dilluns, 15 de febrer del 2021

Al febrer, Carnestoltes

El Carnestoltes és de les activitats amb mes participació pels carrers de la nostra ciutat. Enguany a causa de la Covid els actes al carrer han estat substituïts pel format digital.

Les fotografies d’aquest numero del Punt de Trobada són de l’any 1981, quan la crema del Rei Carnestoltes es feia darrera la Torre del Baró.

                                                        

                                          

Jaume Muns

Teixidor (Remiz pendulinus) Parc Agrari del Baix Llobregat, 27 de maig de 2012

Resident nidificant. Estat de conservació a Catalunya: Vulnerable. Fàcilment identificable per la cridanera màscara facial negra, una mica menys notòria en la femella. La part dorsal és vermellosa i el ventre de color crema. Insectívor. Viu a prop de zones amb aigua, llacs, rierols, basses, amb abundant vegetació arbòria, pollancres i oms. Abans d’aparellar-se, els mascles comencen la construcció del niu, a base de fibres vegetals. No l’acaben fins que la femella l’accepta. És llavors quan, en col·laboració amb ella, acaben el niu teixint un embut de sortida i entrada. Un cop acabat s’assembla a un mitjó penjat de les branques d’un pollancre. La principal amenaça és la destrucció del seu hàbitat de cria. 

Eio Ramon

La llarga quarantena

Quaresma i quarantena són paraules germanes, les dues surten de la mateixa mare: la paraula llatina quadragèsima. Un dels orígens que s'atribueixen a la paraula carnaval és el llatí carn-vale, adéu a la carn, que sembla un propòsit vegà. Doncs bé, estem en quarantena des de la primavera de l'any passat, el 17 de febrer arriba la quaresma, però no hi ha hagut carnaval. Aquesta foto no pot ser d'aquest any, és de l'any passat. No hem pogut veure enguany un manifest verd de fulles i gira-sols en els cossos de l'adolescència de les primeres files i on, al fons, apunta l'optimisme major d'edat en un altre alegre gira-sol. Mirem la foto i hem de somriure en passat. No sabíem allò que se'ns estava venint a sobre.

Ens costa somriure en present. És com si estiguéssim vivint en un calendari sense diumenges. Estem, mentre la ciència i la humanitat no hi posin remei, en constant quarantena, veient-nos la cara al mòbil, o a l'ordinador, o simplement trobant-nos al carrer per mirar-nos als ulls a distància social, veient la resta de la cara ocupada per la mascareta, ocult el gest, emmordassat el somriure i el no somriure. El tapaboques sanitari ens tapa un bon tros de cara però ens deixa tota la resta. Perquè, malgrat tot, ens reconeixem els uns als altres. Els més coneguts.

Les màscares arribaven per carnaval però no les venien a les farmàcies. Quan els avis eren nens portaven carotes de cartró, què se subjectaven al capdavant amb una goma. Hi havia d'indis, vaquers, i de Blancaneu i nenes rosses amb cabell llarg. Eren màscares efímeres, morien per la goma i el seu forat de cartró. La goma era fina i estreta com un cordó de sabata. Si es trencava es lligava i es tornava a posar, però si es trencava el cartró, adéu a la carota.

La quaresma que anuncia el carnaval està retratada en el Llibre del Bon Amor del segle XIV, i parla del combat entre Don Carnal i Donya Quaresma. A la fi guanya Don Carnal, i s'evita el règim contra el fornici, forçat a menjar un dia a la setmana únicament sopa d'espinacs. Donya Quaresma imposava un menú setmanal contra els pecats capitals, cada dia de la setmana dedicat a combatre amb el plat del dia, la supèrbia, l'avarícia i el seu llarg etcètera.

Sembla com si s’hagués instal·lat el dietari en el divendres de dolor. De moment va guanyant la senyora Quaresma per golejada en el que portem en aquesta lliga del Covid. Nosaltres seguim esperant que arribi el diumenge de resurrecció, encara que sigui en minúscula. Que arribar, arribarà, però no val confiar-se. No serà com abans, però el Jaume Muns tornarà a fer fotos tan optimistes i lluminoses como aquesta.

Text: José Luís Atienza
Foto: Jaume Muns

LA SORPRESA BLANCA

Em noto diferent avui. Alguna cosa ha canviat. No soc la mateixa d’ahir a la nit. Em sento a gust a la meva pell, sense cap recança ni mancança. Feia temps que no em trobava tant bé. I això que la darrera cosa que vaig pensar abans d’adormir-me era que havien passat “segles” des de l’última vegada que me’n vaig anar de festa. Tinc ganes de “volar”, però ara no puc. Fins i tot em posaria unes ales i em llançaria des de la finestra de casa… És broma!

I aquí està la cosa. De sobte, la meva set d’ales ha desaparegut amb la llum del matí. M’ha mig desvetllat l’aleteig d’un gran ocell blanc, que es veu que m’ha tret les ganes de plomes. En despertar-me del tot, he cregut que era un somni. Però no. Em miro al mirall i la sorpresa em cobreix. Encara més bella, ja puc volar. Soc tan blanca com la pantalla que veig cada dia abans de posar-me a escriure. Les meves ales ocupen tota l’estança. 

Patricia Aliu

patri.aliu@gmail.com

Septenari per a polítics

 

Les eleccions del 14-F arriben més embolicades que mai i en un moment delicat. Jo gosaria demanar als candidats i candidates, als militants i als partits algunes cosetes:

1. Oblideu-vos del twitter, si us plau, i si és possible de la resta de xarxes socials. O si més no, penseu abans d’escriure i intenteu equilibrar raonaments i emocions. Necessitem esperança, bon govern i una certa confiança en les persones. Una mica de silenci, propostes ben argumentades i pedagogia de la complexitat són menys atractius, però és el que ens fa falta.

2. Ningú no és l’exclusiu propietari de la democràcia. Les regles del joc són imperfectes, però són conegudes per tothom. Cal treballar sens dubte per millorar-les, però els polítics, precisament, sempre tan envoltats d’assessors, no podeu al·legar desconeixement de la llei. Feu bé la vostra feina i no intenteu manipular-nos.

3. Deixeu de desqualificar-vos mútuament, per no dir d’insultar-vos. Ens avergonyiu a tots. També quan atribuïu als adversaris intencions que sabeu bé que són més una projecció dels vostres desitjos que una realitat. Fer l’adversari més dolent del que és ancora els prejudicis en el fons de l’ànima. Potser alguns de vosaltres sou capaços de treure-us els ulls en públic i de fer una cervesa junts en privat. Penseu que no tots sabem fer aquesta mena de comèdia. 

4. Feu propostes pròpies més que no pas torpedineu les dels altres (si és que en fan). Tenim reptes importantíssims. Cal que tots treballem seriosament. 

5. Sigueu rigorosos i precisos amb el llenguatge, i ben educats en les formes. Si us passeu el dia “exigint” esteu torpedinant el diàleg. Es pot ser assertiu sense necessitat de ser arrogant. No bombardegeu els camins d’entesa. Al contrari, aplaneu-los.

6. Sigueu una mica més humils. A hores d›ara tots sabem que governar és difícil, que no ho fas mai en òptimes condicions, que tothom ha comès errors i que qui surti elegit, probablement també. L’eficàcia més gran és intentar treballar plegats. 

7. Vigileu amb la corrupció, sobretot amb la dels vostres, que és la que podeu controlar més fàcilment.

Segurament escriure això és fer un exercici d’ingenuïtat, començant per mi mateixa, que escridasso amb facilitat i desqualifico la gent. Però és que la veritat és que cada cop les campanyes es tornen més insofribles, plenes d’insults, de gestos de mensyspreu i, sobretot, de buidor de propostes. A cada bugada, perdem un llençol d’entesa. Incendiar és fàcil, apagar focs costa molt.

Som enmig d’una pandèmia, mig arruïnats, vivint una emergència climàtica que clarament anirà a més, amb un munt de refugiats, als quals maltractem, trucant desesperadament a la porta. No cal seguir les passes de Trump, oi? Perquè el nostre clima electoral s’assembla massa al seu.

I perdoneu el sermó.

Mercè Solé

El futur del moviment veïnal a Viladecans

Amigues del Punt de Trobada, fa dies que tenia compromès amb vosaltres un article sobre el futur del moviment veïnal a Viladecans; ho vaig anar ajornant pels darrers esdeveniments, per problemes personals, per desajustos al si de la Junta que presidia de la FAVV, per massa compromisos i projectes en què em vaig comprometre i que alguns d’ells no ha estat possible de realitzar com el de l’Espai Veïnal de Treball Col·laboratiu del qual ja vaig parlar en un article anterior.

Finalment, però, tot aquest entramat s’ha pogut anar clarificant, marxaré a viure la meva jubilació a Roquetes, als peus dels Ports, participaré al Baix Ebre en algun projecte de “Cohabitatge inclusiu Senior”, deixaré la presidència de l’AVV Parc de la Torre Roja quan puguem fer l’assemblea, un cop aclarides les “restriccions sanitàries” (esperem que en els pròxims mesos), el projecte de SERV-eïnes cooperatives SCCL ha arrencat i tira endavant, i la molt bona noticia es que acabo de deixar la Presidència de la FAVV amb la satisfacció de la Feina Feta. La Junta Sortint ens vàrem presentar amb l’objectiu d’aconseguir la reunificació del moviment veïnal de Viladecans; ho hem aconseguit, ahir dissabte 6 de febrer de 2021, mitjançant una assemblea a Can Sellarés a l’aire lliure es va decidir la creació d’una nova entitat que reunificava les dues existents i acollia la resta. 

Érem presents 12 de les 16 Associacions de Veïnes, alguna de les absentes ja eren sòcies. La nova entitat es dirà “Federació d’Entitats Veïnals de Viladecans” i tenim la intenció d’acollir tot tipus d’entitat que ho vulgui i que formi part de l’entramat cívic i veïnal del poble; les reivindicacions i les lluites socials millor unides. Però la Junta sortint no ens volem atribuir el mèrit, vagi per endavant l’agraïment a la Plataforma Can Sellarés i la Plataforma Salvem Oliveretes que des de un primer moment varen acollir en les seves lluites a la FAVV, a la Coordinadora FAVV i a d’altres entitats veïnals, en un exercici d’unitat; a la Plataforma Can Sellarès que ens va convocar a totes en una assemblea al local de la AVV Grup Sant Jordi a qui hem d’agrair que ens acollis quan els nostres locals i els espais públics municipals ens varen tancar les portes pel covid. 

D’aquella assemblea en va sorgir l’acord de crear un grup d’enllaç que va començar a treballar per la unitat i que ha derivat en l’assemblea fundacional d’ahir dissabte 06/02/2021. No em vull oblidar del paper essencial que ha protagonitzat Jose Antonio Andrés (President de AVV Can Palmer) i ara també Secretari Segon de la nova FEVV, primer com a membre destacat a la plataforma Can Sellarés i després com a mitjancer entre les dues Juntes, gràcies Jose Antonio. Vull traslladar un reconeixement especial als nous president i vicepresident de la nova entitat, Casimiro i Rafa. En Casimiro va ser soci fundador de la FAVV i en jubilar-se ha tornat al moviment veïnal, trobant-se amb la sorpresa de la divisió, va agafar la presidència de la Coordinadora i la seva primera decisió va ser la d’impulsar la reunificació, cap més comentari deixaré que sigui ell qui us ho expliqui. I pel que fa al Rafa, dir-vos que en el primer contacte que vaig tenir amb ell com a nou president de Montserratina es va pronunciar ja en aquell moment a favor de la unitat, i en tot aquest procés ha estat una de les figures cabdals, ens va ajudar en la nostra assemblea (de la FAVV) prèvia al desembre, ens va assessorar en els passos a fer i com procedir en la unitat. 

Per acabar, una reflexió que planava en l’ambient de l’Assemblea: la imperiosa necessitat de la unitat i per tant de la FEVV en l’actual situació de crisi del moviment associatiu en general, crisi agreujada per la covid i que ha posat moltes entitats en perill de desaparició. Motiu aquest d’un altre article que poso a la taula del nou president. Ahir deia en Casimiro que el moviment veïnal cal que torni als seus orígens, que ens deixem de festes i balls, que aquestes ja tornaran quan ho hagin de fer. Gràcies a totes (en especial als companys de la meva Junta que m’han acompanyat en el trajecte) per haver contribuït a aquesta jornada històrica. 

Francesc Arnau Sánchez

Viladecans contra la crisi climàtica

Segur que tots i totes tenim grans desitjos d’acabar amb l’emergència climàtica. Segur que sense prendre mesures des de la política no serà possible. Però segur, també, que nosaltres podem contribuir-hi amb les petites (o no tan petites) coses que tenim a l’abast. Us en proposem unes quantes a cada número.

Ecosolidaritat: unes quantes propostes

- Practicar una economia ètica, solidària i coherent:

- Contractar l’electricitat a una cooperativa que treballi amb energies renovables.

- Instal·lar sistemes d’autoconsum: panells solars , aerogeneradors...

- Evitar llums innecessaris i il·luminacions exagerades, usar bombetes de baix consum. 

- Optar per aparells elèctrics de baix consum “classe A” i utilitzar-los de forma eficient.

- Revisar periòdicament aparells i instal·lacions (xarxa elèctrica, de gas, radiadors…)

- Apagar els aparells elèctrics quan no són estrictament necessaris, inclòs el stand by. 

- Reforçar l’aïllament dels edificis (murs, tancaments...).

- Evitar escalfar/refredar espais innecessàriament i controlar la temperatura de confort. 

- Reduir l’ús del cotxe: transport públic, compartir vehicles, anar a peu o amb bicicleta...

- Evitar viatges innecessaris i, en tot cas, escollir el mitjà de transport més sostenible.

- Fer servir Internet de manera responsable i limitar l’emmagatzematge de dades digitals.



Energia i territori

Hi ha preocupació pel despoblament que pateixen les comarques interiors de Catalunya. Segons dades de l’Idescat, el 60% dels pobles de menys de 1.000 habitants han perdut població entre el 2008 i el 2015. La previsió no és optimista: segons una estimació de la consultora McKinsey, el 70% de la població viurà el 2050 en ciutats de més de 300.000 habitants. A Catalunya, només Barcelona supera aquesta població però a mitjans de segle (només falten 30 anys) en podríem comptar almenys quatre si es confirma també aquí la tendència de la població mundial a concentrar-se a les ciutats. Aquesta tendència no és nova encara que s’hagi accentuat en els anys de crisi. A les ciutats grans s’hi acumula també la riquesa perquè és on es conrea coneixement, l’essència de les economies digitals. A Catalunya hi ha 63 ciutats mitjanes amb més de 20.000 habitants. Dos terços estan a la Regió Metropolitana de Barcelona. És en aquestes ciutats on té sentit parlar de proximitat com a sinònim de qualitat urbana: proximitat a hospitals, equipaments culturals, serveis administratius, centres de treball i universitats. Les ciutats mitjanes, junt amb Barcelona, sumen el 70,7% de la població total de Catalunya, i ocupen només el 6,4% del territori. I la concentració, segons l’Idescat, va en augment. Ens hem convertit en una espècie eminentment urbana. L’explicació és una creixent esquerda de desigualtat entre ciutadans que viuen en entorns urbans i la població dispersa pel territori, més desatesa des de la crisi. En conseqüència hi ha despoblament: l’Espanya buida, la Catalunya interior, o la França perifèrica. El punt d’ignició del conflicte plantejat pels armilles grogues a França va ser un augment d’impostos al gasoil. La despesa energètica marca una diferència entre els que es mouen en entorns de proximitat i els que no. La població que viu allunyada de les ciutats té més dependència del gasoil. Queda clar que viure lluny és car energèticament.

¿Quina relació hi ha entre energia i territori?

Les societats agràries primitives conreaven grans superfícies de territori per extreure l’energia necessària per sostenir les poblacions. L’ocupació del territori per les diferents civilitzacions sempre ha anat vinculada a satisfer les necessitats energètiques. L’alimentació és la font d’energia endosomàtica, pràcticament l’única energia disponible en les societats que realitzaven el treball només amb la força muscular humana i la del bestiar, a part de l’energia tèrmica de la combustió de llenya. Però les societats urbanes i tecnològiques d’avui necessiten molta més energia exosomàtica, és a dir, de fonts externes com el carbó, el gas i el petroli, i altres, per satisfer les seves necessitats de mobilitat, il·luminació, transformació dels béns industrials, etc. Ara, amb molta menys superfície d’uns conreus que són altament eficients obtenim la mateixa energia endosomàtica que antany. Resumint, les fonts energètiques en les societats industrials no depenen tant de l’agricultura, i en conseqüència no consumeixen tant territori. La dependència ara és dels combustibles fòssils que s’obtenen a través de la mineria i són d’importació. Aquest canvi de model energètic de les societats industrials com la nostra s’ha manifestat en el paisatge per exemple durant el segle XX a la península i a la mateixa Catalunya amb una notable pèrdua del mosaic agrari. Només cal consultar l’Idescat per constatar la disminució progressiva de l’ocupació de territori per conreus, en favor del bosc i la bosquina. Ha canviat el paisatge, per exemple de les muntanyes de Collserola curulles de pastures i conreus cap al 1900, on avui ha rebrotat un bosc mediterrani que espontàniament han repoblat espècies no domèstiques com el senglar. El canvi de model energètic explica el desplaçament de la població, abans més dispersa en el territori, que s’ha anat concentrant en els nuclis urbans.

                                           

Canviar d’energia, endreçar el territori, redistribuir les rendes

Avui les ciutats són netament consumidores d’energia. La importen de centrals tèrmiques de gas, nuclears, centrals hidroelèctriques i plantes de refinat de petroli o de regasificació distribuïdes pel territori, normalment lluny dels centres urbans, i que es troben a mans de molt poques grans empreses que concentren gran poder perquè el model és oligopòlic. La planificació futura preveu un canvi de model energètic: el 2050 tota l’energia hauria de ser de fonts renovables segons preveu el Pacte Nacional per la transició energètica de Catalunya i altres instruments de planificació de l’Estat a instància de les directives europees i els acords internacionals pel clima. Tornarem a ocupar el territori, ara per captar l’energia del Sol amb camps fotovoltaics i centrals solars de concentració. I l’energia del vent amb parc eòlics que canviaran de nou el paisatge dels nostres camps i muntanyes. Les ciutats continuaran sent netament demandants d’energia, encara que amb menys intensitat perquè haurem de reduir dràsticament els consums mitjançant polítiques d’estalvi i eficiència ja que la disponibilitat energètica serà menor. El gran territori a l’interior del país serà productor i exportador cap els nuclis metropolitans, una oportunitat per repoblar les zones rurals amb un transvasament de rendes de les ciutats cap els pobles que s’hauran convertit en agents productors d’energia. Els municipis de les comarques avui més despoblades podrien recuperar població i riquesa si saben explotar els seus recursos energètics com ara el sol, el vent allà on n’hi hagi, la biomassa forestal. Els boscos catalans produeixen 4 milions de tones anuals de biomassa ara mateix pràcticament desaprofitada, que es crema espontàniament o intencionadament quan la meteorologia és adversa. També la biomassa agrícola i les deposicions de l’extensa cabana ramadera en territori català. Concloent, tot això és energia renovable, l’única que ens podem permetre consumir per no continuar escalfant el planeta. Aquí, al nostre país, portem ja retard amb relació a la resta de comunitats autònomes de l’Estat i d’altres països d’Europa en la planificació i desplegament de les infraestructures pel canvi energètic. Seria desitjable que els governs s’hi posin ja sense més demora.

Salvador Clarós

(Publicat al número 115 de la revista L’Agulla, d’agost de 2019)


La xemeneia de la bòbila Ramells


Una de les coses bones que té aquesta pandèmia que estem patint –perquè bé n’hi hem de trobar alguna!– és que a alguns ens ha animat a sortir a caminar. A mi m’agrada anar pel camí de la Roureda, que surt de la carretera de Sant Climent, a mà esquerra, poc després de les últimes cases de Viladecans.

Anant per aquest camí he descobert una edificació que em pensava que ja havia desaparegut: la xemeneia de la bòvila Ramells. Jo recordo que aquesta xemeneia, i algunes restes de les parets de la bòvila, abans es veien des de la carretera, però ara ja no es veuen, tapades pels arbres, i com que no es veuen jo m’imaginava que la xemeneia s’havia enfonsat.

I no, no s’ha enfonsat. La xemeneia sorgeix inesperadament, enmig dels pins, roures, alzines i matolls, anant amunt pel camí de la Roureda. La meva dona diu que li fa pensar en la caseta de Hansel i Gretel enmig del bosc. No ho sé. Però el cas és que la xemeneia és allà, en un entorn que semblaria que no li escau gens, cosa que té força mèrit i encant.

I jo em pregunto: ¿no l’hauríem de preservar, aquesta xemeneia? No tots els pobles tenen xemeneies perdudes enmig del bosc! No sé de qui són aquells terrenys, ni com caldria actuar per fer efectiva aquesta preservació. Però em sembla que no ha de ser gaire difícil ni car. Estaria bé que l’Ajuntament de Viladecans s’ho plantegés. Aviat, esclar.

Josep Lligadas Vendrell

Taula d’Emergència Climàtica, problemes d’encaix

                                         

Una cosa positiva d’aquest any de pandèmia és que s’han reduït les reunions i taules de treball presencials i les hem substituït progressivament per seminaris web, reunions i trobades per internet. L’Ajuntament de Viladecans s’hi ha abonat i és positiu, perquè facilita que la gent hi participi. Des del grup municipal d’Esquerra Republicana estem participant a la Taula Ciutadana d’Emergència Climàtica (TCEC) per a la redacció del Pacte pel Clima i l’Estratègia Viladecans 2030, que vol definir com serà la ciutat d’aquí a 10 anys. Dos processos participatius que cal posar en valor perquè –com a societat– hem de fer un canvi de mentalitat i començar a fer les coses diferents si volem aconseguir una vida més saludable, més democràtica, més equitativa i socialment justa, més sostenible i resilient. 

Voldria centrar-me en la meva experiència a la TCEC. De moment, s’estan definint els sis reptes als quals es vol fer front: l’energia renovable, la mobilitat sostenible, el residu zero, el model urbà verd, preparar-se per als efectes del canvi climàtic i l’empoderament de la ciutadania. Uns reptes que han d’acabar amb uns acords que s’hauran d’acomplir. En aquests objectius ens hi trobaran sempre. De fet, des del grup d’ERC al Parlament vam impulsar la Llei 16/2019 de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables i el desembre del mateix any es va aprovar per unanimitat la comissió de seguiment de l’emergència climàtica. 

Com he dit, estem a favor d’impulsar taules de debat, la participació ciutadana és important per avançar com a societat madura i democràtica. Des d’ERC exercim, allà on governem, un model de governança bidireccional, permanent i transparent entre l’Administració i els ciutadans, mitjançant la qual assolim la participació efectiva en els processos de decisió, així com la col·laboració en el disseny de polítiques públiques. Perquè l’entenem com un exercici d’intel·ligència col·lectiva i de cocreació en benefici del bé comú. 

Però per fer un debat sincer sobre emergència climàtica primer, com a govern municipal, has de fer un exercici d’autocrítica i veure quines polítiques estàs impulsant per esmorteir aquesta emergència (i, sobretot, quines van en sentit contrari). Com encaixen els reptes recollits a la Taula Ciutadana d’Emergència Climàtica amb la realitat de la gestió diària a l’Ajuntament de Viladecans? Com encaixa voler reduir el gasos d’efecte hivernacle per respirar un aire més net i construir un barri sencer al Pla de Llevant amb 2.900 futurs habitatges? Pisos que a l’hivern tindran les calefaccions a ple rendiment i, per tant, generaran més bombolles de calor que incrementaran la de barris propers com la Torre Roja o Campreciós. Com encaixa voler una mobilitat més sostenible i preveure fàcilment l’augment del parc automobilístic (2.900 vehicles?) amb la construcció del nou barri? 

Cal tenir en compte que entre el Pla de Llevant, el Polígon Centre, el sector Roca, l’antic Pavelló del Centre i Can Sellarès, 6.000 habitatges nous ens esperen en els propers anys. Com encaixa voler aspirar al residu zero amb l’increment de població planificat si fa un any encara estàvem a 17 punts de complir amb els objectius pel 2020 en recollida selectiva? Com encaixa voler un model urbà més verd i carregar-te els terrenys lliures de titularitat pública que envolten la masia de Can Sellarès per construir 238 pisos? O part de la falda de Sant Ramon amb el Pla de Llevant? Com encaixa voler empoderar la ciutadania i ignorar el diàleg amb les plataformes veïnals que rebutgen el “Pla de millora urbana” de Can Sellarès i el Pla de Llevant?

Com encaixa apostar a la TCEC per un model de consum responsable, just i de proximitat mentre es recolza el Pla director urbanístic (PDU) del Delta del Llobregat on es preveia més creixement urbanístic a costa dels espais agraris, en un context de reducció de la sobirania alimentària? Ras i curt, com a mínim veiem greus problemes d’encaix. 

Continuarem assistint a aquests seminaris web perquè creiem que són importants però cal fer una reflexió prèvia i profunda. O ens creiem la sostenibilitat, l’emergència climàtica, el canvi real o no ens ho creiem. Ens preocupa el risc d’estar assistint a una operació de blanqueig o a una cortina de fum per emmascarar la crua realitat. Una realitat que té forma de totxana i deixa anar massa fum. En tot cas, des d’Esquerra Republicana tenim clar que hi ha alternatives, models de ciutat alternatius, i insistirem des de totes les tribunes al nostre abast per prioritzar-les i fer-les realitat. Amb la força limitada que tenim, però la utilitzarem. 

Myriam Moysset 

Nou rals per encarar el futur

L’any 2020 el recordarem tots i no cal explicar-ne el motiu, però sí que parlaré del nostre viatge fins al dia d’avui...

El mes de març, de la incredulitat a la incertesa

No podíem creure el que estava passant, tots tancats a casa i els negocis tancats. El futur a 15 dies vista, s’anava prorrogant i allargant, i seguíem tancats, des de casa intentant parar el cop, allargant els venciments dels pagaments als proveïdors, negociant el lloguer del local, suspenent els serveis per no generar despeses, passaven els dies i continuàvem tancats. Poques notícies bones, i d’altres que et feien tornar a creure en la Humanitat.

El mes d’abril, de la incertesa a la nova realitat 

Els aplaudiments de les vuit del vespre es van convertir en un ritual que feia que cada dia tinguéssim un espai per compartir amb els nostres veïns, molts d’ells desconeguts que els reconeixíem cada cop que sortíem al balcó i en preguntàvem el motiu si no hi sortien. I que amb aquest gest reforçàvem el sentiment de pertinença a una comunitat que estàvem en sintonia per superar una crisi.

S’acostava Sant Jordi i ningú hi volia renunciar, però el cavaller va passar de llarg. Una diada molt important per a les llibreries, que ens va fer reflexionar molt entre nosaltres, les ganes de poder celebrar Sant Jordi, contraposat amb la dura realitat que representaria repartir paquets amb els llibres arreu del país porta a porta. Aquest va ser el motiu pel qual ens vam sumar a la campanya Sant Jordi ets tu, que amb el missatge “Posa el cor i el cap en aquesta diada. Per això compra, reserva, encarrega llibres, però NO demanis rebre’ls a casa la setmana del 23 d’abril” volia pal·liar que el virus circulés pel país, però com que moltes llibreries no teníem webs adaptades, ens va alegrar molt la iniciativa Llibreries Obertes, primer impulsada per diversos col·lectius culturals i després assumida per Òmnium Cultural, que va fer realitat que la gent pogués donar suport a les llibreries, comprant els llibres i recollint-los setmanes després quan vam poder obrir.

Rebre el correu setmanal de Llibreries Obertes, amb un llistat llarguíssim de compres de llibres, no sabeu quin gran sentiment d’alegria ens suposava. 

Del mes de maig fins a l’actualitat, de la nova realitat a la nova vida

A principis de maig ja vam poder obrir, i se’ns va girar molta feina de cop, fer inventari, preparar totes les comandes rebudes, condicionar la llibreria per poder-la obrir amb tots els protocols necessaris. I recuperar el contacte amb els clients i amics, amb mans netes, mascareta i distància.

El 23 de juliol vam voler repetir una Diada del Llibre per pal·liar la del Sant Jordi perdut, però els protocols de muntar una parada al carrer eren francament molt complicats i a més es va agreujar amb l’augment de casos i les recomanacions de no fer vida social, per tant, vam decidir no celebrar tampoc aquesta Diada, oferir el descompte del llibre del 23 de juliol fins a final de mes, per esglaonar la visita a la llibreria. 

Tot plegat ens ha fet reflexionar a tots sobre la importància de mantenir el nostre sistema de consum el més a prop possible, no només perquè dona feina a la comunitat que ens envolta, sinó perquè dona vida als nostres carrers i un servei que dona valor al lloc on vivim.

Han estat mesos d’alts i baixos que ens ha permès, però, treballar per tal que el projecte de llibreria de proximitat a Viladecans pugui tornar a superar una nova crisi; creant, ara ja, una bona pàgina web www.elsnourals.cat, on donar un millor servei als nostres clients. I adaptar-nos als nous protocols per poder conviure (potser no és la millor manera de dir-ho) amb la nova realitat. 

Caldrà ajudar-nos entre totes i tots perquè puguem treure’ns de sobre aquest monstruós drac, que s’ha endut tanta gent estimada, i que fa que altres sectors laborals encara no hagin pogut obrir ni els treballadors i treballadores recuperar la seva feina.

Ricard Caba, 

Els Nou Rals

657134440. 

www.elsnourals.cat; 

@elsnourals

Seguimos y seguiremos luchando por mantenernos

Hola a todos y todas, primero nos gustaría enviar un saludo a cada una de las personas que lean este escrito, lo escribimos desde nuestro corazón y con todo el espíritu de bienestar para todas las familias del mundo, sobre todo de nuestra ciudad, Viladecans.

Esta pandemia nos está afectando a todos, en mayor o menor medida, tanto a nivel personal como profesional. Desde nuestro Centro de actividades familiar Rupi Creaciones, queremos dar las gracias a todas las familias que han continuado con nosotros de alguna manera.

Hace exactamente un año, durante la primavera del 2020, teníamos varios eventos reservados; se nos empezaba a conocer como Centro organizador de eventos, Cumpleaños, Bodas y Comuniones, todo anulado en cuanto empezó el confinamiento, al igual que varios Talleres Infantiles, Juveniles y de Adultos, para realizar a nivel particular y colectivo en varios de los Mercados Municipales de nuestra ciudad y alrededores.

Durante las Navidades del 2019, hicimos demostraciones de nuestras artesanías hechas a mano, regalos artesanales y personalizados para cualquier momento del año, estas artesanías fueron la base de creación de talleres familiares. Talleres que ya tenían fechas adjudicadas y grupos confirmados y que también tuvimos que anular, después de ir posponiendo las fechas y debido al interés de los participantes, que se rindieron al Covid-19.

Nuestro Centro de actividades, situado en la Plaza de la Libertad de Viladecans, tuvo que cerrar sus puertas durante la situación de alarma, al igual que muchas empresas y comercios, pero pudimos seguir organizando las clases grupales semanales, vía online y desde casa. Tuvimos la suerte de las familias que seguían contando con nuestros servicios al mismo tiempo que nos apoyaban en nuestra continuidad, familias que cuentan con nuestro agradecimiento permanente.

Además de poder seguir ofreciendo clases de Refuerzo Escolar, Idiomas, Baile, Manualidades, Pilates, Zumba, etc. añadimos vídeos, tutoriales y colaboraciones voluntarias en actividades que nos solicitaban. También tuvimos la suerte de que algunas familias nos solicitaron servicios puntuales, individuales y personalizados, como soporte académico en trabajos de centros escolares, planes de entrenamiento y planes nutricionales, asesorías en salud y bienestar, así como consejos de costura, de cocina, etc. Todo lo pudimos ofrecer desde casa hasta que volvimos a abrir el Centro de actividades.

En estos momentos y cumpliendo los cambios que nos ofrecen las normativas vigentes de protocolo Covid, nuestros servicios se ven limitados en los grupos presenciales, pero los estamos ofreciendo vía online. Para los servicios personales, pedimos solicitar cita previa con antelación. Volvemos a dar las gracias a todas las familias que continúan con nosotros, incluso existen algunas de nueva incorporación, que con las limitaciones con las que podemos trabajar, es todo un logro, tanto para nosotros como para las familias en sí.

Aún con tanto cambio y tanta limitación seguimos con nuestro calendario de actividades y cumpliendo las normativas vigentes de cada semana. Habitualmente, durante toda la temporada nuestros aforos son reducidos puesto que optamos por ofrecer un servicio personalizado y de calidad, así continuamos con todas las actividades ofertadas, las que podemos ofrecer vía online sin perder el contacto diario personal, aunque sea vía telefónica, whatsapp, email… y las individuales con cita previa.

Nuestro mejor potencial es nuestro contacto humano y personal con las familias, de ahí que nuestros servicios se pueden seguir manteniendo, aunque bajo mínimos, ya que un gran porcentaje de nuestra empresa es la organización de eventos y celebraciones, y mientras dure la situación de la pandemia que nos rodea, será difícil volver a recuperar todos los proyectos que teníamos por delante.

Aún y así seguimos y seguiremos luchando por mantenernos, por nuestra empresa, que aunque sea pequeña, a la misma vez es muy grande gracias a todas las familias que nos apoyan diariamente.

María Ángeles Pinel

Rupi Creaciones

Talleres, organizaciones y diseño de Eventos

www.rupicreaciones.com

rupicreaciones@gmail.com

Aprofitar els aprenentatges

L’any 2019 va aparèixer un minúscul compost orgànic, el qual, després d’una adaptació evolutiva veloç, va ser capaç d’afectar en gran mesura el nostre mode de vida. Ni els avenços científics, ni els tecnològics van servir per aturar de forma expeditiva l’expansió d’aquest microorganisme. És per això que l’aferrissada batalla amb el SARS-CoV-2 està posant a prova la capacitat que tenim com a espècie per superar dificultats a escala global mitjançant la cooperació i la capacitat de canviar de manera radical el nostre dia a dia. Està sent doncs una lluita d’adaptació i supervivència entre organismes que correlaciona el nivell de mobilitat humà i l’alt grau de interrelació entre persones de tot el món amb l’elevada taxa d’expansió del virus. La col·lisió del coronavirus amb l’espècie humana ha colpejat, en primera instància, durament sobre la salut d’un gran nombre de persones; fet que ens ha obligat a prendre tot un seguit de mesures de prevenció que tenen l’objectiu de frenar l’expansió del virus. 

Esdevingut d’aquest impacte virològic, com es obvi, es sofreix una accentuada disminució de l’activitat econòmica, afectant directament a tots els sectors. L’economia suposa un dels pilars essencials de les nostres societats, i per tant, com a molts altres sectors, el lleure i l’esport s’han vist afectats pels danys causants d’aquesta col·lisió. Les mesures restrictives que busquen reduir els contagis han comportat que activitats de lleure i esportives, fossin restringides o fins i tot anul·lades en certs moments. Fet que ha afectat seriosament la viabilitat d’empreses i associacions dedicades a la promoció del lleure i l’esport; un dels molts sectors sobre els quals la incidència de la pandèmia ha colpejat més fort. 

Podríem criticar alguns aspectes de les restriccions i mesures preventives, però la majoria d’usuaris i destinataris estan sent conscients que la prioritat és la seguretat i la d’arribar a una situació on es puguin realitzar activitats de forma habitual amb la major seguretat possible. Per tant, les entitats com la nostra tenen l’obligació i la responsabilitat de generar i programar el catàleg d’activitats de la forma més segura possible i d’indagar les formes més adequades de protegir tant el personal com els destinataris o usuaris. Amb aquest objectiu, s’han adoptat mesures específiques que es van adaptant regularment segons les indicacions i recomanacions de les Administracions i els diferents Departaments de Salut. 

Els estudis estadístics que s’han portat a terme apunten que les dades sobre el nombre de contagis en les activitats de lleure i esport són molt reduïdes i que les mesures que s’estan aplicant són funcionals i suficientment efectives. Algunes adaptacions han incidit en una clara reducció d’activitats alternatives, però han suposat un clar augment pel que fa a la contractació de personal per tal de poder donar resposta a les noves configuracions d’agrupacions i el respecte exhaustiu a la nul·la interacció entre grups bombolla i la limitació de la interrelació entre persones.

Durant aquesta situació, el que considerem més important és poder oferir una proposta segura i que compleixi amb les expectatives, és a dir, activitats que permetin viure amb certa normalitat aquestes circumstàncies tan complicades. És per això que busquem facilitar un punt de recolzament totalment confiable i regulat que, a més de garantir les mesures de distanciament social i prevenció, permeti portar a terme les activitats de forma regular. Som conscients que per sortir d’aquesta situació serà imprescindible una economia restrictiva, molta agilitat adaptativa i un enfoc més acurat pel que fa a la millora del servei; desembocant així en una major efectivitat que ja formarà part de la metodologia. Per tant, no només es tracta de sobreviure a la situació, sinó d’aprofitar els aprenentatges per aprofundir en la nostra tasca de manera que l’experiència ens permeti perfeccionar el sector de l’oci, la dinamització del temps lliure i l’esport.

David Pol

Paido. Per un Lleure Educatiu

www.paido.org

Encajar todo lo que venga de la mejor manera posible

                                           

Incertidumbre, es la palabra que ha definido desde el principio todo este caos, el no saber cuando íbamos a poder abrir, cuánto íbamos a poder llenar y qué horario podíamos tener. A día de hoy, 11 meses después, todo sigue igual. 

Es complicado haber pasado de ser la parte alegre de la sociedad, el lugar en el que las personas eligen reunirse alrededor de una mesa para disfrutar de una comida, tener una conversación amena, reírse, compartir tiempo… a ser parte del problema. Eso es es difícil de encajar.

Al final, si quieres seguir adelante, como en cualquier negocio o situación en la vida, optas por darle toda la vuelta a tu día a día, dejar a un lado tus costumbres, maneras de trabajar, de vivir y encajar todo lo que venga de la mejor manera y con la mejor de las sonrisas. Es la mejor actitud para subir la persiana cada día y así agradecer a las personas el hecho de que sigan eligiéndonos, y así, nosotros, poder seguir adelante.

Toni García, 

La Carbonería. 

Plaça Molins 9. 

braserialacarboneria@hotmail.com

El comerç i la covid

El comerç de Viladecans està fent front a una situació excepcional que no ens deixa treballar com a nosaltres ens agradaria. 

El comerç de Viladecans té una essència particular. El formen persones del poble que viuen directament dels beneficis que n’obtenen.

N’hi ha de molts tipus, de tots els sectors. Viladecans és molt ric en aquest sentit. Hi trobem de tot.

Malauradament, amb les restriccions que ha posat en pràctica el Govern de la Generalitat, ens veiem obligats a haver de tancar els nostres comerços o a reduir les hores d’atenció.

Sabem que és necessari baixar el nivell d’interacció social, som conscients de quines son les situacions on és propaga més el virus, però no creiem que els comerciants en tinguem la culpa de tot plegat. 

Degut a aquesta situació, ens hem hagut de reinventar. Una de les opcions més escollides pels comerços ha estat la venda online. Els comerços que no utilitzaven aquest tipus de venda s’han hagut de posar les piles i començar a oferir-la. Ha estat una gran tasca d’autoaprenentatge per a molta gent, en especial per aquells comerços més petits.

Desde la Xarxa Comercial de Viladecans us demanem que us cuideu, que prengueu les mesures de seguretat necessàries per parar la propagació del virus, però també us demanem que compreu al poble. Tenim aquí tot el necessari sense haver d’anar a comprar a fora. Us demanem que compreu en les botigues del poble, físicament o online. 

Ara més que mai us necessitem

Jordi Centelles Izquierdo

Xarxa Comercial de Viladecans

Tremp polític

Una part dels qui llegiu aquest editorial segur que ja heu votat per correu per a les eleccions d’aquest diumenge. I l’altra part restant segur que penseu fer-ho presencialmemt el dia 14. També passa això mateix dins la redacció del Punt de Trobada: alguns ja hem votat per correu, i els altres ho farem presencialment diumenge. En tot cas, el que és segur és que votarem, independentment de si pensem que les eleccions s’havien de fer ara o si pensem que hauria estat millor ajornar-les.

És un moment important, aquest. Un moment en què cal recuperar el tremp polític que s’ha anat esllanguint els darrers temps, en què entre una cosa i una altra s’han anat desdibuixant els camins per tirar endavant aquest país. 

Patim una clara manca de projectes i propostes clars, i això és greu. Sí que intuïm, perquè ens coneixem prou, cap on tira cada formació política. Però ens agradaria, per exemple, en la qüestió nacional, saber què es proposa fer en concret cadascú, tant els qui aposten per la independència de Catalunya com els qui aposten per continuar formant part d’Espanya. I ens agradaria també, en les qüestions que afecten la vida social, conèixer com pensa afrontar cada formació les greus mancances que continua patint el nostre país, que aquí no enumerarem però que en tot cas, sí que podem dir que la pandèmia ha agreujat notablement. 

El nostre vot voldríem que fos una injecció de tremp polític, per caminar cap a fer realitat aquells lemes que tan bé resumeixen, tots tres alhora, els més profunds anhels democràtics: la llibertat, la igualtat i la fraternitat, per al nostre país i per a tots els homes i dones del món.