 |
| Leaf on es marca l’errada que sobreestima el reciclatge a la ciutat |
L’Ajuntament de Viladecans
ens diu, des de fa uns mesos, que Som Green per informar-nos que hem guanyat el
premi «Green Leaf» de la Comissió Europea. Però som realment Green? Situem-nos.
Certament els premis Green Leaf són un reconeixement per a les ciutats d’entre
20.000 i 100.000 habitants que tenen un historial constant de treball cap a
unes fites ambientals destacables i un compromís vers el desenvolupament
sostenible. Fins aquí bé, no? Però seguim-nos situant. Des que es va crear el
premi, l’any 2015, l’han guanyat dues ciutats catalanes més: Mollet (2015) i
Cornellà (2019). En l’edició d’aquest any s’hi han presentat un total de 4
ciutats (Riba Roja de Túria (País Valencià), Rivas Vaciamadrid (Madrid),
Treviso (Itàlia) i Viladecans, de les quals dues, Treviso i Viladecans van
resultar guanyadores.
Les candidatures es valoren
a partir de l’estat de situació present, passat i futur de set aspectes
ambientals: qualitat de l’aire, aigua, biodiversitat – àrees verdes i ús
sostenible del sòl, residus i economia circular, soroll, mitigació del canvi
climàtic i adaptació al canvi climàtic. La candidatura de Viladecans, basada en
l’Estratègia Viladecans 2030 i l’Agenda Urbana Local aporta arguments per a
cadascun dels aspectes demanats, amb alguna sorpresa inclosa, ja que a la part
de residus s’hi afirma erròniament que a Viladecans es recicla un 94,82% dels
residus, quan a Viladecans amb dades de l’Agència Catalana de Residus, la
recollida selectiva és del 33,8% (2021) i per molt bona feina que es faci als
ecoparcs amb la fracció resta del contenidor gris, s’està molt lluny de la
xifra descrita a la sol·licitud del premi (l’objectiu del programa metropolità
de gestió de residus és superar el 55% de reciclatge l’any 2025).
En la valoració del jurat
s’esmenta els compromís de Viladecans amb el desenvolupament sostenible i la
transició verda, però la mosca darrere l’orella t’avisa quan destaquen la
implementació de mesures com el «notori projecte de refugis climàtics», quan realment
a Viladecans i segons el cercador de refugis climàtics de l’AMB, el projecte en
qüestió són dos parcs existents on s’han posat cartells (Torrent Ballester i
Torre Roja) i el Casal Montserratina que obre en períodes de calor.
I a partir d’ara? Doncs es
preveu definir un pla de treball que durant el 2024 es focalitzarà en
activitats de comunicació i de captació de voluntaris, i que el 2025 serà
encara més de celebració del premi.
El reconeixement Green Leaf
no és una cosa dolenta. Cert. I cal destacar l’esforç tècnic que hi ha darrere
de la candidatura. Però és important també posar-lo en context. A Viladecans hi
ha una trajectòria important de documents estratègics i plans d’acció en
l’àmbit ambiental, però en els que cal que siguem exigents en el seu
compliment. Així per exemple, l’Agenda Urbana Local actualment és l’eina de
planificació del desenvolupament urbà integral que aglutina el treball sobre la
població i el territori, l’economia i la societat, el medi ambient, el canvi
climàtic i l’energia, la mobilitat i l’habitatge, i que concreta en aquests
àmbits l’estratègia Viladecans 2030. La primera fase d’aquesta agenda urbana,
finalitzada el juny de 2023, contenia 47 accions, de les quals només el 51,1%
van ser assolides completament, un 21,3% no es van iniciar, i la resta (27,6%)
tenien assoliment parcial.
Però el més important de
tot és el canvi de model de ciutat que cal per ser realment Green. Si fem el de
sempre, tindrem les conseqüències de sempre. I l’escenari no ens ho permet. És
poc coherent guanyar un reconeixement Green Leaf explicant que tenim 374
hectàrees de Xarxa Natura 2000 i espais naturals de gran valor i voler ampliar
l’aeroport amb un gran impacte en aquestes espais. O explicar el valor de les
dunes de la platja de Viladecans com a hàbitat i tenir en cartera projectes de
passeig marítim que reduiran el seu valor natural. O necessitar de més i més
creixement urbà per donar serveis que ara ja ens calen.
Així com la solució de la
mobilitat no és circular igual que ara però en vehicle privat elèctric, si no
que és més complexa (mobilitat activa, millora del transport púbic, zones de
baixes emissions, electrificació, ...), ser Green comporta canvis importants
respecte el model actual. Cal avançar cap al model de ciutat dels 15 minuts i,
en el context d’emergència climàtica, no recaure en la construcció, el turisme
massiu o els grans polígons comercials com a sectors a impulsar, si no
potenciar la productivitat i l’eficiència en la gestió de recursos vinculada a
la proximitat. Cal potenciar més la implicació ciutadana vers la transició
verda a nivell econòmic, social i ambiental. No ens podem quedar com el
menjador escolar que posa fruita ecològica o de proximitat un dia per setmana
per ser més «cool». Ens ho hem de creure. I per ser Green de debò, tenim marge
de millora.
Marc Riera Minguet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada