divendres, 16 d’abril del 2010

Què és un barri?


A la darrera reunió de la redacció del Punt de Trobada algú va parlar dels barris que encara quedaven al carrer del Pare Artigas. I la sorpresa va ser adonar-se que la majoria dels que eren a la reunió no van entendre què volia dir allò. Per a la majoria, un barri significava, només, una de les parts en què es divideix una vila o una ciutat: el barri de Sales, el barri de la Montserratina...
O sigui que un servidor va posar-se a investigar quin era l’origen i el significat o significats de la paraula. I aquí està el resultat de la investigació.
Resulta que, pel que sembla, “barri” és una paraula àrab, que vol dir “exterior”. Com tantes paraules àrabs que s’han incorporat a les nostres llengües. D’aquesta paraula en van sortir dos significats diferents:
Els nuclis de cases que es construïen a fora de les muralles de les ciutats.
El conjunt d’edificacions (estables, pallisses, etc.) que es construïen al davant de les masies, formant com un tancat.
Del significat primer, amb el temps, es va anar passant al significat actualment més conegut: qualsevol nucli agrupat de cases, tant si és fora com dins de la vila o ciutat. És el significat que esmentàvem referit al barri de Sales o al de la Montserratina.
I del significat segon ve aquest significat que a la reunió del Punt de Trobada no s’entenia: un barri, que inicialment són els edificis exteriors d’una masia, passa a voler dir també la porta o reixat que tanca aquests edificis i d’aquí, per extensió, la porta o reixat que tanca l’eixida de qualsevol casa pagesa, per on entraven i sortien els carros per anar al camp.
Al carrer del Pare Artigas se’l va conèixer durant força temps com “el carrer dels barris”, perquè les cases pageses del carrer de la Muntanya i el carrer del Sol tenien totes la seva sortida per darrere que donava a Pare Artigas, i tot el carrer era, per tant, un seguit de barris, o sigui, de portes grans per on poguessin entrar i sortir els carros. A les fotos podeu veure alguns dels barris que encara hi queden.
Josep Lligadas Vendrell