Quaresma i quarantena són paraules germanes, les dues surten de la mateixa mare: la paraula llatina quadragèsima. Un dels orígens que s'atribueixen a la paraula carnaval és el llatí carn-vale, adéu a la carn, que sembla un propòsit vegà. Doncs bé, estem en quarantena des de la primavera de l'any passat, el 17 de febrer arriba la quaresma, però no hi ha hagut carnaval. Aquesta foto no pot ser d'aquest any, és de l'any passat. No hem pogut veure enguany un manifest verd de fulles i gira-sols en els cossos de l'adolescència de les primeres files i on, al fons, apunta l'optimisme major d'edat en un altre alegre gira-sol. Mirem la foto i hem de somriure en passat. No sabíem allò que se'ns estava venint a sobre.
Ens costa somriure en present. És com si estiguéssim vivint en un calendari sense diumenges. Estem, mentre la ciència i la humanitat no hi posin remei, en constant quarantena, veient-nos la cara al mòbil, o a l'ordinador, o simplement trobant-nos al carrer per mirar-nos als ulls a distància social, veient la resta de la cara ocupada per la mascareta, ocult el gest, emmordassat el somriure i el no somriure. El tapaboques sanitari ens tapa un bon tros de cara però ens deixa tota la resta. Perquè, malgrat tot, ens reconeixem els uns als altres. Els més coneguts.
Les màscares arribaven per carnaval però no les venien a les farmàcies. Quan els avis eren nens portaven carotes de cartró, què se subjectaven al capdavant amb una goma. Hi havia d'indis, vaquers, i de Blancaneu i nenes rosses amb cabell llarg. Eren màscares efímeres, morien per la goma i el seu forat de cartró. La goma era fina i estreta com un cordó de sabata. Si es trencava es lligava i es tornava a posar, però si es trencava el cartró, adéu a la carota.
La quaresma que anuncia el carnaval està retratada en el Llibre del Bon Amor del segle XIV, i parla del combat entre Don Carnal i Donya Quaresma. A la fi guanya Don Carnal, i s'evita el règim contra el fornici, forçat a menjar un dia a la setmana únicament sopa d'espinacs. Donya Quaresma imposava un menú setmanal contra els pecats capitals, cada dia de la setmana dedicat a combatre amb el plat del dia, la supèrbia, l'avarícia i el seu llarg etcètera.
Sembla com si s’hagués instal·lat el dietari en el divendres de dolor. De moment va guanyant la senyora Quaresma per golejada en el que portem en aquesta lliga del Covid. Nosaltres seguim esperant que arribi el diumenge de resurrecció, encara que sigui en minúscula. Que arribar, arribarà, però no val confiar-se. No serà com abans, però el Jaume Muns tornarà a fer fotos tan optimistes i lluminoses como aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada