Comencem un 2018 carregats d’interrogants, però a Viladecans hi ha una cosa certa, la nostra ciutat està aturada. N’hi ha que ho veuen diferent, que la remodelació del Polígon Centre, el despertar del Pla de Llevant o la reordenació de la factoria Roca demostren el contrari. Però per a nosaltres això significa continuar apostant per la totxana, viure de renda i confiar a la iniciativa empresarial el lideratge de la ciutat.
Alhora molts projectes estratègics que han estat reclamats durant anys per la ciutadania continuen pendents, com són les remodelacions dels Jardins de Magdalena Modolell i la Rambla Modolell sobre les quals s’han fet processos participatius, però al pressupost del 2018 no hi consta ni un euro al respecte. Altres peticions històriques són la pista d’atletisme reglamentària perquè els nostres esportistes puguin entrenar dignament o la reforma integral del barri Alba-rosa, on s’ha fet un procés de pressupost participatiu, però que comportarà que s’arrangi poc més que un carrer i mig, absolutament escàs davant del dèficit acumulat en aquest barri.
Mentre la ciutadania reclama que els arreglin els barris i els garanteixin les instal·lacions que mereixen, com les biblioteques i poliesportius que ens pertoquen per ràtio d’habitants, comprovem com els grans projectes de ciutat pel PSC i ICV es resumeixen en seguir caient en el mateix error de l’habitatge i incrementant els dèficits ja existents. És el cas del Pla de Llevant amb gairebé 3.000 habitatges, la reforma del Polígon Centre amb 1.200 o la remodelació de l’antiga factoria Roca amb 1.600 habitatges més. És a dir, créixer de forma insostenible tensant encara més la qualitat de vida dels veïns sense els serveis, els equipaments ni les comunicacions adaptades al nou volum de població. Si ara ja ens calen més equipaments esportius després d’haver enderrocat el Poliesportiu Municipal del Centre, una piscina descoberta a la mida de Viladecans perquè la gent no hagi d’anar a Sant Climent i una altra biblioteca pública, que ha estat promesa a Cal Ginestar i se n’ha fet molta propaganda, però sembla molt improbable que estigui llesta per aquest mandat. Què passarà quan tots aquests habitatges que volen fer estiguin plens de nous ciutadans i ciutadanes?
Definitivament aquest no és el nostre model de ciutat i estem convençuts que tampoc és el model que vol la majoria de la ciutadania de Viladecans. Ara bé, ¿quina serà ara l’excusa per explicar que no es fa front a les veritables demandes de la ciutadania? Perquè el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda –amb Oriol Junqueras al capdavant– ha reduït en un 90% el deute amb l’Ajuntament de Viladecans dels 4,5 milions de març de 2016 als 457.689 euros a octubre de 2017. Nosaltres creiem que es tracta d’una qüestió de prioritats, de model de ciutat. I el nostre, és el de cuidar els barris, les necessitats fonamentals, readaptar els carrers i garantir els serveis; tot abandonant l’obsessió de créixer de forma indefinida.
No puc acabar aquesta article sense recordar que hi ha quatre persones de pau que han passat les festes injustament empresonades per les seves idees. Així com també vull agrair el suport de les gairebé 6.000 persones que ens vàreu votar el 21 de desembre. Seguirem treballant perquè el 2019 ens feu confiança a les municipals i així puguem activar aquelles iniciatives que realment interessen a la ciutadania.
Bàrbara Lligadas Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada