Anant per aquest camí he descobert una edificació que em pensava que ja havia desaparegut: la xemeneia de la bòvila Ramells. Jo recordo que aquesta xemeneia, i algunes restes de les parets de la bòvila, abans es veien des de la carretera, però ara ja no es veuen, tapades pels arbres, i com que no es veuen jo m’imaginava que la xemeneia s’havia enfonsat.
I no, no s’ha enfonsat. La xemeneia sorgeix inesperadament, enmig dels pins, roures, alzines i matolls, anant amunt pel camí de la Roureda. La meva dona diu que li fa pensar en la caseta de Hansel i Gretel enmig del bosc. No ho sé. Però el cas és que la xemeneia és allà, en un entorn que semblaria que no li escau gens, cosa que té força mèrit i encant.
I jo em pregunto: ¿no l’hauríem de preservar, aquesta xemeneia? No tots els pobles tenen xemeneies perdudes enmig del bosc! No sé de qui són aquells terrenys, ni com caldria actuar per fer efectiva aquesta preservació. Però em sembla que no ha de ser gaire difícil ni car. Estaria bé que l’Ajuntament de Viladecans s’ho plantegés. Aviat, esclar.
Josep Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada