Passejada per la pedra seca del Montbaig

El passat 18 d’abril, el Grup Tres Torres organitzàvem, per tercer cop, un recorregut per mostrar les dues darreres barraques de pedra seca en què hem treballat: la del Camí del Bosc del Cònsol i la del Camí de Cal Menut, a més de l’espai, situat un centenar de metres i escaig més amunt d’aquesta darrera, que hem netejat i on hem recuperat una zona de marges i condicionat les restes d’una barraca enrunada, que no refarem, perquè tothom que hi passi pugui fer-se una idea de la seva estructura bàsica i de l’estat en què les trobem abans d’intervenir-hi per recuperar-les. 

Fa ja sis anys que la nostra entitat va iniciar la recuperació d’antics camins, barraques i marges de pedra seca que, repartits pel Montbaig, es troben al vessant que pertany al terme de Viladecans. Aquestes sortides, ens donen l’oportunitat no sols de compartir la feina feta sinó també d’explicar, in situ, als assistents, el passat agrícola, no tan llunyà, de les nostres contrades; el perquè de l’aparició d’aquests tipus de construccions així com les raons pel seu abandonament i ensorrament i, també, donar a conèixer aquesta tècnica de la pedra seca, tan valuosa que la UNESCO va declarar-la Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Estem realment satisfets amb les tasques que hem fet fins ara, la resposta i interès que sempre tenim quan organitzem aquestes activitats i, encara més, amb el reconeixement i encoratjament que rebem de tanta gent quan ens veuen treballant que compensa una feina feixuga i feta de franc per tots els que col·laboren amb nosaltres. Així doncs, gràcies als qui les admiren i als qui les construeixen.

Vicenç Castelló Solina i Vicky Herrero Garcia

                                           Grup Tres Torres

Els defectes dels pisos nous de Premier s’han de resoldre

 

Al nou barri de Llevant de Viladecans s’estan construint 2.812 habitatges. D’aquests, 1.262 seran de protecció oficial (un 45 %) i gairebé la meitat, 562, en règim de lloguer (20 % del total). Es preveu que s’aixecaran una cinquantena d’edificis; una trentena de venda lliure i una vintena de protecció pública.

És un barri nou que ve a resoldre necessitats històriques i actuals de mobilitat, equipaments, zones verdes i accés a habitatge assequible. Per fer-ho possible, s’ha respectat el patrimoni amb valor natural i històric de la zona, concentrant l’edificació a la part més propera a la carretera comarcal C-245 i al barri de la Torre-roja, on fins ara hi havia espais en desús d’activitats econòmiques abandonades i descampats.

La construcció d’un nou barri és per a la ciutat una gran il·lusió i una aposta per la millora urbana. Aporta habitatge als joves perquè no hagin d’abandonar la ciutat, a més de nous equipaments i millor mobilitat per a tot el municipi. La urbanització és modèlica i s’ha apostat per la diversitat estètica i l’exigència de qualitat que imposen les últimes normes de la construcció.

El barri ja ha generat millores tangibles per a tota la ciutat. El vial de cornisa, construït en el marc del projecte, ha millorat notablement la mobilitat per entrar i sortir de Viladecans, un dels reptes històrics del municipi. Igualment, la previsió del nou barri va ser la que va fer possible la construcció del CAP Montbaig, que dona servei a tota la zona. A més, en els propers mesos es començarà a construir la piscina descoberta d’estiu, i aviat li seguirà la nova escola bressol. El nou institut escola completarà en el futur l’oferta de serveis per als nous i antics veïns.

Però no hi ha grans projectes que no vinguin acompanyats de problemes. En aquest cas, ens hem trobat que una de les promotores, Premier, ha lliurat els seus habitatges amb problemes. Humitats i defectes d’acabats del tot inacceptables.

Davant d’aquests fets, a l’Ajuntament volem deixar clar que som plenament conscients de la situació que estan vivint les veïnes i els veïns afectats. Des que ens van traslladar les primeres queixes, el gener del 2026, el govern municipal ha estat al seu costat i ha actuat de manera activa per intentar resoldre el conflicte.

Entre les mesures que hem adoptat, hem organitzat reunions amb cadascuna de les quatre comunitats afectades per fer un seguiment individualitzat de les deficiències i hem constituït una comissió de seguiment per monitorar l’evolució de les reparacions. A més, hem mantingut una reunió presencial amb el director executiu de l’empresa per traslladar-li directament el malestar veïnal i exigir-li una resposta a l’altura de la situació. Fins i tot hem fet una visita conjunta —amb representants de l’Ajuntament, de Premier i dels nous propietaris— a una de les comunitats per constatar in situ els defectes denunciats.

Malauradament, com que es tracta de promocions privades, la capacitat d’intervenció de l’administració és més limitada que si fossin habitatges de promoció pública. Tot i això, hem utilitzat totes les vies de pressió i mediació disponibles i en continuem fent el seguiment.

De fet, l’alcaldessa Olga Morales i diversos regidors vam participar en la manifestació del 18 d’abril passat per mostrar el nostre suport institucional als afectats. La presència de l’Ajuntament en la protesta tenia un doble objectiu: fer visible que estem amb ells i que no som indiferents a la seva situació, i reforçar la pressió sobre la promotora Premier perquè assumeixi les seves responsabilitats d’una vegada.

Vull insistir, per acabar, que no abandonarem el veïnat i continuarem exigint a la promotora que compleixi les seves obligacions. Hem anat més enllà de la simple mediació i continuem disposats a esgotar totes les vies possibles per defensar els drets dels veïns i les veïnes del barri.

Richard Calle

Educo en discapacitat

Avui us vull parlar del projecte d’EDUCO EN DISCAPACITAT que, gràcies a la col·laboració amb l’ONG EDUCO amb fons de la Unió Europea, estem duent a terme des d’ASDIVI. 

ASDIVI va néixer com una entitat per cobrir les necessitats d’oci per a les persones amb discapacitat intel·lectual, però ja fa temps que les famílies ens estem adonant que no només cal oci, que hi ha moltes altres necessitats a cobrir i que calen iniciatives per fer-ho.

Sovint tothom pensa que les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual estan cobertes. Les mateixes famílies anem avançant caselles fins a adonar-nos que no tenim res garantit. Quan parlem de capacitat per poder tirar endavant un projecte de vida independent amb suports específics és pràcticament impossible. 

A Viladecans no hi ha accés a estudis ni sortides laborals suficients, ni cap opció d’habitatge per a persones amb discapacitat intel·lectual.

La mateixa etiqueta que els encasella en la discapacitat i que ha de servir per protegir-los, sovint els hi talla l’autonomia. 

Un jove amb discapacitat intel·lectual té molt limitada la seva tria en l’àmbit educatiu i sovint acaben fent una formació que no coincideix amb els seus interessos. I, així i tot, continuen formant-se i quan acaben cerquen oportunitats laborals que la major part de les vegades no arriben mai. Molts volen accedir a un habitatge, com la resta de joves de la ciutat, però aquí no hi ha cap opció.

Tot això, ho reivindiquem des d’ASDIVI allà on pertoca, però aquest curs ho estan fent els propis nois i noies d’ASDIVI amb aquest projecte. Estem formant a 12 nois i noies d’ASDIVI per a fer ponències en les quals expliquin en primera persona quines són les discriminacions que han patit en els àmbits d’educació, laboral, habitatge i la vida en societat en general. I tot això ho expliquen en àmbits administratius i polítics que és on es poden canviar les coses.

Estem molt satisfets dels resultats, tant de les ponències com de l’empoderament que estan agafant aquests joves per fer-nos saber que estan aquí i que són capaços de reclamar allò que els pertoca de ple dret. Personalment, estic molt orgullosa de tots ells i els felicito per la gran feina i l’esforç que estan fent.

Els he demanat als joves que formen part del programa que ho expliquin per als lectors del Punt de Trobada i comparteixo amb vosaltres el text que ens han preparat a continuació. 

Natàlia Morant Garrido

EDUCO és un projecte format per joves amb discapacitat que utilitzem la nostra veu per reivindicar els nostres drets i fer-nos escoltar dins la societat.

Fem ponències als polítics perquè ens escoltin el que reivindiquem.

Ja hem fet moltes ponències, però volem anar molt més enllà. Ens han escoltat a l’Ajuntament de Viladecans, la Universitat ENTI, el Consell Comarcal i els Serveis Territorials d’Educació. També hem parlat a la Ràdio de Gavà.

Aquestes són algunes de les nostres reivindicacions:

El Dennis reivindica que no volem que ens separin en altres aules, volem aprendre amb tots els nostres companys.

La Míriam reivindica que no volem fer tantes pràctiques ni voluntariats. Volem que ens contractin i confiïn en nosaltres. 

El Quim reivindica que no volem que ens discriminin a l’escola ni a cap lloc.

La Melani reivindica que mereixem ser acceptats per tothom. No volem més discriminacions per part de la societat.

La Mireia reivindica que demanem habitatges dignes per a persones amb discapacitat. Volem poder viure independents com tothom, i amb els suports que necessitem.

El Nil reivindica que hi hagi més formació per als professors per atendre a la diversitat. A més, calen més recursos.

La Raquel voldria que la contractessin i que li paguessin un sou. No ens fan ni tan sols entrevistes. Volem inclusió laboral de veritat.

El Joan demana més oferta formativa per a persones amb discapacitat. No podem estudiar el que volem i, a més, només podem estudiar fins als vint anys.

La Núria reivindica que no volem que ens encasellin en etiquetes fixes. Som persones amb les nostres qualitats i característiques pròpies.

El Pau reivindica la situació amb el treball per persones amb discapacitat. “Podem i volem treballar, només ens calen les oportunitats per fer-ho”

La Maria reivindica que no volem que les escoles ignorin els nostres somnis. Volem poder fer el que somiem com tots els altres, i que ens escoltin.

Els joves d’ASDIVI · EDUCO en discapacitat

La bona notícia de la regularització

Celebrem des del Punt de Trobada que la Iniciativa Legislativa Popular promoguda per persones migrants i entitats diverses hagi obtingut el fruit d’una regularització extraordinària, encara que hagi estat amb la precipitació de fer-la just abans que entri en vigor una normativa europea força més restrictiva que l’actual. La regularització aporta molts beneficis:

Treu dels llimbs administratius persones que fa molt de temps que són aquí, i que bo i havent presentat la sol·licitud de regularització, per circumstàncies diverses quedaven excloses de la legalitat, atesa la complexitat de la normativa vigent i l’actitud dels seus països d’origen.

Contribueix a fer aflorar l’economia submergida i incrementa la cotització a la Seguretat Social i a Hisenda, a banda de posar sota conveni col·lectiu unes condicions laborals que en la clandestinitat són pur esclavatge. D’això no se’n beneficien únicament els migrants: repercuteix en el conjunt dels treballadors.

Impulsa la contractació de treballadors qualificats que les empreses necessiten i que no troben entre els autòctons.

Desarma les màfies que s’aprofiten de la vulnerabilitat de qui no té papers.

Aporta seguretat i futur per a moltes persones de totes les edats, que treballen, que estan ben preparades i que han arribat amb il·lusió. És la millor política preventiva de cara a l’exclusió i a la delinqüència.

I, és clar, qualsevol defensa dels drets humans ens fa a tots millors, encara que els dèspotes mundials optin per la crueltat i l’arbitrarietat. L’ètica, la igualtat i la fraternitat contribueixen a la pau i a la convivència.

Torna el No a la guerra

El món no avança. El mes de febrer de 2003 milers de persones van sortir als carrers de tot el món per manifestar-se contra la guerra d’Iraq. Ara, vint-i-tres anys més tard, una nova guerra, ara contra Iran, torna a posar el món al caire d’un conflicte mundial d’imprevisibles conseqüències.

Jaume Muns

Còlit ros (Oenanthe hispanica). Pineda litoral, 5 de maig de 2025.

Estat de conservació a Catalunya: Preocupació menor. 

Migrant escàs al Delta. Els mascles tenen les ales i l’antifaç negres, mentre el dors i el ventre són de color blanc/ocre. Les femelles són semblants, encara que d’aspecte més marronós.

S’alimenta d’insectes i petites baies. Sol posar-se en llocs elevats, com roques, tanques o arbustos secs, per vigilar el seu territori.

Es pot confondre amb el còlit gris (Punt de Trobada 156).

Les principals amenaces per a l’espècie es relacionen amb l’alteració o la destrucció dels seus hàbitats de cria.

Eio Ramon

Un Sant Jordi ple d’activitats

La música, les presentacions de llibres, una hora del conte especial i les novetats editorials seran les protagonistes del mes d’abril, mes de la celebració de la diada de Sant Jordi. 

Un dels actes més destacats serà el ja habitual Concert de Sant Jordi. Coloma Bertran (veu, guitarra i sintetitzador) i Lia Sampai (violí, veu i sintetitzador) seran les encarregades de presentar un espectacle dels poemes musicalitzats de Miquel Martí i Pol. Per fer-ho, el violí i la veu dialogaran per cercar una nova sonoritat entenent l’art com una eina de transformació humana, educativa i social. Coloma Bertran aconsegueix diferents atmosferes aplicant tecnologia moderna al violí (pastilles i pedals d’efectes), incorporant instruments i aparells moderns com el sintetitzador i la looper per enaltir cada paraula, recolzant-se en la interpretació dels versos del poeta Martí i Pol a través de la veu de Lia Sampai. L’espectacle serà el dia 22 a les 19 hores en el vestíbul de la Biblioteca. En acabar el concert, hi haurà coca i cava per totes i tots els assistents.

Però les activitats de Sant Jordi començaran abans. El dia 10, divendres, hi haurà la presentació del llibre L’udol de l’aigua, de la Laia Vilaseca, amb la presència de l’autora i a càrrec d’Albert Villanueva. L’obra és un thriller ambientat a la reserva del delta del Llobregat, en què els secrets familiars del passat i la tensió política del present revelaran una trama que posarà en evidència la importància de respectar els límits, tant personals com geogràfics. La xerrada començarà a les 18 hores i s’organitza en col·laboració amb la llibreria Els nous rals.

Marcas invisibles, de Sara Susany, serà la segona de les presentacions d’aquest mes. L’acte, que consistirà en la presentació de l’obra amb reflexions i lectura de fragments, serà dimecres, dia 15, a les 18 hores.

L’autora Antònia Carré-Pons també visitarà la Biblioteca per presentar el seu últim llibre La gran família. L’obra, publicada per Club Editor, narra les vivències de dues germanes que creixen juntes, però esdevenen persones totalment diferents, amb vides que prenen camins separats, però que es tornen a creuar gràcies a una tendresa que no es perd. La presentació, que es farà divendres 17 a les 19 hores, està organitzada en col·laboració amb Els nou rals i Òmnium. 

Pel públic infantil, a partir de quatre anys, hi haurà una Hora del Conte especial dilluns dia 20 a les 18 hores a càrrec de Belén Pascual que narrarà Roc el follet i el malentès de Sant Jordi. Una història on els petits lectors identificaran el valor de l’amistat, el treball en equip, la valentia i la importància de conèixer abans de jutjar. Una manera molt especial, dinàmica i divertida per conèixer la llegenda de Sant Jordi. 

Aquesta extensa programació d’activitats es pot consultar a l’agenda de la Biblioteca, a les xarxes socials i també a la informació que facilita l’Ajuntament de Viladecans.

A més de les activitats proposades, la Biblioteca de Viladecans disposarà de les últimes novetats editorials tant de novel·les i coneixements per a adults com per a infants i podran ser lliurades en préstec pels usuaris.

Fam

Núria Busquets Molist

[Barcelona]: Edicions del Periscopi, 2025

La fam de viure, la sobrefam, ha perseguit la protagonista d’aquesta història des que era adolescent. Vint anys després, contempla estupefacta com la seva vida s’ha convertit en tot allò que rebutjava. Ahir giravoltava a la pista de ball a ritme de Nirvana. Avui només compta: factures i possessions, però sobretot calories i dies. Perquè ara és la seva filla la que viu afectada per la sobrefam, que l’ha fet deixar de menjar. Així que la protagonista, que també és una mare, s’enfronta de nou a la incomprensió, a la voluntat d’autodestrucció i al judici social. Fam és un monòleg càustic que descriu l’atordiment de la generació que va ser jove durant els anys noranta. És també un crit contra les institucions, un reconeixement de la força que emergeix del desesper i una reivindicació de la necessitat de recuperar un espai propi. Ferma i directa, assenyala els perills d’allò que en teoria ha estat dissenyat per fer-nos feliços, però que ens pot fer sentir perduts i enmig del caos. Núria Busquets Molist és autora dels llibres de poemes Arca mínima (Edicions Tremendes, 2015) i Làpida (LaBreu, 2022), i de les novel·les Partícules (Lleonard Muntaner, 2017) i Zona zero (LaBreu, 2019). Fam és el seu darrer llibre i, potser, el més personal escrit fins ara.

Laponia 

Cristina Clemente, Marc Angelet

Madrid: Bolchiro, 2025

Des de la seva estrena a Barcelona el 2019, l’obra de teatre Laponia va tenir el públic del seu costat. Les tres temporades consecutives que va estar a la cartellera madrilenya va confirmar també la seva excel·lent acceptació, així com les traduccions que s’han fet del text. A l’obra l’anima la polèmica i l’art de l’argumentació entorn d’un tema que enfronta els tòpics de l’Europa del nord amb els de l’Europa mediterrània. La situació presenta dues parelles: la de la Mónica i el seu marit Ramón, que viatgen fins a Finlàndia perquè el seu fill petit conegui el Pare Noel; i la de la Núria, germana de la Mónica, i el finlandès Olavi, que també tenen una filla petita de quatre anys i que actuen com a amfitrions dels primers. El conflicte es presenta en la primera frase que sentim, quan coneixem que la nena li ha dit al seu cosí que el Pare Noel no existeix. Sense perdre el ritme, l’obra ens condueix per una interessant i divertida situació sobre les diferències culturals i, en concret, sobre el valor que concedim en les nostres vides a la il·lusió.

Taxi ghost

Sophie Escabasse 

Barcelona: Edebé, 2025

L’Adèle es pensava que s’avorriria durant les vacances d’hivern perquè les seves amigues se n’anaven de viatge. Però la vida tenia uns altres plans. L’Adèle s’està fent gran i, això, a la seva família comporta sororitat, celebracions amb gelats i fantasmes! L’Adèle sembla que està a punt de convertir-se en la nova mèdium de la família. D’una banda, veure fantasmes vol dir que per fi té algú amb qui parlar mentre les seves amigues són fora. De l’altra, aquests esperits del barri són uns ploms. Sembla que al final aquest hivern no serà tan avorrit. Aquest divertit còmic està adreçat a infants a partir d’11 anys.

Biblioteca de Viladecans

Dos dies per recordar que el cos té veu

Hi ha dies que passen desapercebuts, i d’altres que arriben amb un missatge que val la pena escoltar. El 6 i el 7 d’abril en són un bon exemple: el Dia Mundial de l’Activitat Física i el Dia Mundial de la Salut. Dos dies consecutius. Dos tocs d’atenció. O, potser, dues oportunitats per reconnectar amb nosaltres mateixos.

El cos parla. Ho fa quan ens demana descans, quan ens avisa amb una punxada, o quan ens regala aquella sensació de benestar després de moure’ns. Però enmig de pantalles, presses i rutines automatitzades, hem après a silenciar-lo. Ens movem menys del que necessitem i vivim més ràpid del que ens convé.

I si aquests dies fossin una mena de RESET?

No es tracta de fer grans promeses ni de començar una vida nova de cop. Es tracta de recuperar gestos senzills: caminar sense mirar el mòbil, sortir a fer una volta pel barri, riure mentre ballem sense motiu, pujar escales en lloc d’agafar l’ascensor. Petits moviments que, sumats, tenen un impacte enorme.

El Dia de l’Activitat Física no parla només d’esport. Parla de vida. De recordar que el cos està fet per moure’s, no per quedar-se quiet durant hores. I el moviment no només transforma el físic: ordena els pensaments, alleugereix tensions i ens reconnecta amb nosaltres mateixos.

L’endemà, el Dia de la Salut ens interpel·la amb una pregunta essencial: què vol dir realment “estar bé”? Potser no és arribar a tot ni fer-ho tot perfecte. Potser és trobar l’equilibri. Dormir millor. Respirar amb calma. Sentir-nos acompanyats. Donar-nos permís per aturar-nos quan cal.

A Viladecans, tenim escenaris quotidians que poden convertir-se en aliats d’aquest canvi: carrers que conviden a caminar, parcs on perdre la noció del temps, espais on el moviment esdevé trobada. No cal anar lluny per començar a cuidar-nos.

Potser la clau no és afegir més coses a la nostra agenda, sinó canviar la manera com vivim les que ja hi són.

Així que aquests dies, abans de deixar-los passar, podem fer una cosa diferent: escoltar-nos. Fer cas al cos. I recordar que cuidar-nos no és una obligació, sinó un compromís amb el nostre benestar.

Perquè la salut no es celebra un dia. Es construeix cada dia.

Equip de professionals de l’Atenció Primària Metropolitana Sud

Una bona influència

Àngel de la guarda (1665-1666), de Bartolomé Esteban Murillo.

Ell vivia creient que malgastava el seu temps tancat en si mateix. Fins que un dia algú va posar davant seu els primers esglaons per canviar. Mai no ho havia intentat. No el preocupava, per exemple, la sensació que el seu aspecte desastrat pogués provocar als altres, ja que els altres no li importaven. Un dia, una persona que es va atrevir a dir-li la veritat va començar a obrir-li els ulls i li va aconsellar que sortís de la seva closca i mostrés tot allò de bo que tenia.

Des que es va posar a intentar-ho, la seva existència va fer un tomb. Es va obrir als altres, va compartir els seus somnis i les seves preocupacions, mai més va dir “no” quan volia dir “sí”, ni “sí” quan volia dir “no”. Va intentar aprendre allò que no sabia i tots apreciaven les seves iniciatives i les seves ganes d’aportar coses noves.

Va ser increïble. A mesura que pujava aquells esglaons del canvi, tots canviaven també al seu voltant i ell se sentia, dia a dia, més segur de si mateix. D’estar aïllat, va passar a formar part del món i el món, des de llavors, li respon.

De tant en tant, un àngel personificat ens diu el que necessitem i ens capgira la vida.

Patricia Aliu

patri.aliu@gmail.com

Populisme de dretes i esquerres

 

Sovint es parla de com les xarxes socials han canviat la manera de relacionar-nos amb el nostre entorn i els missatges que rebem. Mentre fem scroll, terme que descriu el moviment vertical del nostre dit a la pantalla a una aplicació mòbil, ens apareixen multitud de continguts: des de notícies contrastades, si les publiquen mitjans de comunicació fiables, a fotografies de gent que seguim; vídeos generats per intel·ligència artificial, o reels de dirigents polítics. És a dir, vídeos curts, generalment fins noranta segons de durada, que permeten usar efectes i eines d’edició per augmentar l’abast i la interacció amb el públic.

Aquesta forma de comunicar permet que el missatge arribi als teus seguidors de forma ràpida, constant i intermitent, com si es tractés d’un flash continu. Així, la persona que rep el contingut és bombardejada amb eslògans, consignes i simplificacions de temes complexos. La qüestió, per tant, és clara: ¿quin marge hi ha perquè el receptor pugui discernir del que és real respecte al que és opinió? Aquesta estratègia ja està essent utilitzada per formacions populistes d’extrema dreta, amb el president actual dels EUA al capdavant, per canviar el marc mental de l’electorat i alterar els temes de debat en la societat.

A Viladecans les formacions polítiques a l’oposició també se sumen a l’onada reaccionària per treure rèdit electoral, per tant tot s’hi val per tal de contaminar el debat. El passat mes de desembre el govern format per PSC i Viladecans En Comú (Comuns) portava a aprovació del Ple un pla local d’habitatge que, per primer cop, aposta per l’habitatge protegit i dotacional, preveient que aquests suposin més del 41% del parc total d’habitatge d’aquí a 2044. El document també preveu incrementar els ajuts de pagament del lloguer a famílies vulnerables, així com dissenyar una prova pilot pionera d’habitatge públic per a persones joves, entre d’altres. Polítiques útils i necessàries a la nostra ciutat. El pla inicial també incloïa l’elaboració d’un estudi per limitar i impedir la implantació de nous habitatges d’ús turístic, els quals suposen en l’actualitat, a Viladecans, únicament el 0,09% del parc total d’habitatge.

Al mes de febrer els Comuns també vam presentar una moció per millorar l’estabilitat financera de les famílies que viuen de lloguer a Viladecans: vam aconseguir aprovar mesures a l’àmbit municipal per frenar l’especulació, incrementant els mitjans jurídico-tècnics per reforçar el compliment dels topalls que marca el RD llei 01/2025, de 28 de gener, i ajudar a detectar el frau de llei. A més d’instar al govern de l’Estat a aprovar la pròrroga dels contractes de lloguer que vencen el desembre de 2027, decret que en l’actualitat es troba pendent de convalidació al Congrés, el qual necessita el vot favorable de Junts.

Malgrat el ferm compromís del nostre grup amb la defensa d’un habitatge digne i assequible per a la classe treballadora, determinats grups a l’oposició estan engegant una campanya de desprestigi a xarxes, dient barbaritats com que el govern no respecta la propietat privada, que es criminalitza els propietaris o, fins i tot, que estem a favor dels pisos turístics!

Deia Julio Anguita que l’educació havia de fer possible que la gent fos capaç de fer una anàlisi complexa de la realitat. I a partir d’aquesta anàlisi elaborar les conclusions i fer les propostes pertinents. La simplificació dels missatges està portant a una radicalització del discurs i a una contaminació del debat públic, perquè el relat fals guanyi davant dels fets. Encara em toca recordar el recent reel de la candidata d’ERC a Barcelona, Elisenda Alamany, comprant la teoria racista de la ultradreta de la ‘gran substitució’, quan la relacionava amb la desaparició del comerç tradicional a la ciutat.

Perquè, a vegades, un vídeo de noranta segons pot sortir molt car.

Sergi Abaijon

Els 50 anys del diari “Avui”

L’exposició sobre els “50 anys de l’Avui. Des del 1976, notícies, llengua i país”, té lloc al Palau Robert de Barcelona des del 24 de febrer fins al 24 de maig de 2026. 

La mostra documenta el llarg procés de gestació del diari durant dècades, amb totes les traves que es van trobar els impulsors del projecte per part de l’administració franquista, recelosa d’un projecte periodístic en llengua catalana. La documentació inèdita que s’exposa dona un valor afegit i d’interès històric i periodístic a l’exposició. El seu origen és l’Archivo General de la Administración, on es conserva el voluminós expedient del procés de gestació del diari i on s’hi ha fet una tasca de recerca documental. Per explicar el naixement del diari es disposa també d’un material cinematogràfic inèdit que es va enregistrar a la redacció de l’AVUI la matinada del 23 d’abril de 1976. 

El fet actual sobre el qual també gravita l’exposició és la situació d’emergència lingüística actual, fet que enllaça amb les adversitats que també travessava l’idioma fa cinquanta anys, després de quatre dècades de persecució i substitució lingüística. En aquell moment, el català necessitava eines de supervivència com ara un diari; ara, necessita mecanismes que facilitin, promoguin i enforteixin en el seu ús social. 

L’exposició, el contingut de la qual han preparat els periodistes Carles Sabaté, Jordi Panyella i Toni Brosa, vol constatar el compromís de la societat que hi va haver el 1976 per fer possible un diari en català en un context de dificultat, com una de les eines essencials que necessita avui la llengua, perquè més enllà de les polítiques de suport de l’administració, sense un compromís actiu de la ciutadania la llengua catalana es veurà seriosament amenaçada.

Carles Sabaté

De taronja amarga a ciutat dolça

La sostenibilitat pot semblar una paraula llunyana, gairebé abstracta, però en realitat comença amb coses molt senzilles. Per exemple: què fem amb les taronges que cauen dels arbres als nostres carrers? Durant anys, la resposta ha estat: res. Queien de l’arbre, es feien malbé, embrutaven els carrers i es perdien. Pot semblar un detall menor, però és un exemple clar de malbaratament alimentari.

La taula del pacte pel clima de Viladecans ha fet un gir de mirada amb una acció tan simple com transformadora: l’espigolada urbana de tarongers amargs. Una pràctica tradicional adaptada a la ciutat que, més enllà de recollir fruita, posa sobre la taula una pregunta clau: com gestionem els recursos que ja tenim a la ciutat?

Per explicar-ho fàcil: l’espigolada consisteix a recuperar aliments que no s’han aprofitat. En lloc de llençar, reutilitzem. En comptes de perdre, transformem. Aquesta mirada connecta amb un concepte cada cop més present: l’economia circular. És a dir, evitar el malbaratament, donar una segona vida als materials i convertir el que abans era un residu en un recurs.

En entorns urbans, això vol dir mirar els arbres dels carrers no només com a elements decoratius, sinó com a fonts de recursos. En el cas de les taronges amargues, hi ha un element clau que cal entendre: no són fruita per menjar directament, però sí que es poden transformar. Per exemple, en melmelada, i aquí apareix un concepte important: Allò que semblava un residu és ara un recurs amb valor ambiental, social i educatiu.

Però la força del projecte de Viladecans no és només el què, sinó el com.

La tercera edició de l’espigolada, celebrada aquest mes de març al barri de Sales, ha consolidat la iniciativa com una activitat ja arrelada al calendari local. Més de 150 persones, entre alumnat, entitats, veïnat i famílies, van participar a la jornada, recollint i recuperant prop de 1.200 quilos de taronges.

Les xifres són rellevants, però no expliquen tota la història. El valor real està en el procés. En la participació sostinguda de la ciutadania. En la implicació de centres educatius a través d’activitats d’aprenentatge-servei, i en la col·laboració amb l’entitat Espigoladors, que és qui garanteix que la fruita recollida es transformi i no es perdi.

És aquí on la iniciativa adquireix un caràcter pedagògic. Perquè l’espigolada no només recull fruita: genera consciència. Mostra, de manera pràctica, què vol dir sostenibilitat. I ho fa des d’una experiència directa, especialment significativa per als més joves.

En un context en què sovint es parla de canvi climàtic en termes abstractes, accions com aquesta tenen la capacitat de traduir grans conceptes en gestos concrets. La participació intergeneracional, infants, joves, adults i grans, reforça la dimensió comunitària, creant espais de relació i col·laboració que van més enllà de l’activitat puntual.

No és només una jornada. És una manera de fer ciutat.

A Viladecans aposten per l’aprofitament alimentari urbà com a eina de sostenibilitat i cohesió social. Entenem que la gestió dels recursos no comença només en grans infraestructures, sinó també en el dia a dia, i en aquest sentit, la lliçó és clara. Allò que cau a terra no ha de ser necessàriament un final. Pot ser un inici. Un inici cap a una ciutat més conscient, més responsable i més connectada amb el seu entorn. Perquè, al cap i a la fi, la sostenibilitat no sempre passa per grans projectes. Sovint comença amb gestos senzills. Amb canvis de mirada i amb la capacitat col·lectiva de convertir una taronja amarga en una dolça oportunitat, que després podem regalar en ocasions especials a qui ens visita, les entitats, o la nostra gent.

Encarni Garcia

8 de març, Dia Internacional de la Dona

El 8 de març, Dia Internacional de la Dona, és festa oficial reconeguda per l’ONU, i en ella commemorem la lluita històrica de les dones per la igualtat, la participació social i els drets laborals. És un dia de reivindicació, reflexió i mobilització contra la desigualtat de gènere, la bretxa salarial i la violència. 

Per això a Viladecans la nostre estimada Sandra va organitzar un taller coreogràfic al parc de la Marina. Més de 200 persones, majoritàriament dones, vàrem participar en l’acte, que va ser emotiu i ple d’orgull. Cada persona portava un cartell dient al món com ens sentim i qui som. Gràcies per fer-ho possible, Sandra. Com sempre que organitzes projectes t’hi esforces al màxim i el resultat és espectacular. Rep el reconeixement i gratitud de totes les dones i homes que vàrem tenir la sort de ser-hi.

Montse Pastor