dimarts, 21 d’octubre del 2014

Vaig conèixer un poeta

A la nostra vila, ben segur que hi trobem un ventall d’oficis de tota mena. Jo aquest dia vaig conèixer un poeta, una persona que parla, parla, fluint-li els poemes com l`aigua baixa pel riu, ell parla fent poemes, l’escoltes i t’enganxa. Amb moltes ganes d’aprendre i perfeccionar l`ofici,  treballa amb les paraules com qualsevol artesà  emmotlla la seva peça.
 Us passo un dels seus poemes  del primer llibre que ha presentat, com a mostra del seu estil ben personal.
Montse Pastor Pujadó

Ay, cómo huele mi madre

Hueles a canela, romero, azahar, tomillo.
Hueles a hierbabuena, a trigales verdes envueltos en amapolas.

Hueles a tierra mojada engalanada por la lluvia.
Hueles a verdes aceitunas que en los olivos dormitan.
Hueles, madre, a manzanilla, a miel.
Hueles a rosa, clavel jazmín, a margarita, tulipán, flor de lis.

Hueles a arroyo, manantial, río, que deambulan entre montañas.
Esparciendo entre ellas la pureza de tu aroma,
lo grato de tu fragancia, el dulzor que en tu rostro asoma.

Hueles madre, a cortijo, a paseos con los cántaros a las albercas.
Hueles madre, a sudor de la mañana mientras se siega el trigo.
¡Cómo hueles madre, cómo!

Hueles a día, a noche, a escarcha, a rocío.
A sol y a nieve, a calor y frío...

... ¡Cómo hueles madre, cómo!...
...Y ¡cómo me dueles MADRE, cómo!

Juan Alejo Estevez

(Mi verdad. Poemas de orilla a orilla)