dimecres, 15 de juliol del 2026

De l’error a la victòria

Al·legoria de la victòria, de Louis Le Nain

Vas ser poderosa, plena de màgia i de llum. Creies que tenies l’infinit a les teves mans i que eres capaç de tot. Que tot estava per descobrir i que series tu qui ho descobriries.

Et va semblar que el teu camí vessava de flors i que, només aixecant la mà, tothom et seguiria. L’orgull t’estava esperant, ocult entre les ombres dels teus ulls. Unes ombres que vas crear tu mateixa deixant-te portar per una excessiva autoconfiança. Dins de tu, ja hi era el mal, ja et sotjaven les pors.

No vas ser capaç d’adonar-te del que anava a succeir-te. Et vas esfondrar com un edifici en el terratrèmol, pagada de tu mateixa, i el poder que podies haver tingut s’estava esfumant dins la boira.

Vas començar a dubtar de tu, a deixar de creure que eres aquella dona poderosa del principi.

Et vas enfonsar, vas caure. Només tu pots superar-ho ara.

No escoltis la teva mala consciència. Aixeca’t i lluita contra les cadenes. Segueix el sender, persevera i sentiràs la victòria.

Jo vaig ser on tu ets ara. Tan sols m’has de fer cas.

Patricia Aliu

patri.aliu@gmail.com

Vols impulsar grups de conversa en català?

La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) fa una crida a persones voluntàries del Baix Llobregat disposades a guiar grups de conversa en català per a persones que no parlen la llengua o que encara no la poden fer servir amb fluïdesa. L’objectiu és ampliar el programa Xerrem al territori, una iniciativa de conversa setmanal, oberta i gratuïta que facilita l’aprenentatge oral del català i contribueix a reforçar-ne l’ús social. 

La CAL recorda que cada vegada hi ha més persones que volen aprendre català, però que l’oferta formativa i els espais de pràctica sovint no són suficients ni prou accessibles. En aquest context, els grups de conversa són una eina útil i propera per crear oportunitats reals d’ús de la llengua, afavorir la cohesió social i incorporar nous parlants. 

“Si et preocupa el futur del català, ajuda’ns a multiplicar-ne els parlants”, és la crida que fa l’entitat a totes aquelles persones que vulguin dedicar una estona a la setmana a acompanyar nous parlants en un entorn acollidor i informal. 

Una proposta consolidada després de 18 anys 

El programa Xerrem promou grups de conversa en català guiats per persones voluntàries, amb una metodologia pròpia, testada i perfeccionada al llarg de 18 anys. Les sessions es fan en grup, amb materials adaptats als diferents nivells de coneixement de la llengua, i tenen com a objectiu principal millorar la competència oral bàsica dels participants. 

Més enllà de l’aprenentatge lingüístic, el projecte també fomenta la cohesió social, el diàleg intercultural, el coneixement i l’estima del país, l’apoderament personal de les persones participants i l’enfortiment de les entitats i equipaments que acullen els grups. 

Crida al voluntariat 

La CAL fa una crida a les persones que vulguin contribuir activament a l’aprenentatge del català i a la cohesió social de la comarca perquè s’animin a fer de voluntàries en un grup Xerrem. No cal ser docent: el projecte ofereix metodologia, materials i acompanyament perquè qualsevol persona amb ganes de fer créixer l’ús del català pugui ajudar a crear nous espais de conversa. 

Les persones interessades a participar-hi com a voluntàries, o bé les entitats i equipaments que vulguin acollir un grup Xerrem, poden posar-se en contacte amb la CAL per rebre més informació, a xerrem@cal.cat 

Núria Carbó Ràfols 

Els Castellers de Viladecans completen la primera clàssica de 7

Fotos a càrrec de @santiagoestruchmanjon

Els Castellers de Viladecans han protagonitzat el primer cap de setmana de juliol una de les actuacions més destacades de la seva trajectòria en el marc de les Festes de l’Antic Barri de la Bolera de Caldes de Montbui, on han completat la primera clàssica de 7 de la història de la colla. La diada s’ha celebrat juntament amb els Escaldats de Caldes de Montbui, els Laietans de Gramenet i els Castellers de Castellar del Vallès.

L’actuació ha començat amb un pilar de dol, seguit de dos pilars de 4 simultanis d’entrada.

A primera ronda, els Fluorescents han descarregat un 4de7, recuperant amb solvència una de les seves estructures de referència. 

A continuació han completat un 3de7, el setè de la temporada, consolidant un castell que s’ha convertit en un dels pilars del repertori de la colla aquest 2026.

A tercera ronda, els Castellers de Viladecans han iniciat el 4de7 amb agulla, que ha quedat en intent desmuntat. Lluny de renunciar als seus objectius, la colla ha optat per completar la diada descarregant un 2de6 a la ronda de repetició, el segon de la temporada, culminant així la seva primera clàssica de 7.

La jornada s’ha completat amb la descàrrega del cinquè pilar de 5 de la temporada, abans de tancar l’actuació amb dos pilars de 4 simultanis de sortida.

Aquesta actuació permet als Castellers de Viladecans assolir diverses fites destacades: sumar 10 castells de 7 en el que portem de temporada, signar la segona millor diada de la seva història i completar la millor actuació aconseguida mai fora de casa.

Amb aquesta actuació, els Castellers de Viladecans refermen el bon moment esportiu que travessen i encaren les properes cites del calendari amb l’objectiu de continuar consolidant els castells de set pisos i desenvolupant noves estructures de futur.

Manel Membrilla

El Tour de França passa per Viladecans

El darrer 5 de juliol, a Viladecans es va viure en directe un esport que no es juga amb pilota i que sovint no és tan reconegut ni seguit com l’esport rei, el futbol. Aquest esport, el ciclisme, de vegades no suficientment reconegut pot ser, és, un dels esports més durs.

Tot i així, aquesta vegada Catalunya i Viladecans es vestien de groc per rebre un gran esdeveniment esportiu internacional, el “Tour de France”.

Barcelona ha estat “le Grand Depart Barcelone 2026”. L’inici de la prestigiosa cursa ciclista francesa ha començat a Catalunya amb les primeres etapes entre les quals una ha travessat la nostra població.

I el diumenge dia 5 va recórrer uns sis kilòmetres de la nostra població arribant a una meta volant davant del Carrefour del costat de l’empresa Roca.

Pel camí, s’ha trobat amb els Mamuts de Viladecans que han mamullat intensament els veïns i veïnes que esperaven el pas del Tour. Quina refescada més bona amb aquesta onada de calor. Amb ells, s’han mostrat més elements de la cultura popular deViladecans, els gegants i Cadefoc de diables de Viladecans i, fins i tot, un castell aixecat pels Castellers de Viladecans.

A Viladecans, el ciclisme està agafant empenta amb el pas i arribada d’esdeveniments esportius ciclistes com el fi d’etapa de la “Volta” a Catalunya o el pas de la “Vuelta”, però també perquè tenim a la nostra vila ciclistes de primer nivell com és el Sergio Garrote, guanyador de nombroses curses.

Un esdeveniment que ha estat tot un èxit d’organització i de participació dels veïns i veïnes.

El final del pas del Tour per la nostra vila ha estat molt dolç. Amb unes postres ofertes per l’Ajuntament i elaborades per quatre pastisseries: Santacreu, Forn de la Plaça, Raqueliciosa i Dulces Inma.

El regust no podia ser millor, unes grans postres per un gran esdeveniment.

Miguel de la Rubia

Estrenar pis i estrenar barri

La Sònia Montes i en Jaume Brunet han estat dels primers veïns que s’han instal·lat al nou barri de Llevant, un barri que popularment rep el nom d’Oliveretes, encara que els experts mantenen que aquesta denominació no acaba de ser correcta. 

Panoràmica des de la terrassa de la Sònia i en Jaume

A mi m’agrada. Em recorda la llarguíssima polèmica que ha envoltat la construcció d’un barri que ha fet uns quants viatges d’anada i tornada en reivindicacions, planificacions i un llarg etcètera de canvis. Això també és història: d’anhels i models de ciutat i interès per conservar la natura i l’accés a Sant Ramon, un espai emblemàtic no només per a Viladecans, sinó per a Sant Climent i Sant Boi. Skyline identitari i talaia del delta. 

La Sònia i en Jaume em reben molt amablement i de forma immediata la mirada se’n va cap al paisatge: el seu balcó dona a la muntanya i ja no tindrà cap edifici que els tapi la visió de la silueta de l’ermita ni dels garrofers plens de vida. 

Com ha estat la decisió de venir a Viladecans?

Nosaltres hem voltat força. La Sònia és d’Hospitalet i jo de Sant Cugat. Vam anar a viure junts a Castelldefels i allà va néixer el nostre fill, que vam escolaritzar a Gavà. I ara buscàvem un espai més definitiu i més còmode. Vam saber que a Viladecans es feia obra nova i, tot i que no coneixem gens la ciutat ni hi tenim cap lligam, ens vam decidir a instal·lar-nos aquí. 

En Jaume i la Sònia, a la terrassa

Propietat o lloguer?

Propietat. El pis té uns noranta metres útils, distribuïts en tres habitacions. I ja has vist la terrassa, que és molt gran, amb molt bona visió. A Castelldefels vivíem en un apartament molt petit, de platja, reformat. Quan hem pogut, hem fet el pas per millorar. Pel que hem anat veient era molt difícil trobar un pis d’aquesta qualitat a Castelldefels: inaccessible per a nosaltres. 

Traslladar-los a Viladecans també ens permet, de moment, mantenir el nostre fill a la mateixa escola on sempre ha anat. 

El vau comprar sobre plànol?

Sí, a l’octubre farà quatre anys. I a l’agost passat ens van donar les claus. 

Alguns dels nous pisos del barri han presentat problemes molt greus de construcció, tot i no ser precisament barats.

No és el nostre cas. Ara ja fa un any que hi vivim. Hem tingut alguns petits problemes que s’han pogut resoldre. El fet que siguem una comunitat de veïns relativament petita també ho porta tot a una dimensió més humana. D’altra banda jo em dedico a fer de comercial justament de materials de construcció i en aquest sentit no tinc queixa ni dels acabats ni dels materials.

M’heu dit que no coneixíeu Viladecans. A Castelldefels preníeu part d’alguna entitat que us interessés?

No, de fet nosaltres tots dos, per sort o per desgràcia, treballem moltes hores. La Sònia és comptable i jo comercial. Tant en un lloc com en un altre, fem vida al barri durant el cap de setmana i venim a dormir, però la vida la fem fora i al voltant de l’escola del Quim. Arribem a casa a quarts de vuit del vespre i tenim el temps just de preparar les coses per l’endemà. 

Algú us ha fet alguna mena de benvinguda a la ciutat?

[Riuen] Res. Ens hem instal·lat i ja està. Per a nosaltres va ser una festa quan el notari ens va donar les claus. No ens hem plantejat res més. La veritat és que prou feina hem tingut per venir i el primer que hem de fer és conèixer els veïns més immediats, que formen la nostra comunitat.

No em puc estar de pensar que les entitats farien bé d’oferir als nous veïns les nostres activitats i de facilitar-los una volteta pels llocs més emblemàtics. 

Ja comença a veure’s vida al barri. Molts pisos ja estan ocupats, i no només al nostre bloc. El nostre fill també ha començat alguna extraescolar a Viladecans.

La Sònia és la presidenta -provisional, encara- de la comunitat de veïns. 

Reconec que ara comencen a sortir petits problemes de convivència, que anem afrontant bé, de moment amb prou èxit. Com avisar que no es poden llençar segons quines coses pels desaigües. Tots tenim interès a mantenir els pisos en bones condicions i a evitar-nos arranjaments innecessaris.

I amb l’entorn, què tal?

Bé, això encara està arrencant. Creiem que creixeran les botigues de primera necessitat (alimentació, farmàcia...), i també les cafeteries. No hi patim gaire. Primer arriben les vivendes i després el comerç. Som conscients que per aquí segurament no passarà l’eix comercial, però les distàncies a Viladecans són relativament curtes i els equipaments funcionen. Hem hagut d’anar a l’hospital i ens han atès molt bé. Tenim l’ambulatori a tocar.

I el transport públic?

De moment no tenim queixa, encara que ens desplacem molt en cotxe, cadascun en el seu. 

Els busos arriben aquí dalt?

Doncs no, hem de baixar a la carretera, però ho tenim a dos minuts caminant de baixada. Tot i que la tornada sempre fa mandra. 

Com està anant, doncs, la immersió en un lloc nou?

Doncs francament bé. A poc a poc, perquè per a nosaltres són molts canvis. Ens hem fet a la idea que encara que no et fa falta anar a parar a Barcelona. Aquí tens teatres, centres comercials, botigues de proximitat... Som conscients que els nostres pisos canvien l’entorn i que això no sempre és benvingut per tothom, però és llei de vida. 

Això sí, hem vist que el que sí que tenim a prop i a punt és el cementiri...

Veig que no els falta humor i m’animo a fer-los la darrera pregunta: tot, tot funciona bé? I la Sònia, com a bona responsable de la comunitat respon immediatament:

Aquí hi ha un problema, que és el del quarto de les escombraries. Una moda que s’ha inventat l’ajuntament amb tot això del Viladecans green leaf. Els contenidors de les escombraries no són al carrer, sinó dins de la comunitat de veïns, cosa que obliga a una neteja constant per evitar olors i paràsits. Però és que a més a més, els contenidors són de propietat municipal i ens els fan netejar a nosaltres. A banda que el soroll que es genera en buidar-los és considerable.

Ja hem tingut algunes entrevistes amb l’Ajuntament queixant-nos que paguem els mateixos impostos que tothom. Estem lluitant perquè l’Ajuntament se’n faci càrrec, des de l’Associació de Veïns del barri de Llevant.

Hi ha gent que es queixa de moltes coses, però nosaltres pensem que la convivència exigeix paciència mútua i que esdevé una gran riquesa. 

Doncs res més. M’acomiado de la Sònia, en Jaume i en Quim i me’n vaig pensant que el proper pas és posar-se en contacte amb l’Associació de Veïns del barri. Ho faré.

Mercè Solé

Coses que ens agradaria que passessin

Ara que fa tanta calor, i que tenim el cervell una mica desendollat, ens permetem des d’aquesta revista dir unes quantes coses que ens agradaria que es poguessin fer realitat. Algunes toquen als qui tenen responsabilitats específiques, i altres ens toquen a cadascú de nosaltres. Per exemple:

Que els amos del món, o sigui Trump, Putin, Netanyahu, Elon Musk, Bezos i companyia, descobreixin que és més gratificant buscar el bé de la gent que anar exhibint el seu ego insuportable.

Que Europa sigui capaç d’exercir una funció de recuperació dels valors democràtics, per als nostres països i per als altres llocs del món.

Que a Espanya, i a Catalunya, el to polític abandoni la crispació i passi a ser més propi de persones que volen treballar per al bé comú.

Que els immigrants que hi ha entre nosaltres tinguin tot allò que necessiten per viure amb pau i esperança de futur.

Que a Viladecans es treballi a fons perquè ningú no hagi de dormir al carrer o en llocs sense condicions.

Que es creï a la nostra ciutat un grup de treball per promoure una major presència i coneixement de la llengua catalana.

Que siguem capaços de tractar-nos els uns als altres amb més amabilitat en tota ocasió.

Aquesta llista podria continuar inacabablement, com és obvi. I a més, sembla la carta als Reis. Però ens ha agradat acabar el curs amb aquesta llista de desigs, que cadascú de vosaltres podeu allargar. Que tingueu un bon estiu i fins al setembre!