dimecres, 15 de juliol del 2026

De l’error a la victòria

Al·legoria de la victòria, de Louis Le Nain

Vas ser poderosa, plena de màgia i de llum. Creies que tenies l’infinit a les teves mans i que eres capaç de tot. Que tot estava per descobrir i que series tu qui ho descobriries.

Et va semblar que el teu camí vessava de flors i que, només aixecant la mà, tothom et seguiria. L’orgull t’estava esperant, ocult entre les ombres dels teus ulls. Unes ombres que vas crear tu mateixa deixant-te portar per una excessiva autoconfiança. Dins de tu, ja hi era el mal, ja et sotjaven les pors.

No vas ser capaç d’adonar-te del que anava a succeir-te. Et vas esfondrar com un edifici en el terratrèmol, pagada de tu mateixa, i el poder que podies haver tingut s’estava esfumant dins la boira.

Vas començar a dubtar de tu, a deixar de creure que eres aquella dona poderosa del principi.

Et vas enfonsar, vas caure. Només tu pots superar-ho ara.

No escoltis la teva mala consciència. Aixeca’t i lluita contra les cadenes. Segueix el sender, persevera i sentiràs la victòria.

Jo vaig ser on tu ets ara. Tan sols m’has de fer cas.

Patricia Aliu

patri.aliu@gmail.com

Vols impulsar grups de conversa en català?

La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) fa una crida a persones voluntàries del Baix Llobregat disposades a guiar grups de conversa en català per a persones que no parlen la llengua o que encara no la poden fer servir amb fluïdesa. L’objectiu és ampliar el programa Xerrem al territori, una iniciativa de conversa setmanal, oberta i gratuïta que facilita l’aprenentatge oral del català i contribueix a reforçar-ne l’ús social. 

La CAL recorda que cada vegada hi ha més persones que volen aprendre català, però que l’oferta formativa i els espais de pràctica sovint no són suficients ni prou accessibles. En aquest context, els grups de conversa són una eina útil i propera per crear oportunitats reals d’ús de la llengua, afavorir la cohesió social i incorporar nous parlants. 

“Si et preocupa el futur del català, ajuda’ns a multiplicar-ne els parlants”, és la crida que fa l’entitat a totes aquelles persones que vulguin dedicar una estona a la setmana a acompanyar nous parlants en un entorn acollidor i informal. 

Una proposta consolidada després de 18 anys 

El programa Xerrem promou grups de conversa en català guiats per persones voluntàries, amb una metodologia pròpia, testada i perfeccionada al llarg de 18 anys. Les sessions es fan en grup, amb materials adaptats als diferents nivells de coneixement de la llengua, i tenen com a objectiu principal millorar la competència oral bàsica dels participants. 

Més enllà de l’aprenentatge lingüístic, el projecte també fomenta la cohesió social, el diàleg intercultural, el coneixement i l’estima del país, l’apoderament personal de les persones participants i l’enfortiment de les entitats i equipaments que acullen els grups. 

Crida al voluntariat 

La CAL fa una crida a les persones que vulguin contribuir activament a l’aprenentatge del català i a la cohesió social de la comarca perquè s’animin a fer de voluntàries en un grup Xerrem. No cal ser docent: el projecte ofereix metodologia, materials i acompanyament perquè qualsevol persona amb ganes de fer créixer l’ús del català pugui ajudar a crear nous espais de conversa. 

Les persones interessades a participar-hi com a voluntàries, o bé les entitats i equipaments que vulguin acollir un grup Xerrem, poden posar-se en contacte amb la CAL per rebre més informació, a xerrem@cal.cat 

Núria Carbó Ràfols 

Els Castellers de Viladecans completen la primera clàssica de 7

Fotos a càrrec de @santiagoestruchmanjon

Els Castellers de Viladecans han protagonitzat el primer cap de setmana de juliol una de les actuacions més destacades de la seva trajectòria en el marc de les Festes de l’Antic Barri de la Bolera de Caldes de Montbui, on han completat la primera clàssica de 7 de la història de la colla. La diada s’ha celebrat juntament amb els Escaldats de Caldes de Montbui, els Laietans de Gramenet i els Castellers de Castellar del Vallès.

L’actuació ha començat amb un pilar de dol, seguit de dos pilars de 4 simultanis d’entrada.

A primera ronda, els Fluorescents han descarregat un 4de7, recuperant amb solvència una de les seves estructures de referència. 

A continuació han completat un 3de7, el setè de la temporada, consolidant un castell que s’ha convertit en un dels pilars del repertori de la colla aquest 2026.

A tercera ronda, els Castellers de Viladecans han iniciat el 4de7 amb agulla, que ha quedat en intent desmuntat. Lluny de renunciar als seus objectius, la colla ha optat per completar la diada descarregant un 2de6 a la ronda de repetició, el segon de la temporada, culminant així la seva primera clàssica de 7.

La jornada s’ha completat amb la descàrrega del cinquè pilar de 5 de la temporada, abans de tancar l’actuació amb dos pilars de 4 simultanis de sortida.

Aquesta actuació permet als Castellers de Viladecans assolir diverses fites destacades: sumar 10 castells de 7 en el que portem de temporada, signar la segona millor diada de la seva història i completar la millor actuació aconseguida mai fora de casa.

Amb aquesta actuació, els Castellers de Viladecans refermen el bon moment esportiu que travessen i encaren les properes cites del calendari amb l’objectiu de continuar consolidant els castells de set pisos i desenvolupant noves estructures de futur.

Manel Membrilla

El Tour de França passa per Viladecans

El darrer 5 de juliol, a Viladecans es va viure en directe un esport que no es juga amb pilota i que sovint no és tan reconegut ni seguit com l’esport rei, el futbol. Aquest esport, el ciclisme, de vegades no suficientment reconegut pot ser, és, un dels esports més durs.

Tot i així, aquesta vegada Catalunya i Viladecans es vestien de groc per rebre un gran esdeveniment esportiu internacional, el “Tour de France”.

Barcelona ha estat “le Grand Depart Barcelone 2026”. L’inici de la prestigiosa cursa ciclista francesa ha començat a Catalunya amb les primeres etapes entre les quals una ha travessat la nostra població.

I el diumenge dia 5 va recórrer uns sis kilòmetres de la nostra població arribant a una meta volant davant del Carrefour del costat de l’empresa Roca.

Pel camí, s’ha trobat amb els Mamuts de Viladecans que han mamullat intensament els veïns i veïnes que esperaven el pas del Tour. Quina refescada més bona amb aquesta onada de calor. Amb ells, s’han mostrat més elements de la cultura popular deViladecans, els gegants i Cadefoc de diables de Viladecans i, fins i tot, un castell aixecat pels Castellers de Viladecans.

A Viladecans, el ciclisme està agafant empenta amb el pas i arribada d’esdeveniments esportius ciclistes com el fi d’etapa de la “Volta” a Catalunya o el pas de la “Vuelta”, però també perquè tenim a la nostra vila ciclistes de primer nivell com és el Sergio Garrote, guanyador de nombroses curses.

Un esdeveniment que ha estat tot un èxit d’organització i de participació dels veïns i veïnes.

El final del pas del Tour per la nostra vila ha estat molt dolç. Amb unes postres ofertes per l’Ajuntament i elaborades per quatre pastisseries: Santacreu, Forn de la Plaça, Raqueliciosa i Dulces Inma.

El regust no podia ser millor, unes grans postres per un gran esdeveniment.

Miguel de la Rubia

Estrenar pis i estrenar barri

La Sònia Montes i en Jaume Brunet han estat dels primers veïns que s’han instal·lat al nou barri de Llevant, un barri que popularment rep el nom d’Oliveretes, encara que els experts mantenen que aquesta denominació no acaba de ser correcta. 

Panoràmica des de la terrassa de la Sònia i en Jaume

A mi m’agrada. Em recorda la llarguíssima polèmica que ha envoltat la construcció d’un barri que ha fet uns quants viatges d’anada i tornada en reivindicacions, planificacions i un llarg etcètera de canvis. Això també és història: d’anhels i models de ciutat i interès per conservar la natura i l’accés a Sant Ramon, un espai emblemàtic no només per a Viladecans, sinó per a Sant Climent i Sant Boi. Skyline identitari i talaia del delta. 

La Sònia i en Jaume em reben molt amablement i de forma immediata la mirada se’n va cap al paisatge: el seu balcó dona a la muntanya i ja no tindrà cap edifici que els tapi la visió de la silueta de l’ermita ni dels garrofers plens de vida. 

Com ha estat la decisió de venir a Viladecans?

Nosaltres hem voltat força. La Sònia és d’Hospitalet i jo de Sant Cugat. Vam anar a viure junts a Castelldefels i allà va néixer el nostre fill, que vam escolaritzar a Gavà. I ara buscàvem un espai més definitiu i més còmode. Vam saber que a Viladecans es feia obra nova i, tot i que no coneixem gens la ciutat ni hi tenim cap lligam, ens vam decidir a instal·lar-nos aquí. 

En Jaume i la Sònia, a la terrassa

Propietat o lloguer?

Propietat. El pis té uns noranta metres útils, distribuïts en tres habitacions. I ja has vist la terrassa, que és molt gran, amb molt bona visió. A Castelldefels vivíem en un apartament molt petit, de platja, reformat. Quan hem pogut, hem fet el pas per millorar. Pel que hem anat veient era molt difícil trobar un pis d’aquesta qualitat a Castelldefels: inaccessible per a nosaltres. 

Traslladar-los a Viladecans també ens permet, de moment, mantenir el nostre fill a la mateixa escola on sempre ha anat. 

El vau comprar sobre plànol?

Sí, a l’octubre farà quatre anys. I a l’agost passat ens van donar les claus. 

Alguns dels nous pisos del barri han presentat problemes molt greus de construcció, tot i no ser precisament barats.

No és el nostre cas. Ara ja fa un any que hi vivim. Hem tingut alguns petits problemes que s’han pogut resoldre. El fet que siguem una comunitat de veïns relativament petita també ho porta tot a una dimensió més humana. D’altra banda jo em dedico a fer de comercial justament de materials de construcció i en aquest sentit no tinc queixa ni dels acabats ni dels materials.

M’heu dit que no coneixíeu Viladecans. A Castelldefels preníeu part d’alguna entitat que us interessés?

No, de fet nosaltres tots dos, per sort o per desgràcia, treballem moltes hores. La Sònia és comptable i jo comercial. Tant en un lloc com en un altre, fem vida al barri durant el cap de setmana i venim a dormir, però la vida la fem fora i al voltant de l’escola del Quim. Arribem a casa a quarts de vuit del vespre i tenim el temps just de preparar les coses per l’endemà. 

Algú us ha fet alguna mena de benvinguda a la ciutat?

[Riuen] Res. Ens hem instal·lat i ja està. Per a nosaltres va ser una festa quan el notari ens va donar les claus. No ens hem plantejat res més. La veritat és que prou feina hem tingut per venir i el primer que hem de fer és conèixer els veïns més immediats, que formen la nostra comunitat.

No em puc estar de pensar que les entitats farien bé d’oferir als nous veïns les nostres activitats i de facilitar-los una volteta pels llocs més emblemàtics. 

Ja comença a veure’s vida al barri. Molts pisos ja estan ocupats, i no només al nostre bloc. El nostre fill també ha començat alguna extraescolar a Viladecans.

La Sònia és la presidenta -provisional, encara- de la comunitat de veïns. 

Reconec que ara comencen a sortir petits problemes de convivència, que anem afrontant bé, de moment amb prou èxit. Com avisar que no es poden llençar segons quines coses pels desaigües. Tots tenim interès a mantenir els pisos en bones condicions i a evitar-nos arranjaments innecessaris.

I amb l’entorn, què tal?

Bé, això encara està arrencant. Creiem que creixeran les botigues de primera necessitat (alimentació, farmàcia...), i també les cafeteries. No hi patim gaire. Primer arriben les vivendes i després el comerç. Som conscients que per aquí segurament no passarà l’eix comercial, però les distàncies a Viladecans són relativament curtes i els equipaments funcionen. Hem hagut d’anar a l’hospital i ens han atès molt bé. Tenim l’ambulatori a tocar.

I el transport públic?

De moment no tenim queixa, encara que ens desplacem molt en cotxe, cadascun en el seu. 

Els busos arriben aquí dalt?

Doncs no, hem de baixar a la carretera, però ho tenim a dos minuts caminant de baixada. Tot i que la tornada sempre fa mandra. 

Com està anant, doncs, la immersió en un lloc nou?

Doncs francament bé. A poc a poc, perquè per a nosaltres són molts canvis. Ens hem fet a la idea que encara que no et fa falta anar a parar a Barcelona. Aquí tens teatres, centres comercials, botigues de proximitat... Som conscients que els nostres pisos canvien l’entorn i que això no sempre és benvingut per tothom, però és llei de vida. 

Això sí, hem vist que el que sí que tenim a prop i a punt és el cementiri...

Veig que no els falta humor i m’animo a fer-los la darrera pregunta: tot, tot funciona bé? I la Sònia, com a bona responsable de la comunitat respon immediatament:

Aquí hi ha un problema, que és el del quarto de les escombraries. Una moda que s’ha inventat l’ajuntament amb tot això del Viladecans green leaf. Els contenidors de les escombraries no són al carrer, sinó dins de la comunitat de veïns, cosa que obliga a una neteja constant per evitar olors i paràsits. Però és que a més a més, els contenidors són de propietat municipal i ens els fan netejar a nosaltres. A banda que el soroll que es genera en buidar-los és considerable.

Ja hem tingut algunes entrevistes amb l’Ajuntament queixant-nos que paguem els mateixos impostos que tothom. Estem lluitant perquè l’Ajuntament se’n faci càrrec, des de l’Associació de Veïns del barri de Llevant.

Hi ha gent que es queixa de moltes coses, però nosaltres pensem que la convivència exigeix paciència mútua i que esdevé una gran riquesa. 

Doncs res més. M’acomiado de la Sònia, en Jaume i en Quim i me’n vaig pensant que el proper pas és posar-se en contacte amb l’Associació de Veïns del barri. Ho faré.

Mercè Solé

Coses que ens agradaria que passessin

Ara que fa tanta calor, i que tenim el cervell una mica desendollat, ens permetem des d’aquesta revista dir unes quantes coses que ens agradaria que es poguessin fer realitat. Algunes toquen als qui tenen responsabilitats específiques, i altres ens toquen a cadascú de nosaltres. Per exemple:

Que els amos del món, o sigui Trump, Putin, Netanyahu, Elon Musk, Bezos i companyia, descobreixin que és més gratificant buscar el bé de la gent que anar exhibint el seu ego insuportable.

Que Europa sigui capaç d’exercir una funció de recuperació dels valors democràtics, per als nostres països i per als altres llocs del món.

Que a Espanya, i a Catalunya, el to polític abandoni la crispació i passi a ser més propi de persones que volen treballar per al bé comú.

Que els immigrants que hi ha entre nosaltres tinguin tot allò que necessiten per viure amb pau i esperança de futur.

Que a Viladecans es treballi a fons perquè ningú no hagi de dormir al carrer o en llocs sense condicions.

Que es creï a la nostra ciutat un grup de treball per promoure una major presència i coneixement de la llengua catalana.

Que siguem capaços de tractar-nos els uns als altres amb més amabilitat en tota ocasió.

Aquesta llista podria continuar inacabablement, com és obvi. I a més, sembla la carta als Reis. Però ens ha agradat acabar el curs amb aquesta llista de desigs, que cadascú de vosaltres podeu allargar. Que tingueu un bon estiu i fins al setembre! 

dilluns, 15 de juny del 2026

Inauguració del servei de Telègrafs a Viladecans.


Per Sant Isidre de 1981 va ser inaugurat el nou servei de Telègrafs. Fins aquella data per posar un telegrama ens havíem de desplaçar a Barcelona o Castelldefels, però el creixement de la població i les comunicacions feia del tot necessari aquest servei.

La instal·lació del telègraf  va  suposar un gran pas endavant per millorar les comunicacions dels veïns i veïnes de  Viladecans. A les fotografies, entre d’altres, l’Alcalde Joan Masgrau i el cap del servei de Correus d’aquells  moments.  

Com passa el temps amb la tecnologia!!

Jaume Muns

Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) Espai Natural Remolar-Filipines, 10 de maig de 2015

Estival i nidificant comú. Estat de conservació a Catalunya: Preocupació menor. Viu en zones humides amb força vegetació. 

És un petit ocell, 13 cm de longitud, de tons ocres uniformes. Té el dors de color marró i les parts inferiors són de tons ocres pàl·lids. El bec és força llarg i fi. Tots dos sexes són similars. És un ocell insectívor.

Tot i no estar amenaçada, l'alteració del seu hàbitat podria afectar l'espècie.

Eio Ramon

La Biblioteca rep l’estiu amb nou horari i un concert

L’inici del nou horari d’estiu i un concert en homenatge a les lletres de Robe Iniesta seran les novetats més destacades del mes de juny a la Biblioteca de Viladecans.

L’equipament no tancarà a l’estiu i ampliarà els seus horaris d’obertura. Així, del 22 de juny fins al 10 de setembre, la Biblioteca oferirà més hores d’obertura i d’atenció al públic. Una iniciativa que farà que la Biblioteca se sumi a la resta d’espais de la ciutat que ofereixen un refugi climàtic pels dies de calor extrema de l’estiu. L’espai no tancarà al migdia amb l’objectiu de facilitar que la ciutadania pugui romandre en un centre amb aire condicionat durant les màximes hores possibles.

De dilluns a dijous, la Biblioteca estarà oberta i oferirà servei bibliotecari de 10 del matí a 20 hores de manera ininterrompuda, mentre que divendres, la Biblioteca romandrà oberta de 9 a 14.30 hores. 

Aquest horari es mantindrà durant tot l’estiu i la Biblioteca no tancarà  per vacances, com ja és habitual. A més, fins al dia 30 de juny es manté l’horari de les aules d’estudi fins a les 23 hores.

Els horaris es poden consultar a les xarxes socials de la Biblioteca, a la web de l’Ajuntament de Viladecans i la Biblioteca Virtual.

Poesia y canción tras la distorsión

Per donar la benvinguda a l’estiu, a més dels nous horaris, la Biblioteca de Viladecans ha organitzat un concert a l’aire lliure per dilluns, dia 22 de juny, davant l’accés a l’edifici pel parc de Can Xic. 

Els interpretes Paula Navajas i l’Alacran han seleccionat un grapat de les cançons de Robe Iniesta, solista i fundador del mític grup Extromoduro, per fer-les brillar en la mínima expressió i posar el focus en la seva poesia, recitant i cantant en una atmosfera íntima i propera, acompanyades per Andrea Peirón al cello i Àlex Nevado a la guitarra acústica i elèctrica. 

El concert, que començarà a les 19 hores i està adreçat a tots els públics, vol ser un homenatge a Robe, després de la seva pèrdua el passat mes de desembre.


Koljós

Emmanuel Carrère

Barcelona: Editorial Anagrama, 2026

Koljós és el llibre més íntim d’Emmanuel Carrère: un apassionant relat familiar que arrenca amb el funeral d’Estat de la seva mare, Hélène Carrère d’Encausse, figura major de la vida intel·lectual francesa, primera dona al capdavant de l’Acadèmia i reconeguda autoritat en l’estudi de la història russa. La seva mort el 2023 impulsarà l’autor a revisar una col·lecció d’arxius, cartes i fotografies que el seu pare havia recopilat al llarg de la seva vida, i que constitueixen el punt de partida d’aquesta recerca: una genealogia, profundament entrellaçada amb alguns dels grans conflictes del segle XX, que va de Tiflis a París, de la Rússia prerevolucionària a la Ucraïna actual. La nova novel·la d’Emmanuel Carrère, guanyadora del Premi Médicis i del Premi Grand Continent en 2025, es mou entre la història familiar i la història amb majúscules i ofereix un retrat precís de l’Europa del passat i present segle. Però, sobretot, és una confrontació amb la memòria de la figura materna vista amb l’habitual barreja d’exactitud, empatia i lucidesa de l’autor. Una confrontació que revela les arestes públiques i privades d’Hélène Carrère, però també el profund amor i reconeixement del seu fill.


La Conca dels Àngels: sis dones i massa guerres

Berta Cusó

Lleida: Pagès Editors, 2025

La conca dels Àngels parla de la guerra des de la perspectiva de dones de diferents geografies, posicions i realitats les vides de les quals s’entrellacen a la ciutat de Berlín. Les protagonistes: una supervivent, una pilot, una presonera, una treballadora convidada, una reclutada i una refugiada.

 Svetlana Aleksiévitx escrivia que “la guerra femenina té uns colors, unes olors, una llum i un espai propis”, i aquestes pàgines sembla que procurin evocar precisament això. Les vides de les sis protagonistes que apareixen aquí estan totes travessades per la guerra. Sempre amb Engelbecken, estany berlinès que podríem traduir com “la conca dels àngels”, en l’epicentre de totes les històries, Berta Cusó parteix dels dies finals de la Segona Guerra Mundial a Berlín i arriba fins a la guerra russo-ucraïnesa, que en el moment d’editar aquesta obra encara perdura. Amb aquesta obra, guanyadora del premi Sa Il·lustríssima 2025 i publicada per Pagès Editors en la seva col·lecció gràfica Doble Tinta, Berta Cusó es consolida com una veu artística d’una maduresa i sensibilitat singular en el panorama del còmic 


Un jardí propi

Marta Ardite, Alicia Varela 

Barcelona: Babulinka Books, 2025

Com deia Virginia Woolf, tothom necessita una habitació pròpia per a crear. Un espai físic propi en el qual treballar i un espai propi interior per a connectar amb el nostre interior i poder expressar-nos artísticament i creativament. Aquest àlbum reivindica un jardí propi on desenvolupar una forma creativa i lliure d’estar en el món. A través de cada doble pàgina anirem descobrint com funciona l’acte creatiu. Les il·lustracions aporten infinites lectures i generen, al costat del text, diàlegs sobre la creativitat i la importància de conèixer-nos per a expressar-nos. Una joia carregada de referències a artistes universals que us animem a descobrir, amb informació al final del llibre sobre ells i sobre curiositats dels boscos i els jardins.

Biblioteca de Viladecans

Dos libros en el Camino

Presentación de los libros “Finisterre... una luz más allá del Camino” y “Tras las huellas de Tristán (Vive el Camino Primitivo) de Carlos Javier Vega Briz

El fin de semana del 16/17 de mayo tuvo lugar la 55ª Fira de Sant Isidre de Viladecans, y la 24ª Mostra d’Entitats. En esta última, 58 Entidades, con el respaldo del Ayuntamiento de Viladecans, mostraron a los visitantes sus actividades, y propusieron juegos y talleres.

La Associació Amics Camí de Sant Jaume de Viladecans, con la colaboración de l´Associació dels Amics del Camí de Sant Jaume de Montblanc i la Conca de Barberà, l´Associació dels Amics del Camí de Sant Jame del Prat de Llobregat, l´Associació Amics del Camí de Sant Jaume d’Esplugues y Airiño da Nosa Galicia de Santa Coloma de Gramenet, este año nos quisieron acercar al Camino de Santiago con la presentación de los libros Finisterre… una luz más allá del camino y Tras las huellas de Tristán (vive el Camino Primitivo) obras del escritor burgalés con distinción de “Peregrino del año”  Carlos Javier Vega Briz.

En la presentación, tras la firma de libros junto al stand de l’Associació Amics Camí de Sant Jaume de Viladecans, los asistentes tuvieron la oportunidad de participar en la entrevista a Carlos Javier, preguntar sobre su pasión por el camino de Santiago, y lo que aportan ests obras literarias, que tal y como explicó el propio autor, son una manera diferente a las guías convencionales, tanto para los peregrinos que ya han hecho esos Caminos, como para quien quiera hacerlos.

La novela Finisterre, una luz más allá del Camino se publicó en noviembre del 2020 y cuenta dos historias totalmente diferentes que se van interconectado entre sí. La fuerza de esta novela reside en sus descripciones paisajistas que te lleva a los rincones del camino hasta Finisterre.

Tras las huellas de Tristán (vive el Camino Primitivo) es el título de su segunda obra, una novela cautivadora que combina elementos históricos, misterio y aventura en un relato envolvente. La sinopsis nos presenta a Natalia Aguirre, una doctora en Humanidades de Oviedo, cuyo encargo de estudiar un antiguo diario del siglo XX la lleva a descubrir una serie de eventos trascendentales en la historia de Asturias. Lo interesante de esta novela es que la novela está entre dos líneas temporales que se cruzan. Por un lado, Natalia emprende el camino para poder investigar el diario. Por otro, durante su viaje desentraña la trama referente la maldición de las xanas lanzada al rey Magno, Alfonso III.

Carlos Javier Vega Briz, tiene previsto completar de nuevo el recorrido del Camino Primitivo (Oviedo-Santiago de Compostela); en el año 2024 en Oviedo le dieron la distinción de “Peregrino del año” 

Ha transitado por otras rutas del Camino de Santiago, como el Camino Portugués y el Camino Inglés. En ellos ha conocido a otros peregrinos que se han convertido en amigos y alguno de ellos en personajes de alguno de sus dos libros.

L’Associació Amics del Camí de Sant Jaume de Viladecans y el propio autor mostraron entusiasmo por la buena acogida a esta iniciativa por parte de socios y simpatizantes de la Asociación y visitantes de la Mostra en el Parc de la Marina. 

Esta presentación de las obras Finisterre… una luz más allá del camino y Tras las huellas de Tristán (vive el Camino Primitivo) del autor Carlos Javier Vega Briz ha sido posible gracias al Ayuntamiento de Viladecans, al Ateneu Pablo Picasso y a la comisión de la Mostra d’Entitats.

Sergio Campos

Farmaciola d’Estiu i Primers Auxilis: Tot a punt per gaudir-ne amb tranquil·litat

L’estiu és temps de banys, passejades i descans, però també pot portar cremades, picades, caigudes o cops de calor. Amb una farmaciola  ben preparada i nocions bàsiques de primers auxilis, convertiràs aquests contratemps en “anècdotes per explicar”.

Què ha de contenir la teva farmaciola d’estiu? 

Material per curar: gases, benes, tiretes, tisores, pinces, guants d’un sol ús i antisèptic com alcohol o povidona iodada. 

Medicaments fonamentals: paracetamol o ibuprofè, antihistamínics, antiàcids i antidiarreics; no oblidis les sals de rehidratació per si apareix la gastroenteritis.

Protecció solar i cura de la pell: protector solar, after-sun d’aloe, i crema per a petites cremades. 

Repel·lent i cura de picades: imprescindible en zones naturals o aquàtiques. 

Extres útils: termòmetre digital, sèrum fisiològic per netejar ferides i ulls irritats, compreses fredes o gel, i taps per a les orelles en zones d’aigua.

Guia ràpida de primers auxilis estiuencs

Cop de calor: Símptomes: mareig, pell calenta i de color vermell. Actua així: porta la persona a l’ombra, refresca-la (draps humits) i ofereix-li líquids. Si no millora, consulta mèdica. 

Cremada solar: Símptomes: envermelliment de la zona i dolor. Refresca amb aigua, aplica àloe i, si cal, un analgèsic. Visita mèdica si hi ha butllofes o febre.

Picades d’insectes (mosquits, abelles, vespes): Símptomes: picor i inflamació. Neteja amb aigua i sabó, posa fred i antihistamínic o crema antiinflamatòria. Si hi ha dificultat per respirar o un gran inflat, hospital immediatament. 

Picades de medusa: Si es presenta dolor i marques lineals: retira tentacles amb pinces o guants, renta amb aigua de mar o sèrum, no utilitzis aigua dolça. Aplica fred parcial durant 15 minuts i un analgèsic o antihistamínic. Si hi ha mareig, nàusees o dificultat respiratòria, avís d’urgència. 

Ferides, butllofes: Neteja, desinfecta i cobreix la ferida.

Esquinços: si hi ha inflamació, gel i eleva la zona. Per esquinços greus, immobilitza i visita un centre de salut.

Consells importants

Revisa caducitats, especialment de medicaments i cremes solars.

Guarda la farmaciola en estoc compacte, sec i fora del sol directe. 

Hidrata’t constantment: almenys 2 L d’aigua per dia, i més si fa calor. 

Personalitza’l segons cada persona (infants, avis, al·lèrgics).

Forma’t en RCP i primers auxilis: “Poden salvar Vides”.

En resum 

Una bona farmaciola no és gran, sinó intel·ligent. Inclou materials de cura, medicaments bàsics, protecció solar, repel·lents i elements útils. I amb aquests consells tens una informació molt clara de com actuar davant dels incidents més comuns que solen produir-se a l’estiu. Així, les teves vacances al poble o a la ciutat seran segures i memorables!

Equip de professionals de l’Atenció Primària Metropolitana Sud

La IA, entre el cel i la terra

Una gran il·lusió recorre el nostre temps: la idea que el món s’ha tornat immaterial. Que les economies avancen gràcies a algoritmes, que la riquesa viu en núvols de dades, que la intel·ligència artificial ho resoldrà tot. En aquesta fantasia del món digital, tot sembla net, lleuger, infinit. Però és una quimera.

Darrere de cada clic hi ha una mina. Darrere de cada model d’intel·ligència artificial hi ha centres de dades que consumeixen gigawatts d’electricitat. Darrere de cada transacció digital hi ha cables, xips, refrigerants i, sobretot, energia. Molta energia. Lluny de desaparèixer, la base material de l’economia no només persisteix, sinó que esdevé encara més crítica com més digital és el sistema.

L’economia continua sotmesa a unes lleis físiques que no negocien. Les infraestructures digitals —centres de dades, xarxes de telecomunicacions, dispositius electrònics— requereixen recursos materials i energètics massius. Igual que el sosteniment de la vida: el gasoil bombeja l’aigua dels aqüífers. El petroli sosté la producció d’adobs que alimenta milers de milions de persones. L’electricitat manté en funcionament ciutats, hospitals i servidors. Produir una hamburguesa continua requerint milers de litres d’aigua. Cap algoritme altera aquesta equació.

L’encíclica Laudato si’ del papa Francesc advertia ja fa més d’una dècada contra la idea d’un progrés tecnològic desvinculat dels límits naturals. Francesc recordava que «tot està connectat»: la crisi ecològica, el model econòmic, la pobresa i la degradació de la vida humana formen part d’una mateixa realitat. No hi ha tecnologia neutral quan el seu desplegament depèn d’un consum creixent de materials, energia i territori.

Des de l’aparició del llenguatge fins a la intel·ligència artificial, la informació ha estat motor del desenvolupament. Però cada gran salt –la revolució agrària, la industrial o la digital– ha anat lligat a una nova font d’energia: la biomassa, el carbó, el petroli o l’urani. Sempre matèria. Sempre recursos físics. La digitalització no ha reduït aquesta dependència. El món és avui, simultàniament, més digital i més material que mai.

També el conflicte social té una base material. Les “armilles grogues” a França o els transportistes espanyols no es van mobilitzar contra una aplicació mòbil, sinó contra el preu del combustible. Les tensions geopolítiques al voltant de l’energia i de les matèries primeres estratègiques tampoc no giren al voltant de les plataformes digitals, sinó de l’accés a recursos físics escassos. L’economia digital no ha eliminat la dependència material: l’ha reorganitzada i, sovint, l’ha desplaçada lluny de la nostra mirada.

La digitalització i la IA poden contribuir a millorar l’eficiència energètica, optimitzar processos industrials o reduir determinats consums. Però no són, per si soles, una solució estructural. Dins d’un model basat en el creixement permanent del consum, sovint reduïm intensitat però no impacte total. En molts casos, simplement traslladem els costos ecològics a altres territoris o a les generacions futures.

Les migracions formen part d’aquesta realitat material. Les desigualtats en l’accés als recursos, els impactes del canvi climàtic o els conflictes armats generen una mobilitat humana creixent. Les economies desenvolupades, amb dèficits demogràfics, absorbeixen mà d’obra externa mentre continuen depenent de l’extracció de recursos de les regions d’origen dels migrants. Els recursos materials, desigualment repartits pel planeta, han traçat les rutes de la història: imperis, fronteres i conflictes. I continuen fent-ho avui.

La dignitat humana no es pot separar de les condicions materials que sostenen la vida, diu Francesc. La degradació ambiental i la degradació social avancen sovint juntes. Quan es destrueix un ecosistema, quan s’esgoten recursos bàsics o quan l’accés a l’energia, l’aigua o l’habitatge es converteix en privilegi, el que es deteriora no és només la natura: és també la cohesió social i la dignitat de les persones.

La qüestió decisiva no és, doncs, si la intel·ligència artificial ens ajudarà a trencar límits i barreres materials i espacials, sinó quin model econòmic i social orientarà el seu poder. La tecnologia pot ajudar a gestionar millor els recursos del planeta, però no substituirà mai els límits físics ni la necessitat d’una economia compatible amb la vida. El veritable repte no és construir un món virtualment infinit, sinó aprendre a habitar amb justícia un planeta finit.

Salvador Clarós

Els Castellers de Viladecans recuperen el pilar de 5

Fotos a càrrec de Jose de la Llave (@ofthekey) i Santi

Estruch (@santiagoestruchmanjon)


Els Castellers de Viladecans van participar el dissabte 30 de maig en la diada del 32è aniversari dels Castellers d’Esplugues, celebrada a Esplugues de Llobregat, juntament amb la colla amfitriona i els Castellers de Cerdanyola.

La colla viladecanenca va iniciar l’actuació amb dos pilars de 4 simultanis d’entrada.

A primera ronda, els Fluorescents van descarregar un 3de6 amb el pilar, estructura inèdita aquesta temporada i que la colla continua treballant amb la voluntat de fer-la créixer un pis més en futures actuacions.

Posteriorment, els Castellers de Viladecans van completar un 3de7 a segona ronda, el quart de la temporada i el novè de la seva història. El castell continua consolidant-se com una de les estructures de referència de la colla aquesta temporada, aportant bones sensacions i solidesa. A tercera ronda, han descarregat un 4de6 amb el pilar, mantenint el nivell de l’actuació.

Un dels moments més destacats de la jornada ha estat la recuperació del pilar de 5 a la ronda de pilars, estructura que els Fluorescents encara no havien portat a plaça aquesta temporada i que, a més, s’ha convertit en el pilar de 5 descarregat més matiner de la història de la colla. L’actuació s’ha tancat amb dos pilars de 4 simultanis de sortida.

Manel Membrilla