Les eleccions del 14-F arriben més embolicades que mai i en un moment delicat. Jo gosaria demanar als candidats i candidates, als militants i als partits algunes cosetes:
1. Oblideu-vos del twitter, si us plau, i si és possible de la resta de xarxes socials. O si més no, penseu abans d’escriure i intenteu equilibrar raonaments i emocions. Necessitem esperança, bon govern i una certa confiança en les persones. Una mica de silenci, propostes ben argumentades i pedagogia de la complexitat són menys atractius, però és el que ens fa falta.
2. Ningú no és l’exclusiu propietari de la democràcia. Les regles del joc són imperfectes, però són conegudes per tothom. Cal treballar sens dubte per millorar-les, però els polítics, precisament, sempre tan envoltats d’assessors, no podeu al·legar desconeixement de la llei. Feu bé la vostra feina i no intenteu manipular-nos.
3. Deixeu de desqualificar-vos mútuament, per no dir d’insultar-vos. Ens avergonyiu a tots. També quan atribuïu als adversaris intencions que sabeu bé que són més una projecció dels vostres desitjos que una realitat. Fer l’adversari més dolent del que és ancora els prejudicis en el fons de l’ànima. Potser alguns de vosaltres sou capaços de treure-us els ulls en públic i de fer una cervesa junts en privat. Penseu que no tots sabem fer aquesta mena de comèdia.
4. Feu propostes pròpies més que no pas torpedineu les dels altres (si és que en fan). Tenim reptes importantíssims. Cal que tots treballem seriosament.
5. Sigueu rigorosos i precisos amb el llenguatge, i ben educats en les formes. Si us passeu el dia “exigint” esteu torpedinant el diàleg. Es pot ser assertiu sense necessitat de ser arrogant. No bombardegeu els camins d’entesa. Al contrari, aplaneu-los.
6. Sigueu una mica més humils. A hores d›ara tots sabem que governar és difícil, que no ho fas mai en òptimes condicions, que tothom ha comès errors i que qui surti elegit, probablement també. L’eficàcia més gran és intentar treballar plegats.
7. Vigileu amb la corrupció, sobretot amb la dels vostres, que és la que podeu controlar més fàcilment.
Segurament escriure això és fer un exercici d’ingenuïtat, començant per mi mateixa, que escridasso amb facilitat i desqualifico la gent. Però és que la veritat és que cada cop les campanyes es tornen més insofribles, plenes d’insults, de gestos de mensyspreu i, sobretot, de buidor de propostes. A cada bugada, perdem un llençol d’entesa. Incendiar és fàcil, apagar focs costa molt.
Som enmig d’una pandèmia, mig arruïnats, vivint una emergència climàtica que clarament anirà a més, amb un munt de refugiats, als quals maltractem, trucant desesperadament a la porta. No cal seguir les passes de Trump, oi? Perquè el nostre clima electoral s’assembla massa al seu.
I perdoneu el sermó.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada