Em noto diferent avui. Alguna cosa ha canviat. No soc la mateixa d’ahir a la nit. Em sento a gust a la meva pell, sense cap recança ni mancança. Feia temps que no em trobava tant bé. I això que la darrera cosa que vaig pensar abans d’adormir-me era que havien passat “segles” des de l’última vegada que me’n vaig anar de festa. Tinc ganes de “volar”, però ara no puc. Fins i tot em posaria unes ales i em llançaria des de la finestra de casa… És broma!
I aquí està la cosa. De sobte, la meva set d’ales ha desaparegut amb la llum del matí. M’ha mig desvetllat l’aleteig d’un gran ocell blanc, que es veu que m’ha tret les ganes de plomes. En despertar-me del tot, he cregut que era un somni. Però no. Em miro al mirall i la sorpresa em cobreix. Encara més bella, ja puc volar. Soc tan blanca com la pantalla que veig cada dia abans de posar-me a escriure. Les meves ales ocupen tota l’estança.
Patricia Aliu
patri.aliu@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada