dissabte, 15 d’octubre del 2016

MUDANCES

 

Fa més d’un mes que tan sols penso en mudances. No només de les que tothom coneix. No només les físiques, com canviar els teus objectes d’una casa a una altra, d’una estança a una altra. També les mentals; les que et transformen; les que aconsegueixen que gairebé siguis una altra persona, que coneguis emocions en tu que no havies experimentat abans; les que et fan canviar d’opinió o de perspectiva. 

El meu fill, que no fa gaire temps va marxar amb la noia que estima, es muda al costat de casa meva, aquesta que abans compartíem ell i jo. La meva vida ara és arrencar paper pintat de les parets, arreglar cisternes de lavabos, reparar esvorancs, donar d’alta el gas, substituir vidres trencats, llençar andròmines i pintar de colors el nou món que habitarà el meu fill. 

En el seu futur inverteixo des d’aquest present, i la inversió en ple és a fons perdut. O, millor dit, a sac esquerdat o sense cul. Ara no veig res amb claredat, perquè ho estic vivint, perquè hauria d’allunyar-me’n en el temps per comprendre tot el que està passant. Totes aquestes mudances que han posat distància entre el meu descendent i jo. Ja les pensaré en un altre moment, quan les obres i els canvis hagin acabat. I pugui sospirar alleujada perquè una altra etapa comença. Una nova època en què espero que el meu fill i jo esborrem distàncies, recuperem el temps que s’ha perdut entre els dos.

Per als moments de transició.

Patrícia Aliu

patri.aliu@gmail.com