Les caramelles

El cant de les caramelles té un origen molt remot. Segons el costumari català ja en el segle XVI colles de cantaires cantaven goigs dedicats a la Mare de Déu del Roser per masies i places de petites viles el dissabte de Glòria o el diumenge i dilluns de Pasqua. Aquesta tradició estava estesa per tota la Catalunya Vella i part de la Nova. Al llarg dels segles la temàtica de les cançons va anar variant introduint lletres profanes, danses i instruments populars de percussió com el rigo-rago, el cataclinc, els bastonets, els campanillers i els ferrets, o de corda com el salteri i el violí de pastor, o de vent com les flautes de canya. No només es cantava la joia de la Resurrecció sinó a la primavera, a l’amor i a la vida.

A partir del segle XIX les societats corals (creades per Anselm Clavé el 1850) van fer-se seva aquesta tradició i la van popularitzar en els ambients més urbans.

A Viladecans es té constància a començaments del segle XX de dues societats corals: La Fraternitat i La Perla (1903-1907) que més tard popularment s’anomenarien de Ca l’Esparter i de Cal Sastre respectivament, pel lloc on assajaven i per la seva ideologia política i estatus social. Cap als anys 1920 també es va crear un grup de caramelles al Centre Parroquial. Les diferents colles omplien d’ambient festiu les diades de Pasqua i rivalitzaven amb el cant de les famoses Coples, que eren cants satírics sobre el dia a dia de la petita societat del Viladecans de començament de segle.

Com arreu el conflicte bèl·lic de la Guerra Civil va marcar un abans i un després, però malgrat la nova ideologia imperant el poble segueix marcant el seu propi ritme i sap com continuar un sentiment arrelat. Es desfan unes formacions però en neixen unes altres. Els cantaires veterans i nous continuen trobant-se per cantar les caramelles. El 1945 neix la Lira de l’antic Cor de la Cooperativa i es forma una coral infantil de caramelles del Centre Parroquial que han d’assajar en els locals de la Torre Modolell perquè l’església de Sant Joan estava enderrocada, i també va continuar el cor de Ca l’Esparter.

Amb el creixement industrial de la segona meitat del segle XX moltes de les nostres tradicions es van anar diluint entre les que arribaven d’altres indrets de la península i no sempre hi ha hagut grups potents de base que hagin sabut trobar la manera de mantenir-les vives com en altres indrets de Catalunya. 

Quan es va crear el cor Som i Serem van contemplar el cant de les caramelles com una de les seves activitats locals per intentar recuperar una tradició que molts dels seus cantaires havien viscut d’infants o joves. El seu objectiu era engrescar altres formacions locals per estimular la recuperació de la festa i que pogués trobar noves formes d’expressió adients al temps històric. 

Durant quasi 20 anys el cor ha intentat ser fidel a aquesta tradició, incorporant les famoses Coples (molt ben compostes pels músics de la formació) i fent l’esforç de cantar en determinats punts de la ciutat, malgrat certa indiferència per a molta gent que desconeix aquesta tradició i moltes d’altres

Una pregunta queda a l’aire: i després de nosaltres... ¿qui ho continuarà???

Francesc Ollé

Cor Som i Serem