La redacció del Viladecans Punt de Trobada ens reunim el tercer dilluns de cada mes, per pensar quins articles podríem demanar, i per decidir el tema de l’editorial que publicarem. Després, com és sabut, a la revista, s’hi afegeixen altres articles no previstos que els lectors envien lliurement.
Aquest mes d’abril, però, va passar que el tercer dilluns era el dia 21, Dilluns de Pasqua i per tant festiu. Per això, vam decidir endarrerir la reunió una setmana i fer-la el dilluns següent, el 28. I el 28 va venir el problema. Al migdia, apagada general, desconcert, incomunicació. Vam desconvocar la reunió, però alguns no se’n va assabentar. En tot cas, la reunió no es va fer, però tot i així, la revista ha sortit igualment, perquè de coses a dir sempre n’hi ha.
No voldríem, tanmateix, deixar passar l’ocasió sense comentar alguna cosa del fet insòlit que provoca aquestes ratlles. Concretament, voldríem treure’n dues conclusions molt òbvies, més enllà de buscar culpables i de criticar possibles actuacions no prou encertades.
Primera conclusió. Les nostres capacitats tecnològiques són moltes, però no tan segures com ens pensem, I per tant, més val que tinguem clar que no ho tenim tot dominat ni controlat. I de passada, també podem pensar què pot significar un desgavell així en un país pobre...
I segona. Novament, com va passar en les inundacions valencianes, hem pogut veure unes capacitats de civisme i d’ajut mutu que ens reconcilien amb la nostra condició humana...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada