El passat 10 de juny vaig assistir a una interessant jornada que portava per títol “No al co-repagament. Equitat i Salut pública” organitzada per l’associació Dempeus per la salut pública.
En aquesta jornada s’analitzava la imminent amenaça pel sector sanitari i per tots els ciutadans i ciutadanes, trencar amb un dels pilars bàsics de l’estat del benestar: la universalització i equitat de la salud pública.
Tot i que els mitjans de comunicació no se’n fan massa ressó de qui en són els protagonistes, en aquests moments de crisi econòmica s’està posant sobre la taula, el co-repagament, o sigui, que els ciutadans tornin a pagar els serveis sanitaris que ja tots i totes paguem amb els nostres impostos. Aquestes mesures són del tot injustes i immorals ja que discriminen les classes més populars per la dificultat que tindrien per accedir als serveis de salud i també discriminaria la gent gran, persones malaltes i gent amb fills, que necessàriament n’han de fer més ús. A Espanya tenim un únic exemple de copagament: el sistema farmacèutic, que és el més car i ineficient i un bon negoci per a uns pocs...
Aquest debat va lligat amb la voluntat creixent de privatització de la sanitat pública, amb enganyosos argument d’eficiència. Per rebatre aquests arguments us posaré uns exemples: un llit en la sanitat privada costa el doble que en la sanitat pública, per tant, l’afavoriment de la dualització del sistema, o sigui, el foment de les mutualitats i desgravacions per a qui tingui una assegurança privada, només fa que debilitar el sistema públic, ja que fem que dels diners de tots i totes, se’n beneficiïn uns pocs; un altre exemple és Estats Units, de tothom coneguda la seva privatització extrema dels serveis sanitaris, doncs paradoxalment té una despesa sanitària per càpita de les més elevades del planeta, com s’explica? molt fàcil, de la salut en fan negoci, en detriment d’un servei universal i que inverteixi en prevenció enfortint l’atenció primària, es potencia un sistema privat, mercantilitzat i medicamentalitzat.
A Espanya es gasten 7.500 milions d’euros en pagar baixes laborals, segurament invertint més en prevenció i atenció primària de qualitat (no visites de 5 minuts) es millora substancialment els nivells de salut i s’evitarien visites hospitalàries i d’urgències.
Davant les anunciades retallades de sous i una progressiva eliminació de places, mitjançant la no substitució, anirà, indefectiblement, a incrementar les llistes d’espera per a les persones malaltes, i la càrrega de treball per al personal de salut, afectant la qualitat i seguretat en les atencions mèdiques i sanitàries. A més supusarà una precarització de les condicions de treball, que farà que les èlits de professionals se’n vagin cap a la privada...
Comparteixo els arguments de Dempeus: defensar un sistema universal, per a tothom, i no dos sistemes, un per a rics i un per a pobres.
Que no ens deixem enganyar, la crisi no ha de ser un argument per al copagament i per a la privatització, tot al contrari, hem de defensar més que mai els serveis públics, no pot ser que uns pocs surtin de la crisi sobre les espatlles de la ciutadania.
En aquesta jornada s’analitzava la imminent amenaça pel sector sanitari i per tots els ciutadans i ciutadanes, trencar amb un dels pilars bàsics de l’estat del benestar: la universalització i equitat de la salud pública.
Tot i que els mitjans de comunicació no se’n fan massa ressó de qui en són els protagonistes, en aquests moments de crisi econòmica s’està posant sobre la taula, el co-repagament, o sigui, que els ciutadans tornin a pagar els serveis sanitaris que ja tots i totes paguem amb els nostres impostos. Aquestes mesures són del tot injustes i immorals ja que discriminen les classes més populars per la dificultat que tindrien per accedir als serveis de salud i també discriminaria la gent gran, persones malaltes i gent amb fills, que necessàriament n’han de fer més ús. A Espanya tenim un únic exemple de copagament: el sistema farmacèutic, que és el més car i ineficient i un bon negoci per a uns pocs...
Aquest debat va lligat amb la voluntat creixent de privatització de la sanitat pública, amb enganyosos argument d’eficiència. Per rebatre aquests arguments us posaré uns exemples: un llit en la sanitat privada costa el doble que en la sanitat pública, per tant, l’afavoriment de la dualització del sistema, o sigui, el foment de les mutualitats i desgravacions per a qui tingui una assegurança privada, només fa que debilitar el sistema públic, ja que fem que dels diners de tots i totes, se’n beneficiïn uns pocs; un altre exemple és Estats Units, de tothom coneguda la seva privatització extrema dels serveis sanitaris, doncs paradoxalment té una despesa sanitària per càpita de les més elevades del planeta, com s’explica? molt fàcil, de la salut en fan negoci, en detriment d’un servei universal i que inverteixi en prevenció enfortint l’atenció primària, es potencia un sistema privat, mercantilitzat i medicamentalitzat.
A Espanya es gasten 7.500 milions d’euros en pagar baixes laborals, segurament invertint més en prevenció i atenció primària de qualitat (no visites de 5 minuts) es millora substancialment els nivells de salut i s’evitarien visites hospitalàries i d’urgències.
Davant les anunciades retallades de sous i una progressiva eliminació de places, mitjançant la no substitució, anirà, indefectiblement, a incrementar les llistes d’espera per a les persones malaltes, i la càrrega de treball per al personal de salut, afectant la qualitat i seguretat en les atencions mèdiques i sanitàries. A més supusarà una precarització de les condicions de treball, que farà que les èlits de professionals se’n vagin cap a la privada...
Comparteixo els arguments de Dempeus: defensar un sistema universal, per a tothom, i no dos sistemes, un per a rics i un per a pobres.
Que no ens deixem enganyar, la crisi no ha de ser un argument per al copagament i per a la privatització, tot al contrari, hem de defensar més que mai els serveis públics, no pot ser que uns pocs surtin de la crisi sobre les espatlles de la ciutadania.
Idoia Baixench Rodríguez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada