dilluns, 15 de gener del 2024
Centenari Barri de Sales
La presentació d’aquesta publicació es farà durant la Clausura del Centenari del Barri de Sales. En aquest acte també s’instal·larà un espai permanent per al record d’aquests 100 anys del barri. Es lliurarà un exemplar de la publicació a tots els assistents i acabarem la celebració amb una copa de cava.
 |
| presentarà el diumenge 21 de gener, a les 12, a la plaça de la Diversitat de | Viladecans. |
Carnestoltes 1982
Al mes de febrer de l’any 1982,
l’Associació de Veïns Sant Josep, com altres entitats de la ciutat, van
organitzar en el seu barri, una festa popular de disfresses pel Carnestoltes.
Jaume Muns
Sit negre (Emberiza cia) Pineda litoral 10 de desembre de 2023
.jpg)
Estat de conservació a
Catalunya: Propera a l’amenaça. Resident en ambients muntanyosos. Rar al Delta
del LLobregat. Les llistes fosques de la cara són el tret distintiu més
característic de l’espècie. El cap, el coll, el clatell i la part superior del
pit són de color grisenc, mentre que la resta del cos és de color rovellat.
S’alimenta principalment de
llavors de gramínies, brots i fruits diversos. A la primavera i l’estiu també
consumeix insectes i invertebrats per alimentar els polls.
No és una espècie amb problemes de conservació importants de moment.
Eio Ramon
Un aniversari festiu 25è. aniversari de la Biblioteca de Viladecans
La Biblioteca de Viladecans
està de celebració. El 20 de gener d’enguany celebrarà el seu 25è aniversari i,
per commemorar aquesta data tan especial, s’ha programat una jornada festiva
oberta a tota la ciutadania. La inauguració d’una exposició al vestíbul de la
Biblioteca sota el títol 25 anys al servei de la ciutadania serà el tret
de sortida per iniciar els actes previstos. La mostra farà un recorregut de
l’espai i el servei durant aquests 25 anys amb fotografies de les activitats
més destacades, visites d’autores i autors, aparadors o fets més significatius
que han conformat la història de la Biblioteca i de la ciutat.
La festa de commemoració,
que començarà a partir de les 10.30 hores i conclourà a les 14 hores, es farà
al parc de Can Xic, un espai obert on la música, els jocs i les sorpreses seran
les protagonistes. Els jocs de fusta prendran el parc durant tot el matí amb
l’objectiu d’unir persones de diferents generacions per jugar plegats. Hi haurà
jocs per als més menuts de la casa i per als de més edat, jocs de lògica,
d’enginy, de sort, de punteria, de pensar, trencaclosques individuals i
col·lectius. Així més de 35 jocs, gegants, tradicionals i familiars,
transformaran el parc que envolta la Biblioteca en un espai familiar únic.
També els infants podran
gaudir del joc Fustes i Fustetes. Aquesta proposta de construcció és una
activitat d’oci entretinguda, divertida i visualment molt atractiva. El
muntatge consisteix en un tancat amb lones de colors de 25 m2 on els nens i
nenes tenen 2.500 fustetes per fer les construccions i figures com castells,
vaixells, torres o tot allò que imaginin.
Per animar la jornada
festiva, el grup musical La Dona del Sac serà l’encarregat de posar a
tothom a jugar, cantar i ballar tot tipus de ritmes i cançons. La banda, creada
pels bessons Balsach, és un projecte de música familiar i animació
sociocultural i posarà música a la celebració a partir de les 12.30 hores també
al parc de Can Xic.
25
anys de servei cultural
La Biblioteca de Viladecans
es va inaugurar el matí del 20 de gener de 1999 per dotar a la ciutat d’un
equipament que, fins aleshores, no existia com a tal. De fet, va formar part
d’un important pla urbanístic de la dècada dels noranta, on es va contemplar un
triangle cultural format per la biblioteca, teatre, poliesportiu i cinema al
bell mig de la ciutat. L’objectiu era proveir a la localitat d’equipaments
bàsics inexistents. Artigues & Sanabria Arquitectes van ser els
responsables de l’obra i, fins i tot, van ser finalistes del Premis FAD de
Arquitectura, premis que reuneixen les millors expressions del disseny
arquitectònic i gràfic duts a terme a Espanya i Portugal. El cost total de
l’obra, que va començar l’any 1995, va ser de 267.352.250 pessetes (1.606.819,38
euros) i es va fer una inversió en publicacions de 80 milions de pessetes amb
aportacions de l’Ajuntament de Viladecans, la Diputació de Barcelona i la Caixa
de Catalunya.
La Biblioteca va començar
amb una col·lecció de 25.000 volums i 2.500 cd i vídeos i, com a novetat més
esperada, la connexió a internet gratuïta a través dels propis ordinadors del
servei. Un fet que va convertir la Biblioteca en un centre de recerca d’informació
i oci per tothom. També es va crear el primer Club de Lectura Fàcil per a
persones amb capacitats diverses, iniciativa pionera a tot l’Estat.
Durant aquests 25 anys,
l’activitat de la Biblioteca ha sigut intensa, sòlida i s’ha anat adaptant als
nous usos. Més de 80 escriptors com Jaume Cabré, Teresa Pàmies, Najat El
Hashmi, Lolita Boch, Víctor del Árbol, Jesús Carrasco, Lorenzo Silva, Toni Hill,
Jenn Diaz, Gemma Ruiz, Jordi Punti i Sebastià Serrano, d’entre altres, han
compartit trobades amb les usuàries i usuaris; s’ha programat mensualment
L’Hora del Conte per a infants, s’han creat diversos clubs de lectura, s’han
ofert tallers de diferents temàtiques i el servei s’ha anat adaptant a les
noves necessitats socials i culturals.
Des de llavors també, s’han
sumat usuaris fins a arribar a les dades actuals amb 17.121 inscrits i una
mitjana de 9.523 visites mensuals a l’equipament, amb una mitjana de 4.500
préstecs mensuals. La col·lecció també ha augmentat considerablement. Actualment,
està formada per 52.583 llibres i 127 publicacions periòdiques de temàtica
diversa. Els fons es completa amb la col·lecció de la resta de biblioteques de
la xarxa amb el servei de préstec interbibliotecari, gratuït i que permet tenir
qualsevol llibre d’altres biblioteques en un termini d’uns 7 dies. Mensualment,
es reben uns 350 llibres a través d’aquest servei i se’n deixen uns 380.
L’edifici de la Biblioteca
també s’ha adaptat a les noves necessitats i ara l’equipament és molt més
sostenible, gràcies a la paret vegetal de la façana de Josep Tarradellas i als
tancaments i lames de la façana del parc de Can Xic, que permeten un major
estalvi energètic i confort climàtic. Per aconseguir aquest mateix fi, també
s’han substituït les màquines de climatització.
Molt ha canviat la societat i les possibilitats d’accés a la informació i
la cultura durant aquests 25 anys. Malgrat això, la Biblioteca conserva intacta
la seva il·lusió i el compromís per acostar a la ciutadania de Viladecans el
coneixement i el lleure com eines de canvi i millora de la societat.
Un hogar
para Dom
Victoria Amelina
Madrid: Avizor Ediciones,
2023
La història es desenvolupa
en el context d’una família russo-ucraïnesa que lluita per adaptar-se al nou
món sorgit després de la caiguda de la Unió Soviètica. El protagonista, un gos
anomenat Dom, relata amb emoció les dificultats i les alegries d’una família
russo-ucraïnesa; amb la seva sensible perspicàcia i el seu olfacte recorre la
terrible història d’Ucraïna en el segle XX i permet comprendre millor el que
ocorre avui allí.
L’autora ucraïnesa va morir a inicis de juliol després d’haver resultat greument
ferida en un bombardeig rus al restaurant a Kramatorsk on es trobava al costat
de l’escriptor colombià Héctor Abad Faciolince. Aquesta novel·la va ser
l’última que es va traduir abans de la seva mort. La seva extraordinària única
obra traduïda al castellà, Un hogar para Dom, il·lustra el poder del seu
llegat i la seva inavaluable contribució a la literatura ucraïnesa.
A més de ser escriptora, Victoria Amelina va ser activista i lluitadora pels
drets humans. Des de l’inici de la invasió a gran escala a Ucraïna, va
treballar incansablement per a investigar els crims del país agressor Rússia.
En particular, buscava conscienciar sobre la situació de les dones en temps de
guerra, i sobre les amenaces i tortures sofertes per escriptors i artistes. Va
relatar sobre els crims de genocidi i violació dels drets fonamentals soferts
per la població civil. El seu últim projecte de recerca, titulat War &
Justice Diary: Looking at Women Looking at War (trad. Diari de Guerra i
Justícia: Mirant a les Dones; Mirant la Guerra), està previst que sigui
publicat pòstumament.
El malestar
de las ciudades
Jorge Dioni López
Barcelona: Arpa, 2023
Per què marxa la gent de
les ciutats? Perquè l’expulsen. Una multitud de factors, des del preu de
l’habitatge fins als efectes del turisme, empenyen les persones a abandonar els
espais urbans concentrats. A poc a poc, les ciutats es buiden i envelleixen. El
cas estrany és que no ho notem, perquè el flux constant de persones ens fa
sentir que tot està ple, especialment els centres històrics, reconvertits en
parcs temàtics. Les rendes han substituït la producció. La ciutat s’ha
convertit en un tauler de Monopoly que expulsa els que no poden pagar. Per què
apostar pels habitants de classe mitjana quan l’especulació, el turisme o el
consum desaforat en diumenge resulten més profitosos? Les ciutats ja no anhelen
construir el futur, busquen rendibilitat. Després de l’èxit del seu primer
llibre, La España de las piscinas, Jorge Dioni López se centra en els
problemes de la ciutat contemporània i torna a plantejar els efectes ideològics
de l’urbanisme. El malestar de les ciudades és una lectura
extraordinària, a l’altura de les grans obres de la sociologia urbana.
La finestra indiscreta
Marina Sáez
Barcelona: MTM, 2023
Amb una cama trencada no pots córrer, no pots saltar, no pots escalar. De tan avorrida que està, a la Júlia per fi se li acut una idea: espiar tothom amb els seus prismàtics. Per sort, l’edifici de davant és ple de vida i el dia li passa volant mentre observa l’escola bressol, la perruqueria de la Cris, l’habitació de l’Ares i tantes altres finestres. I tu, amb quins prismàtics mires el món? La finestra indiscreta vol trencar els prejudicis culturalment assignats a nens i nenes perquè limiten les seves possibilitats de desenvolupament personal. Al final del llibre trobaràs una breu guia d’acompanyament sobre gènere i sexualitat.
Quasi 90 anys de pessebres a Viladecans
 |
| 2020. https://turismebaixllobregat.com. Consulta realitzada el 2 de gener de | 2024. |
No volia deixar passat
aquestes festes d’Hivern –de Nadal per als cristians– sense fer una breu nota
sobre la participació de viladecanencs en concursos de construcció de
pessebres, ara que a la sala d’exposicions de la Torre del Baró s’ha pogut
visitar una mostra de pessebres, amb diorames representatius de diverses
escenes bíbliques, organitzada per l’Associació de Pessebristes de Viladecans.
Cap al desembre de 1935, la
Unió Comarcal del Baix Llobregat de la Federació de Joves Cristians de
Catalunya (FJCC) va convocar el I Concurs de Pessebres a nivell comarcal. La
convocatòria de la FJCC crida els joves fejocistes a muntar pessebres, tot dient
que “si no es pot fer un Pessebre artístic, almenys el típic de suro i molsa,
ja que cal procurar amb totes les nostres forces que aquesta tradició passi de
pares a fills”. I per a impulsar aquesta tradició la FJCC del Baix Llobregat va
realitzar una convocatòria de concurs, dividit en dues seccions: la secció A
corresponia als pessebres socials, construïts pels fejocistes en el seu estatge
social, i la secció B, als individuals “o construïts per fejocistes de la
comarca”. Es van concedit el següents premis. Secció A, pessebres socials: 1r
premi, Grup Santa Creu de Sant Feliu de Llobregat; 2n premi, Grup Rafael de
Casanova de Sant Boi. Hi van prendre part els següents grups: Corbera Alta,
Cornellà, L’Hospitalet, Molins de Rei, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Vicenç dels
Horts i Viladecans. Secció B, pessebres individuals: 1r premi, Lluís
Mirabent, del Grup Rafael de Casanova de Sant Boi; 2n premi, Josep Monmany del
Grup de Sant Feliu i Cosme Puig, de Sant Boi i 3r premi, Josep Degà de Sant
Feliu i Francesc Piñol, de Viladecans.[1]
Com vegeu fa quasi 90 anys
–vuitanta-vuit per ser mes exactes– que alguns dels nostres veïns feien mostres
de pessebres per a gaudi dels parroquians de Sant Joan de Viladecans. La mostra
de pessebres es va recuperar, el desembre de 2012, al pati i sala d’exposicions
de la Torre del Baró.[2]
No saben si també
organitzarien la primera cavalcada de Reis com manifestaven que farien els
fejocistes de Sant Vicenç dels Horts per aquelles dates, aquí ho deixem...[3]
Manuel Luengo Carrasco
[1] Flama, divendres, 7 de febrer de 1936, pàg. 2 i 3. Per a conèixer qui eren els fejocistes de Viladecans podeu consultar el meu article “El Grup 67 dels fejocistes de Viladecans, 1931-1936”, publicat al Viladecans Punt de Trobada, núm. 146, de setembre de 2020, pàg. 15-19.
[2] Breu de la inauguració de la Mostra de Pessebres a la Torre del Baró a Viladecans Punt de Trobada, núm. 72, desembre de 2013, pàg. 6.
[3] Flama, divendres, 5 d’abril de
1935, pàg. 6.
Piscines a Oliveretes
Allà a la paret de l’antic Cine
Moderno, a la cruïlla de la Carretera de la Vila amb l’Avinguda de la
Generalitat, un gran anunci
ens crida: “Viladecans, ara sí:
Residencial Les Oliveretes”. I a sota, l’explicació: “Habitatges de 2, 3 i 4
dormitoris amb àmplies terrasses, zones enjardinades, piscina, zona de jocs
infantils i pista de pàdel”. I perquè quedi clar quin és un dels grans
atractius, una immensa foto que té, en primer terme... una piscina!
A mi em faria vergonya.
Recordo fa un cert temps, quan l’Ajuntament feia propaganda de les meravelles
del nou barri de Llevant que s’havia de construir, destacava, entre altres
coses, que aquell nou barri seria un “ecobarri”. És a dir, un barri en què es
tindrien molt en compte les exigències de la lluita contra el canvi climàtic i
per la sostenibilitat, minimitzant al màxim tot allò que contribuís a la
degradació del medi ambient, i promovent un tipus d’urbanisme i de construcció
màximament sostenible.
Doncs ja es veu: blocs amb
piscina! Ja dic, a mi em faria vergonya ser el promotor d’una urbanització
així, o donar permisos de construcció per fer-la, o contribuir de la manera que
fos a la seva existència. Estem ofegats per la sequera, i sabem que aquests
episodis de manca d’aigua, que poden arribar fins a nivells d’emergència greu,
s’han instal·lat per quedar-se ja entre nosaltres sense possible marxa enrere.
I nosaltres, a Viladecans, fem un barri amb piscines.
Sens dubte, som uns
artistes.
Josep Lligadas Vendrell
Som realment Green? Green Leaf o el paper que tot ho aguanta
 |
| Leaf on es marca l’errada que sobreestima el reciclatge a la ciutat |
L’Ajuntament de Viladecans
ens diu, des de fa uns mesos, que Som Green per informar-nos que hem guanyat el
premi «Green Leaf» de la Comissió Europea. Però som realment Green? Situem-nos.
Certament els premis Green Leaf són un reconeixement per a les ciutats d’entre
20.000 i 100.000 habitants que tenen un historial constant de treball cap a
unes fites ambientals destacables i un compromís vers el desenvolupament
sostenible. Fins aquí bé, no? Però seguim-nos situant. Des que es va crear el
premi, l’any 2015, l’han guanyat dues ciutats catalanes més: Mollet (2015) i
Cornellà (2019). En l’edició d’aquest any s’hi han presentat un total de 4
ciutats (Riba Roja de Túria (País Valencià), Rivas Vaciamadrid (Madrid),
Treviso (Itàlia) i Viladecans, de les quals dues, Treviso i Viladecans van
resultar guanyadores.
Les candidatures es valoren
a partir de l’estat de situació present, passat i futur de set aspectes
ambientals: qualitat de l’aire, aigua, biodiversitat – àrees verdes i ús
sostenible del sòl, residus i economia circular, soroll, mitigació del canvi
climàtic i adaptació al canvi climàtic. La candidatura de Viladecans, basada en
l’Estratègia Viladecans 2030 i l’Agenda Urbana Local aporta arguments per a
cadascun dels aspectes demanats, amb alguna sorpresa inclosa, ja que a la part
de residus s’hi afirma erròniament que a Viladecans es recicla un 94,82% dels
residus, quan a Viladecans amb dades de l’Agència Catalana de Residus, la
recollida selectiva és del 33,8% (2021) i per molt bona feina que es faci als
ecoparcs amb la fracció resta del contenidor gris, s’està molt lluny de la
xifra descrita a la sol·licitud del premi (l’objectiu del programa metropolità
de gestió de residus és superar el 55% de reciclatge l’any 2025).
En la valoració del jurat
s’esmenta els compromís de Viladecans amb el desenvolupament sostenible i la
transició verda, però la mosca darrere l’orella t’avisa quan destaquen la
implementació de mesures com el «notori projecte de refugis climàtics», quan realment
a Viladecans i segons el cercador de refugis climàtics de l’AMB, el projecte en
qüestió són dos parcs existents on s’han posat cartells (Torrent Ballester i
Torre Roja) i el Casal Montserratina que obre en períodes de calor.
I a partir d’ara? Doncs es
preveu definir un pla de treball que durant el 2024 es focalitzarà en
activitats de comunicació i de captació de voluntaris, i que el 2025 serà
encara més de celebració del premi.
El reconeixement Green Leaf
no és una cosa dolenta. Cert. I cal destacar l’esforç tècnic que hi ha darrere
de la candidatura. Però és important també posar-lo en context. A Viladecans hi
ha una trajectòria important de documents estratègics i plans d’acció en
l’àmbit ambiental, però en els que cal que siguem exigents en el seu
compliment. Així per exemple, l’Agenda Urbana Local actualment és l’eina de
planificació del desenvolupament urbà integral que aglutina el treball sobre la
població i el territori, l’economia i la societat, el medi ambient, el canvi
climàtic i l’energia, la mobilitat i l’habitatge, i que concreta en aquests
àmbits l’estratègia Viladecans 2030. La primera fase d’aquesta agenda urbana,
finalitzada el juny de 2023, contenia 47 accions, de les quals només el 51,1%
van ser assolides completament, un 21,3% no es van iniciar, i la resta (27,6%)
tenien assoliment parcial.
Però el més important de
tot és el canvi de model de ciutat que cal per ser realment Green. Si fem el de
sempre, tindrem les conseqüències de sempre. I l’escenari no ens ho permet. És
poc coherent guanyar un reconeixement Green Leaf explicant que tenim 374
hectàrees de Xarxa Natura 2000 i espais naturals de gran valor i voler ampliar
l’aeroport amb un gran impacte en aquestes espais. O explicar el valor de les
dunes de la platja de Viladecans com a hàbitat i tenir en cartera projectes de
passeig marítim que reduiran el seu valor natural. O necessitar de més i més
creixement urbà per donar serveis que ara ja ens calen.
Així com la solució de la
mobilitat no és circular igual que ara però en vehicle privat elèctric, si no
que és més complexa (mobilitat activa, millora del transport púbic, zones de
baixes emissions, electrificació, ...), ser Green comporta canvis importants
respecte el model actual. Cal avançar cap al model de ciutat dels 15 minuts i,
en el context d’emergència climàtica, no recaure en la construcció, el turisme
massiu o els grans polígons comercials com a sectors a impulsar, si no
potenciar la productivitat i l’eficiència en la gestió de recursos vinculada a
la proximitat. Cal potenciar més la implicació ciutadana vers la transició
verda a nivell econòmic, social i ambiental. No ens podem quedar com el
menjador escolar que posa fruita ecològica o de proximitat un dia per setmana
per ser més «cool». Ens ho hem de creure. I per ser Green de debò, tenim marge
de millora.
Marc Riera Minguet
Any Nou, nous hàbits alimentaris
Com cada any, acaba Nadal i amb ell les reunions amb
els nostres familiars, amics... Si mirem enrere, totes aquestes reunions han
estat acompanyades de menjar: als dinars, sopars i en el picoteig. I és que
menjar, també és un acte social.
No obstant això, amb
l’inici del nou any, moltes persones es plantegen fites i entre la més comuna
trobem la de prendre cura de la nostra alimentació i nutrició i assolir una
pèrdua de pes.
La manera com ens alimentem
té un impacte significatiu en la nostra salut i benestar general. En aquest
article, explorem alguns consells i pautes clau per ajudar-te a assolir un
estil de vida saludable, mitjançant una alimentació equilibrada i nutrició adequada.
El
poder d’una dieta equilibrada
Una alimentació equilibrada
és fonamental per mantenir una bona salut. Això implica consumir una varietat
d’aliments de tots els grups en les proporcions adequades. Inclou una
combinació de fruites i verdures fresques, grans integrals, proteïnes magres, lactis
i greixos saludables. En assegurar-nos d’obtenir els nutrients essencials de
cada grup d’aliments, brindem al nostre cos l’energia i els nutrients
necessaris per funcionar correctament.
Tria
aliments naturals i evita els ultraprocessats
Al mercat actual, ens
trobem amb una àmplia varietat de productes ultraprocessats, que son alts en
calories, greixos saturats, sucres afegits i sodi. Aquests aliments son pobres
en nutrients i poden contribuir al desenvolupament de malalties cròniques, com
ara l’obesitat, la diabetis i les malalties cardiovasculars. En el seu lloc, és
recomanable optar per aliments naturals i frescos, que siguin tan propers com
sigui possible al seu estat original. Fruites, verdures, llegums, cereals
integrals, carns magres i peixos són excel·lents opcions per a una alimentació
saludable.
Planificació
d’àpats i control de les racions
Una bona planificació de
menjars és clau per mantenir una alimentació saludable. Organitzar-se i
programar els àpats pot ajudar a evitar opcions poc saludables i a garantir la
ingesta adequada de nutrients. Intenta preparar els teus àpats a casa tant com
sigui possible, ja que això permet controlar els ingredients i les porcions. En
servir-te, és útil utilitzar plats més petits i conscientment reduir la mida de
les porcions. Això us ajudarà a controlar millor la quantitat d’aliments que
consumiu i evitar l’excés de calories.
En resum, l’inici de l’any
és el moment perfecte per enfocar-nos a la nostra alimentació i nutrició.
Adoptar una dieta equilibrada, basada en aliments naturals i frescos, ens
proporciona els nutrients essencials per mantenir una bona salut.
Si vols millorar els teus hàbits alimentaris, posa’t en contacte amb el teu
equip mèdic i uneix-te a les sessions educatives que oferim les nutricionistes
del CAP.
Rumiant sobre l’informe Pisa
Fa uns dies em van demanar que fes un article sobre el controvertit informe PISA i de seguida em van venir al cap una sèrie de pensaments/idees que voldria compartir amb vosaltres:
D’entrada he de dir-vos que
no he llegit l’informe; he escoltat i he llegit el que han dit els mitjans de
comunicació, les associacions de mestres, algun sindicat, entitats educatives,
personal docent, xerraires de l’educació, polítics, experts educatius i públic
en general… suposo que com la majoria de vosaltres.
Com tothom, tinc la meva
opinió personal, que de ben segur no agradarà a molts dels que han opinat o
estan vinculats al sistema educatiu d’una manera o altra. Expressar-la en
públic pot trepitjar molts ulls de poll i no sé si pot ajudar a una reflexió serena,
tranquil·la i respectuosa o al contrari només pot fer que hi hagi persones que
se sentin ofeses i/o atacades i adoptin un posicionament defensiu. Així com la
Conselleria d’Educació no ha estat capaç de fer autocrítica, tampoc crec que hi
hagi gaires persones disposades a iniciar un procés de reflexió sincera (de
mirada cap endins) posant a l’infant i al jove en el centre de tot el debat amb
l’objectiu d’aconseguir un sistema educatiu que contempli i respongui a les
seves necessitats actuals i futures.
Fa temps que no anem bé…
L’egocentrisme social no ens permet empatitzar i prioritzar el que és millor.
No tenim un projecte de futur. L’únic que fem és donar resposta immediata a les
demandes adolescents que ens van sorgint en el dia a dia.
Cal començar de nou… i construir un sistema educatiu sostenible a llarg termini, amb el compromís de tota la societat, sotmetent-lo a avaluació contínua i exigint responsabilitats a tots els agents implicats.
En fi, diria moltes més
coses… però crec que no estem prou madurs per agafar el toro per les banyes i
començar a construir un model educatiu plural, inclusiu, respectuós… i que
ensenyi a pensar més que a memoritzar uns continguts obsolets que no contemplen
ni les capacitats ni les competències de cada una de les persones que atén.
Cal reformular la formació
inicial i permanent del professorat amb canvis profunds en el si de les
universitats. Cal ensenyar a aprendre a aprendre des d’una mirada humanista,
científica i creativa alhora.
Cal fomentar l’autonomia
dels centres escolars i la creació de projectes educatius propis on tothom hi
tingui cabuda per tal d’afavorir l’excel·lència (no entesa ni en termes
numèrics ni en models d’èxit social de moda).
Calen recursos, però també
calen equips de professionals que tinguin clara quina és la seva missió i quins
objectius han d’assolir per arribar a uns alts nivells d’èxit educatiu entre el
seu alumnat. En definitiva, tots els agents implicats haurien de retre comptes
dels objectius a assolir durant i al final del procés educatiu de cada infant i
jove per tal d’afavorir la millora del sistema i avançar cap a models més
justos i equitatius. L’educació no ha de ser fruit d’una loteria sinó que cal
garantir la seva qualitat en tot moment i especialment durant les etapes
obligatòries.
Cal menys burocràcia
(carregada d’interessos partidistes) i més pedagogia.
En fi, cal teixir
confiances i complicitats entre tots els membres de la Comunitat educativa per
tal de compartir objectius i estratègies que afavoreixin la construcció d’una
societat més justa i solidària.
Agustí
Martí
El Banc dels Aliments
El rumor que el Banc dels
Aliments es buida fa que tots els que d`una manera o altra hi estem relacionats
ens crea una angoixa pensant com es resoldrà aquesta manca d`aliments a una
part de la població cada dia més necessitada i nombrosa. Per aquest motiu
voldria fer saber de la gran importància que el Banc dels Aliments té per
continuar ajudant a una part de la població, així com sensibilitzar les
persones que encara no hi col·laboren.
El
Banc dels Aliments és una fundació sense ànim de
lucre, dotada d’una organització basada fonamentalment en voluntariat,
amb l’objectiu de captar aliments evitant que es malbaratin i distribuint-los
de manera digna i eficaç, amb les mínimes despeses possibles i amb absoluta transparència cap a les institucions, empreses i
ciutadania.
La
Fundació Banc dels Aliments de Barcelona és una fundació independent,
apolítica, aconfessional i sense ànim de lucre, que té com a objectius
principals lluitar contra el malbaratament
recuperant excedents alimentaris aptes per al consum humà i lluitar contra la pobresa, fent arribar els
aliments recuperats a persones en situació de precarietat alimentària en el
nostre entorn.
El
Banc dels Aliments distribueix aliments a les entitats que garanteixen el
repartiment dels aliments de manera gratuïta, digna, justa, equitativa i
sostenible.
Ofereix
aliments a través de diferents Programes de Repartiment amb la finalitat que
s’hi adhereixin les entitats en funció de:
- la tipologia del producte: sec, fresc, refrigerat i congelat, les característiques que exigeix o requereix la seva procedència: aliments del FEAD, fruites i verdures del SERMA, de Mercabarna, minves de les cadenes de distribució, donacions i campanyes (Gran Recapte, etc.),
- les
necessitats de les persones ateses (lactants 6-12 mesos, intolerants al gluten i la
lactosa) i altres programes específics (esmorzars i berenars, ajudes puntuals).
El
Banc dels Aliments de Barcelona té com a missió lluitar contra el malbaratament d’aliments, contribuint a evitar
l’impacte ambiental que suposa el seu malbaratament i, alhora, aconseguir que
les persones en situació de pobresa o exclusió social accedeixin a una dieta alimentària saludable.
L’objectiu
principal del Banc dels Aliments de Barcelona, des de fa mes de 35 anys, és
recuperar els excedents alimentaris i adquirir productes bàsics per
distribuir-los entre les persones en situació de vulnerabilitat alimentària, de
manera que es respecti la dignitat de la persona.
Projecte
de sensibilització per a centres educatius
El
projecte de sensibilització dels objectius del Banc dels Aliments de Barcelona
per a centres educatius vol ajudar a crear consciència del malbaratament dels recursos alimentaris en la
nostra societat i oferir estratègies per a la seva reducció en els centres
educatius i a les llars, així com donar a conèixer, a través de la tasca que du
a terme el propi Banc, el benefici que comporta l’aprofitament d’aliments per a
la sostenibilitat i el medi ambient, així com
per a la solidaritat.
Aquest
projecte se centra en oferir als membres de la comunitat educativa un recull d’activitats, endreçades per nivells educatius i temàtiques,
perquè els docents puguin integrar en les diferents activitats d’ensenyament i
aprenentatge del currículum de l’alumnat els conceptes de:
- Sostenibilitat: l’impacte ambiental del
malbaratament d’aliments, la importància de la lluita contra aquest
malbaratament alimentari i la contribució en la lluita contra el canvi climàtic
al reduir el volum d’aliments llençats i/o destruïts.
- Solidaritat: el dret a tenir accés a una
alimentació sana, basada en una dieta suficient, segura i saludable per a totes
les persones del nostre entorn.
Amb el Banc dels Aliments
tots hi podem col·laborar amb donacions econòmiques, recaptes col·lectius, i
també donació de serveis. Fes-te’n
amic o amiga!
Montse Pastor
A buscar els enciams, tortugues!
Dintre del món dels jocs de
taula moderns pots trobar un bon grapat de títols infantils. Alguns són molt coneguts, com Monza, Animal
sobre Animal, Rhino Hero, El Laberinto
Mágico, Carcassonne Junior... No obstant, n’hi ha uns altres que són
força bons i que malauradament
passen una mica desapercebuts, com és el cas del títol de què avui us parlaré. I és que els jocs
infantils, tot i que el seu públic objectiu són els nens de 2 a
7 anys més o menys, porten algunes mecàniques interessants que agraden molt els adolescents i els adults.
Carrera de tortugues és un d’aquests jocs infantils especials. Va veure la
llum ja fa anys per l’editorial Homoludicus,
actualment absorbida per Devir. Es va descatalogar i era complicat trobar-lo si no era
d’importació o de segona mà. L’editorial 2 Tomatoes va agafar la llicencia del joc i el va rellançar al mercat un cop més fa dos anys aproximadament. Encara es por trobar a les
botigues, per si estiguessis interessat a adquirir-ne una còpia.
A Carrera de tortugues hi
ha cinc tortugues: blava, vermella, groga, lila i verda. Totes es col·loquen a la casella
Start del tauler, separades. Després, tothom
rep una fitxa de tortuga,
que indica quina tortuga té assignada cada jugador en aquesta partida.
Els teus rivals mai han de saber quina tortuga ets, per tant, no els mostris aquesta
fitxa. Per guanyar has de fer que la tortuga que tens assignada sigui la primera
en arribar a l’última casella del tauler. Per últim, es
barallen les 52 cartes que hi ha, es forma un munt de cara avall amb elles i
cada jugador en rep una mà de cinc.
En el teu torn només has de
jugar una carta de la teva mà i robar-ne una altra de la baralla. Sempre has de tenir cinc cartes.
Mostren un dels següents símbols: +, ++, -, una fletxa o dues fletxes. També mostren una de les tortugues: la blava, la vermella, la groga, la lila
o la verda.
Si has jugat una carta
amb el símbol
+, avança una casella la tortuga del
color que indiqui.
Si has jugat una carta amb el símbol ++, avança dues caselles la tortuga del color que indiqui.
Si has jugat una carta
amb el símbol -, retrocedeix una casella la tortuga del color que indiqui.
Si has jugat una carta
amb una fletxa,
avança una casella
la tortuga més endarrerida.
Si has jugat una
carta amb dues fletxes, avança dues caselles la tortuga més endarrerida.
Hi ha cartes que
mostren una tortuga multicolor. Si jugues una carta d’aquestes amb els símbols +, ++ o -, pots moure la que
vulguis. Les cartes que tenen una fletxa o dues fletxes sempre mostren una tortuga multicolor, ja que fan
moure la més endarrerida, que pot ser qualsevol
en cada torn.
Si una tortuga es
mou a una casella on ja n’hi ha una altra, la que s’ha mogut es posa a sobre de
la que ja es troba en la casella de destí, formant una pila. D’aquesta
manera es poden donar situacions en què estiguin apilades les cinc tortugues
alhora. L’única casella en què poden estar separades es en la de Start.
Quan es troben apilades, sempre que
moguis una tortuga has de moure també totes les que tingui a sobre. Per exemple, si la blava té a sobre
seu la groga i la vermella i jugues una carta amb la qual pots moure la blava, aquesta arrossegaria també
a les altres dues perquè estan a
sobre d’ella. Les tortugues que estiguin a sota de la que has decidit moure
es queden on estan. Per tant, i en
resum, sempre que moguis una tortuga t’emportes també totes les que tingui
a sobre, i es queden enrere les que estiguin
sota d’ella.
Quan jugues una carta amb
una fletxa o dues fletxes i la més endarrerida resulta ser una pila de tortugues,
pots moure la que vulguis de la pila, arrossegant les que tingui a
sobre, com sempre.
Es continua jugant així
fins que una tortuga arriba a l’última casella del tauler. Arribat en aquest punt, tothom li dona la
volta a la seva fitxa de tortuga per mostrar a la resta de quin color era. El guanyador és qui tingui la fitxa
de tortuga corresponent a la que hagi
arribat primer a l’última casella del tauler. Si a aquesta casella hi ha
arribat una pila de tortugues, la guanyadora és la que es troba a sota del tot, per arrossegar a la resta.
Suposo que ja te n’hauràs adonat, però jugant amb menys de cinc jugadors
queden tortugues que no tenen cap participant assignat. Aquestes tortugues
es col·loquen al tauler durant la preparació de la partida de totes
maneres i es mouen per ell quan es juguen les cartes corresponents. Per
tant, pot succeir que arribi a l’última casella una que no estigui assignada a
cap jugador. En aquest cas, tots els participants perden la partida. De fet,
una de les gràcies del joc és precisament farolejar a la resta fent veure que ets
un color que realment no ets. Així doncs, és un joc que s’adapta
perfectament a qualsevol nombre de jugadors amb una edat recomanada de 5 anys
en endavant, fet que fa que sigui bastant combinable entre participants d’edats
molt diverses. Mentre que per a un nen segurament sigui només moure cap
endavant o cap enrere les tortugues, per a un adult s’afegeix el
component de mentir a la resta sense escrúpols. I això és el que fa especial Carrera
de tortugues: regles simples i adaptable a nens de cinc anys en endavant i
adults. I tot per un preu que ronda els 20 euros...
Cristian Becerra
(El Dado Dorado)
Dues llavors culturals amb molt de futur
 |
| La sibil·la Laura de Castellet, a l’ermita de Sales |
Enguany he pres part en
dues activitats organitzades pel Departament de Patrimoni Cultural, que m’han
agradat molt i que m’han semblat dues llavors molt petites que poden donar lloc
a arbres molt grans.
Petites perquè han estat
dues activitats de petit format, adreçades a un nombre limitat de persones per
l’espai on se celebraven, tot i que en tots dos casos hi ha hagut llista
d’espera. I petites també perquè era el primer any que se celebraven.
I potencialment molt grans
perquè connecten amb dues tradicions de molta volada i perquè crec que els
assistents a una i altra vam gaudir-ne molt.
Una ha estat l’activitat
realitzada amb Laura de Castellet a l’ermita de Sales en relació al Cant de la Sibil·la, aquesta tradició mil·lenària que relliga un fil
profètic ancestral i el fil cristià associat al naixement de Jesús. Amb un text
que s’atribuí a Agustí d’Hipona i que s’adaptà a l’ortodòxia cristiana,
s’unificà en llatí i després s’anà traduint a les llengües vernacles. Es
cantava la nit de Nadal, abans de la Missa del Gall. La tradició s’estroncà
arran del Concili de Trento, que el trobava massa pagà pel seu gust i el va
prohibir. Malgrat la prohibició, la Sibil·la continuà cantant a molts indrets
de parla catalana i ha sobreviscut a Mallorca, a l’Alguer, al País València.
Des de fa uns anys es recupera al Principat amb molta força.
Tot això i més ens explicà
Laura de Castellet, musicòloga i intèrpret especialitzada en música medieval, i
sibil·la habitual
de la Catedral de la Seu d’Urgell.
Ens va cantar el Cant de la Sibi·la, i ens hi va fer participar a tots, que
crec que en vam gaudir molt. I vam acabar amb un tast de vi calent, especiat,
amb neules. Fantàstic.
el 7 de gener a Can’Amat
I l’altra experiència ha
estat el Concert d’Any Nou, al més pur estil vienès al pati del Museu de Ca
n’Amat, el passat diumenge 7 de gener. Una experiència intensa musicalment i
glaçada físicament. La música va guanyar sobre el glaç i sobre el vent. I el
petit concert va ser tot un èxit, coronat també amb cava. L’any vinent, amb
estufes, vam corejar unànimement. Sobretot els músics: tocar un instrument amb
les mans balbes és una mica cruel. Això sí, el vent va posar en valor una peça
fonamental en els concerts a l’aire lliure: les agulles d’estendre per
subjectar les partitures.
Tots els assistents estem
anhelant la repetició de la jugada l’any vinent.
Mercè Solé
L’estrella valenta
El meu pare em parlava cada
nit d’una estrella que brillava més que cap. Era la que ell estimava més, i un
dia me la va voler deixar en herència. Deia que, quan em sentís sola, esperés a
les hores que la llum comença a deixar-nos. Que la mirés llargament i pensés
que l’estrella em parlava. Així estaria més acompanyada.
Què em va arribar a dir?
Van passar setmanes fins que la vaig sentir:
– Sigues valenta, tal com
jo ho soc. Estic sola, encara que envoltada d’estrelles com jo, i de vegades em
consolo pensant que no ho estic tant, perquè vosaltres, els homes i dones, em
mireu ocàs rere ocàs. I en clarejar, també.
Al planeta més proper a la
Terra sempre se l’ha conegut amb el nom de l’estel del matí. Encara que Venus
és igualment visible a simple vista al capvespre, després de la posta de sol i
durant les primeres hores de la nit.
Si mireu cap a l’Oest,
mitja hora després de l’ocàs, podreu veure clarament una estrella molt blanca i
brillant. És l’astre nocturn més brillant després de la lluna. Com el meu pare,
el més brillant de la meva galàxia. Per més anys que passin, no deixa mai
d’arribar-me la seva llum.
Patricia Aliu
patri.aliu@gmail.com
Torre Modolell comença la restauració!
Finalment, comença la restauració de la Torre Modolell. Ho fa per la banda de llevant, on hi havia la Cambra Agrària i la terrassa amb les antigues escoles. Ara cal esperar que això no s’aturi, i puguem fruir aviat plenament d’aquest important element patrimonial de la nostra ciutat. I amb ell també, evidentment, del Jardí.
Aquí us oferim unes quantes fotos dels primers passos de les obres. Hi dediquem dues pàgines, primer per destacar la importància del que aquestes obres representen, i segon perquè les fotos del Jaume Muns fan de molt bon mirar.
Llimbs sanitaris
El nostre sistema sanitari públic, excel·lent per la seva universalitat i cobertura, no només no s’ha recuperat de les retallades aplicades pel govern d’Artur Mas a partir del 2010, sinó que comença a presentar importants dèficits estructurals. Des de la manca de professionals qualificats (la recent reestructuració del servei de pediatria n’és una mostra) a l’endèmica infravaloració d’alguns sectors sanitaris. L’actual vaga d’infermers i infermeres n’és un indicador.
L’atenció
primària té un paper clau en la salut de la població: per la prevenció, per la
proximitat als usuaris, per la detecció precoç de malalties i de situacions de
fragilitat, per la descongestió d’urgències dels grans hospitals, per l’atenció
domiciliària de persones especialment vulnerables, per l’acompanyament en les
malalties cròniques i en processos que acaben en la mort.
Perquè
la salut té molt a veure amb la nostra forma de viure. L’equip que col·labora
amb el Punt de Trobada ens ho fa notar a cada número, cosa que els
agraïm. Ara bé, tots constatem que cada vegada l’atenció primària s’allunya més
dels usuaris. N’hi ha prou a intentar demanar hora a través de “La meva salut”.
Fer una consulta o establir una cita és una gimkana poc eficaç que sembla
pensada per dissuadir els usuaris d’anar al metge.
Tot
plegat produeix incertesa i desorientació, i entrebanca el necessari vincle
entre usuaris i professionals, que facilita l’escolta i que pot estalviar també
molt en medicació. Val a dir que l’actual vaga d’infermeria, l’oportunitat de
la qual no qüestionem, deixa en els llimbs sine die totes les visites,
analítiques, seguiments que han de facilitar la detecció de problemes i la
millora de la salut de tots plegats. Calen actuacions a curt, mitjà i llarg
termini planificades i que no facin recaure les solucions en el voluntarisme
dels professionals.
Perquè no hem d’oblidar que hi ha sectors privats -i partits polítics- que
es freguen les mans amb un mal funcionament de la Sanitat pública. El dret a
una salut pública i universal per a tothom és fonamental i ens hi juguem molt.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)