La xenofòbia ja no sembla políticament incorrecta. Almenys aquesta és la sensació que produeix el progressiu increment d’actituds clarament xenòfobes a Europa i als Estats Units, que fan curioses distincions entre “els d’aquí” i “els de fora”, que atribueixen a la immigració totes les desgràcies mentre accepten la corrupció i la desigualtat social com un mal menor, que obliden les migracions dels seus avantpassats i els afanys colonialistes d’Occident que han estat causa de tants conflictes. Xenofòbia i terrorisme s’alimenten i justifiquen mútuament i fan saltar les alarmes si recordem les conseqüències de l’antisemitisme al segle XX. Un antisemitisme que en la nostra fràgil memòria s’atribueix només al nazisme, però que de fet era molt estès i compartit més enllà de l’Alemanya de Hitler.
Prevenir això no obté resultats immediats i requereix una clara i ferma voluntat política contracorrent: perquè tota la població tingui els mateixos drets i deures; perquè la diversitat cultural i religiosa sigui entesa com un enriquiment i alhora no emmascari que allò que ens uneix als nostres veïns és molt més que allò que ens en diferencia; perquè tothom tingui els recursos públics que necessita.
Un punt fonamental en aquesta política de cohesió social és promoure el coneixement mutu entre els ciutadans, en la línia del que fa pocs anys pretenia el Consell Municipal de la Convivència, format per entitats de la ciutat amb ganes de lluitar contra els prejudicis racistes i de promoure unes relacions de veïnatge de qualitat. L’actual passivitat municipal davant d’aquesta situació afavoreix, sens dubte, el cultiu d’actituds xenòfobes, dóna ales a la ignorància i a les llegendes urbanes, i posa pals a les rodes de l’acollida. Combatre la xenofòbia potser no obté rèdits electorals immediats, però és imprescindible per a l’honestedat, la pau i la justícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada