Espai veïnal de treball col·laboratiu

 El passat 10 d’octubre es va fer una reunió de diferents entitats de Viladecans convocades per la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC) i la Federació d’Associacions de Veïns de Viladecans (FAV) amb la idea de convidar-les a participar en la creació de un “Espaï veïnal de treball col·laboratiu”. Era la segona que es feia.

Introducció

El perquè d’aquest espai. Aquest Espaï que es vol crear es una proposta de CONFAVC dins els seu pla estratègic i la prova pilot es a Viladecans a petició de la FAV Viladecans.

A la FAV Viladecans teníem fa temps un projecte d’obertura a la resta d’entitats per tal de crear espais de participació ciutadana; i la proposta de CONFAVC i el seu ajut ens ha marcat el camí.

A qui s’ha convidat? Hem convidat a entitats de tots els àmbits, a més de les Associacions de Veïns de Viladecans, entitats dels àmbits de la Cultura, l’Esport, Educació, Salut, Veïnals, Medi ambient, Urbanisme, Habitatge, Tercer Sector, Economia solidària i col·laboratives, etc.

No hi són tots, volem treballar perquè s’hi incorpori més gent.

Què volem? Volem crear taules de treball de tots i cadascun dels àmbits com a mecanisme de participació de la ciutadania i tenim la intenció d’aconseguir que siguin vinculants. També voldríem integrar-les a taules ja existents a àmbits territorials superiors.

Com ho volem fer? Potser, com a inici d’aquesta reunió, podríem explicar-nos una llista de projectes que les diferents entitats tinguem i vulguem compartir amb la resta, així com intentar fer una diagnosi de la ciutat que ens serveixi de punt de partida.

Debat

Les diferents entitats assistents han fet una ronda d’intervencions explicant els seus projectes i el que esperen de l’obertura d’aquest espai. No és el lloc per a explicar totes i cadascuna de les intervencions, però si destacar l’aportació del representant de la FAPA i de l’escola Mediterrània, que ha aportat la seva visió de l’estat de l’educació a la ciutat. Ells ja han fet el treball de diagnosi i han encetat un camí de col·laboració entre ampes i altres entitats, mares i veïns, tot cercant complicitats i posant-hi molta imaginació, com demanava el representant del Punt de Trobada, que destacava que la denúncia i la queixa no són suficients, que cal imaginació en la cerca de solucions i també la suma de complicitats.

Una altra entitat ha demanat quin era el paper de l’Ajuntament, se li ha contestat que l’Ajuntament ja en té coneixement per una carta de CONFAVC, però que hem volgut començar sense ells, volem remarcar la paternitat del projecte, l’Ajuntament serà un actor més, ja els incorporarem més endavant, a més d’un actor important, perquè si volem aconseguir que els mecanismes de participació que creem siguin vinculants, ells són imprescindibles.

Uns altres han preguntat sobre la presència dels partits; tothom ha coincidit que aquest espaï ha d’esser apartidista, el control d’una entitat per algun partit destrueix l’essència de l’associacionisme, i molt probablement l’entitat. Han posat com a exemple l’experiència del nostre moviment veïnal.

Per acabar destacar la voluntat manifestada de continuïtat per part de tots, que fixem reunions mensuals, que es faci un calendari de treball i que ens posem a treballar.

Francesc Arnau 

Des d’una associació de veïns

Que ens aporta personalment, què ens aporta com a ciutat la vida associativa des de la nostra experiència concreta?

Em cal estar ocupat, no puc parar quiet, i millor si és en activitats de voluntariat i de caràcter solidari i reivindicatiu. Aquesta inquietud la cobria la militància sindical en la meva etapa laboral, encara que també la vida associativa al barri i a les escoles dels meus fills, i ara que estic en situació de pre-jubilació la dedicació al moviment veïnal.

Pel que fa a la meva experiència al seu moment al moviment educatiu (ampa i consell escolar del Dr. Trueta) la satisfacció del treball fet en la elaboració del projecte de socialització de llibres.

I pel que fa al moviment veïnal, sense desdir-me del treball fet, un cert sentiment de fracàs en no haver aconseguit l’objectiu de canalitzar la participació veïnal, tant per part del veïnatge com per les dificultats en la relació amb els poders públics, que tenen capturada la representativitat ciutadana.

Quina es la cultura associativa de Viladecans? Quins valors i quins dèficits mostren les associacions: en la seva connexió amb els problemes de la gent, en la seva gestió interna, en la seva coordinació amb la resta d’entitats, en la seva relació amb les administracions públiques?

A Viladecans hi ha entitats de tot tipus, gaudim de una vida associativa molt rica. Moltes d’elles són amb un caràcter finalista molt concret, de tipus cultural, lúdic... que permeten el foment de la relació i convivència veïnals: d’altres entrades en un àmbit específic, l’educatiu (Ampes) que fomenten la col·laboració de mares i pares en els centres en la cerca de la millora de l’educació dels seus fills reforçant la comunitat educativa. I d’altres de caràcter més genèric, als barris i la ciutat: les associacions de veïns amb vocació de participació i d’incidència polítiques, així com de foment de la convivència i relacions veïnals.

Els valors que inspiren les nostres entitats són els de la democràcia participativa. La solidaritat i la defensa del drets socials. El dèficit és la gran dificultat de contactar amb els veïns, sovint ens queixem que sempre participem pocs i els mateixos. Que la gent (inclosos socis) no participa. El problema és la institucionalització de les entitats, de la qual cal fugir, que no se’ns identifiqui amb la política institucional.

Les entitats veïnals, a tot arreu, no sols a Viladecans, en el seu origen van tenir un fort caràcter reivindicatiu i varen ser un motor en la lluita per aconseguir la democràcia. El moviment veïnal al costat del moviment obrer varen ser el motor del canvi; canvi que un cop aconseguit va significar el declivi del moviment veïnal, perquè com he dit abans les institucions públiques tenen segrestada la representativitat ciutadana. Les associacions de veïns van començar a perdre una de les raons de la seva existència, encara que no l’han oblidat mai. Per sobreviure van haver de reinventar-se i, sense oblidar mai la seva finalitat de reivindicació veïnal, varen esdevenir entitats de serveis.

L’acusació de clientelisme que a vegades es fa a les entitats té molt a veure amb aquesta evolució. Jo mateix i altres companys de les juntes que han passat per la nostra associació, he hagut de sentir crítiques dels nostres veïns dient-nos que si estem a l’Associació és perquè volem ser polítics i ens volem col·locar. Crítiques que ens entristeixen a persones voluntàries que ens dediquem a l’associació de forma completament altruista.

Crítiques, tanmateix, que no estan mancades de fonament. Perquè és cert que s’ha produït clientelisme. Hi ha hagut gent (i no és el moment de dir noms) que ha utilitzat les entitats com a trampolí per a la política, sense desmerèixer l’activitat política i l’ambició política que pugui tenir qualsevol persona. El que és criticable és la instrumentalització que se n’ha fet.

Quins són els reptes de les entitats?

A la nostra entitat, a la darrera assemblea, es va fer una modificació d’estatuts pel que fa al valors i fins de l’associació:

Els valors que inspiren els objectius de l’AVV Parc de la Torre Roja són: Democràcia Participativa;  Solidaritat; Defensa de Drets Socials.....

Calia donar resposta al perill d’institucionalització de les entitats, una instrumentalització a la qual ens neguem, no podem ser un apèndix municipal ni ser corretges de transmissió dels poders públics, ni dels partits polítics.

Volem ser un instrument de la ciutadania per a la participació en els afers públics. Volem ser un instrument a través del qual els veïns canalitzin la seva solidaritat.

Volem ser un instrument amb el que la ciutadania s’impliqui en la defensa dels seus drets.

Francesc Arnau

Sobre el nom de les noves instal·lacions esportives al Parc de la Torre Roja

La nostra Associació de Veïns Parc de la Torre Roja va demanar d’intervenir al Ple Municipal del 27 de juny de 2013, on es debatia la modificació del projecte de les instal·lacions esportives en substitució i al lloc que ocupaven les antigues Piscines Joan Masgrau; instal·lacions que ja són quasi acabades i a punt d’inaugurar-se.

La nostra intervenció volia manifestar el nostre malestar per:

La manca de participació ciutadana en l’elaboració del projecte.

Potser s’hauria d’haver fet una consulta ciutadana sobre si s’haurien d’haver mantingut les antigues instal·lacions i ens hauríem evitat (o no) de suportar els propers anys el cost de les noves.

També volíem manifestar la nostra incapacitat per tal de promoure aquesta participació i evitar (o no) l’enderroc de les antigues instal·lacions.

I finalment adreçàvem al plenari la següent petició: “Malauradament la Piscina anterior ja no es pot salvar. Preguem almenys en aquest plenari que mantingui si més no el nom per al nou complex esportiu: el nom del primer alcalde democràtic de la nostra ciutat, el Sr. Joan Masgrau. Aquesta és la petició de la nostra Associació de Veïns Parc de la Torre Roja”.

Se’ns va contestar en el mateix ple que “les instal·lacions no són un equipament de barri, que ho són de ciutat”. Més raó encara de la petició de participació ciutadana per a obres d’aquestes característiques, i també una raó de pes perquè es mantingui per a les noves instal·lacions el nom del primer alcalde democràtic de la nostra ciutat, una raó de memòria històrica. A la nostra petició, per cert, s’hi ha adherit també el Grup Tres Torres, que treballa pel manteniment del nostre Patrimoni Històric i Cultural, tal com expliquen en el seu Butlletí Canis Vallis de novembre-desembre.

A data d’avui no hem rebut resposta a la nostra petició. És més, sembla que a les noves instal·lacions se’ls vol posar el nom d’Instal·lacions Esportives Parc de la Torre Roja. ¿No havíem quedat que no eren equipaments de barri, que eren de Ciutat?

Francesc Arnau i Sánchez