La configuració de la plana web no permet introduir ni les notes a peu de plana ni els gràfics de l'article original. Podeu trobar-los aquí.
En aquest article intentaren conèixer quina era la població del lloc de Sant Joan de Viladecans a finals del segle XVIII. Partíem de la base de l’any 1718 amb 255 veïns (136 homes i 119 dones) i uns 58 caps de casa. Al segle XVIII la tècnica estadística i demogràfica encara estava per evolucionar. La població es comptava per focs o habitatges i els recomptes de població eren escassos, quan no són fiscals o militars i per tant amb problemes de fiabilitat. De fet al llarg del segle XVIII només es faran dos censos generals, un a principis del segle (1718) i l’altra al darrer terç (1787), conegut com el cens del comte de Floridablanca. Tradicionalment s’han donat com a bones les xifres aportades pel mestre Pierre Vilar. Per Viladecans, inclosa la Quadra Burgesa, 204 habitants per a 1718 i 653 per a l’any 1787. En l’article esmentat ja van demostrat que l’any 1718 a Viladecans hi havia 255 habitants, es a dir un 25 % més de població del que fins ara s’havia acceptat. Per al cens de Floridablanca tenim un problema afegit: els detalls municipals del cens dels pobles del corregiment de Barcelona, on està inclòs Viladecans, no s’han trobat i només es disposa d’un Estado general de los lugares, casas, solteros, solteras, desde la edad de siete años arriba, casados, casadas, viudos, viudas, con su total de dichas clases, conventos y religiosos del Corregimiento de Barcelona. Aquest estat fa pujar la població de Viladecans fins a 545 habitants i Vilar incloent-hi els menors de set anys la incrementa fins a 653.
Una altra font contemporània també ens dona una mica més de llum sobre la nostra població. Es tracta de les respostes de Viladecans (1789) a un qüestionari general que el magistrat de l’Audiència de Barcelona, Francisco de Zamora, adreçà a tots els pobles de Catalunya amb la finalitat d’elaborar una història general del Principat. Pel cas del nombre de població, algunes de les respostes són d’interès: “(...) [hay] mucho terreno para poblarse”; “(...) su población parte està unida, parte dividida en diferentes masías”; “(...) tiene mucho despoblado”; “(...) esta compuesto de 110 casas o familias, i pobres las más”; “(...) haverse augmentado notablemente de muchos años a esta parte la agricultura, la construcción, la población i el comercio”; “(...) los que se casan serán unos 25, los que mueren en todas edades unos 36, i los que nazen unos 40; al año”.
Finalment, per acabar de complementar aquesta visió documental i bibliogràfica, l’Arxiu Municipal de Viladecans (AMVA) conserva els cadastres de Viladecans i la Quadra Burgesa de l’any 1761, que si be són un document fiscal i cadastral, i per tant, també, s’ha de tractar amb certes reserves, l’anàlisi dels propietaris de les terres ens permetrà fer una aproximació als possibles “caps de família” que hi havia al comú de Viladecans, inclosa la Quadra Burgesa, en aquesta data. Dir “caps de família” es forçar la font, perquè aquest document parla de propietaris de terres, i esmenta la procedència, si són de Viladecans, Gavà, Sant Climent, Barcelona o d’altres poblacions, i per defecte, quan la font no ens ha indicat la procedència hem entès que es tractava de veïns o veïnes de Viladecans i la Quadra Burgesa, i en conseqüència habitants en la mateixa.
Els cadastres (1761) també relacionen el nombre de cases de la població: 100 cases per a Viladecans i 5 per a la Quadra Burgesa. Un total de 105 cases. L’Estado de 1787 dona un total de 120 cases i les respostes de Zamora, de 1789, 110 cases o famílies. Com veiem la disparitat es dóna entre 1787 i 1789. Pel que fa a les cases inscrites la majoria corresponen a veïns de Viladecans (55 cases), la propietat de la resta es distribueix entre veïns de Sant Climent, Gavà, o Barcelona, entre d’altres poblacions. A destacar Josep Campmany, propietari de 12 cases; Jaume Molins, de Sant Climent de Llobregat, amb 8 o Francesc Arbolí, de Barcelona i Joan Furriol i Torrents, de la Quadra Burgesa, amb 4 cases cadascú.
Tornant al nombre d’habitants de la nostra població, a partir dels cadastres, se’ns planteja una altre qüestió. Tenint en compte el nombre de “famílies”/propietaris de terres de Viladecans (161), que es relaciona en el quadre adjunt, i el nombre d’habitants acceptat per 1787 (653 habitants) ens dóna un coeficient de 4,05 habitants per casa, molt per sota del 5,4 atribuït per Jaume Codina per la mateixa data de 1787. Entre les “famílies” no hem inclòs Dídac Pocurull, rector de Viladecans, per raons òbvies. És possible que entre els 25 anys que transcorrerien entre els cadastres i el cens de 1787 la població s’incrementi, però es una diferència substancial en només un quart de segle. Estem en un atzucac que només la recerca resoldrà. Els registres parroquials poden ser un altre font documental a consultar, que de ben segur ajudaran a arrodonir la problemàtica de l’estudi del creixement demogràfic, d’altre banda incontestable, del segle XVIII.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada