La troballa ha estat possible gràcies al fet que la zona havia estat catalogada com d’expectativa arqueològica, i per aquest motiu les obres havien de fer-se amb un permanent seguiment en aquest sentit. I certament que aquesta previsió ha valgut la pena.
Ara tenim al davant un important repte: com fer perquè d’aquesta troballa se’n pugui beneficiar la nostra ciutat. O, dit d’una altra manera, com assegurar que tota aquesta riquesa es quedi a Viladecans, i en puguem fruir, i la puguem ensenyar. Perquè seria ben trist que tot això se n’anés a qualsevol museu important de Barcelona, i a Viladecans dels mamuts només en quedés el record.
Fa uns anys, si algú hagués dit que Viladecans tenia unes àmplies potencialitats turístiques, li haurien dit que si s’havia tornat ximple. Doncs ara ja tenim clar que sí que les té. Els mamuts de Can Guardiola s’afegeixen a la reserva del Remolar, i a l’ermita de Sales, i als carrers del centre històric, i a la Torre del Baró, i a la Torre Modolell, i a Cal Menut... Tenim de tot, i cal treballar al màxim per conservar-ho tot, i íntegrament. En aquests moments, segurament que el repte més immediat que tenim és la rehabilitació de tot el conjunt de Can Modolell, sense escapçar-ne res. També, assegurar que Cal Menut es conservi com cal i pugui ser visitable. I així successivament.
Perquè a Viladecans tenim moltes riqueses, i les hem de poder disfrutar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada