Segona part: accions locals i personals
En l’article anterior deia: “...caldria preguntar-se què podem fer nosaltres localment i personalment per millorar el nostre sistema econòmic i social?”
Doncs en vista de “l’èxit” de la democràcia que vàrem estrenar el 1975, una de les accions sembla que ha estat l’activació política i social d’una part “tranquil·la” de la societat. Recentment han sorgit partits polítics d’àmbit estatal com Podemos i moviments més locals/autonòmics com el Procés Constituent com a resposta a la inquietud política de moltes persones.
El Procés Constituent es centra en Catalunya i la seva proposta no és la de fer un nou partit polític. La idea és la de construir una candidatura política àmplia sustentada en unes poques idees bàsiques comunes, amb la finalitat de desenvolupar una nova Constitució que blindi aspectes importants de la vida personal i social, per tal d’afavorir el bé comú per a totes les persones. Cal agrupar persones més enllà de les que podríem anomenar “d’esquerres” ja que actualment la divisió es dóna més aviat entre una elit de poques famílies, una classe mitjana/baixa i una classe molt baixa cada cop més nombrosa.
Volem que es redacti una nova Constitució. Alguns que no volen o bé tenen por de modificar el sistema actual, diran que els “experiments” poden donar un mal resultat. No ho sabem. Però, ¿és que el sistema que tenim des de fa més de 100 anys ha millorat la societat i el món? Estem immersos en un experiment de més d’un segle de durada amb un mal resultat com vaig intentar analitzar en el Punt de Trobada 78.
Per a realitzar aquest “experiment” ens cal un país petit (com diu el Llach). Fent un símil amb un experiment químic, el raonable és plantejar-lo en el laboratori i no pas en el polígon químic de Tarragona. Vull dir que tant de bo tota Espanya estigués d’acord en canviar el model social però sembla impossible modificar la Constitució actual. Per tant Catalunya s’ajusta perfectament, com Finlàndia, a la mida de l’experiment. Sí que sembla que Finlàndia no se’n surt però nosaltres, en vista de la seva experiència, podem fer-ho millor.
Del resultat del canvi de Constitució podríem intuir-ne algunes conseqüències donat que l’objectiu final és afavorir el bé comú i la salut del medi ambient. Per exemple segurament que hauríem de reduir el nostre nivell actual de consumisme, sent aquesta una conseqüència que no té per què minvar el nivell de felicitat personal. Potser caldria augmentar alguns impostos; aquest és un sacrifici que normalment les persones rebutgem i pel qual protestem sense ser conscients que si la contrapartida de pagar impostos és el benefici de tenir uns bons serveis socials, val la pena fer-ho. Tots hauríem de conscienciar-nos profundament que els serveis públics que donen resposta als drets bàsics (sanitat, treball,...) són fonamentals per a tenir una societat més equilibrada i sana tant física com psíquicament.
També cal conscienciar-nos que els serveis públics tenen un cost elevat i que cal usar-los amb tota responsabilitat. Ningú hauria de gosar abusar-ne, ni els usuaris ni els treballadors ni els gestors del servei.
Finalment, un curt però variat menú d’accions a nivell personal que podríem portar a terme per millorar el nostre entorn social i territorial més proper:
Tenir cura dels carrers i del mobiliari urbà per a poder destinar part d’aquest pressupost a altres necessitats.
Involucrar-nos intensament tots els agents locals (pares, docents, veïns) en la motivació i el procés educatiu dels nostres joves.
Consumir productes alimentaris de proximitat i que si és possible, hagin estat cultivats amb una reducció de productes fitosanitaris, malgrat puguin tenir defectes estètics.
Consumir productes fabricats a Espanya, des de cotxes fins a joguines.
Conèixer les històries personals (orígens, motius, expectatives, etc) que ens puguin explicar els immigrants que viuen al nostre poble.
Entre tots i cadascú de nosaltres hauríem d’anar pensant i executant unes quantes accions personals i locals per portar a la pràctica la dita: pensa globalment i actua localment.
Ramon Cuñé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada