Una cosa positiva d’aquest any de pandèmia és que s’han reduït les reunions i taules de treball presencials i les hem substituït progressivament per seminaris web, reunions i trobades per internet. L’Ajuntament de Viladecans s’hi ha abonat i és positiu, perquè facilita que la gent hi participi. Des del grup municipal d’Esquerra Republicana estem participant a la Taula Ciutadana d’Emergència Climàtica (TCEC) per a la redacció del Pacte pel Clima i l’Estratègia Viladecans 2030, que vol definir com serà la ciutat d’aquí a 10 anys. Dos processos participatius que cal posar en valor perquè –com a societat– hem de fer un canvi de mentalitat i començar a fer les coses diferents si volem aconseguir una vida més saludable, més democràtica, més equitativa i socialment justa, més sostenible i resilient.
Voldria centrar-me en la meva experiència a la TCEC. De moment, s’estan definint els sis reptes als quals es vol fer front: l’energia renovable, la mobilitat sostenible, el residu zero, el model urbà verd, preparar-se per als efectes del canvi climàtic i l’empoderament de la ciutadania. Uns reptes que han d’acabar amb uns acords que s’hauran d’acomplir. En aquests objectius ens hi trobaran sempre. De fet, des del grup d’ERC al Parlament vam impulsar la Llei 16/2019 de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables i el desembre del mateix any es va aprovar per unanimitat la comissió de seguiment de l’emergència climàtica.
Com he dit, estem a favor d’impulsar taules de debat, la participació ciutadana és important per avançar com a societat madura i democràtica. Des d’ERC exercim, allà on governem, un model de governança bidireccional, permanent i transparent entre l’Administració i els ciutadans, mitjançant la qual assolim la participació efectiva en els processos de decisió, així com la col·laboració en el disseny de polítiques públiques. Perquè l’entenem com un exercici d’intel·ligència col·lectiva i de cocreació en benefici del bé comú.
Però per fer un debat sincer sobre emergència climàtica primer, com a govern municipal, has de fer un exercici d’autocrítica i veure quines polítiques estàs impulsant per esmorteir aquesta emergència (i, sobretot, quines van en sentit contrari). Com encaixen els reptes recollits a la Taula Ciutadana d’Emergència Climàtica amb la realitat de la gestió diària a l’Ajuntament de Viladecans? Com encaixa voler reduir el gasos d’efecte hivernacle per respirar un aire més net i construir un barri sencer al Pla de Llevant amb 2.900 futurs habitatges? Pisos que a l’hivern tindran les calefaccions a ple rendiment i, per tant, generaran més bombolles de calor que incrementaran la de barris propers com la Torre Roja o Campreciós. Com encaixa voler una mobilitat més sostenible i preveure fàcilment l’augment del parc automobilístic (2.900 vehicles?) amb la construcció del nou barri?
Cal tenir en compte que entre el Pla de Llevant, el Polígon Centre, el sector Roca, l’antic Pavelló del Centre i Can Sellarès, 6.000 habitatges nous ens esperen en els propers anys. Com encaixa voler aspirar al residu zero amb l’increment de població planificat si fa un any encara estàvem a 17 punts de complir amb els objectius pel 2020 en recollida selectiva? Com encaixa voler un model urbà més verd i carregar-te els terrenys lliures de titularitat pública que envolten la masia de Can Sellarès per construir 238 pisos? O part de la falda de Sant Ramon amb el Pla de Llevant? Com encaixa voler empoderar la ciutadania i ignorar el diàleg amb les plataformes veïnals que rebutgen el “Pla de millora urbana” de Can Sellarès i el Pla de Llevant?
Com encaixa apostar a la TCEC per un model de consum responsable, just i de proximitat mentre es recolza el Pla director urbanístic (PDU) del Delta del Llobregat on es preveia més creixement urbanístic a costa dels espais agraris, en un context de reducció de la sobirania alimentària? Ras i curt, com a mínim veiem greus problemes d’encaix.
Continuarem assistint a aquests seminaris web perquè creiem que són importants però cal fer una reflexió prèvia i profunda. O ens creiem la sostenibilitat, l’emergència climàtica, el canvi real o no ens ho creiem. Ens preocupa el risc d’estar assistint a una operació de blanqueig o a una cortina de fum per emmascarar la crua realitat. Una realitat que té forma de totxana i deixa anar massa fum. En tot cas, des d’Esquerra Republicana tenim clar que hi ha alternatives, models de ciutat alternatius, i insistirem des de totes les tribunes al nostre abast per prioritzar-les i fer-les realitat. Amb la força limitada que tenim, però la utilitzarem.
Myriam Moysset
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada