És una sala del museu Galeria de les Col·leccions Reials, inaugurat recentment, el 2023. Un home en cadira de rodes fotografia amb el mòbil una pintura de nens amb crosses jugant a la vora del Mediterrani. El quadre és ¡Triste herencia!, que Joaquín Sorolla va pintar el 1899 a la platja valenciana de Malvarrosa. Sorolla explicava així per què ho va pintar: “Vaig descobrir de lluny uns quants nois despullats a la vora i dins del mar i vigilant-los, la vigorosa figura d’un frare. Sembla que eren els acollits de l’hospital de Sant Joan de Déu, la més trista deixalla de la societat: cecs, bojos, tolits i leprosos.” Aleshores la saviesa popular, una inexistent sanitat pública, i la ignorància diagnosticaven els nens discapacitats com a fills de la sífilis. Heretaven el càstig dels vicis dels seus pares. Sorolla estava indignat, la prova són els signes d’exclamació, que no pas d’admiració, del títol d’aquest llenç de 2,88 metres. “Aquesta trista herència és el meu malson i els meus temors”, li va escriure a un amic. Tot i això, el seu primer títol no era aquest, era un altre: Els fills del plaer, però un conegut amic seu, Vicente Blasco Ibáñez, el va convèncer que el canviés per ¡Triste herencia!
Quan la ciència i la medicina van posar nom a la veritat, la culpable no
era ni el plaer ni la sífilis, sinó el virus de la poliomielitis: el virus que
va assolar gairebé tots els països fins que es va crear la primera vacuna el
1955. Ara estava gairebé extingida, però l’onada antivacunes està produint
rebrots. Aquest quart de segle acabat d’estrenar la humanitat s’està
especialitzant no només a disparar trets al veí sinó a disparar-se’n al propi
peu. Sorolla ens recorda el 1899 d’on venim i on no hem de tornar. No repetir
aquesta trista herència.
Fotografia: Jaume Muns
Text: José Luis Atienza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada