LA TRIA

 Desembasto els anys

que damunt del cos

s’han tornat cuirassa.

(...)

Però em queden els ulls

i sé que dins d’aquest cos

encara m’hi corre ben roja la sang.

Poema del llibre 

Són màscares que m’emprovo… (1995),

de Montserrat Abelló

Diuen que la maduresa no és 

tan deliciosa com la joventut.

Però que es deixin de cabòries, 

perquè no canvio tot el que sé

i tot el que he viscut

per una pell sense clivelles

ni per unes dents

que llueixin com el sol.

Trio abans el que sóc 

i el que he estat,

els records i els somnis

que s’han fet reals

i també, per què no, els que no.

No trio, del que ha de venir,

la ignorància, i aquest futur 

que als joves pesa, a cops, com una llosa.

Vull el que he après del passat

i de les vivències que m’han fet

com em veieu, com em sentiu.

Que m’han portat fins aquí, fins ara,

i que m’han fet única, indestriable, 

és a dir, jo.

Patricia Aliu

patri.aliu@gmail.com