fins al 2100 en un escenari d’alta concentració de gasos amb efecte d’hivernacle(RCP 8.5) i entre 0,5 i 2,0 °C en un escenari compatible amb l’objectiu a llarg termini de l’Acord de París de la CMNUCC de mantenir la temperatura global molt per sota dels +2 °C per sobre del nivell preindustrial (RCP 2.6). A la terra i al mar, les onades de calor s’intensificaran en durada i temperatures màximes. Tot i les fortes variacions regionals, la precipitació estival probablement es reduirà entre un 10 i un 30% en algunes regions, la qual cosa intensificarà l’escassetat d’aigua i la desertificació i disminuirà productivitat agrícola.

És pràcticament segur que la superfície del mar continuarà escalfant-se durant el segle XXI, entre 1 i 4°C segons l’escenari (emissió baixa o alta de gasos amb efecte d’hivernacle), i és probable que les aigües profundes s’escalfin més a la Mediterrània que en altres oceans del món. L’augment de les concentracions de diòxid de carboni (CO2) provoca l’acidificació de l’aigua del mar i aquesta tendència continuarà. El nivell mitjà de la mar Mediterrània ha augmentat 6 cm en els darrers 20 anys. És probable que aquesta tendència s’acceleri (amb diferències regionals) amb una taxa global d’entre 43 i 84 cm fins al 2100, però possiblement superi el metre si la capa de gel de l’Antàrtida es desestabilitza encara més.

La majoria dels efectes del canvi climàtic són agreujats per altres reptes ambientals, com ara el canvi d’ús del sòl, l’augment de la urbanització i el turisme, la intensificació agrícola, la sobrepesca, la degradació del sòl, la desertificació i la contaminació (aire, sòl, rius i oceà). El diòxid de sofre (SO2) i l’òxid de nitrogen (NOx) han augmentat recentment de manera considerable, principalment a causa del transport marítim. Les concentracions d’ozó troposfèric (O3) augmenten a causa de la contaminació i l’escalfament, i els episodis de nivells alts seran més freqüents en el futur. És probable que també augmenti el transport de pols sahariana. La mar Mediterrània està molt contaminada per múltiples substàncies, incloent-hi els plàstics, els contaminants emergents, els metalls pesants i els bacteris fecals i els virus; es preveu que tot això augmenti en el futur.

La mar Mediterrània està envaïda per moltes espècies no autòctones, provinents especialment del mar Roig, però també arriben per l’estret de Gibraltar, el transport marítim i l’aqüicultura. A la terra, 

les espècies no autòctones són particularment presents a les regions amb un elevat desenvolupament infraestructural i comercial, incloent-hi les plagues d’espècies fitòfagues introduïdes accidentalment que causen danys als cultius i als boscos. Es preveu que aquestes tendències segueixin en el futur.

L’agricultura és el principal usuari d’aigua de la regió mediterrània. El canvi climàtic afecta els recursos hídrics en combinació amb els factors demogràfics i socioeconòmics, reduint l’escorrentiu i la recàrrega d’aigües subterrànies, la qualitat de l’aigua, l’augment dels conflictes entre els usuaris, la degradació dels ecosistemes i la salinització de les aigües subterrànies en els aqüífers costaners. Es preveu que la demanda de reg augmentarà entre un 4 i un 18% d’aquí al 2100. El canvi demogràfic, especialment el creixement dels grans centres urbans, podria fer augmentar aquesta demanda entre un 22 i un 74%. Hi ha un potencial adaptatiu en la millora de l’eficiència de l’ús de l’aigua i la seva reutilització. Altres adaptacions importants són el canvi de les pràctiques agrícoles i la promoció de la dieta mediterrània tradicional, la producció local i la reducció del malbaratament alimentari.

El canvi climàtic, els fenòmens extrems més freqüents i intensos, així com l’augment de la salinització de terra, l’acidificació dels oceans i la degradació de la terra estan impactant de forma intensa en les activitats productives a la terra i a la mar. S’espera que els rendiments de les collites disminueixin durant les pròximes dècades en la majoria de les àrees de producció actuals i pel que fa a la majoria dels cultius. Aquesta situació pot ser agreujada per les plagues i patògens emergents. Hi ha un gran potencial d’adaptació en el canvi de les pràctiques i la gestió agrícoles cap a mètodes agroecològics, oferint també un important potencial per a la mitigació del canvi climàtic per l’increment de l’emmagatzematge de carboni als sòls. Les pràctiques pesqueres no sostenibles, les espècies no autòctones, l’escalfament, l’acidificació i la contaminació de l’aigua amenacen la producció d’aliments marins i poden afectar la distribució de les espècies i provocar l’extinció local, d’aquí al 2050, de més del 20% dels peixos i invertebrats marins explotats. L’adaptació requerirà una gestió més rigorosa de la pesca a la Mediterrània. La sostenibilitat del sector alimentari mediterrani (terrestre i marí) també depèn del creixement demogràfic, del comportament dels consumidors de la regió (dieta) i dels mercats mundials d’aliments (que poden veure’s afectats per crisis ambientals en altres llocs).