Que ens aporta personalment, què ens aporta com a ciutat la vida associativa des de la nostra experiència concreta?
Em cal estar ocupat, no puc parar quiet, i millor si és en activitats de voluntariat i de caràcter solidari i reivindicatiu. Aquesta inquietud la cobria la militància sindical en la meva etapa laboral, encara que també la vida associativa al barri i a les escoles dels meus fills, i ara que estic en situació de pre-jubilació la dedicació al moviment veïnal.
Pel que fa a la meva experiència al seu moment al moviment educatiu (ampa i consell escolar del Dr. Trueta) la satisfacció del treball fet en la elaboració del projecte de socialització de llibres.
I pel que fa al moviment veïnal, sense desdir-me del treball fet, un cert sentiment de fracàs en no haver aconseguit l’objectiu de canalitzar la participació veïnal, tant per part del veïnatge com per les dificultats en la relació amb els poders públics, que tenen capturada la representativitat ciutadana.
Quina es la cultura associativa de Viladecans? Quins valors i quins dèficits mostren les associacions: en la seva connexió amb els problemes de la gent, en la seva gestió interna, en la seva coordinació amb la resta d’entitats, en la seva relació amb les administracions públiques?
A Viladecans hi ha entitats de tot tipus, gaudim de una vida associativa molt rica. Moltes d’elles són amb un caràcter finalista molt concret, de tipus cultural, lúdic... que permeten el foment de la relació i convivència veïnals: d’altres entrades en un àmbit específic, l’educatiu (Ampes) que fomenten la col·laboració de mares i pares en els centres en la cerca de la millora de l’educació dels seus fills reforçant la comunitat educativa. I d’altres de caràcter més genèric, als barris i la ciutat: les associacions de veïns amb vocació de participació i d’incidència polítiques, així com de foment de la convivència i relacions veïnals.
Els valors que inspiren les nostres entitats són els de la democràcia participativa. La solidaritat i la defensa del drets socials. El dèficit és la gran dificultat de contactar amb els veïns, sovint ens queixem que sempre participem pocs i els mateixos. Que la gent (inclosos socis) no participa. El problema és la institucionalització de les entitats, de la qual cal fugir, que no se’ns identifiqui amb la política institucional.
Les entitats veïnals, a tot arreu, no sols a Viladecans, en el seu origen van tenir un fort caràcter reivindicatiu i varen ser un motor en la lluita per aconseguir la democràcia. El moviment veïnal al costat del moviment obrer varen ser el motor del canvi; canvi que un cop aconseguit va significar el declivi del moviment veïnal, perquè com he dit abans les institucions públiques tenen segrestada la representativitat ciutadana. Les associacions de veïns van començar a perdre una de les raons de la seva existència, encara que no l’han oblidat mai. Per sobreviure van haver de reinventar-se i, sense oblidar mai la seva finalitat de reivindicació veïnal, varen esdevenir entitats de serveis.
L’acusació de clientelisme que a vegades es fa a les entitats té molt a veure amb aquesta evolució. Jo mateix i altres companys de les juntes que han passat per la nostra associació, he hagut de sentir crítiques dels nostres veïns dient-nos que si estem a l’Associació és perquè volem ser polítics i ens volem col·locar. Crítiques que ens entristeixen a persones voluntàries que ens dediquem a l’associació de forma completament altruista.
Crítiques, tanmateix, que no estan mancades de fonament. Perquè és cert que s’ha produït clientelisme. Hi ha hagut gent (i no és el moment de dir noms) que ha utilitzat les entitats com a trampolí per a la política, sense desmerèixer l’activitat política i l’ambició política que pugui tenir qualsevol persona. El que és criticable és la instrumentalització que se n’ha fet.
Quins són els reptes de les entitats?
A la nostra entitat, a la darrera assemblea, es va fer una modificació d’estatuts pel que fa al valors i fins de l’associació:
Els valors que inspiren els objectius de l’AVV Parc de la Torre Roja són: Democràcia Participativa; Solidaritat; Defensa de Drets Socials.....
Calia donar resposta al perill d’institucionalització de les entitats, una instrumentalització a la qual ens neguem, no podem ser un apèndix municipal ni ser corretges de transmissió dels poders públics, ni dels partits polítics.
Volem ser un instrument de la ciutadania per a la participació en els afers públics. Volem ser un instrument a través del qual els veïns canalitzin la seva solidaritat.
Volem ser un instrument amb el que la ciutadania s’impliqui en la defensa dels seus drets.
Francesc Arnau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada