Jugant sota la llum de la lluna

Et trobes al mig d’una prada, sota la llum de la lluna. No tens pensat anar-te’n a dormir fins que el Sol torni a sortir per l’horitzó. Aquesta rutina la portes fent nit rere nit. Estàs meravellat, absort, hipnotitzat... davant les criatures elementals d’aire, foc, aigua i terra que només són visibles quan la llum del nostre conegut satèl·lit les banya. Estàs a punt per rebre de nou els Mythicals.

Mythicals és un joc de recent adquisició per part meva en el qual dos jugadors s’enfronten cara a cara per dominar el poder dels elements que aquestes criatures desprenen. Les partides tenen una duració de 15 minuts i el joc es recomana per a usuaris amb una edat mínima de 8 anys.

Comences la partida amb dues cartes de criatura cap amunt al davant teu, que han de ser de diferent color. N’hi ha de 4 colors diferents: vermell, lila, verd i blau. De cada un hi ha 12 cartes: 2 uns, 2 dosos, 2 tresos, 2 quatres, 2 cincs i 2 comodins (poden ser un número del 1 al 5). Amb les cartes de criatures has d’intentar tenir a la teva zona de joc:

- Números consecutius d’un mateix color, és a dir, fer escales. Com més llargues siguin, millor.

- Números iguals, però de diferents colors. Com més números iguals tinguis, millor, sempre que siguin de colors diferents.

Fer aquestes dues coses és la forma d’aconseguir fitxes de mestratge durant el teu torn, com veuràs més endavant. Aquestes fitxes són la principal font de punts al final de la partida. Vegem com funciona el teu torn.

En primer lloc, has de robar cartes de criatures obligatòriament. Ho pots fer de dues maneres:

- Robant-les de la baralla que es crea durant la preparació de la partida. Si tries aquesta opció, treu-ne 3 i d’entre aquestes queda’t amb totes les del color que vulguis. La resta les poses a la reserva, on cada color té el seu propi espai. Les cartes de criatures es troben, aquí, dividides per colors i cap amunt.

- Robant de la reserva totes les que hi hagi d’un color. Al començament de la partida, òbviament, la reserva es troba buida.

Un cop has triat una de les dues opcions anteriors, totes les cartes de criatures guanyades les has de posar a la teva zona de joc cap amunt, classificades per colors i si les poses ordenades, millor per tots, ja que és més còmode. No obstant, no pots tenir mai de la vida cartes iguals. Totes les cartes guanyades que tinguis repetides les has de donar al teu rival.

Després de robar cartes de criatures pots, si vols, prendre una fitxa de mestratge de la reserva. Si ho fas, has de descartar del teu davant i cap avall les cartes de criatures requerides per obtenir aquella que desitgis. La fitxa de mestratge obtinguda la poses al teu davant formant una única pila cap amunt, deixant al costat les fitxes de bonificació que tingués a sobre, si en tenia (veure a continuació). La majoria de fitxes de mestratge requereixen per obtenir-les escales de cartes de criatura d’un mateix color, però algunes altres volen d’un mateix número però de diferents colors. Mentre més cartes de criatura descartis en aquesta fase, més valor tindrà la fitxa de mestratge que t’emportaràs. Has de tenir en compte, no obstant, fins a quin punt vols esperar per tenir les cartes desitjades, ja que el teu rival pot avançar-se i llevar-te la fitxa de mestratge que tu vols.

Si has decidit prendre una fitxa de mestratge, pots fer, a més, una de les dues opcions següents:

- Posar una o dues fitxes de bonificació en una fitxa de mestratge de la reserva per incrementar el seu valor en 1 o 2 punts respectivament. Això ho faries si creus que seràs tu la persona que s’emportarà aquesta fitxa de mestratge en torns futurs.

- Bloquejar una fitxa de mestratge de la reserva donant-li la volta per evitar que se li puguin afegir fitxes de bonificació en torns futurs. Això ho faries per fer-li mal al teu rival, ja que la idea és evitar que afegeixi bonificacions en fitxes de mestratge que ben segur s’emportarà i tu no.

La partida s’acaba quan surt la carta de dia de la baralla al robar d’ella cartes de criatura. El jugador que té el torn ha de fer-ho al complet. Fet això, calcula la teva puntuació sumant els punts que et donen totes les fitxes de mestratge que has aconseguit i afegint un punt per cada fitxa de bonificació que tinguis. Guanyes si tens més puntuació que el teu rival.

Cristian Becerra

"El Dado Dorado"

Camuflant-nos

Benvingut al món dels colors i dels camaleons. Tothom coneix aquest animal precisament per la seva capacitat de camuflar-se amb l’entorn en què es troba. Tot i no ser l’únic ésser viu que fa això, sí que és dels primers que ens venen al cap quan pensem en aquesta habilitat.

En Coloretto trobaràs 63 cartes de colors distribuïdes en 7 colors. Això vol dir que de cada un hi ha 9 cartes. L’objectiu és col·leccionar el màxim nombre possible de cartes de tres colors diferents, per exemple, blau, vermell i groc. Aquests tres colors comptarien com a punts positius. El problema es troba quan col·lecciones cartes de més de tres colors diferents. Seguint l’exemple anterior, imagina’t que tens també cartes verdes i liles. Tindries 5 colors diferents. Doncs bé, en aquest cas has de decidir quins tres colors comptaries com a punts positius, mentre que els altres dos serien punts negatius. A Coloretto poden jugar de 2 a 5 jugadors amb una edat recomanada de 8 anys. Les partides tenen una duració mitjana de 30 minuts.

Per preparar una partida d’aquest joc el primer que has de fer és repartir una carta de color diferent a cada jugador, la qual deixaran cap amunt al davant seu. A continuació has de crear un únic munt amb la resta de cartes de color, les 10 cartes +2, els 2 comodins i el comodí daurat. Barreja bé la baralla i deixa-la cap avall. Estic explicant el joc com si hi juguessin 4 o 5 jugadors, ja que amb menys hi ha variacions en la preparació, amb les quals no entraré en detalls. Un cop feta la baralla, agafa les 16 primeres cartes i a sobre d’aquestes col·loca la carta d’última ronda. Per últim, posa a sobre d’aquestes 17 cartes l’altra part de la baralla.

En el teu torn només pots fer una de les dues accions següents: robar una carta de la baralla i posar-la a una de les files o bé recollir una de les files.

Robar una carta de la baralla i posar-la en una de les files

En el joc hi haurà tantes files disponibles com jugadors hi hagi i en cadascuna pot haver-hi fins a tres cartes com a molt. Si totes les files estan plenes, hauràs de fer l’altra acció, t’agradi o no. En una partida amb dos jugadors també hi ha variació en quant a la quantitat de files disponibles que hi ha i en la quantitat de cartes que pot haver-hi en cadascuna.

Per executar aquesta acció només has d’agafar la primera carta de la baralla i posar-la cap amunt en una de les files. Ja està.

Recollir una de les files

Aquesta acció la pots fer quan vulguis, no has d’esperar que estiguin plenes les files. Quan la facis, és triar una de les files i quedar-te amb totes les cartes que hi hagi en ella, ja sigui una, dues o tres, t’agradin o no. Totes les cartes agafades te les has de posar a la teva zona de joc, cap amunt. A més, si decideixes fer aquesta acció, ja no jugaràs més en la ronda actual, sinó que hauràs d’esperar que tothom hagi triat una fila, moment en el qual es passarà a jugar una ronda nova i tothom jugarà de nou seguint l’ordre normal. La ronda nova la començarà l’últim jugador en recollir fila en l’anterior.

Si agafes un comodí, aquest el podràs assignar al color que vulguis al final de la partida. Si agafes el comodí daurat, funciona igual que el normal, però amb la diferència que en el moment en què l’agafes d’una fila has de robar una carta extra de la baralla, que et quedes automàticament. Això pot ser tant bo com dolent, segons el que tinguis al teu davant. És una jugada arriscada. Per últim, les cartes +2 donen dos punts extres cadascuna al final de la partida, res més.

La partida segueix d’aquesta manera fins que algú roba la carta d’última ronda de la baralla. Aquest jugador roba una carta addicional i la col·loca en una de les files. Es segueix jugant normal fins que s’acaba la ronda i, per tant, la partida.

A l’hora de puntuar pots tenir present el tauler de puntuació marró o el lila. Les primers partides es recomana fer-ho amb el marró. La diferencia entre un i altre és simplement la quantitat de punts que reps, tants positius com negatius, de cada color en funció de la quantitat de cartes que tinguis de cadascun. Jo poso l’exemple amb el marró i amb això acabo la ressenya.

Imagina’t que acabes la partida amb 4 cartes grogues, 2 verdes, 2 blaves, 3 liles, 1 marró, 1 comodí y 2 cartes +2.

És ideal assignar el comodí a aquell color en el qual tinguis més cartes o en el que et surti més a compte segons la situació que tinguis. Així doncs, ho assignarem al color groc: passaràs de tenir 4 cartes grogues a tenir-ne 5.

Òbviament comptaràs com a punts positius els colors en els quals tinguis més cartes. Per tant, en aquest cas seria el groc (5 cartes), el lila (3 cartes) i el verd mateix (2 cartes), ja que està en empat amb el blau. Segons el tauler marró de puntuació rebries: 15 punts per les 5 cartes grogues, 6 punts per les 3 cartes liles i 3 punts per les 2 cartes verdes. De moment tindries 24 punts.

Comptaràs ara la resta de colors com a punts negatius. Són el blau amb 2 cartes i el marró amb 1 carta. Segons el tauler de puntuació marró t’hauries de restar 3 punts per les 2 cartes blaves i un punt per la carta marró. Així doncs et quedes amb 20 punts de moment.

Per acabar, tens dues cartes +2 que has de sumar al resultat obtingut anteriorment. Serien 20 punts acumulats fins ara + 4 per les dues cartes +2, de manera que fan un total de 24.

Cristian Becerra

De compres

Quan anem de compres per norma general sempre mirem de trobar els articles més barats, ja que estalviar és prioritat de tothom. Aquest estalvi ens permet disposar de més diners per altres coses. Així doncs, el que mirem de buscar als supermercats són les ofertes, que justament és el nom del joc que aquest mes et porto. 

Oferta és un joc de cartes creat precisament per un viladecanenc anomenat Daniel Llamas Soto. Va cedir dues còpies del joc a la nostra entitat, El Dado Dorado, així que crec que és bona idea parlar de la seva obra en el Punt de Trobada com a agraïment. A aquest joc hi poden jugar de dos a vuit jugadors amb una edat recomanada de 8 anys. La duració de les partides fluctua bastant, ja que depèn del mode de joc a què es vulgui jugar, però va dels 10 als 50 minuts. 

Preparar la partida és molt senzill. Primer cal mencionar que hi ha 80 cartes de productes dividides en 14 tipus, alguns dels quals són pastanaga, xocolata, aigua, sabó, plàtan, pa... De cada tipus n’hi ha una determinada quantitat, que està bé saber ni que sigui per sobre. Per exemple, de xocolata només hi ha 4 cartes, mentre que d’ous n’hi ha 8. Amb aquestes 80 cartes de productes i amb les 10 cartes especials que hi ha (vegeu més endavant) has de fer una única baralla cap avall, anomenada magatzem. A continuació, reparteix cinc cartes del magatzem a cada jugador i posa cap amunt al centre de la zona de joc una quantitat que depèn del nombre de jugadors que sigueu. A aquestes cartes cap amunt, visibles per a tothom, se les anomena prestatgeria. 

El joc conté també 52 cartes d’oferta. Aquestes es remenen totes juntes, excloent-ne les dues que hi ha de Tancat! Aquesta baralla rep el nom de baralla d’ofertes. D’aquesta has de repartir una carta d’oferta cap avall a cada jugador, que han de mantenir en secret. A continuació, has de posar cap amunt, també al centre del àrea de joc, una quantitat determinada de cartes d’oferta que depèn també del nombre de jugadors que hi juguin. A aquestes cartes d’ofertes cap amunt se les anomena ofertes actives. Un cop fet això, fica dins la baralla d’ofertes les dues cartes de Tancat! on desitgis. Aquestes dues cartes tenen una funció especial de la qual no donaré detalls. 

En el teu torn has de fer, sí o sí (no es pot passar) una de les quatre accions que hi ha: 

Canvia productes: aquesta et permet descartar una o dues cartes de la teva mà per, a continuació, agafar la mateixa quantitat de les que hi hagi a la prestatgeria (cap amunt). Després, la prestatgeria ha de ser reposada amb cartes del magatzem. De cartes especials només en pots agafar una. 

Utilitzar una carta especial: és usar una d’aquestes de la teva mà i aplicar les seves funcions. Per posar un exemple, tens la caçador de productes, que et dona la possibilitat d’agafar una carta de producte de les que hi hagi al descart. N’hi ha 6 tipus de cartes especials. 

Canviar la teva oferta secreta: si no t’agrada o veus inviable poder assolir el requeriment de la teva oferta secreta, pots descartar-la i agafar una nova de la baralla d’ofertes. 

Passar per caixa!: aquí és on entra tot l’interès del joc. Cada carta d’oferta et demana que tinguis a la mà una combinació concreta de cartes de productes a la teva mà. N’hi ha que volen que tinguis 3 cartes de productes frescos qualsevols, d’altres que tinguis 3 xocolatines o 3 aigües... Si tens a la mà la combinació de cartes de producte requerida per una carta d’oferta activa (de les que hi ha cap amunt), queda-te-la, posa-la al davant teu mostrant sempre els punts que atorga i reemplaça-la per una altra de la baralla d’ofertes. Les cartes de productes que has utilitzat per aconseguir-la les descartes i n’has de robar tantes del magatzem com siguin necessàries fins que tornis a tenir cinc cartes a la mà. Amb la carta d’oferta secreta teva pots fer exactament igual. La diferencia està en el fet que per reemplaçar-la has de robar directament de la baralla d’ofertes i que, com és secreta, ningú pot treure-te-la tenint a la seva mà la combinació de cartes de productes requerida. Les cartes d’oferta activa, a l’estar a la vista per a tothom, qualsevol jugador pot agenciar-se-les tenint les combinacions pertinents i durant el torn de cadascun d’ells. 

La partida pot acabar d’una de les tres maneres següents, a triar abans de començar la partida: 

Compra setmanal: duració llarga. La partida acaba quan s’esgota la baralla d’ofertes. Guanya qui tingui més punts. 

Llista de la compra: duració mitjana. Guanya el jugador que arribi primer a aconseguir 25 punts. 

Mode express: duració curta. Guanya qui hagi aconseguit més punts un cop s’esgotin les cartes del magatzem. 

I això és tot el que haig de dir del joc. Des d’aquí agrair a Daniel Llamas Soto per la cessió dels jocs, els quals aprofitarem per a següents esdeveniments. Gràcies.

Cristian Becerra

El Dado Dorado

Unint forces!

Ja coneixeu la dita:: L’enemic del meu enemic és el meu amic. Si tu sol no pots vèncer el teu rival, ¿per què no aliar-te amb els seus enemics? Això en els jocs de taula d’estratègia estil Joc de Trons i Risk és una cosa típica de veure. Fer aliances momentànies amb altres jugadors per sortir beneficiat i després trencar-les és totalment normal. Esclar que això no és que agradi força a qui és traït...

Doncs en aquest joc de cartes anomenat Fuji Flush has d’intentar aliar-te amb qui puguis durant el teu torn per mirar de desfer-te de totes les cartes que tinguis a la mà el més ràpid possible. Qui es quedi primer sense cartes a la mà, guanya! A Fuji Flush hi poden jugar de 3 a 8 jugadors amb una edat recomanada de 8 anys. Les partides tenen una duració mitjana de 15 minuts.

Per preparar la partida només has de fer una baralla amb les 90 cartes numèriques. Després, reparteix 6 cartes a cada jugador, que tothom ha de mantenir a la seva mà, amagades a la resta. Si jugues sent 7 o 8 jugadors, reparteix només 5 cartes.

En el teu torn només has de jugar una carta de la mà, posant-la al davant teu. Pots jugar la que vulguis. Hi ha números del 2 al 20. Al jugar una carta pot succeir alhora les dues opcions següents:

Totes les cartes que hi hagi a la taula jugades per la resta de jugadors que siguin inferiors a la carta que tu acabes de jugar són automàticament descartades. Els jugadors afectats han de robar una carta de la baralla per substituir la que acaben de descartar i la posen a les seves mans.

Aquelles cartes jugades per la resta de jugadors que siguin superiors a la carta que tu acabes de jugar no els hi passa res.

Si arriba de nou el teu torn i encara tens al davant la carta que havies jugat en el torn anterior (es a dir, ha sobreviscut a una ronda sencera sense ser eliminada), la descartes i no la substitueixes per cap de la baralla. Aquesta és la manera d’eliminar les cartes de la teva mà.

Però Fuji Flush té més. I és que si jugues, per exemple, un 5 i dos dels teus rivals tenen també un 5 al davant, tots aquests uneixen forces i fan 15! Llavors, tots els jugadors que tinguin al davant una carta inferior a 15 la descarten i en roben una de nova de la baralla, posant-la a les seves mans. Si després un altre jugador baixa un altre 5, es sumaria als que ja hi ha a la taula i farien un total de 20...

La gràcia d’unir forces també radica en el següent: si arriba el teu torn i encara tens al davant la carta que havies jugat en el torn anterior, l’has de descartar i no en robes cap altra de la baralla, com s’ha mencionat anteriorment. Però és que si els altres jugadors tenen el mateix número que tu, és a dir, han unit forces, també descarten al mateix temps que tu la carta que tinguin al seu davant i no la reemplacen! Això vol dir que unint forces pots desfer-te de la carta que tinguis al teu davant sense esperar que arribi el teu torn si saps en quin moment jugar-la.

No cal dir, seguint amb l’exemple anterior, que per superar al 15 fruit de la suma dels 3 cincs algú ha de jugar un 16, 17, 18, 19 o 20. Per tant, les cartes quan se sumen també provoquen que siguin més difícils d’eliminar-les, ja que estan combinades formant un únic número més fort que s’ha de superar per guanyar-lo. Però s’ha de tenir present que el 15, que es la suma dels 3 cincs, no es pot combinar amb una carta de número 15 per fer, per exemple, 30. Dit d’una altra manera, el resultat de sumar dues o més cartes d’un mateix número no es pot utilitzar per fer combinacions amb cartes soltes, tot i que siguin el mateix número final el resultat de la suma de les cartes combinades i el número de la carta solta.

I això és tot de Fuji Flush. Simplement dir-vos que si teniu l’oportunitat de provar- ho, endavant. Com amb més gent sigui, millor, és quan es veuen més unions i maldat entre jugadors. Us cap a la butxaca del pantaló, així que és ideal per endur-vos-el a qualsevol lloc i improvisar una partideta. I com que és tan fàcil de jugar i d’aprendre’l, ningú té excusa per no voler jugar-hi!

Cristian Becerra

El Dado Dorado

Gats explosius!

La revetlla de Sant Joan sempre ha sigut un tema polèmic. D’una banda tenim a aquells que la gaudeixen al màxim llançant petards com bombes, bevent amb la música a tota castanya, rient... D’altres, simplement, la gaudeixen també a la seva manera però deixant de manifest que és una festa perillosa especialment pels animals i per a aquelles persones a les quals els molesten els sorolls forts. Sigui com sigui, Exploding Kittens és la unió perfecta entre animals i petards per celebrar un bon Sant Joan.

Aquest és un joc de cartes que, senzillament, intenta simular una mica la ruleta russa. En el munt de robatori hi hauran tants Exploding Kittens com jugadors hi hagi en la partida menys un. Per exemple, en una de 4 jugadors hi haurien 3 Exploding Kittens. En el moment en què siguis l’únic jugador amb vida, guanyes la partida. A aquest joc hi poden jugar de 2 a 5 jugadors alhora, i és més divertit si es juga amb el nombre més gran possible. Les partides tenen una duració mitjana de 15 minuts i l’edat mínima recomanada es 7 anys.

Per preparar la partida has de crear en primer lloc el munt de robatori. Deixa a un costat tots els Exploding Kittens i els Kits de desactivació. Barreja la resta de cartes i reparteix-ne 7 a cada jugador. També has de donar a cadascun un Kit de desactivació dels que has apartat abans (tothom ha de tenir en total 8 cartes a la mà al començar la partida). Fica ara a la baralla que queda tants Exploding Kittens com jugadors hi hagi en la partida menys un. Fica també a la baralla els Kits de desactivació que hagin sobrat. Per últim, torna a barrejar la baralla una última vegada, ara que té dins els Kits de desactivació i els Exploding Kittens requerits, i posa-la de cara avall a l’abast de tothom. Aquest es el munt de robatori.

En el teu torn l’ única cosa que és obligatòria fer és robar una carta del munt de robatori. Abans de fer això, no obstant, pots jugar la quantitat de cartes que vulguis de la teva mà, seguint les seves instruccions. De fet, hi ha cartes que et permeten passar el torn sense haver de robar una carta del munt de robatori. El teu objectiu no és altre que evitar robar un Exploding Kitten. A mesura que la baralla de cartes es va fent més petita, les probabilitats de robar-ne un són més grans. Així doncs, has de jugar les cartes de la teva mà en els moments idonis i no sense pensar-t’hi.

Per posar alguns exemples de cartes: les de Passar et permeten passar el torn sense haver de robar carta del munt de robatori; les de Favor obliguen a que un altre jugador et doni una carta a tu, triada per ell mateix; les de Barallar fan que barregis de nou el munt de robatori; amb les de Veure el futur pots agafar les tres primeres cartes del munt de robatori per veure què vindrà i les has de tornar a posar en el mateix ordre... Amb les cartes amb què comences la partida i amb aquelles que vas robant del munt de robatori i als altres jugadors, has de sobreviure!

Però, què passa si et menges un Exploding Kitten de la baralla? Si tens un Kit de desactivació a la mà pots descartar-lo per continuar jugant. Has d’agafar l’Exploding Kitten i posar-lo, sense que ningú et vegi, en la posició que vulguis del munt de robatori: damunt de tot, després de la primera carta, després de la segona... aleatòriament... On et doni la gana. Per exemple, si vols que el següent jugador en sentit horari surti pels aires, pots posar-lo al damunt del tot del munt de robatori, ja que serà ell qui el robi... Un cop has col·locat l’Exploding Kitten a la baralla, el teu torn acaba i li toca al següent jugador.

Jugar un Kit de desactivació és el moment en què es genera sospita, ja que ningú sap on has col·locat en el munt de robatori l’Exploding Kitten que acabes de robar... Així doncs, és l’instant en què el joc es torna emocionant. Tothom comença a desconfiar de tu i pot succeir que l’ Exploding Kitten que has col·locat en el munt de robatori i que anava dirigit a una persona concreta al final se l’acabi menjant una altra degut a que algú hagi passat el seu torn amb una carta de Passar, per exemple... Tu pots situar l’ Exploding Kitten en el munt de robatori amb un objectiu concret, però pot passar que els rivals et trenquin l’esquema...

Si al robar un Exploding Kitten no tens un Kit de desactivació a la mà, explotes i perds la partida. Deixa en el descart totes les teves cartes, juntament amb l’Exploding Kitten que acabes de robar.

Procediu amb el joc d’aquesta manera fins que només quedi un jugador viu. Aquest és el guanyador de la partida.

Cristian Becerra

El Dado Dorado

Ouch! M’he punxat!

Hi ha gent a qui li ve de gust col·leccionar coses: a alguns els agrada acaparar monedes de diferents països; altres volen xapes d’ampolles de begudes o simplement segells de correus; els més frikis van darrere dels videojocs antics o peces molt limitades quan van sortir al mercat... Tu simplement vas pel desert col·leccionant flors de cactus de diferents colors, amb el risc elevat de punxar-te bastant sovint.

Podem catalogar Ouch! com un push your luck (temptejar la sort) al qual hi poden jugar de 2 a 5 jugadors. Les partides tenen una duració mitjana de 10 minuts i l’edat mínima recomanada per jugar-hi és de 5 anys.

Abans de començar a jugar has de saber que el revers de les cartes mostren un cactus tal qual amb una, dues o tres flors de color blanc, lila, vermell o blau. Cada carta conté un únic color de flor. Suposadament (dic suposadament perquè no sempre és veritat), la quantitat de flors que té una carta al seu revers és la quantitat d’elles que hi ha al seu anvers. A més, com més flors tingui una carta al seu revers, i torno a dir suposadament, més difícil és aconseguir-la.

Per preparar una partida només has de fer una única baralla de cara avall amb totes les cartes (el que s’ha de veure són els seu reversos). Després, roba 6 cartes d’aquesta baralla i posa-les com vulguis al centre de l’àrea de joc, a l’abast de tothom. Deixa-les de cara avall.

En el teu torn només has d’agafar una de les 6 cartes del centre de l’àrea de joc per un dels seus costats: esquerra, dreta, part superior o part inferior. A continuació, has de donar la volta a la carta i comprovar si t’has punxat: si el costat per on l’has agafat té punxes, perds la carta, posant-la al descart; si no en té, te la quedes.

Algunes cartes tenen una serp o una guineu voladora. Si aconsegueixes una carta amb una serp i el següent jugador en sentit horari es punxa durant el seu torn agafant una carta, aquesta te la dona en comptes de descartar-la (la guanyes gratuïtament). Si aconsegueixes una carta amb una guineu voladora, tens dret si vols a fer un torn extra immediatament, però si intentant guanyar la segona carta la pífies, hauràs de descartar aquesta i la guanyada just abans (perds tot el torn, vaja). Sigui com sigui, en acabar el teu torn reposa el centre de l’àrea de joc perquè hi torni a haver 6 cartes

Les flors vermelles són suculentes. Veuràs després per què. Has tenir present que si vols agafar una carta amb flors d’aquest color i la pífies, no l’aconseguiràs, però és que a més hauràs de descartar també una de les que tinguis al teu davant, de les que has guanyat anteriorment.

Dit això, la partida finalitza quan algú arriba a tenir 8 cartes al davant o bé s’esgota la baralla de cartes. Guanya qui hagi aconseguit més punts.

Cada flor que hi hagi a l’anvers de cadascuna de les cartes que hagis aconseguit et dona un punt.

Qui tingui més flors vermelles obté 5 punts extres. En cas d’empat, els empatats guanyen tots aquesta quantitat de punts.

Per cada conjunt de 4 flors diferents que tinguis (una blava, una vermella, una blanca i una lila), reps 4 punts més.

Tot i que Ouch! és un joc recomanat per a usuaris amb una edat mínima de 5 anys, poden adaptar-se certes regles en cas de necessitat. Per exemple, es pot anul·lar la majoria amb les flors vermelles i no fer cas de les només de la serp i la guineu voladora. De totes maneres, no és un joc que li costi a cap nen de cinc anys... Al final és agafar cartes temptejant a la sort i les regles més “complicades” poden ser controlades per qualsevol adult.

Cristian Becerra

Benvingut al Marroc!

Molt d’hora començarà l’exhibició de catifes, en la qual els visitants podran adquirir aquelles que més els agradin. Es feina teva fer que les teves siguin les que més es vegin dintre de l’exhibició. Per dur a terme això hauràs de dependre de l’Assam, l’organitzador de l’esdeveniment, que és qui col·loca les catifes on ell vol.

Marrakech és un joc familiar en què poden jugar de 2 a 4 jugadors. L’ideal són 4. Les partides duren al voltant dels 20 minuts i es recomana per a usuaris amb una edat mínima de 8 anys.

L’objectiu és tenir més punts que els contrincants un cop la partida hagi finalitzat. Començaràs amb 30 dirhams (monedes), que ja són 30 punts per al final de la partida. La cosa és que d’aquests n’aniràs guanyant i perdent a mesura que l’enfrontament avança, com veuràs més endavant. També aconseguiràs un punt per cada mitja catifa que es vegi de les teves un cop la partida ha finalitzat.

Per preparar-ho tot només has de posar el tauler al centre de l’àrea de joc i l’Assam a la casella del mig, mirant al costat que desitgis. Després, agafa un set de catifes i 30 dirhams. Ja està tot a punt!

Quan sigui el teu torn:

Primer has de decidir cap a on orientar l’Assam. Pots deixar-lo tal com està o bé girar-lo 90 graus cap a l’esquerra o cap a la dreta, però mai pot fer un gir de 180 graus.

Segon, has de llançar el dau i moure l’Assam tantes caselles en línia recta (cap a on estigui mirant) com resultat hagi sortit (d’un a quatre passos). Si l’Assam surt del tauler, cap problema, només has de moure’l de nou cap a dins seguint les fletxes que hi ha al voltant d’aquest i respectant en tot moment la direcció en què està mirant.

Tercer, et toca posar una catifa al tauler. Les catifes sempre es col·loquen adjacents a l’Assam en horitzontal o vertical, però mai en diagonal. Fins i tot les pots posar al seu darrere. Les catifes ocupen sempre dues caselles del tauler. Al posar-les pots: tapar dues caselles buides del tauler; tapar alhora una meitat d’una catifa teva o d’un rival i una casella buida del tauler; tapar dues meitats de catifes diferents, siguin d’un mateix jugador o de diferents. Mai de la vida pots posar una catifa a sobre d’una altra catifa tapant-la completament amb una sola jugada, ni que sigui teva.

Potser que quan moguis l’Assam pel tauler aquest acabi el moviment a sobre d’una catifa d’un rival. Si això passa, hauràs de pagar a aquest jugador tants dirhams com mitges catifes hi hagi connectades (no en diagonal) amb la que l’Assam es troba trepitjant. Si et quedes sense dirhams, ets eliminat automàticament de la partida.

Evidentment al començament de la partida no hi ha cap catifa al tauler. No obstant, a mesura que aquesta avança serà pràcticament impossible no trepitjar cap catifa rival, ja que estarà tot ple d’elles, de dalt a baix. El que has d’intentar fer és orientar l’Assam al principi del teu torn en aquella direcció que et permeti caure en les teves pròpies catifes o, en el seu defecte, en la d’un rival al qual hagis de pagar-li poc. Al final és observar detingudament el tauler i deduir què succeiria amb cadascun dels resultats del dau si continues recte, gires a l’esquerre i gires a la dreta, triant l’opció més beneficiosa. Quan et toca posar una catifa és ideal fer connexions amb les teves al mateix temps que trenques les dels teus rivals. Deixar que algú tingui un mar de catifes connectades entre elles és molt perillós...

Un cop tots els jugadors han posat totes les seves catifes al tauler la partida finalitza immediatament. Guanya aquell que més punts hagi aconseguit. Cada dirham que tinguis aporta un punt i cada mitja catifa de les teves visible al tauler també et dona un punt.

Cristian Becerra

Al rescat dels gats de carrer

Alguna vegada heu viscut la situació de trobar-vos un gatet al carrer que us produeix angoixa deixar-lo enrere? ¿No us ha passat mai pel cap adoptar-ne un, portar-lo a casa i que la vostra mare o pare es posi com una fera? És clar, és que quan són petitons són molt bonics i fan llàstima, però quan creixen, siguem sincers, els gats són bastant entremaliats, tot i que com en totes les coses de la vida, hi ha excepcions...

El joc que avui us porto s’anomena No sin mi gato. Bàsicament és tracta de rescatar gats de carrer unint amb canonades els diferents gats que van apareixent amb un avi i una nena que estan llestos per adoptar-los a tots. Molt entendridor. L’edat mínima recomanada per jugar-hi és de 6 anys en endavant i poden jugar-hi de 2 a 4 jugadors. També té mode solitari, cooperatiu, per equips...

El tauler de joc es representa per 16 cartes de canonades triades al atzar que formen una quadrícula de 4X4. N’hi ha un total de 26. Amb les que sobren es forma una baralla de cara cap amunt, ja que es poden utilitzar durant la partida fent una determinada acció. Al voltant de la quadrícula 4X4 hi haurà sempre 2 cartes de gats i 2 cartes de llar (l’avi i la nena abans esmentats).

En el vostre torn podeu fer fins a dues accions com a molt, podent repetir la mateixa si voleu. L’objectiu és que en el vostre torn feu la major quantitat possible de connexions entre cartes de gats i cartes de llar. Si aconseguiu unir un gat amb una llar, la carta de gat us la quedeu i us donarà punts al final de la partida. Després, apareixerà una nova carta de gat, que canviarà de posició al voltant de la quadrícula 4X4. D’aquesta manera haureu de trobar una nova connexió per al nou gat que acaba d’aparèixer... La carta de llar amb la qual heu provocat la unió també canviarà de posició.

Les accions que podeu fer en el vostre torn són simples: rotar una carta de canaló i posar una nova carta de canaló.

La primera us permet agafar una carta de canaló qualsevol de la quadrícula i orientar-la com vulgueu. No té més.

La segona el que fa és treure una carta de canaló d’una de les vores de la quadrícula. Per fer això, agafeu la carta de canaló superior de la baralla de sobrants que heu format durant la preparació de la partida. Aquesta l’heu d’afegir a la quadrícula, empenyent una fila o columna, triada per vosaltres mateixos. Al fer l’empenta, heu afegit una nova carta de canaló a la quadrícula i, al mateix temps, n’heu fet fora una altra, que es posa a la part inferior de la baralla de sobrants de cartes de canaló.

Cada cop que feu una acció heu de comprovar si heu fet alguna connexió. Si és que sí, el gat unit us el quedeu i n’apareix un de nou en una altra posició al voltant de la quadrícula. La llar amb la qual s’ha fet la unió també canvia de posició. Un cop ficat un nou gat i moguda la llar, pot ser que automàticament es formi una unió. Si es el cas, també t’emportaries el gat unit corresponent, n’entraria un de nou en una altra posició i la llar que ha provocat la unió torna a canviar de lloc. Així doncs, cada cop que feu una acció heu de comprovar si heu fet connexions “a posta” i també les “automàtiques” que es poden formar naturalment. D’aquesta manera és altament possible que, dintre d’un mateix torn, pugueu obtenir quatre gats i tot.

Un cop rescatats els 15 gats que hi ha, la partida acaba immediatament. Guanya qui hagi acumulat més punts amb els gats rescatats.

Cristian Becerra

El Dado Dorado

Benvinguts al Joc

Noranta-vuit números, quatre files. D’aquestes, dues pugen, dues baixen. L’Objectiu? Distribuir tots els números entre aquestes files. Col·labora amb la resta. Juga els números amb saviesa, no deixis molt d’espai entre ells. Només d’aquesta manera pots vèncer Al Joc.

The Game és un joc de cartes cooperatiu en què per guanyar heu de distribuir les noranta-vuit cartes numèriques que conté entre les quatre files que hi ha: dues de descendents i dues d’ascendents. Podeu jugar-hi de dos a cinc jugadors cooperant entre vosaltres. També es pot jugar solitàriament. L’edat mínima recomanada és de vuit anys y les partides tenen una duració mitjana de vint minuts.

Per preparar una partida primer de tot heu d’agafar les quatre cartes d’inici i posar-les formant una columna. Aquestes representen el començament de cada una de les quatre files on anireu jugant les cartes de la vostra mà. Dues d’elles són el número 1, sent així el començament de les dues files ascendents, mentre que les altres dues són el número 100, sent el principi de les dues files descendents. Les noranta-vuit cartes numèriques es barregen i se’n reparteix una quantitat determinada d’elles entre vosaltres: si sou 3, 4 o 5 jugadors, rebreu 6 cartes cadascú; si en sou 2, en rebreu 7; si jugueu solitàriament, en rebreu 8. Amb la resta de cartes numèriques formeu un munt per robar de cara avall.

Jugar a The Game és molt senzill. La partida la comença qui vulgui. A partir d’aquí anireu jugant torns en sentit horari fins que la partida s’acabi. Quan us toqui jugar, heu de col·locar dues cartes numèriques de la vostra mà en les files que vulgueu. Això és obligatori. No obstant, en podeu jugar més de dues si voleu. Un cop heu jugat un mínim de dues cartes en el vostre torn, robeu-ne tantes del munt de robar com siguin necessàries per tenir la mà completa de nou. Evidentment en les files ascendents heu de jugar les cartes de tal manera que les noves que es vagin ficant siguin majors que les anteriors (1, 5, 15, 30, 50...). En les files descendents tot el contrari, heu de jugar les cartes de tal forma que les noves que aneu posant siguin menors que les anteriors (100, 95, 70, 65, 30...). Només hi ha una carta numèrica de cada número del 2 al 99.

On està la dificultat del joc? Bé, fem-ho amb un exemple. Imagineu que jugo la carta 4 i la 10 en una única fila ascendent. Doncs bé, en aquesta fila ja no es podrien col·locar cap dels següents números: 2, 3, 5, 6, 7, 8 i 9. Aquests s’haurien de distribuir, quan surtin, entre la resta de files. Per tant, en una fila no pots baixar cap número que sigui anterior a l’últim que s’hagi jugat en ella. Com que els números van sortint aleatòriament robant-los del munt de robar a mesura que avança la partida, mai sabreu quin és el moment idoni per jugar-ne un en concret... No obstant, sempre teniu opció de veure quins números heu anat posant en cada fila, per saber quins falten en tot moment i preveure quan poden aparèixer.

Existeix, no obstant, una regla que s’anomena Marxa Enrere. Per aplicar aquesta regla en una fila ascendent heu de jugar un número que sigui exactament 10 unitats inferior respecte a l’últim que hi hagi en ella. Per exemple, a sobre d’un 43 podríeu jugar un 33. En una fila descendent succeeix el mateix, però al revés: podeu jugar un número 10 unitats major respecte a l’últim que hi hagi en ella. Per exemple, a sobre d’un 30 podríeu jugar un 40. Fer la marxa enrere compta, òbviament, com una de les dues cartes que heu de jugar obligatòriament en el vostre torn i és una regla que podeu aplicar tantes vegades com vulgueu.

Un cop s’esgoti el munt de robar, en el vostre torn esteu obligats a jugar només una carta numèrica, tot i que en podeu jugar més d’una si voleu. Si algú es queda sense cartes a la mà, simplement es salta el seu torn. Així doncs, si aconseguiu distribuir les 98 cartes numèriques entre les quatre files, ¡guanyeu! Pel contrari, abans que s’esgoti el munt de robar, si quan sigui el vostre torn no podeu jugar dues cartes numèriques de la vostra mà com a mínim perquè no encaixen en cap de les quatre files, perdeu la partida. Un cop esgotat el munt de robar, si no podeu jugar com a mínim una carta numèrica de la mà en el vostre torn pel motiu ara indicat, també perdeu.

Cristian Becerra

Fins als nassos de la pols!

                                          

De totes les feines quotidianes que es fan en una casa crec que la que porto pitjor es netejar la pols. No hi ha cosa més avorrida que treure aquesta capa grisa de bitxos amb un drap, ja sigui sec o humit, tot i que és millor amb una mica d’aigua. Total, en hores, literalment, tornen a sortir per refregar-te que ha servit de poc. I després estan aquestes boles que se’n van d’un lloc a l’altre amb res i menys d’aire... Fins i tot s’escapen del recollidor quan les escombres!

De Borrissols (Pelusas en castellà) va la cosa avui. És un joc de cartes de temptejar la sort (push your luck). Poden jugar-hi de 2 a 6 jugadors amb una edat mínima recomanada de 8 anys. Les partides tenen una duració mitjana d’uns 20 minuts.

L’objectiu és tenir més punts que la resta de jugadors un cop la partida acabi. El joc conté 110 cartes de borrissol: dels números 1 al 5, 13 cartes de cada un; dels números 6 al 10, 9 cartes de cada un. Cada carta de borrissol dona els punts que indica el seu propi número: un 5 dona 5 punts; un 9 dona 9 punts...

Per preparar la partida només has d’agafar les 110 cartes de borrissol, barrejar-les bé i després les escampes, de cara avall, com et doni la gana sobre la superfície de joc, sense cap tipus de criteri. Així rep el nom de munt de pols.

En el teu torn has d’anar agafant cartes de borrissol del munt de pols d’una en una, deixant-les al davant teu, de cara amunt. Un cop tinguis tres cartes, comença el perill. A partir d’aquest punt has de decidir, cada cop que prenguis una carta del munt de pols, si continuar o passar.

*Passar. Si decideixes passar, simplement deixa les cartes que has aconseguit al davant teu. Serà el torn del següent jugador.

*Continuar. Si robes del munt de pols una carta que sigui del mateix número que qualsevol de les que tinguis al davant teu en aquest moment, la pífies. Quan passa això, descartes totes les cartes que has guanyat en aquest torn, posant-les a la caixa del joc, ja que no tornaran a aparèixer més durant el que queda de partida. Li toca jugar al següent jugador. Per exemple, tens al davant teu 4-4-3 i robes una altra carta número 3. Com que ja tens tres cartes i has tret un 3, la pífies, perquè aquest 3 és un número que ja tens al davant teu i, per tant, és repetit. Si robessis qualsevol altre número que no fos un 4 o un 3 no passaria res, te’l quedaries i hauries de decidir de nou si continuar o passar. Imagina que robes un 6. Al teu davant tindries, doncs, això: 4-4-3-6. Si decideixes continuar un cop més, ara la pifiaries al robar del munt de pols un 4, un 3 o un 6.

Un cop decideixes passar, les cartes que has aconseguit les has de deixar al davant teu. Només les pots guardar definitivament al començament del teu següent torn perquè puntuïn al final de la partida. Per què això? Doncs és molt senzill: cada cop que decideixes continuar i robar una carta del munt de pols pots, si vols, prendre a tots el teus rivals totes les cartes que ells tinguin al davant seu que siguin del mateix número que la que acabes d’agafar del munt de pols. Per exemple, si robessis un 7 del centre de l’àrea de joc podries robar als altres tots els 7 que tinguin al davant seu en aquest moment. No obstant, has de robar tots el 7 que hi hagi a la vista, és a dir, no pots només robar a un jugador i a un altre no fer-li res: o els robes tots, o cap. Has de tenir en compte, a més, que robar als jugadors no provoca pífies. Així doncs, l’únic moment en què pots cometre una pífia és al robar cartes del munt de pols per decidir continuar.

Un cop s’esgota de cartes el munt de pols, tothom guarda totes les que tinguin al davant seu en aquest moment i la partida finalitza immediatament. Qui hagi acumulat més punts, guanya. Cada carta de borrissol aporta tants punts com indiqui el seu propi número.

Com has pogut observar, Borrissols és un joc familiar molt senzill, ideal a més per endinsar-se en el món dels de “temptejar la sort”. Una diferència respecte a altres títols semblants a nivell mecànic és que en aquest es fot força als rivals amb això de robar-los les cartes que tenen al davant i que volen guardar quan els torni a tocar. És una característica poc comuna en aquest tipus de jocs. Tot i que l’edat mínima recomanada és de 8 anys, un nen de 6 pot jugar-hi perfectament. I no solament és fàcil d’aprendre a jugar i d’ensenyar, sinó que també pots emportar-te’l a qualsevol lloc. És tan petitó que cap en una butxaca de pantaló. Un altre punt fort és que les partides es preparen de seguida i tampoc duren gaire. Aquest títol simplement me’l vaig comprar a la Fira de la Puríssima de Sant Boi al desembre del 2024 per recomanació de la gent. El vaig veure en una paradeta i havia sentit parlar tant d’ell que vaig comprar-lo sense pensar-m’ho gaire. Doncs bé, és d’aquests que veuen força taula, tant en la nostra associació com en les activitats que fem fora de Viladecans.

Cristian Becerra

 “El Dado Dorado

Any nou, camins nous

 

Acabat l’any 2024, s’ha d’encarar el 2025. La gent aprofita el canvi d’any per marcar-se objectius, tant en la vida laboral com en la personal. Canviar de feina? Trobar parella? Perdre els quilos que acabeu d’agafar atipant-vos de torrons? Fer noves amistats? Començar un projecte que fins ara no heu volgut tirar endavant per por o altres motius? Sigui com sigui, la vida és un únic camí que s’ha de seguir, un camí que vosaltres mateixos construïu amb les vostres accions diàries.

I d’això tracta Tsuro: el joc del camí, de començar un camí i continuar-lo evitant sortir del tauler a tota costa. Al mateix temps heu d’intentar modelar els dels vostres rivals per fer-los sortir del tauler o bé heu d’eliminar-los fent que les seves figures xoquin entre elles per haver unit els seus respectius camins. A aquest títol el podeu jugar de 2 a 8 jugadors alhora i les seves partides tenen una duració mitjana d’entre 15-20 minuts. L’edat mínima recomanada és de 8 anys, però des del meu punt de vista un nen amb 6 anys hi sabria jugar sense problema.

Per començar la partida, poseu el tauler al centre del àrea de joc. Després, remeneu les lloses de camí i repartiu tres de cara avall a cada jugador. Amb la resta formeu un munt per robar de cara avall. Deixeu al costat del tauler la llosa del drac. Per últim, cadascú tria una de les 8 figures i la posa en una de les marques d’inici del camí que hi ha al voltant del tauler. Feu aquest pas les vegades que siguin necessàries fins que tothom hagi posat la seva figura al tauler, tenint en compte que cada marca d’inici del camí pot estar ocupada per una única figura només.

Quan sigui el vostre torn heu de fer els següents passos.

1. Jugar una llosa de camí

Mireu les lloses de camí de la mà, trieu-ne una i col·loqueu-la al tauler, just al davant d’on es troba la vostra pròpia figura. Les lloses de camí tenen totes quatre camins amb un començament i un final. Podeu posar la llosa com vulgueu, sense cap restricció. L’única regla que hi ha és que heu de posar-la per nassos al davant de la vostra figura i prou.

2. Moure figures

Un cop posada la llosa de camí al davant de la vostra figura, aquesta l’heu de moure tot seguint el camí que acabeu de formar. No importa si travessa una, dues, tres... infinites lloses de camí de les que ja hi hagi col·locades al tauler. La regla és que la figura s’ha de moure sí o sí seguint el camí fins que arriba al seu final, és a dir, fins que surti del tauler o bé arribi a un espai on encara no hi ha una llosa col·locada. Si sortiu del tauler, sou eliminats de la partida.

Evidentment al començament de la partida no hi ha moltes lloses de camí posades al tauler, però a mesura que avança la partida es convertirà en un embolic de camins. A més, tot i que no ho sembli a simple cop d’ull, totes les lloses de camí es connecten perfectament entre elles.

Pot passar que al col·locar una llosa de camí al davant de la vostra figura ho feu també al davant de figures dels vostres rivals. En aquest cas, desplaceu la vostra figura seguint el seu propi camí i les figures dels contrincants seguint els seus respectius. Per tant, es totalment legal el moviment fora del vostre torn, a més de perillós, perquè si dues figures xoquen frontalment perquè els seus camins s’han unit, els jugadors corresponents són eliminats immediatament.

3. Robar llosa de camí

En aquest pas només heu de robar una llosa de camí del munt de robar i prou. Si no en queden, agafeu la llosa del drac. En el moment en que un o diversos jugadors siguin eliminats, les lloses de camí que quedin a les seves mans són repartides entre els jugadors que encara visquin i que tinguin menys de tres lloses. Així doncs, si tens la llosa del drac, queda’t aleatòriament amb una de les lloses de camí de les que s’estan repartint. Es distribueixen la resta de lloses d’una en una en sentit horari fins que tothom en tingui 3 a la mà de nou o bé no en quedin més per repartir. Si després de la repartició en sobren, aquestes formen un nou munt de robar. Sigui com sigui, la llosa del drac es torna a posar a prop del tauler fins que a algú li toqui agafar-la de nou.

La partida continua d’aquesta manera fins que només quedi un jugador en peu.

Aquest és el guanyador.

Tsuro és un joc poc conegut. El seu punt fort és sobretot la possibilitat de jugar fins a 8 jugadors alhora i que s’aprèn de seguida, ja que té poques normes i són molt senzilles. A més, que les partides durin com a molt 20 minuts és un altre al·licient. És ideal per treure’l a taula amb gent que té poca experiència jugant a jocs de taula i/o per a grups molt nombrosos. L’estètica que té crida força l’atenció també dels usuaris. Si el que voleu és un títol per pensar molt, no és el vostre joc. Tsuro és més d’observar i deixar-se emportar que no pas de pensar jugades estratègiques. Una pega que té és que trobar-lo en espanyol és quasi impossible, per no dir impossible del tot. Tot i això, les regles les podeu trobar  fàcilment a Internet, fetes per usuaris que fan les seves pròpies aportacions a la comunitat gamer dels jocs de taula.

Cristian Becerra

El Dado Dorado

Cursa aquàtica de dracs

 

Està a punt d’esdevenir un espectacle meravellós. Un cop l’any, en l’oceà, brillen els gegants cossos dels dracs d’aigua en les profunditats. Quan això passa, és la crida perquè vagin a la secreta Baia del Drac a fer la seva posta d’ous. En aquest moment emergeixen cap a la superfície del mar i són visibles. No obstant, tot i que són dracs, tenen por dels taurons. No us els heu d’imaginar com dracs malèfics, sinó més aviat com Sisu de la pel·lícula Raya y el último dragón de Disney.

Dragones de agua és una carrera per veure qui arriba primer amb el seu drac a la Baia del Drac per fer la posta d’ous. És tracta d’un joc infantil al qual poden jugar de 2 a 4 jugadors i que va dirigit a un públic amb una edat mínima de 5 anys. Les partides tenen una duració mitjana de 15 minuts.

Per preparar una partida primer es munta el tauler que representa l’oceà i que consisteix de tres peces. Trieu cadascun un dels quatre dracs i agafeu les seves tres parts:  un cap, una cua i una part central. Aquestes les heu de posar en les caselles d’inici corresponents del tauler (venen marcades). Després, poseu al costat del l’oceà l’altra tauler que representa l’illa. Barregeu bé les 36 cartes que hi ha al joc i feu un munt de cara avall amb elles. Per últim, poseu una carta en cadascun dels espais que hi ha a l’illa: una al blau, una al groc, una al vermell i una al negre.

Comença la partida aquell que nedi tan bé com un drac d’aigua. Poseu-hi imaginació. Quan sigui el vostre torn, agafeu el dau que incorpora el joc i tireu-lo. Si no esteu còmodes amb el resultat obtingut, el podeu tirar de nou. Si aquesta segona tirada tampoc no us agrada, tireu-lo una tercera vegada. Us podeu plantar en la primera i segona tirada de forma voluntària, però a la tercera us heu de quedar amb el resultat obtingut, sigui quin sigui.

Quatre resultats del dau són colors: blau, vermell, groc i negre. Si et quedes amb un d’aquests resultats, has d’agafar la carta de l’illa corresponent al color indicat pel dau i resoldre-la. Per exemple, si et quedes amb el resultat blau has d’agafar la carta que estigui en l’espai blau de l’illa. Una cinquena opció que dona el dau es una estrella daurada. Si et quedes amb aquest resultat, pots agafar la carta que vulguis de l’illa i aplicar-la.

De cartes n’hi ha de tres tipus: els comodins, els taurons i aquelles en què surt una part del cos d’un drac amb un número.

Si agafes una carta que mostra el cap d’un drac amb un número, has d’avançar en l’oceà la peça que representa el cap del teu drac tants passos com indiqui el número. Les cartes que mostren una cua i la part central d’un drac funcionen exactament igual, movent les peces corresponents.

Si agafes un comodí, pots distribuir com vulguis el número de passos que indiqui entre les diferents parts del teu drac, fent-les avançar en l’oceà. Per exemple, amb un comodí que mostra un 3 podries moure la part central un pas i la cua dos passos, o bé fer avançar cada part un pas.

Si agafes un tauró, has de posar el cap i la cua del teu drac en les caselles de l’oceà adjacents a on es trobi la seva part central. Diguem que el drac té por i s’espanta, encongint-se.

La regla d’or que hi ha amb el moviment és que mai una part del teu drac pot passar per sobre d’una altra. Així doncs, el cap sempre ha d’anar al davant, seguida de la part central i aquesta, alhora, de la cua. Per tant, és cosa vostra seleccionar en cada torn la carta que us vagi millor depenent de la situació actual que tingueu.

L’últim resultat del dau és un 2X que al aplicar-lo és com una carta comodí de número 2. A més, us obliga a descartar les quatre cartes que hi hagi en aquest moment en l’illa per reemplaçar-les immediatament per altres quatre de la baralla.

El guanyador de la partida és aquell que arribi primer a la Baia del drac amb les tres parts del seu drac.

Sent realistes, jocs que simulin una carrera n’hi ha bastants d’infantils. Cargolino Valentino, Carrera de Tortugas, Peng!... són uns quants exemples. Dragones de agua és un altre més per afegir. Què té d’especial? Sincerament, des del meu punt de vista, res. Però, dracs. Vull dir, a mi m’agraden els dracs i a la majoria dels nens els encanten. No fa falta cap més excusa per jugar-hi. L’estètica que té és prou bufona per atreure’ls també i forçar-los a jugar. Pel que he pogut observar jo quan l’ensenyo en els nostres esdeveniments, especialment a les biblioteques, llocs on veu molta taula, als nens els agrada d’ell el fet de llançar el dau, sobretot. D’altra banda, no representa cap dificultat relacionar cada carta amb el que s’ha de fer amb elles: si hi ha un cap dibuixat, és moure el cap del vostre drac... Aquest joc és un d’aquests que val la pena tenir a la vostra ludoteca si teniu nens. Vaig aconseguir-ne una còpia per col·laborar amb l’editorial HABA en l’edició del Festival Dau 2023 sincerament perquè, simplement, era un joc de dracs i prou. No em penedeixo de l’elecció que vaig fer veient els resultats que té en els esdeveniments dedicats al públic familiar-infantil... Molt recomanable.

Cristian Becerra

"El Dado Dorado"

Sincronitzeu la vostra ment

 

Segur que de ben petits us heu preguntat quin poder us agradaria tenir si tinguéssiu l’oportunitat d’obtenir-ne un. Poder volar? Força sobrehumana? Fer-vos invisibles? I de llegir la ment, què me’n dieu? Saber el que pensa cada persona en tot moment hauria de ser la canya si no fos perquè també rebríeu tots els pensaments negatius de tothom. L’ideal seria activar aquest poder quan vosaltres mateixos volguéssiu, així evitaríeu certes situacions desagradables...

Sigui com sigui, a The Mind heu d’intentar endevinar quins números tenen els altres jugadors a les seves mans per esperar-vos al moment adequat per jugar els vostres propis. És un joc de cartes cooperatiu en què poden jugar de 2 a 4 jugadors amb una duració mitjana d’uns 20 minuts per partida, recomanat per a usuaris de 8 anys en endavant.

El joc es compon de 100 cartes numèriques que van de l’1 fins al 100, és a dir, que hi ha una carta de cada número. Després podeu trobar 12 cartes de nivell, 5 vides i 3 estrelles ninja. La partida sempre la comenceu amb una estrella ninja i amb una quantitat determinada de vides que depèn del nombre de jugadors que sigueu. L’objectiu és superar cadascun dels nivells per guanyar la partida. La quantitat de nivells que hi ha en una partida també depèn del nombre de jugadors.

Per superar un nivell heu de jugar totes les cartes de la vostra mà en ordre ascendent i sense saber quins números teniu cadascú. El problema és que The Mind es juga en temps real, sense torns i sense donar pistes a la resta dels jugadors sobre les cartes que teniu a la mà. Així doncs, NO PODEU PARLAR, tot i que el llenguatge no verbal és inevitable i es donen pistes amb ell sense voler en moltes ocasions... Així doncs, aquell que tingui el 30, per exemple, l’hauria de jugar abans que aquell que tingui el 50; qui tingui el 4 hauria de jugar-lo abans d’aquell que tingui el 20. Quan es comença la ronda, el temps corre i és decisió de cadascú jugar les seves cartes de la mà en el moment adequat. Per posar un exemple, un jugador que tingui a la mà un 80 hauria d’esperar molt abans de jugar-lo, perquè es bastant probable que els altres jugadors tinguin cartes més baixes que aquest 80 i, per tant, hagin de jugar-les molt abans.

El propi manual del joc diu el següent, que és força interessant: The Mind és un joc sobre la sincronització del temps. Mentre més baixa sigui una carta, abans s’haurà de jugar. El número 5 es jugarà ràpidament, però pel 80 es trigarà més temps. A mesura que transcorre el temps, els jugadors sincronitzen cada vegada més el seu sentit del temps, de manera que poden avaluar cada vegada millor quant temps ha de passar per jugar una carta determinada. Allò que al principi és una qüestió de sort, es converteix en una capacitat després d’unes poques partides. Així mateix, la concentració al començament de cada nivell està més sincronitzada. En aquest punt cal dir que no es tracta de comptar segons; per suposat, en el cap de cada jugador transcorre el temps, sent aquest, per norma general, inferior a un segon, i canviant en funció del nivell que s’està jugant. El secret del joc consisteix en desenvolupar un sentit comú del temps. L’equip ha de jugar al uníson... els jugadors han d’unir les seves ments!

Heu de tenir en compte, a més, que a mesura que supereu els nivells, es va complicant la cosa. Així doncs, en el nivell 1 rebreu una carta numèrica aleatòria i l’haureu de jugar en ordre ascendent, tal i com s’ha explicat abans. No obstant, en el nivell 10, per exemple, rebreu aleatòriament 10 cartes numèriques cadascú. Si fóssiu 3 jugadors, serien 30 cartes per jugar; per tant, és bastant complicat no cometre cap error.

Un error succeeix quan algú juga una carta de la seva mà i un o diversos jugadors tenen cartes inferiors respecte a la que s’acaba de jugar. Un exemple d’error seria que jo jugués un 25 i hi hagués un jugador amb un 10 a la seva mà i un altre amb un 17. Aquest 10 i aquest 17 s’apartarien i el grup perdria una vida. Independentment de la quantitat de cartes que es retirin al cometre un error, sempre es perd una vida. Es continua jugant el nivell en procés des d’on heu comés l’error, no es comença des del principi. Si us quedeu sense vides en qualsevol moment de la partida, heu perdut.

Per què estan les estrelles ninja? En qualsevol moment de la partida un jugador pot proposar utilitzar-ne una. Si la resta hi estan d’acord, retireu-la de la partida i cadascú pot descartar la carta més baixa que tingui a la seva mà, posant-de cap per amunt, a la vista de tots. D’aquesta manera es dona una pista bastant bona per saber en quin moment un jugador començarà a actuar.

Per últim, dir que al superar certs nivells es reben recompenses. Així doncs, al superar el nivell 2, 5 i 8 rebreu una estrella ninja, mentre que al vèncer els nivells 3, 6 i 9 us donen una vida.

The Mind és un joc bastant atípic. Podríem dir que és una experiència que canvia bastant segons amb quin grup de gent juguis. Podeu fer la prova vosaltres mateixos si teniu oportunitat de tastar-lo: jugueu amb una mateixa persona diverses vegades i notareu que us aneu sincronitzant a mesura que feu més i més partides; proveu amb un altra persona amb la qual mai hàgiu jugat i és com tornar a començar la sincronització des del principi. No és un joc fàcil, com la majoria dels cooperatius, però ja us dic que perfectament es pot superar un cop teniu l’experiència suficient. Jo ho he aconseguit amb uns quants amics i la veritat és que és força gratificant guanyar al joc. També dir que és molt fàcil d’aprendre a jugar i d’ensenyar-lo als altres. Per altra banda, es podria considerar un party game, ja que és impossible no riure amb certes situacions que es produeixen mentre jugueu. Jugo la meva carta ara o espero que un altra jugador la tiri? Aquests moments d’indecisió són molt divertits degut a la por de jugar una carta concreta i cometre un error... The Mind és una joia en la meva ludoteca personal i té ja moltes partides al darrere seu, tantes que el tinc força desgastat de l’ús... A més, és molt econòmic, el podeu trobar per 15 euros o menys...

Cristian Becerra

Zombis + Animals = Animazombis!

                                 

Sí, tal i com ho estàs llegint. Aquest joc de taula, més concretament de cartes, tracta literalment d’animals que s’han convertit en zombis i que volen menjar-se el teu cervell. T’agradi o no has de lluitar per desfer-te de les cartes de la teva mà i del teu cementiri per evitar així a l’horda i fer que es mengin a la resta de rivals. A Animazombis  poden jugar alhora de 2 a 5 jugadors amb una edat mínima recomanada de 8 anys. Les seves partides duren al voltant dels quinze minuts.

Al començament de la partida has de rebre 9 cervells de la reserva i un suport per a cartes al qual, des d’ara, anomenarem cementiri. Remena les 50 cartes que conté el joc i forma un munt de cara avall. D’aquest munt agafa tres cartes: dues d’elles te les deixes a la teva mà i l’altra al cementiri. Repeteix aquest pas dues vegades, fins que tinguis 6 cartes a la mà i 3 al cementiri. Fet això, ja pots jugar la partida.

Es juga per torns i es procedeix en sentit horari. Quan sigui el teu torn has de fer els dos passos següents:

Jugar una carta de la teva mà o bé diverses d’un mateix número.

Al començament de la partida l’horda està buida. L’horda és l’espai comú per tothom al centre de l’àrea de joc on es van posant, en una única pila, les cartes que es van jugant. Com que aquesta està buida al començament, pots baixar una carta de qualsevol número. A partir d’aquí, sempre s’ha de jugar una carta que sigui d’un valor superior a l’última que s’hagi jugat en l’horda.

Si baixes diverses cartes d’un mateix número, una la deixes en l’horda i la resta les pots distribuir com vulguis entre els cementiris de la resta de participants.

Si pel motiu que sigui no vols jugar una carta en l’horda o, simplement, no pots atenent a les regles anteriors, has de procedir així: primer, es descarta tota l’horda (queda buida); segon, perds un dels teus cervells (si era l’últim que tenies, la partida acaba immediatament); tercer, roba dues cartes del munt, una la poses en el teu cementiri i l’altra la deixes en la teva mà (si el munt per robar s’esgota, agafa totes les cartes descartades i fes un munt nou); quart, fas un altre torn immediatament.

Completar la teva mà

Si després de fer el primer pas tens menys de tres cartes a la mà, agafa les que calgui del teu cementiri per tornar a tenir-ne tres. Si has passat el teu torn al següent jugador i t’has oblidat de fer aquest pas, no podràs omplir la teva mà amb cartes del teu cementiri fins que arribis a aquest pas en el teu pròxim torn.

Es juga d’aquesta manera fins que un jugador es queda sense cartes a la mà i al seu cementiri. Quan això passa, la ronda actual acaba immediatament. Al jugador que ha aconseguit jugar totes les seves cartes no li passa res, però la resta perden tants cervells com cartes els quedin a les seves mans i als seus respectius cementiris. Arribat en aquest punt, si un jugador es queda sense cervells, la partida s’acaba i guanya aquell que en tingui més. Si tothom té encara com a mínim un cervell, s’ha de preparar una nova ronda, tal com s’ha explicat al començament d’aquest article, però sense tornar a repartir 9 cervells, esclar, només es reparteixen les cartes als jugadors seguint el procediment detallat i es forma un munt nou per robar amb les que sobren. La partida també pot acabar de forma immediata enmig d’una ronda si algú es queda sense cervells per no haver pogut jugar una carta de valor superior a l’última que hi hagi en l’horda.

Ja per últim mencionar certes cartes especials que hi ha, que són el Mosquit, la Rateta i la Bestiola. El Mosquit és un 0 que es pot jugar sobre qualsevol número (un salvavides, podríem dir...). La Rateta permet descartar l’horda, incloent-la a ella, i jugar un nou torn. La Bestiola obliga al següent jugador a que baixi una carta de valor menor de 8.

A més, certes cartes tenen també el símbol d’un dau a dalt. Si jugues una carta d’aquestes, has de llançar el dau i aplicar l’efecte que indiqui, sempre que sigui possible. Els resultats del dau permeten, per exemple, prendre a un altre jugador un dels seus cervells, agafar un cervell de la reserva, tenir un torn extra immediatament...

Animazombis és una bona alternativa a altres títols de cartes com són Virus! i Zoop. Mecànicament és molt simple, ja que és baixar cartes de la mà a un descart comú per tothom seguint unes normes senzilles. En ocasions es pot jugar amb certa malícia, ja que mai és obligatori jugar una carta de la mà. Per tant, perdre un cervell a posta per començar una horda des de zero pot ser una bona opció, a vegades, per fer mal als rivals. Certa estratègia té. Aprendre a jugar no costa gens i les partides són realment ràpides. I com a joc de cartes que és, costa relativament poc, al voltant d’uns 17 euros. En el nostre grup de joc va encaixar bé des del començament i en vam fer fortes partides. Quan el portem a esdeveniments també crida l’atenció per l’estètica que té i la presentació de la pròpia caixa, que ja és força curiosa. El recomano per a famílies i grups de gent friki que busquin jocs àgils en tots els sentits.

Connectant amb el bosc

Forest Shuffle és un joc en el qual heu de crear un hàbitat sostenible per a la fauna i flora del bosc. Bàsicament es compon de 158 cartes que representen arbres, animals, insectes, fongs i plantes. També hi ha: 14 cartes de referència que aclareixen les funcions de certes cartes, 3 cartes d’hivern, 5 cartes de cova i un tauler que representa el clar del bosc. És un títol al qual hi poden jugar de 2 a 5 jugadors alhora amb una edat mínima, en principi, de 10 anys. La duració mitjana de les partides és de 40-60 minuts.

Primer de tot s’ha de col·locar el clar del bosc a l’abast de tots. Després, cadascú ha de rebre una carta de cova i se la posa al davant. Les sobrants es retiren de la partida. Es deixen a part les tres cartes d’hivern. Amb les 158 cartes que representen animals, insectes, arbres... es forma un munt. Segons el nombre de participants, d’aquest munt s’han de retirar de la partida certa quantitat de cartes: amb 2 jugadors, 30; amb 3, 20; amb 4; 10; amb 5, cap. A continuació, es divideix el munt que ha quedat en tres parts. Es tria qualsevol part i es fiquen dues cartes d’hivern aleatòriament en ella i es remena. Un cop remenada, es posa a sobre de tot l’última carta d’hivern. Després, les altres dues parts del munt dividit es posen a sobre de la que té les cartes d’hivern, formant el munt de robatori.

D’aquest tothom heu de prendre sis cartes, que poseu a les mans. 

El vostre torn consisteix en fer una de les dues opcions que hi ha: robar dues cartes o bé jugar una carta i comprovar el clar del bosc.

Robar dues cartes

Podeu robar dues cartes del munt de robatori, dues del clar del bosc o bé una de cada lloc. Mai podeu tenir més de 10 cartes en la vostra mà. Així doncs, si en teniu 9 a la mà, només en podreu robar una; si en teniu 10, no podreu robar.

Jugar una carta i comprovar el clar del bosc

Per jugar una carta al davant vostre només heu de baixar-la de la vostra mà i pagar el seu cost amb cartes també de la mà. Les cartes que decidiu sacrificar les heu de posar al clar del bosc. N’hi ha algunes que no costen res.

Podeu pagar amb qualsevol carta de la mà, però algunes disposen de bonificacions que s’activen quan es paga amb cartes que comparteixen el mateix símbol d’arbre que la carta jugada. Exemples de bonificacions són robar immediatament X quantitat de cartes del munt de robatori, tenir un torn extra de forma immediata, jugar gratuïtament una carta de la mà que tingui un símbol concret...

Altres cartes també tenen els que s’anomenen efectes. N’hi ha de dos tipus: hi ha els instantanis, que s’activen en el moment en què es juga la carta que els conté i prou; els permanents, que són típics dels fongs i entren en funcionament sempre que s’assoleixin les condicions que demanen, per tant, es poden aplicar més d’un cop per partida.

Si baixeu un arbre, el poseu on vulgueu de la vostra pròpia àrea de joc. A més, heu de robar del munt de

robatori una carta i posar-la al clar del bosc. Això no s’aplica amb la resta de cartes que baixeu de la mà a la vostra àrea de joc, només amb els arbres. Els arbres tenen tots quatre espais per posar cartes. Les que són animals, insectes, fongs i plantes es troben dividides horitzontalment i verticalment.

Això vol dir, per exemple, que una sola carta pot tenir un llop i al mateix temps una guineu. Així doncs, quan jugueu una carta dividida heu de triar quina de les dues opcions voleu i pagar per ella tal com s’ha explicat anteriorment, aplicant els efectes i bonificacions corresponents, si escau. Jugada la carta

i triada l’opció desitjada, heu de posar-la sota un dels vostres arbres de tal manera que aquest tapi l’opció no volguda i deixi visible l’altre.

Cada arbre, insecte, animal... puntua d’una manera concreta al final de la partida. Per exemple, si teniu una guineu rebreu dos punts de victòria per cada llebre que tingueu al vostre bosc. No obstant, les  llebres com a tals donen un punt per cadascuna que en tingueu. Així doncs, podeu veure que tant la guineu com la llebre es complementen perfectament.

Es tracta de combinar les cartes d’aquesta manera per obtenir molts punts de victòria al final de la partida. Un altre exemple serien les papallones, que com més espècies diferents tingueu més punts rebreu, i el pinsà borroner, que se les menjaria i donaria dos punts per cada una.

Pel que fa a la cova, la qual comenceu amb ella tenint-la al davant vostre, dona un punt de victòria

per cada carta que tingui a sobre. Per posar-hi cartes s’han de jugar certs animals que permeten fer-ho com un efecte.

Un cop jugada la carta desitjada, heu de comprovar que el clar del bosc no tingui 10 o més cartes. Si les té, heu de descartar-les totes per tal que quedi buit.

La partida continua així fins que surtin les tres cartes d’hivern. En aquest moment la partida acaba immediatament i es passa a puntuar totes les cartes que hàgiu baixat. La part de comptar els punts de victòria és una mica complicada si no es fa amb cert ordre i s’ha de vigilar una mica. Guanya la partida qui hagi aconseguit més punts. Si hi ha empat, la victòria es compartida.

Personalment, Forest Shuffle el vaig provar perquè un usuari el va portar un dia a una de les nostres activitats associatives. Em va agradar, però encara no em decidia a comprar-me’l. Recentment em va tocar explicar-lo en un dels esdeveniments en els quals col·laborem a Barcelona i em va acabar de convèncer.

Així doncs, aquesta ressenya l’he escrita tenint el joc des de fa poc, convertint-se en un dels meus favorits. Realment és molt simple d’aprendre, perquè de regles en té molt poques. Podeu tornar-vos una mica bojos amb tants símbols i combinacions que hi ha entre tantes cartes, però això és el que m’encanta d’ell. Em manté totalment concentrat durant tota la partida i se’m passa el temps volant.

Per afegir més, té unes il·lustracions força boniques. Un punt més per mi, que m’agraden els jocs amb una estètica molt forta. Si teniu l’oportunitat, proveu-lo, sobretot si us agraden els jocs que són de temàtica de naturalesa.