Sembla que de mica en mica la potència de la imatge va desplaçant la solidesa de la lletra. Potser hem substituït els decimonònics fulletons en paper per les sèries, ja no de televisió, sinó d’internet. Potser ens resulta més fàcil i atractiu comunicar-nos amb familiars i amics amb emoticones i imatges que no pas amb paraules. Potser el plaer d’embrutar-nos les mans amb la tinta dels diaris se substitueix per aquest anar saltant, en el mòbil, d’un article a un altre, a cop de dit, aprofitant sobretot la gratuïtat del moment (una gratuïtat en vies d’acabar-se, per cert)
Però és una magnífica notícia constatar que, durant el confinament, s’han venut molts llibres. I potser a més a més de ser comprats han estat llegits. Llegits sense pressa, deixant anar la imaginació per situar-nos en les escenes descrites, prenent-ne nota, contrastant continguts, comentant-ne passatges amb els amics, o, guglejant per acabar d’entendre aquell concepte o aquella paraula, o per recordar qui és aquell personatge públic o aquell esdeveniment que ens sona però que no acabem de situar. I tot això sense subscripcions. Sense electricitat. Sense avaries. Portant a passejar els llibres dins la bossa o dins el tren. O traient-los la pols i ordenant-los quan, tossuts, sobreïxen l’espai que els tenim reservat.
Potser el de menys és el format dels llibres, al cap i a la fi tant el paper com el lector electrònic no són més que mitjans per transmetre paraules. Però des d’aquí reivindiquem la lentitud que generen, l’esforç de visualització interna, el plaer de triar i de fullejar, d’anotar, de compartir i de fer recordar... Perquè són el substrat del pensament savi i contrastat, de la consciència, de la llibertat i de la creativitat... Per fer-nos lliures i millors.
Bona diada de Sant Jordi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada