Entorn del dia 20 de gener, que és la diada de Sant Sebastià, data original de la Festa Major d’Hivern, celebrem cada any una colla d’actes festius que, enmig del fred, ens fan sortir al carrer i ens empenyen a trobar-nos i fer vida col·lectiva.
Com és conegut, aquesta
diada neix de la tradició segons la qual hi va haver una pesta a Viladecans al
segle XVII, en què el nostre poble, com molts d’altres –en el nostre entorn més
proper, concretament Begues i Olesa de Bonesvalls– van demanar la protecció del
sant, la pesta va desaparèixer i els viladecanencs, en agraïment, van fer el
“vot de poble” segons el qual aquell dia anirien tots a missa i no anirien a
treballar.
En la nostra societat
cosmopolita, una festa així, en unes dates tan poc avinents, a Viladecans es va
anar esllanguint, fins al punt que l’Ajuntament va decidir que era millor
suprimir el caràcter festiu de la diada, perquè molta gent que treballava fora
de la població no podia celebrar-la, i no es creava cap ambient col·lectiu de
festa.
Però heus ací que una
colla de gent, agrupats sobretot entorn de la Coordinadora del Mamut, van voler
recuperar, en aquests dies, una petita moguda enmig de la vida ciutadana, i
així, en el cap de setmana més proper al 20, a poc a poc han anat creixent els
actes populars, fruit de la iniciativa de les diverses entitats, que fan que
ens adonem que Viladecans fa festa. Un acte que no s’ha perdut mai és la missa
que dona origen a les celebracions. Però a poc a poc, a costat seu, com una
obra d’artesania, s’ha anat teixint un entramat de cercaviles, concerts,
curses, ballades de sardanes, concursos, activitats infantils... Per això diem
en el títol que la nostra Festa Major d’Hivern és una petita joia, que hem
construït des de baix i de la qual ens podem sentir ben orgullosos. Endavant
per aquest camí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada