Recordo quan érem petits que els mosquits eren el pa de cada dia dels capvespres d’estiu. Les portes i finestres de les cases, havien d’estar forçosament protegides amb mosquiteres, que en aquells temps en dèiem “tela metàl·lica”. Més endavant la tela metàl·lica ja la van començar a fer de plàstic i aleshores en vam dir “tela metàl·lica de plàstic” i ens quedàvem tan amples. Dèiem, però, que els mosquits eren una veritable plaga que juntament amb la rendilla, insecte que ja havíem oblidat i que l’Antonyita ens l’ha recordat en el seu recent llibre-entrevista, ens robaven la tranquil·litat d’aquells mesos d’estiu.
La proliferació d’aquesta mena d’insectes, com tots sabem, és propi dels territoris humits com el nostre. Ara bé, el que ja no sabem tant, és que al delta del Llobregat els mosquits, en temps pretèrits, havien estat transmissors del paludisme o malària. Aquesta malaltia que avui ens sembla tan llunyana, havia estat endèmica al nostre poble.
El polític i escriptor Felip d’Hita i Morros, va donar una conferència el 22 de desembre de 1887 titulada “La agricultura en lo Pla del Llobregat”. D’aquesta conferència, en va publicar una crònica el “periodich regionalista” L’Arch de Sant Martí, aquell mateix mes de desembre. A continuació us transcrivim els paràgrafs que fan referència al paludisme, en els quals esgarrifa només de pensar com de dura havia de ser la vida dels nostres avantpassats. ‘L que sols una vegada hagi visitat qualsevol de las poblacions baixas del Plá, Prat, Viladecans, Gavá ó Castelldefels; sobre tot la darrera, devant d’aquella bona gent que l’habitan, haura reparat forzosament en son rostro macilent, esmortuit, en son abultat ventre y en sos ulls apagats; y per poch coneixement que tinga dels mals que afligeixen á la humanitat, s’haurá convensut sens necesitat de preguntarho, que las febras minan la existencia dels pobres pagesos moradors d’aquells pobles” “Pochs esforsos haurem de fer per convenceos dels fatals efectes de tan terrible malaltia: no precisa una visita detinguda á la comarca victima de aquella, n’hi ha prou que ho feu en ferrocaril; al arribar al Prat, veuren ja’ls pobres jornalers que ab sa malaltia no poden treballar, ab lo cap enbolicat y una manta al coll, ab tot y que sigui’l istiu; tenan las febras y buscant al abrich, lenitiu al fret que acompanya a sos atachs y que n’os prou a combatrer n’il calor de la estació, ni las robas que vesteixen.
Fins aquí les paraules de Felip d’Hita. A continuació el cronista afegeix:
Ab tot lo dit los carácters de las febras en lo Prat no son los mateixos que en Gavá y Castelldefels, ahont se manifestan d’un modo mes violent. En lo primer punt la dita malaltia no mata; abat, atropella y deixa estenuat al pacient: en Castelldefels en molts casos las febras portan la mort á las personas en que fá presa. Aixis s’esplica la falta de població en aquell terme municipal que mimva cada dia y que á no tardar ha de fer que la parroquia mes antiga del Plá acabi per desapareixer. Varis medis de sanejament del baix Llobregat, proposá com á eficasos lo senyor de Hita; primer: Prohibir l’enllotamant de las terras que solen fer los pagesos en la época mes calurosa; segon: Renovar l’aygua dels estanys de La Podrida, L’Illa, La Ricarda, la Illagarola, lo Remolá y la Murtra, fentlos passar periódicament á la mar, de lo que están á la vora y d’ella están situadas en punt mes alt; tercer: Construcció d’un rech transversal ahont aflueixin las pluvials actualment existents y los mateixos estanys y per ella conduir las ayguas sobrants de la pluja al riu; y cuart: la aplicació dun sistema de drenatje que detallá lo senyor de Hita, empleat ab bons resultats á Fransa é Inglaterra y que segons lo conferenciant donaria bons resultats en la regió de que parlém.
La proliferació d’aquesta mena d’insectes, com tots sabem, és propi dels territoris humits com el nostre. Ara bé, el que ja no sabem tant, és que al delta del Llobregat els mosquits, en temps pretèrits, havien estat transmissors del paludisme o malària. Aquesta malaltia que avui ens sembla tan llunyana, havia estat endèmica al nostre poble.
El polític i escriptor Felip d’Hita i Morros, va donar una conferència el 22 de desembre de 1887 titulada “La agricultura en lo Pla del Llobregat”. D’aquesta conferència, en va publicar una crònica el “periodich regionalista” L’Arch de Sant Martí, aquell mateix mes de desembre. A continuació us transcrivim els paràgrafs que fan referència al paludisme, en els quals esgarrifa només de pensar com de dura havia de ser la vida dels nostres avantpassats. ‘L que sols una vegada hagi visitat qualsevol de las poblacions baixas del Plá, Prat, Viladecans, Gavá ó Castelldefels; sobre tot la darrera, devant d’aquella bona gent que l’habitan, haura reparat forzosament en son rostro macilent, esmortuit, en son abultat ventre y en sos ulls apagats; y per poch coneixement que tinga dels mals que afligeixen á la humanitat, s’haurá convensut sens necesitat de preguntarho, que las febras minan la existencia dels pobres pagesos moradors d’aquells pobles” “Pochs esforsos haurem de fer per convenceos dels fatals efectes de tan terrible malaltia: no precisa una visita detinguda á la comarca victima de aquella, n’hi ha prou que ho feu en ferrocaril; al arribar al Prat, veuren ja’ls pobres jornalers que ab sa malaltia no poden treballar, ab lo cap enbolicat y una manta al coll, ab tot y que sigui’l istiu; tenan las febras y buscant al abrich, lenitiu al fret que acompanya a sos atachs y que n’os prou a combatrer n’il calor de la estació, ni las robas que vesteixen.
Fins aquí les paraules de Felip d’Hita. A continuació el cronista afegeix:
Ab tot lo dit los carácters de las febras en lo Prat no son los mateixos que en Gavá y Castelldefels, ahont se manifestan d’un modo mes violent. En lo primer punt la dita malaltia no mata; abat, atropella y deixa estenuat al pacient: en Castelldefels en molts casos las febras portan la mort á las personas en que fá presa. Aixis s’esplica la falta de població en aquell terme municipal que mimva cada dia y que á no tardar ha de fer que la parroquia mes antiga del Plá acabi per desapareixer. Varis medis de sanejament del baix Llobregat, proposá com á eficasos lo senyor de Hita; primer: Prohibir l’enllotamant de las terras que solen fer los pagesos en la época mes calurosa; segon: Renovar l’aygua dels estanys de La Podrida, L’Illa, La Ricarda, la Illagarola, lo Remolá y la Murtra, fentlos passar periódicament á la mar, de lo que están á la vora y d’ella están situadas en punt mes alt; tercer: Construcció d’un rech transversal ahont aflueixin las pluvials actualment existents y los mateixos estanys y per ella conduir las ayguas sobrants de la pluja al riu; y cuart: la aplicació dun sistema de drenatje que detallá lo senyor de Hita, empleat ab bons resultats á Fransa é Inglaterra y que segons lo conferenciant donaria bons resultats en la regió de que parlém.
Jaume Lligadas Vendrell
