La Biblioteca de Viladecans
està de celebració. El 20 de gener d’enguany celebrarà el seu 25è aniversari i,
per commemorar aquesta data tan especial, s’ha programat una jornada festiva
oberta a tota la ciutadania. La inauguració d’una exposició al vestíbul de la
Biblioteca sota el títol 25 anys al servei de la ciutadania serà el tret
de sortida per iniciar els actes previstos. La mostra farà un recorregut de
l’espai i el servei durant aquests 25 anys amb fotografies de les activitats
més destacades, visites d’autores i autors, aparadors o fets més significatius
que han conformat la història de la Biblioteca i de la ciutat.
La festa de commemoració,
que començarà a partir de les 10.30 hores i conclourà a les 14 hores, es farà
al parc de Can Xic, un espai obert on la música, els jocs i les sorpreses seran
les protagonistes. Els jocs de fusta prendran el parc durant tot el matí amb
l’objectiu d’unir persones de diferents generacions per jugar plegats. Hi haurà
jocs per als més menuts de la casa i per als de més edat, jocs de lògica,
d’enginy, de sort, de punteria, de pensar, trencaclosques individuals i
col·lectius. Així més de 35 jocs, gegants, tradicionals i familiars,
transformaran el parc que envolta la Biblioteca en un espai familiar únic.
També els infants podran
gaudir del joc Fustes i Fustetes. Aquesta proposta de construcció és una
activitat d’oci entretinguda, divertida i visualment molt atractiva. El
muntatge consisteix en un tancat amb lones de colors de 25 m2 on els nens i
nenes tenen 2.500 fustetes per fer les construccions i figures com castells,
vaixells, torres o tot allò que imaginin.
Per animar la jornada
festiva, el grup musical La Dona del Sac serà l’encarregat de posar a
tothom a jugar, cantar i ballar tot tipus de ritmes i cançons. La banda, creada
pels bessons Balsach, és un projecte de música familiar i animació
sociocultural i posarà música a la celebració a partir de les 12.30 hores també
al parc de Can Xic.
25
anys de servei cultural
La Biblioteca de Viladecans
es va inaugurar el matí del 20 de gener de 1999 per dotar a la ciutat d’un
equipament que, fins aleshores, no existia com a tal. De fet, va formar part
d’un important pla urbanístic de la dècada dels noranta, on es va contemplar un
triangle cultural format per la biblioteca, teatre, poliesportiu i cinema al
bell mig de la ciutat. L’objectiu era proveir a la localitat d’equipaments
bàsics inexistents. Artigues & Sanabria Arquitectes van ser els
responsables de l’obra i, fins i tot, van ser finalistes del Premis FAD de
Arquitectura, premis que reuneixen les millors expressions del disseny
arquitectònic i gràfic duts a terme a Espanya i Portugal. El cost total de
l’obra, que va començar l’any 1995, va ser de 267.352.250 pessetes (1.606.819,38
euros) i es va fer una inversió en publicacions de 80 milions de pessetes amb
aportacions de l’Ajuntament de Viladecans, la Diputació de Barcelona i la Caixa
de Catalunya.
La Biblioteca va començar
amb una col·lecció de 25.000 volums i 2.500 cd i vídeos i, com a novetat més
esperada, la connexió a internet gratuïta a través dels propis ordinadors del
servei. Un fet que va convertir la Biblioteca en un centre de recerca d’informació
i oci per tothom. També es va crear el primer Club de Lectura Fàcil per a
persones amb capacitats diverses, iniciativa pionera a tot l’Estat.
Durant aquests 25 anys,
l’activitat de la Biblioteca ha sigut intensa, sòlida i s’ha anat adaptant als
nous usos. Més de 80 escriptors com Jaume Cabré, Teresa Pàmies, Najat El
Hashmi, Lolita Boch, Víctor del Árbol, Jesús Carrasco, Lorenzo Silva, Toni Hill,
Jenn Diaz, Gemma Ruiz, Jordi Punti i Sebastià Serrano, d’entre altres, han
compartit trobades amb les usuàries i usuaris; s’ha programat mensualment
L’Hora del Conte per a infants, s’han creat diversos clubs de lectura, s’han
ofert tallers de diferents temàtiques i el servei s’ha anat adaptant a les
noves necessitats socials i culturals.
Des de llavors també, s’han
sumat usuaris fins a arribar a les dades actuals amb 17.121 inscrits i una
mitjana de 9.523 visites mensuals a l’equipament, amb una mitjana de 4.500
préstecs mensuals. La col·lecció també ha augmentat considerablement. Actualment,
està formada per 52.583 llibres i 127 publicacions periòdiques de temàtica
diversa. Els fons es completa amb la col·lecció de la resta de biblioteques de
la xarxa amb el servei de préstec interbibliotecari, gratuït i que permet tenir
qualsevol llibre d’altres biblioteques en un termini d’uns 7 dies. Mensualment,
es reben uns 350 llibres a través d’aquest servei i se’n deixen uns 380.
L’edifici de la Biblioteca
també s’ha adaptat a les noves necessitats i ara l’equipament és molt més
sostenible, gràcies a la paret vegetal de la façana de Josep Tarradellas i als
tancaments i lames de la façana del parc de Can Xic, que permeten un major
estalvi energètic i confort climàtic. Per aconseguir aquest mateix fi, també
s’han substituït les màquines de climatització.
Molt ha canviat la societat i les possibilitats d’accés a la informació i
la cultura durant aquests 25 anys. Malgrat això, la Biblioteca conserva intacta
la seva il·lusió i el compromís per acostar a la ciutadania de Viladecans el
coneixement i el lleure com eines de canvi i millora de la societat.
Un hogar
para Dom
Victoria Amelina
Madrid: Avizor Ediciones,
2023
La història es desenvolupa
en el context d’una família russo-ucraïnesa que lluita per adaptar-se al nou
món sorgit després de la caiguda de la Unió Soviètica. El protagonista, un gos
anomenat Dom, relata amb emoció les dificultats i les alegries d’una família
russo-ucraïnesa; amb la seva sensible perspicàcia i el seu olfacte recorre la
terrible història d’Ucraïna en el segle XX i permet comprendre millor el que
ocorre avui allí.
L’autora ucraïnesa va morir a inicis de juliol després d’haver resultat greument
ferida en un bombardeig rus al restaurant a Kramatorsk on es trobava al costat
de l’escriptor colombià Héctor Abad Faciolince. Aquesta novel·la va ser
l’última que es va traduir abans de la seva mort. La seva extraordinària única
obra traduïda al castellà, Un hogar para Dom, il·lustra el poder del seu
llegat i la seva inavaluable contribució a la literatura ucraïnesa.
A més de ser escriptora, Victoria Amelina va ser activista i lluitadora pels
drets humans. Des de l’inici de la invasió a gran escala a Ucraïna, va
treballar incansablement per a investigar els crims del país agressor Rússia.
En particular, buscava conscienciar sobre la situació de les dones en temps de
guerra, i sobre les amenaces i tortures sofertes per escriptors i artistes. Va
relatar sobre els crims de genocidi i violació dels drets fonamentals soferts
per la població civil. El seu últim projecte de recerca, titulat War &
Justice Diary: Looking at Women Looking at War (trad. Diari de Guerra i
Justícia: Mirant a les Dones; Mirant la Guerra), està previst que sigui
publicat pòstumament.
El malestar
de las ciudades
Jorge Dioni López
Barcelona: Arpa, 2023
Per què marxa la gent de
les ciutats? Perquè l’expulsen. Una multitud de factors, des del preu de
l’habitatge fins als efectes del turisme, empenyen les persones a abandonar els
espais urbans concentrats. A poc a poc, les ciutats es buiden i envelleixen. El
cas estrany és que no ho notem, perquè el flux constant de persones ens fa
sentir que tot està ple, especialment els centres històrics, reconvertits en
parcs temàtics. Les rendes han substituït la producció. La ciutat s’ha
convertit en un tauler de Monopoly que expulsa els que no poden pagar. Per què
apostar pels habitants de classe mitjana quan l’especulació, el turisme o el
consum desaforat en diumenge resulten més profitosos? Les ciutats ja no anhelen
construir el futur, busquen rendibilitat. Després de l’èxit del seu primer
llibre, La España de las piscinas, Jorge Dioni López se centra en els
problemes de la ciutat contemporània i torna a plantejar els efectes ideològics
de l’urbanisme. El malestar de les ciudades és una lectura
extraordinària, a l’altura de les grans obres de la sociologia urbana.
La finestra indiscreta
Marina Sáez
Barcelona: MTM, 2023
Amb una cama trencada no
pots córrer, no pots saltar, no pots escalar. De tan avorrida que està, a la
Júlia per fi se li acut una idea: espiar tothom amb els seus prismàtics. Per
sort, l’edifici de davant és ple de vida i el dia li passa volant mentre observa
l’escola bressol, la perruqueria de la Cris, l’habitació de l’Ares i tantes
altres finestres. I tu, amb quins prismàtics mires el món? La finestra
indiscreta vol trencar els prejudicis culturalment assignats a nens i nenes
perquè limiten les seves possibilitats de desenvolupament personal. Al final del llibre trobaràs una breu guia d’acompanyament sobre gènere i sexualitat.
.jpg)
