Tots i totes intentem alguna vegada al llarg de la vida exercir una mica d’influència, a través de missatges que ens semblen importants. Però de vegades no són el que haurien de ser. M’explico.
L’afany de ser políticament correctes i de no ferir un col·lectiu o altre i el fet que tot pot ser denunciable, fa que a les campanyes de seguretat vial a Espanya siguin de les més fluixes d’Europa.
En el nostre territori, el Servei Català del Trànsit ha fet un grup de treball per fer campanyes i el resultat és positiu, ja que es va llençar a partir de la perspectiva d’especialistes com nosaltres. Una mica trist en part, perquè hi ha qui, com C’s al Congrés no fa gaire, s’atribueix com a pròpia la feina que han fet voluntaris.
Però no parlem de política, que n’estem farts. El que volia dir és que la imatge i el lema de la campanya s’han de reforçar mútuament per fer-te prendre consciència del missatge. Jo recordo un anunci de la DGT, els anys 90, on sortia només un fons negre, i una castanya rodolant que cau de la taula i es trenca. Després, el mateix amb un casc. A mi, amb poca edat, em va fer tant de impacte que sempre he tingut present que calia cordar-me el casc!!! O un altre també amb fons negre amb el rostre d’una persona i un cuc que se li ficava per el nas i li menjava el cervell. Per a mi, i per altra gent amb qui n’he parlat, la droga va quedar sempre relacionada amb el cuc i ha provocat sempre rebuig.
Sembla recargolat, però no ho és. Avui aquestes campanyes ja no existeixen. Han perdut impacte. El missatge de la DGT sol ser que et posis el cinturó, que controlis la velocitat... Però les imatges que les acompanyen eviten la cruesa de la realitat i no perduren en el nostre cap.
Si mireu vídeos a Youtube de campanyes al nord o al centre d'Europa, veureu que són molt més impactants i realistes i mostren què passa abans, durant i després de l’accident, i quines conseqüències traumàtiques i econòmiques té per a les persones i famílies.
Aquí no només no es fa, sinó que sovint el concepte amb què es descriuen els accidents és confús. Dia rere dia escoltem que “hi ha retencions per un accident”, “el nombre d’accidents puja o baixa”, “un noi de X anys –procurant no molestar cap franja d’edat– ha triplicat la taxa d’alcohol i drogues i conduïa pel carril contrari fins a xocar amb un altre cotxe, causant la mort de tots els seus ocupants”.... Es parla d’”accident”. Òstres tu! ¿”Accident”!!!!? Obro el diccionari i busco el significar d’aquesta paraula. Hi diu “acte involuntari que no es pot evitar”.
Això no és un accident, és violència vial. Perquè la violència és un fet voluntari de fer alguna cosa expressament. Si aquest noi hagués respectat la llei, no hagués causat aquesta violència i no hagués mort una família sencera. Dir-ne accident i no violència no ajuda gens a fer prendre consciència el noi del que ha fet.
Imagineu com canvia la notícia. "El noi ha fet violència vial matant una família innocent”. Crec que arriba més aquest missatge i fa reflexionar. Quin poder té la paraula! Simplement veient la veritat i dient la paraula idònia podem canviar la percepció de la realitat. Però des de dalt no veuen ni fan res. Gent com jo, que hi destinem temps sense res a canvi, fem propostes per a les campanyes. Aquest any hi ha la meva foto amb reflectants al casc perquè si es fon el llum es vegi el reflectant. I no és ego, vàrem ser tres persones amb mi amb el recolzament de PMSV.
Simplemente una reflexió i un pensament.
Gràcies
Sergio Roman
President PMSV a Catalunya
catalunya@pmsv.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada