De totes les feines quotidianes que es fan en una casa crec que la que porto pitjor es netejar la pols. No hi ha cosa més avorrida que treure aquesta capa grisa de bitxos amb un drap, ja sigui sec o humit, tot i que és millor amb una mica d’aigua. Total, en hores, literalment, tornen a sortir per refregar-te que ha servit de poc. I després estan aquestes boles que se’n van d’un lloc a l’altre amb res i menys d’aire... Fins i tot s’escapen del recollidor quan les escombres!
De Borrissols (Pelusas en castellà) va la cosa avui. És un
joc de cartes de temptejar la sort (push your luck). Poden jugar-hi de 2
a 6 jugadors amb una edat mínima recomanada de 8 anys. Les partides tenen una
duració mitjana d’uns 20 minuts.
L’objectiu és tenir més punts que la resta de jugadors un cop la partida
acabi. El joc conté 110 cartes de borrissol: dels números 1 al 5, 13 cartes
de cada un; dels números 6 al 10, 9 cartes de cada un. Cada carta
de borrissol dona els punts que indica el seu propi número: un 5 dona 5
punts; un 9 dona 9 punts...
Per preparar la partida només has d’agafar les 110 cartes de borrissol,
barrejar-les bé i després les escampes, de cara avall, com et doni la gana
sobre la superfície de joc, sense cap tipus de criteri. Així rep el nom de munt
de pols.
En el teu torn has d’anar agafant cartes de borrissol del munt de
pols d’una en una, deixant-les al davant teu, de cara amunt. Un cop tinguis
tres cartes, comença el perill. A partir d’aquest punt has de decidir,
cada cop que prenguis una carta del munt de pols, si continuar
o passar.
*Passar. Si decideixes passar, simplement deixa les cartes que
has aconseguit al davant teu. Serà el torn del següent jugador.
*Continuar. Si robes del munt de pols una carta que sigui del
mateix número que qualsevol de les que tinguis al davant teu en aquest moment,
la pífies. Quan passa això, descartes totes les cartes que has
guanyat en aquest torn, posant-les a la caixa del joc, ja que no tornaran a
aparèixer més durant el que queda de partida. Li toca jugar al següent jugador.
Per exemple, tens al davant teu 4-4-3 i robes una altra carta número 3.
Com que ja tens tres cartes i has tret un 3, la pífies, perquè
aquest 3 és un número que ja tens al davant teu i, per tant, és repetit. Si
robessis qualsevol altre número que no fos un 4 o un 3 no passaria res, te’l
quedaries i hauries de decidir de nou si continuar o passar.
Imagina que robes un 6. Al teu davant tindries, doncs, això: 4-4-3-6. Si
decideixes continuar un cop més, ara la pifiaries al robar del munt
de pols un 4, un 3 o un 6.
Un cop decideixes passar, les cartes que has aconseguit les
has de deixar al davant teu. Només les pots guardar definitivament al
començament del teu següent torn perquè puntuïn al final de la partida. Per què
això? Doncs és molt senzill: cada cop que decideixes continuar i robar
una carta del munt de pols pots, si vols, prendre a tots el teus
rivals totes les cartes que ells tinguin al davant seu que siguin del
mateix número que la que acabes d’agafar del munt de pols. Per exemple,
si robessis un 7 del centre de l’àrea de joc podries robar als altres tots els
7 que tinguin al davant seu en aquest moment. No obstant, has de robar tots el
7 que hi hagi a la vista, és a dir, no pots només robar a un jugador i a un
altre no fer-li res: o els robes tots, o cap. Has de tenir en compte, a més,
que robar als jugadors no provoca pífies. Així doncs, l’únic moment en
què pots cometre una pífia és al robar cartes del munt de pols per decidir continuar.
Un cop s’esgota de cartes el munt de pols, tothom guarda totes
les que tinguin al davant seu en aquest moment i la partida finalitza
immediatament. Qui hagi acumulat més punts, guanya. Cada carta de borrissol aporta
tants punts com indiqui el seu propi número.
Com has pogut observar, Borrissols és un joc familiar molt senzill, ideal a més per endinsar-se en el món dels de “temptejar la sort”. Una diferència respecte a altres títols semblants a nivell mecànic és que en aquest es fot força als rivals amb això de robar-los les cartes que tenen al davant i que volen guardar quan els torni a tocar. És una característica poc comuna en aquest tipus de jocs. Tot i que l’edat mínima recomanada és de 8 anys, un nen de 6 pot jugar-hi perfectament. I no solament és fàcil d’aprendre a jugar i d’ensenyar, sinó que també pots emportar-te’l a qualsevol lloc. És tan petitó que cap en una butxaca de pantaló. Un altre punt fort és que les partides es preparen de seguida i tampoc duren gaire. Aquest títol simplement me’l vaig comprar a la Fira de la Puríssima de Sant Boi al desembre del 2024 per recomanació de la gent. El vaig veure en una paradeta i havia sentit parlar tant d’ell que vaig comprar-lo sense pensar-m’ho gaire. Doncs bé, és d’aquests que veuen força taula, tant en la nostra associació com en les activitats que fem fora de Viladecans.
Cristian Becerra
“El Dado Dorado
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada